Sentencia Civil Nº 37/2014, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 143/2013 de 28 de Enero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel lació 143/13

Ordinari 999/10 del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)

Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 28 de gener de 2014

Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per Caridad i Agapito , representats en aquesta instància pel Procurador/a Sra. Carrera Portusach i defensats pel Lletrat/da Sr. Agapito , contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa de data 28-12-2012 , en procediment Ordinari 999/10, sent part actora Construccions Franch Castells S.L., i part demandada-reconvinent la recurrent.

Antecedentes

PRIMER.-La Sentència d'instància disposa: 'Estimo parcialment la demanda interposada per Construccions Franch Castells S.L. contra Caridad i Agapito i condemno aquests a pagar a l'actora la quantitat de 12.958,29 euros, amb els interessos legals des de la interposició de la demanda fins la sentència, a partir de la qual començaran a meritar els interessos de mora processal que suposen l'aplicació d'un interès anual igual al de l'interès legal del diner incrementat en dos punts, sense expressa condemna en costes.

Desestimo la demanda reconvencional presentada per Caridad i Agapito contra Construccions Franch Castells S.L., absolc dita demandada de totes les pretensions formulades de contrari, amb imposició de costes als demandats reconvinents'.

SEGON.-En data 1-2-2013 es va presentar per Caridad i Agapito recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància

TERCER.-Construccions Franch Castells S.L. en data 18-2-2013 es va oposar al recurs i va IMPUGNAR la sentència.

QUART.-En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

Fundamentos

PRIMER.-Es va interposar demanda per Construccions Franch Castells S.L. sol licitant la quantitat de 63.791,21 euros, que seria el que faltaria per pagar a l'actora per la construcció d'un xalet als demandats.

Es va oposar la part demandada, propietària i promotora de l'obra, presentant reconvenció per la quantitat de 15.318,85 euros.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda interposada per Construccions Franch Castells S.L. contra Caridad i Agapito i condemna aquests a pagar a l'actora la quantitat de 12.958,29 euros, desestimant la reconvenció.

SEGON.-ERROR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA

Interposen ambdues parts recurs al legant error en la valoració de la prova.

Segons reiterat criteri jurisprudencial, la valoració probatòria és facultat dels Tribunals sostreta als litigants, els quals encara que evidentment poden aportar les proves que la Llei autoritza, de cap manera poden tractar d'imposar-la als Jutjadors, ja que no pot substituir-se la valoració que el Jutjador fa de tota la prova legalment practicada per la valoració que de la mateixa fa la part recurrent, al correspondre la valoració de la prova única i exclusivament al Jutjador i no a les parts, valoració que ha de fer de manera lliure però mai arbitrària. Mitjançant el recurs d'apel lació, es transfereix al Tribunal de segona instància o ad quem el coneixement ple de la qüestió, però quedant reduïda la seva funció a verificar si la valoració conjunta del material probatori feta pel Jutge de primera instància és il lògica, arbitrària, contrària a les màximes d'experiència o a les normes de la sana crítica, o si, pel contrari, l'apreciació conjunta de la prova és la procedent ( SSTS 15-2-1999 i 26-1-1998 , entre moltes).

És a la part actora a qui correspon la càrrega de provar els fets en que fonamenta la seva pretensió, conforme la norma general de distribució de la càrrega de la prova de l' art. 217 LEC , en el sentit de que correspon a l'actor la prova dels fets normalment constitutius de la seva pretensió, i al demandat, en general, la dels fets impeditius o extintius que al legui.

Respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova ( Sentències del Tribunal Suprem de 27 de juny de 1981 , 16 de juliol de 1982 , 23 de maig de 1985 , 12 de juny de 1986 , 30 de desembre de 1988 , 1 de febrer de 1989 , 18 de desembre de 1990 i 6 de febrer de 1992 , entre moltes).

TERCER.-RECURS DE Caridad i Agapito

I) Impugnen, en primer lloc, els 782,16 euros corresponents a 'arreglar techo pladur comedor por cortes realizados para colocación rejillas conductos de aire', al legant que tal obra no es va realitzar.

Es desestima el motiu d'impugnació. La realització d'aquesta obra per l'actora la certifica expressament l'arquitecte director de l'obra Sr. Humberto (doc. 8 de la demanda). A més, la instal lació de l'aire condicionat es va realitzar, tal i com reconeix la part recurrent.

II) Impugnen, en segon lloc, la no concessió de la indemnització sol licitada a la reconvenció de 20.368,03 euros per deficiències en la construcció imputables a l'actora.

La sentència impugnada 'considera suficientemente acreditado que en la vivienda de la demandada existieron una serie de daños y deficiencias en base a la pericial del Sr. Jose Carlos (doc. nº 1 bis de la contestación) y de las fotografías acompañadas al acta notarial de 30-9-2009 (doc. nº 3 de la contestación)', però, com considera que no ha provat la part reconvinent les causes de cada una d'elles, no es poden imputar -diu-, al menys totalment, a l'actora, per la qual cosa cap indemnització dóna.

És doctrina pacífica ( Sentència d'aquest mateix Tribunal de 31 de juliol de 2007 , entre moltes) que al propietari de l'obra li és exigible únicament provar l'existència del vici o defecte constructiu, ja que és produeix una presumpció, iuris tantum, de culpa de tals defectes o vicis contra els eventualment responsables, és a dir, contra els responsables de fer la construcció (constructora, arquitecte, aparellador, etc.), en benefici del propietari, de manera que seran aquests agents de la construcció els que hauran de destruir la presumpció, provant que el defectes o vicis constructius no els hi són imputables, bé per ser causats per força major, per cas fortuït, per tercers que hagin intervingut en l'obra o causats pel propi propietari. Les conseqüències de la falta de prova sobre l'origen dels danys no recau, doncs, sobre el propietari de l'obra, al que li és exigible únicament provar l'existència del vici o defecte constructiu, sinó sobre els agents de la construcció que l'haguessin realitzat.

En el present cas, i com ja declara provat la sentència impugnada, queda provat l'existència de defectes o vicis en la construcció feta, tant per la pericial de la reconvinent, feta pel perit Don. Jose Carlos , com per l'acta notarial de 30-9-2009 (doc. 3 de la contestació), on s'objectiven fonamentalment humitats en diferents llocs (garatge, porta d'accés principal, un dormitori), així con defectes d'acabat (paviment esbombat, estuc esquerdat, deficient ancoratge de la tanca, etc.). El perit Don. Jose Carlos els valora en 20.368,03 euros (IVA inclòs). No aporta l'actora prova ni de que tals defectes no existeixin, ni que acrediti que en els llocs on han aparegut els defectes hagin intervingut tercers i siguin aquests els causants dels defectes, per la qual cosa s'ha de presumir que són imputables a la constructora de l'obra que va ser l'actora. S'estima el motiu d'impugnació.

III) Impugnen, finalment, que no s'hagi considerat que la factura núm. NUM000 , per 7.120,85 euros, corresponent a 'máquina-martillo' (doc. 5 de la contestació), no sigui considerada dins del pressupost.

Es desestima el motiu d'impugnació. Com ja diu la sentència impugnada, ja es va pactar en el contracte, que és el pressupost acceptat (doc. 1 de la demanda), en la Partida 1.43, que entrava dins del pressupost la excavació i retirada de terres i de roca tova, però que 'si hay roca dura el martillo irá a cargo del propietario'. En absolut el contracte és un contracte d'adhesió -com al lega el recurrent- sinó un pressupost individualitzat per a l'obra a fer, negociat i acceptat per la propietat. Per altra banda, l'actora acredita que va haver de contractar a tercers el martell hidràulic, pagant la corresponent factura (doc. 1 de la contestació a la reconvenció). Per tant, és una despesa real que anava, en virtut del contracte, a càrrec de la propietat.

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs, estimant parcialment la reconvenció en el sentit de condemnar a l'actora a pagar a la reconvinent 20.368,03 euros per deficiències en la construcció, sense fer imposició de les costes de primera instància de la reconvenció conforme l' art. 394 LEC .

QUART.-IMPUGNACIÓ FETA PER Construccions Franch Castells S.L.

I) Impugna, en primer lloc, al legant que hi ha duplicitat pel que fa al descompte de partides no realitzades, per un total de 8.230,44 euros (7.692 euros + 538,44 euros del 7% d'IVA).

S'estima el motiu d'impugnació. Efectivament, la sentència, quan fa la liquidació final, descompta dues vegades determinades partides, descomptant-les al incloure-les a 'Partidas no ejecutadas...20.012 euros' quan ja abans les havia descomptat al seguir la pericial Don. Jose Carlos , que ja les havia descomptat en la seva 'Relació de partides extres', apartat 1.11, 'deduït el preu material del pressupost (7.692 euros)'. Per tant, ha hagut una doble deducció de la quantitat de 8.230,44 euros.

II) Al lega incongruència de la sentència perquè l'objecte del plet va quedar limitat a l'audiència prèvia merament a la valoració de les obres extres fetes, mentre que la sentència ha examinat si tals obres extres reclamades s'han realitzat o no, acceptant la sentència la pericial de la demandada, feta pel Don. Jose Carlos , on no es recullen la totalitat de les obres extres reclamades per l'actora.

Visionat el CD de l'audiència prèvia, va ser l'impugnant la que va limitar l'objecte del plet a la mera valoració de les obres, mentre que la demandada el va estendre a 'l'existència i quantificació de partides de obra' de tot tipus, obres fetes, obres pressupostades i no fetes, fetes incorrectament, etc. (minut 6 i ss), en concordança lògicament amb la seva contestació- reconvenció, que es fonamentava en la pericial feta pel Don. Jose Carlos , on no es recullen la totalitat de les obres extres reclamades per l'actora. Es desestima el motiu d'impugnació.

III) Impugna específicament:

a) La no concessió de la partida de canvi de plaques espatllades (668,70 euros, IVA inclòs). La sentència no els concedeix perquè diu que corresponia a l'actora provar que varen ser trencades per tercers i no per personal propi.

S'estima el motiu d'impugnació. L'arquitecte director de l'obra Don. Humberto (doc. 8 de la demanda) certifica que es varen haver de canviar les peces malmeses 'per treballs d'industrials contractats directament pel propietari/promotor', per la qual cosa queda acreditat que no va ser culpa de l'actora que s'espatllessin, i han de ser-li, doncs, pagades.

b) Demolició de l'alicatat (385,84 euros). La sentència no el concedeix perquè diu que corresponia a l'actora provar que no va ser per causes imputables a l'actora.

S'estima el motiu d'impugnació. L'arquitecte director de l'obra Don. Humberto (doc. 8 de la demanda) certifica que es va fer la demolició de l'alicatat per la posterior col locació de comandament d'una dutxa amb hidromassatge, és dir, motivat per un canvi fet per la propietat al posar hidromassatge, per la qual cosa ha de ser-li pagada a l'actora.

c) Canvi de portes. Considera l'impugnant que seria imputable la responsabilitat a l'aparellador.

Es desestima el motiu. L'actora és una professional de la construcció i, per tant, ha de ser diligent en la mateixa, sense perjudici que pugui repercutir contra tercers si els considera responsables de les errades constructives, les quals, però, no poden ser imputades a la propietat sinó als agents intervinents en la construcció.

IV) Impugna, finalment i de manera general, la valoració de la prova feta a la sentència, considerant que va acreditar suficientment les obres fetes i la seva valoració a través del conjunt de factures aportades.

Es desestima el motiu. Com ja dèiem al FJ 2n, respecte a la eficàcia o valor probatori dels documents privats unilateralment fets (factures, etc.), la jurisprudència ve dient que, si bé són en principi insuficients per a acreditar el deute, poden ser suficients si en el procés existeixen altres elements probatoris susceptibles de ser valorats juntament amb aquells i que els confirmin, fent l'obligada valoració conjunta de la prova. En el present cas, front a prova pericial aportada per la demandada, prova pericial sempre molt important en aquests tipus de plets, l'actora ha presentat ben poca prova per acreditar els fets que al legava a la seva demanda, quan li era exigible acreditar la realitat de l'obra que deia feta i el preu de la qual reclamava.

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment la impugnació, en el sentit de condemnar a la demandada a pagar a l'actora 9.284,98 euros (8.230,44 + 668,70 + 385,84).

Procedint, finalment, a fer les oportunes compensacions i liquidació final, es fixa la quantitat que ha de pagar la part demandada a l'actora en 1.875,24 euros (12.958,29 + 9.284,98 - 20.368,03).

CINQUÈ.-COSTES

Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes derivades del mateix.

Conforme als arts. 394 i 398 LEC , a l'estimar parcialment la impugnació, no es fa imposició de les costes derivades de la mateixa.

Fallo

ESTIMEM parcialmentel recurs interposat per Caridad i Agapito , i ESTIMEM parcialmentla impugnació feta per Construccions Franch Castells S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa de data 28-12-2012 , en procediment Ordinari 999/10, que es REVOCA en els únics sentits de:

1.- Estimem parcialment la reconvenció, sense fer imposició de les costes de primera instància de la reconvenció.

2.- Es fixa la quantitat que ha de pagar la part demandada a l'actora en 1.875,24 euros.

3.- Es mantenen la resta de pronunciaments de la sentència impugnada.

4.- No es fa imposició de les costes derivades del recurs, ni de les costes derivades de la impugnació.

5.- Retorneu els dipòsits necessaris per apel lar i impugnar.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día cuatro de febrero de dos mil catorce. Doy fe.