Sentencia Civil Nº 370/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 646/2010 de 07 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 646/10

Judici 513/2008

Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat

S E N T È N C I A n. 370/2011

Magistrat/ades:

Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lm. Sr. ADOLFO LUCAS ESTEVE

Barcelona, set de juliol dos mil onze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 646/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari número 513/2008 en el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat a instàncies de D. Gustavo i D. Marcos representats per la Procuradora Sra. Mª. Paz López Lois contra Dª. Valentina i D. Urbano representats pel Procurador Sr. Jordi Ribó Cladellas que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la demandada contra la sentència dictada el dia 3 de maig 2009 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: que debo ESTIMAR y ESTIMO parcialmente LA DEMANDA interpuesta por la Procuradora, Dª. Sandra Aguiran Mateu, en nombre y representación de D. Gustavo , en calidad de tutor de Dª. Enma , a quien sucedieron D. Gustavo y D. Marcos contra Dª. Valentina y D. Urbano en reclamación de nulidad de apoderamiento y de compraventa, más costas, por lo que debo declarar y declaro la nulidad de la compraventa de 18 de agosto de 2005 sobre la finca registral número NUM000 , sita en Cuevas de Amaya, Burgos, CALLE000 NUM001 . Que debo DESESTIMAR Y DESESTIMO el resto de pretensiones interpuestas en la demanda por la Procuradora, Dª. Sandra Aguiran Mateu, en nombre y representación de D. Gustavo , en calidad de tutor de Dª. Enma , a quien sucedieron D. Gustavo y D. Marcos contra Dª. Valentina y D. Urbano . En materia de costas no se hace especial pronunciamiento".

SEGON.- La part demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 9 de juny d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- El tutor de la Sra. Enma demanda perquè es declari la nul·litat de l'apoderament especial que el juliol del 2004 hauria atorgat a favor de la seva filla Valentina i la venda d'una finca a Cuevas de Amaya que l'apoderada va concertar l'agost del 2005 amb el seu marit. Sosté que la Sra. Enma havia estat diagnosticada de Parkinson i de la malaltia de Cuerpos de Lewy que li provocà una demència progressiva i irreversible que el 2004 ja afectava la seva capacitat intel·lectiva i volitiva. Amb caràcter subsidiari, s'exercita acció de nul·litat per simulació absoluta i també amb caràcter subsidiari l'acció de rescissió per lesió ultra dimidium .

Els demandats s'oposen a la demanda. Després de posar en coneixement del Jutjat que la seva mare havia mort després que s'iniciés el procediment, afirmen que la Sra. Enma , quan va atorgar el poder al seu favor, ho va fer conjuntament amb el seu marit que tenia capacitat per fer-ho. Respecte a la venda, explica que la finca estava en molt mal estat i que el preu que es va pagar va ser de 4.800 €, 3.000€ dels quals van ser entregats en un moment anterior a l'acte de l'escriptura.

La sentència declara provat que la Sra. Enma estava capacitada quan va atorgar els poders en favor de la seva filla, per tant, l'acció exercida amb caràcter principal és desestimada. Per contra estima la formulada de forma subsidiària i declara la nul· litat de la compravenda per simulació absoluta.

Contra aquesta resolució recorren els demandats que insisteixen que la demanda ha de ser desestimada.

SEGON.- El Sr. Gustavo , quan va interposar la

demanda com tutor de la seva mare, manté que la casa que la seva germana, com a apoderada, va vendre al seu marit era privativa de la mare. La documentació aportada per aquest litigant (que ha prosseguit el judici com a cohereu) permet descartar que fos així, encara que la falta de plànols viaris fins el 1976, la no inscripció d'alguna finca i el canvi de nominació de carrers a la localitat de Cuevas de Amaya pot haver introduït algun dubte, que amb la documentació aportada ha quedat esvaït. Així resulta que la casa que Doña. Valentina , fent ús del poder especial que els pares li havien atorgat va vendre al seu marit, era la que estava situada el C/ DIRECCION000 núm. NUM002 de Cuevas de Amaya, abans c/ CALLE000 núm. NUM001 . A l'escriptura es feia constar que la casa era dels seus pares per compra efectuada el 13 d'octubre de 1953 als Srs. Bernardino , María Inés i Eulalio . Aquesta escriptura per la que els pares dels ara litigants van adquirir la propietat d'aquesta casa també ha estat aportada a les actuacions (f. 114). En aquest document, es descriu que la casa consta de planta baixa i un pis, que llinda al nord, sud i oest amb carrers públics i a l'est amb la casa del Sr. Leoncio . La descripció es correspon plenament amb la que ja constava en el cadastre en vida encara del pare (folis 71 i 78) i amb les fotografies preses pel pèrit de la part demandant. Per contra, la casa que refereix aquest litigant, la va adquirir la seva mare per donació el 7 de novembre de 1961. Es descriu com una casa amb planta baixa i paller i es fixen uns llindars que són clarament discrepants amb el que resulta d'aquella documentació aportada pel mateix demandant.

El possible error del demandant en la identificació de la finca litigiosa, al marge que no s'explica amb la documentació aportada per aquesta part, no resulta intranscendent perquè la finca venuda era propietat del pare i de la mare (casats en règim de societat de ganancials) i van ser els dos qui el 13 de juliol de 2004 van atorgar poders a la seva filla Valentina perquè pogués vendre totes les propietats de les que fossin titulars en el terme de Cuevas de Amaya amb el preu, pactes i condicions que lliurement considerés oportú.

La falta de capacitat que invoca el demandant (posteriorment també un altre dels quatre germans com a cohereu ) com a motiu de nul·litat dels poders i posteriorment de la compravenda, només afectaria la mare. Al pare no se li atribueix cap malaltia que pogués afectar la seva capacitat.

La sentència de primera instància correctament descarta que hagi quedat acreditat que la malaltia que tenia la Sra. Enma hagués afectat la seva capacitat cognitiva ( article 1263CC ) i aquesta conclusió ha de ser plenament compartida per aquest Tribunal. S'ha de partir que a la Sra. Enma no se la va declarar judicialment incapaç fins el 8 de maig del 2007, tres anys després d'haver atorgat aquells poders especials en favor d'una de les seves filles. Atès que la capacitat es presumeix i que la incapacitat ha de ser acreditada, corresponia al demandant demostrar que la seva mare ja estava mancada de la suficient capacitat cognitiva quan va acudir a la notaria del Sr. Calafell Oliver. I com bé raona el Jutjat aquesta falta de capacitat no s'ha acreditat. La situació que descriu el metge forense en el seu informe de 2007 no es pot traslladar al juliol del 2004, com tampoc poc ser-ho la que reflecteix el de 9 de novembre de 2006. L'anterior, més proper a aquella data, és el de 14 de febrer de 2000 que precisament no evidencia una falta de capacitat cognitiva compatible amb una situació de incapacitat. Lògicament la situació que presentava la Sra. Enma el febrer del 2000 no deuria ser la del juliol del 2004 perquè la malaltia que l'afectava, malauradament evolucionava però no s'ha practicat prova que demostri que l'estiu del 2004 es trobava en una situació física de incapacitat.

Pel seu cantó el notari actuant ha testificat que es va assegurar de la capacitat dels atorgants i que, si la Sra. Enma no va signar i només va estampar la seva empremta, va ser perquè físicament no podia no pas perquè apreciés falta de capacitat volitiva i/o intel·lectual, la qual cosa resulta perfectament factible si es té present que la malaltia que l'afectava era la de Parkison.

TERCER.- La sentència dictada en la primera instància declara la nul·litat de la compravenda (que no dels poders especials) en considerar acreditat que aquesta operació va ser absolutament simulada, que és la pretensió exercida amb caràcter subsidiari. La controvèrsia en aquesta instància es planteja en un àmbit purament valoratiu de la prova practicada perquè el que sosté l'apel·lant és que s'ha valorat erròniament la prova practicada.

Abans d'entrar en l'examen del material probatori, es fa necessari puntualitzar que la demandant manté que l'operació de compravenda efectuada per la seva germana Valentina , com a apoderada dels seus pares, i el seu cunyat és un "contracte absolutament simulat" i per aquesta raó en demana la nul·litat. Doncs bé en una doctrina constant assenyala el Tribunal Suprem que existeix "simulació absoluta" en aquells casos en què els contractants només han volgut crear un simple aparença de negoci jurídic. Per aquesta raó el contracte està mancat de causa i per tant és inexistent per expressa disposició de l' article 1275 en relació amb l'article 1261.3 CC (entre d'altres, SSTS de 8 de febrer de 1996, 26 de març i 13 de novembre de 1997 ). La "simulació absoluta" s'ha de distingir d'aquells altres en què el contracte anomenat aparent ha estat concertat per amagar-ne un altre,la causa del qual pot ser real i lícita (entre d'altres, SSTS de 30 de maig de 1981, 22 de desembre de 1987, 21 de juliol de 1997 i 27 de febrer de 1998 ). És el que es coneix com a "simulació relativa". En aquests casos si bé el contracte simulat és nul, el dissimulat o subjacent pot ser vàlid si la seva causa és real i lícita, i compleix els requisits propis del contracte que en realitat es volia concertar i que es va amagar sota l'aparença d'un altre de diferent ( SSTS de 22 de desembre de 1987, 18 de juliol i 29 de novembre de 1989, 23 d'octubre de 1992 i 21 de juliol de 1997 ).

Com s'ha apuntat el que s'al·lega en aquest cas i reconeix la sentència de primera instància és que la compravenda és un "contracte absolutament simulat". No es qüestiona que es pugui tractar d'una simulació relativa, és a dir que la compravenda amagui un altre contracte distint. No és en aquest termes que s'ha plantejat el litigi, i per tant, la controvèrsia sorgida entre els germans s'ha d'examinar i resoldre en els termes concrets de la simulació absoluta en què s'ha plantejat.

Fetes aquestes consideracions i examinades de nou les proves practicades hem de discrepar de la valoració que en fa el Jutjat. La Sra. Valentina ha explicat que els seus pares volien desprendre's de propietats que tenien en el poble perquè en aquells moments només els suposaven despeses. Com que amb ells els era molt costós físicament desplaçar-se a Burgos, li van atorgar els poders en els termes exposats perquè se n'encarregués ella. En concret i pel que fa a la casa del c/ DIRECCION000 núm. NUM002 , afegeix que els seus pares volien que es quedés a la família i per això van preguntar als fills qui estava interessat a comprar-la. Com que l'única interessada era ella, van acordar que seria ella qui la compraria. Però com que en els poders no es va contemplar l'autocontractació, es va optar per fer l'operació a favor del seu marit.

En l'escrit de demanda, el demandant va fonamentar el caràcter absolutament simulat de l'operació en el parentiu existent entre venedora i comprador i en el preu de venda. Respecte el primer punt, les explicacions de la Sra. Valentina resulten absolutament versemblants. S'ha de tenir present que el pare dels ara litigants, el 25 d'agost de 2008 (set dies de l'escriptura de compravenda), va subscriure un document pel que feia constar que havia rebut la quantitat de 3.000€ " de Doña Valentina i de Don Urbano en concepto de pago de la compraventa realizada en la vivienda sita en Cuevas de Amaya (Burgos) ". Com s'ha dit,no s'ha qüestionat que el pare hagués mantingut plena capacitat cognitiva i intel·lectual fins la seva mort. Aquest document encaixa francament malament amb l'afirmació que es fa a la demanda segons la qual s'hauria produït "una apropiación del inmueble por parte de la apoderada doña Valentina y don Urbano "(f. 7). És precisament després que finès el pare que un dels fills, com a tutor de la seva esposa, impugna els poders que havia atorgat a favor de la seva filla Valentina i insta la nul·litat de la compravenda per diverses causes.

En segon lloc, apunta el demandat que el preu era absolutament irrisori, circumstància de la que no hi ha prova. En l'escriptura pública es va fixar el de 1.800€ però segons s'al·lega i resultaria d'aquest document, a aquesta quantitat s'hauria d'afegir aquells 3.000€. S'ha de reconèixer que no s'ha aportat a les actuacions documentació comptable que reflecteixi aquest pagament però, també ho és que l'operació es planteja en un àmbit estrictament familiar en un moment en què no existia discrepància entre pares i germans. D'altra banda, s'ha aportat un rebut subscrit pel pare l'autenticitat dels qual no s'ha qüestionat. Per un altre costat que Don. Gustavo , quan va interposar la demanda no només era cohereu del pare sinó tutor de la mare, i per tant tenia possibilitat i facilitat probatòria ( article 217 LEC ) per desvirtuar el que reflectia aquell document. En definitiva, el seu argument era que la seva germana, aprofitant-se d'unes poders, s'havia apropiat de la casa de Cuevas de Amaya i aquesta documentació el que no permet és afirmar que fos així.

Finalment, es refereix el demandant al valor de casa, com indici de l'al·legada simulació. Sosté que abans que es fessin reformes el valor de mercat que tindria seria el de 14.500€. Així ho afirma el taxador que ha emès l'informe aportat i unit al foli 75. Aquest informe no resulta rellevant des del moment que el pèrit efectua una valoració sense saber quin era l'estat en què es trobava la casa quan la va adquirir el Sr. Urbano . El taxador només va visitar la casa per fora, i la vista del seu estat exterior i en comparació amb una fotografia antiga, ha fixat un valor de mercat, sense saber quines reformes s'han fet i, a quines zones han afectat. El pressupost elaborat per una empresa d'Alar del Rey de 24 d'octubre del 2005 (f. 145) i aportat per la demandada, a part de incloure reformes interiors, contemplava el total enderrocament de la teulada de la casa i de les bigues de fusta . El cost només d'aquesta partida es va pressupostar el 10.425€.

En el decurs del procediment, ha mantingut el demandant que era el seu pare qui continuava pagant les despeses derivades d'aquesta casa, però d'aquesta al·legació no hi ha cap prova. El que va reconèixer el seu cunyat en respondre les preguntes que se li formularen és que es van fer els tràmits en el cadastre quan es va poder i que mentre no es va fer efectiu, ell pagava al seu sogre les despeses que li haguessin pogut cobrar. Es tracta d'al·legacions introduïdes a l'acte del judici sense documentació que permetin extreure conclusions concloents en contra del que resulta de la resta del material probatori.

Per les raons exposades, la sentència haurà de ser revocada i desestimada també la segona de les pretensions subsidiàriament exercida pels demandants.

QUART.- Per últim, i també amb caràcter subsidiari plantegen els demandants l'acció de rescissió per lesió dels articles 321 a 325 de la Compilació de dret civil de Catalunya . També en aquesta darrera pretensió la demanda ha de ser desestimada perquè l'acció contemplada per la legislació catalana no és d'aplicació a un contracte que afecta una finca situada fora de Catalunya com és el cas. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, seguint la doctrina del Tribunal Suprem ja establerta en sentències de 8 de juny de 1874, 7 de juliol de 1879 i 9 de novembre de 1904 , ha assenyalat que en situacions de conflicte de lleis ( article 10 CC ) els béns immobles es regeixen per la llei de situació sigui quin sigui el lloc d'atorgament de l'obligació i el veïnatge civil dels contractants. D'acord amb aquesta doctrina, el TSJC en sentència de 7 d'octubre de 1991 manté que " versando el tema litigioso sobre la rescisión de un contrato de comparventa por lesión ultradimidium rige como punto de conexión el de la situacion de la cosa, es decir, será aplicable la normativa correspondiente ( art.321 y sig) de la Compilación de Cataluña cuando [...] el immueble objeto de enajenacion onerosa se halla situado en territorio de Cataluña, con total independencia de la vecindad civil del comprador, lo cual se deduce de los artículos del Código civil 16, apartado uno, párrafo primero, con arreglo al que los conflictos de leyes que puedan surgir por la coexistencia de distintas legislaciones en el territorio español se resolverán según las normas contenidas en el Capítulo IV (normas de derecho internacional privado) y 10, apartado cinco, que establece que a falta de sometimiento expreso, se aplicará a los contratos relativos a bienes inmuebles la ley del lugar donde estén sitos" . A aquesta doctrina es refereix posteriorment la sentència de 1 de juny de 1993 per descartar l'aplicació dels preceptes de la legislació catalana a un contracte que tenia per objecte la transmissió onerosa d'un immoble situat fora de Catalunya. I en el mateix sentit, s'ha pronunciat la de 24 de juliol de 1995.

En el present cas el contracte que es pretén rescindir en base als articles 321 de la Compilació de Catalunya tenia per objecte una finca situada en una localitat de Burgos. Per la situació de la finca i d'acord amb la doctrina exposada, la legislació catalana no li és d'aplicació.

CINQUÈ.- Les costes causades en la primera instància són a càrrec dels demandants mentre que no es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació ( articles 394.1 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Dª. Valentina i D. Urbano contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat en data 3 de maig 2009 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR aquesta resolució, DESESTIMAR la demanda interposada per la representació processal de D. Gustavo i D. Marcos i ABSOLDRE lliurement als demandats Doña. Valentina i Urbano de les pretensions exercides contra ells en el present procediment.

Les costes causades en la primera instància són a càrrec dels demandants mentre que no es fa imposició de les costes que deriven de l'apel·lació.

Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs de cassació ni d'infracció processal davant del Tribunal Suprem, però sí davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si la cassació es fonamenta, exclusivament o juntament a altres motius, en infracció de normes de Dret civil de Catalunya. El recurs es prepararà per escrit davant aquest Tribunal en el termini de cinc dies des de la seva notificació.

De conformitat amb l'apartat novè de la DA15a LOPJ, es retornarà a l'apel·lant el dipòsit constituït per recórrer.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.