Sentencia CIVIL Nº 370/2022, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 61/2022 de 19 de Mayo de 2022

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1706642120188110242

Recurs d'apel·lació 61/2022 1

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Figueres

Procediment d'origen: Procediment ordinari 205/2018

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 1663000012006122

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Concepte: 1663000012006122

Part recurrent / Sol·licitant: Joaquina , Antonio

Procurador/a: Margarita Giro Aranda, Margarita Giro Aranda

Advocat/ada: JOSEP MARIA VALENT FERRER, JOSEP SANTIAGO SALLERAS ROS

Part contra la qual s'interposa el recurs: Lina

Procurador/a: Narcís Jucglà Serra

Advocat/ada: JUAN PABLO CORREA DELCASSO

SENTÈNCIA NÚM. 370/2022

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones Rebeca Gonzalez Morajudo

Girona, 19 de maig de 2022

Antecedentes

Primer. El 25 de gener de 2022 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 205/2018, procedents del Secció Civil. Jutjat de primera instància i instrucció núm. 3 de figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Margarita Giro Aranda, en representació de Joaquina i Antonio, contra la sentència de data 20/10/2021, en que consta com a part apel·lada el procurador Narcís Jucglà Serra, en representació de Lina.

Segon. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'ESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por el procurador D. Narcís Jucglà Serra, en nombre y representación de Dña. Lina y DECLARO la nulidad de los testamentos hológrafos otorgados por el causante D. Eugenio en fecha 16 de febrero de 1996 y 22 de enero de 2002 por falta de institución de heredero.

CONDENO a D. Antonio y Dña. Joaquina a estar y a pasar por dicha declaración y ACUERDO la apertura de la sucesión intestada respecto al finado D. Eugenio.

CONDENO en costas a D. Antonio y Dña. Joaquina.

DESESTIMO íntegramente la demanda interpuesta por la procuradora Dña. Margarita Giró Aranda, en nombre y representación de D. Antonio y Dña. Joaquina y ABSUELVO a Dña. Lina (Oki en la demanda) de todos los pedimentos de la demanda.

CONDENO en costas a D. Antonio y Dña. Joaquina.'

Tercer. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 09/05/2022.

Quart. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

PRIMER.No acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.

SEGON.En el present litigi hi ha acumulats dos procediments incoats separadament per cadascuna de les parts amb pretensions contradictòries. La Sra. Lina (de casada OKI) demana 1) la nul·litat dels dos testaments hològrafs atorgats pel seu pare Eugenio el més recent en data 22.1.02 i el més antic de 10.2.96; 2) la ineficàcia sobrevinguda d'aquestes disposicions testamentaries i dels codicils de les mateixes dates i 3) que en qualsevol cas la ineficàcia de la substitució en favor dels demandats (germans Joaquina Antonio) totes les disposicions successòries al seu favor provinents del Sr. Eugenio i la corresponent declaració d'obertura de la successió intestada.

Per la seva banda, els germans Antonio i Joaquina demanen la declaració al seu favor de determinat llegat ordenat en el testament de 2002 amb l'obligació d'estar i passar per aquesta declaració a la Sra., Lina i que aquesta atorgui la corresponent escriptura notarial d'entrega del llegat.

La sentència, estima la primera pretensió de la demanda de la Sra. Lina en declarar nul el testament per manca d'institució d'hereu i desestima la demanda interposada pel Srs. Joaquina Antonio amb imposició de costes de les dues demandes.

La Sra. Lina s'alça contra tal decisió.

TERCER.FETS PROVATS

Convé determinat els fets que han estat ja acreditats i no controvertits entre les parts, per després entrar en el fons del litigi existent.

1) El Sr. Eugenio, pintor artístic, de nacionalitat espanyola i nascut en el dia NUM000.29 va tenir una filla, de nom Lina, en un matrimoni anterior; posteriorment es va casar en segones noces en 5.3.96 amb la Sra. Brigida (també escrit Almudena i Covadonga, de nacionalitat francesa, nascuda en el dia NUM001.26, la qual ja tenia dos fills, Antonio i Joaquina, d'un matrimoni anterior;

2) El Sr. Eugenio va morir a París en el dia 18.11.16 (als 87 anys) d'un atac de cor en el domicili en el qual també hi vivia amb la Sra. Brigida, encara que aquesta ja estava ingressada en un centre residencial de la mateixa ciutat atès el seu estat de salut. La Sra. Brigida va morir en el dia 7.3.17;

3) El Sr. Eugenio va atorgar un testament hològraf en data 22.1.22 i el va dipositar a una Notaria francesa en el dia següent. Aquest testament tenia el següent redactat:

' Sobre la fracción de mi patrimonio sometido a la ley

francesa, a saber, mis valores mobiliarios e inversiones, lego a mi

esposa Brigida, nacida Covadonga el NUM001-1926 en París, el

usufructo de todos mis bienes.

Siendo la propiedad de mi hija Lina.

Sobre la fracción de mi patrimonio sometido a la ley catalana - a saber

mi casa de El Port de la Selva - lego a mi esposa Brigida 3/4

partes de esta casa en toda propiedad; o en su defecto a sus hijos

Joaquina y Antonio. Lego a mi hija Lina 1/4 de esta

casa, el usufructo de este cuarto siendo de mi mujer, Brigida'.

4) En aquesta mateixa data, 22.1.02, el mateix Sr. Eugenio va redactar un codicil en els següents termes:

Yo, el abajo firmante, Eugenio, nacido el NUM000 de 1929 en Barcelona, revoco todas las disposiciones anteriores relativas al ejercicio del derecho moral sobre mi obra pictórica.

En consideración del testamento que he realizado en París el 22 de Enero de 2002, transmito la misión de velar por el ejercicio del derecho moral sobre mi obra pictórica a mi esposa Brigida nacida Covadonga.

En su defecto, transmito este derecho moral de manera conjunta a Lina, mi hija, y a Antonio, mi hijastro.

Entiendo por este deseo que se asuma la conservación, y la difusión de mi obra de la misma manera en la que yo lo hubiese hecho. Entiendo por difusión de mi obra, todas las iniciativas que tengan por efecto el darla a conocer, incluso, cuando ello imponga una alienación de los cuadros, incluso gratuita, siempre que el beneficiario sea un museo u otra institución u organismo.

En Paris, el 22 de enero de 2002

Eugenio'

Aquest codicil el va presentar a la mateixa Notaria francesa en el dia 30.9.2011 (foli 311);

5) Amb anterioritat, el Sr. Eugenio havia atorgat un testament, també hològraf, en data 10.2.96, també dipositat a la mateixa notaria francesa que venia redactat en aquests termes:

'Yo el firmante, Eugenio, declaro hacer así testamento:

Revoco todo testamento anterior.

1. Sobre la fracción de mi patrimonio sometido a la ley francesa, lego a Dña. Almudena el usufructo de todos mis bienes, preciso que la legataria podrá ejercer la facultad de casi usufructo sobre todos mis valores mobiliarios e inversiones que tenga en el momento de mi fallecimiento.

2. Sobre la fracción de mi patrimonio sometido a la ley española, lego 1/3 a Dña. Almudena, preciso que dichos legados estarán libres de toda carga o derecho.

En Paris a 6 de Febrero de 1996

Eugenio '

6) En la mateixa data també va atorgar un codicil en aquests termes:

'En consideración del testamento que he redactado en París el 6 de Febrero de 1996, transmito a Dña. Almudena la misión de velar por el ejercicio del derecho moral de mi obra pictórica, entendiendo por este deseo que asuma la conservación y difusión de mi obra como lo hubiese hecho yo mismo.

Para la difusión de mi obra, entiendo todas las iniciativas que tengan por efecto el darla a conocer, aunque impliquen una alienación de los cuadros, incluso gratuita siempre que el beneficiario sea un museo o cualquier institución análoga.

En Paris a 6 de Febrero de 1996

Eugenio '

QUART.Assentats aquests fets essencials per poder resoldre la discrepància interpretativa de les parts, hem de dir que aquesta es centra en primer lloc si en el dit testament de 2002 i hi ha una institució d'hereu o no. D'això depèn la seva validesa o la seva nul·litat.

La sentència d'instància arriba a la conclusió -després d'haver seleccionat la normativa del nostre Codi Civil català (CCC) i valorada la prova essencialment documental- que no hi ha designa d'hereu en el testament de 2002 ni en el de 1996 i per tant estima la demanda de la Sra. Lina, filla del testador, i desestima la demanda dels fills de la segona esposa que reclamen l'entrega del llegat (3/4 parts de la casa de Port de la Selva, coneguda per la Vall perquè es troba situada en el paratge conegut per la Vall de la Sta. Creu d'aquell municipi.

Hem d'endinsar-nos en la interpretació de la voluntat del causant en el moment que va redactar el testament hològraf.

CINQUÈ. Interpretació del testament. Institució d'hereu. Principi defavor testamenti.Recerca de la voluntat del causant.

Ha estat des de sempre immers en la tradició jurídica catalana que tot testament necessita per a la seva validesa i eficàcia que tingui designada la institució d'hereu, amb les excepcions de la persona sotmesa al dret de Tortosa i, posteriorment, també si s'anomena marmessor universal, però sense una exigència expressiva formal rígida o solemne. Així ho hem vist aplicat ja en el dret romà seguint el Digest 29-7-20 o en el Còdex 6-23,14 i 15. Aquest darrer és molt explícit quan diu :

'Perquè és indigne que per causa d'una vana observança s'invalidin els testaments i les últimes voluntats dels difunts ja que, quedant suprimides l'ús de les quals és imaginari, no sigui necessari per a la institució d'hereu l'ús de determinades paraules imperatives i directes, ara amb indirectes . Perquè no importa que es digui 'faig hereu', o 'institueixo', o 'vull', o 'mano', o desitjo, o sigui, o serà, sinó que valgui la institució feta amb qualsevol frases o expressada en qualsevol manera de parlar, amb tal que per ella fos evident la intenció de la voluntat i no siguin necessaris moments per a les paraules que va pronunciar una llengua potser mig morta i balbucejant. Així doncs també en la disposició d'últimes voluntats estarà suprimida la necessitat de l'ús de paraules solemnes, de sort que tinguin lliure facultat els que desitgin disposar del seu propis béns, per escriure-la en qualsevol manera destinada a instrument i per usar de qualsevol paraules'.

Més endavant històricament també s'ha mantingut aquesta no exigència de formalisme expressiu en la Compilació de Dret Civil de Catalunya (de 1960, article 109, 242; i en el Text Refós de 1984, article 109); en el Codi de Successions ( article 137) i finalment en el vigent Codi Civil de Catalunya amb l'excepció de que nomeni marmessor universal o estigui el causant sotmès al dret de Tortosa (art. 423-2 i 422-1.3). En l'àmbit de la jurisprudència ens podem remuntar a STS de 7.4.1864; 7.10.1890 o 13.11.1909 i ja en l'època recent les STS de 24.1.89 o la del nostre STJC 48/2013 de 9.9 o la 50/2011 d'1.12 respecte el principi de favor testamentii de la supremacia de la voluntat del causant com a acte personalíssim.

SISÈ.-Recordem que l'article vigent preveu la forma d'ordenació de la institució d'hereu en els següents termes:

'Article 423-2.Tant la simple utilització pel testador del nom o la qualitat d'hereu com la disposició a títol universal, encara que no s'empri aquella paraula, impliquen institució d'hereu, si és clara la voluntat del testador d'atribuir a l'afavorit la qualitat de successor en tot el seu dret o en una quota del seu patrimoni.'

Aleshores cal examinar la redacció del testament de 2002 que ja hem transcrit per esbrinar la verdadera voluntat del causant Sr. Eugenio. Posteriorment analitzarem les circumstancies perifèriques que completin l'anàlisi del cas.

Abans de tot observem la comparació entre el testament de 2002 i el de 1996 i evidenciem que en el darrer de 1996 ni s'esmenta la filla Lina ni tampoc cap substituts i que es parla de llegat i de legatària. Pel que fa a la dicció literal del redactat del testament de 2002 ja es designa a la filla Irene com a propietària de tots els béns a França a la filla i usufructuària a l'esposa Covadonga. Per contra, respecte els béns a Catalunya només s'esmenta la casa de Port de la Selva a la qual s'atribueix en 3/4 parts a la seva esposa Covadonga (amb la substitució vulgar en favor dels seus dos fills Antonio i Joaquina) i la restant part també a la filla Lina com a propietària, amb l'usdefruit en favor d' Covadonga.

Aquest testament es completa amb el codicil de la mateixa data en el qual el Sr. Eugenio transmet la missió de vetllar pel dret moral de la seva obra pictòrica a la seva esposa Covadonga i, en substitució d'aquesta, ho encomana de manera conjunta a la seva filla Lina i al seu 'fillastre' (així el denomina) Antonio.

En l'any 2002 no hi ha constància que el Sr. Eugenio que s'havia casat en segones noces, en règim de separació de béns segons s'ha acreditat documentalment, tingués altres béns a Catalunya (els que esmenta la part apel·lada són molt posteriors com el compte a La Caixa (2014) o al Crédit Lyonnais (2010). I en el cas d'existir altres béns encara reforçaria la idea de que

la seva voluntat era ordenar un llegat (la casa de Port de la Selva) de la manera que hem dit en favor de la seva esposa Covadonga i per substitució, els fills d'aquesta.

Per altra banda, l'expressió 'Lego' no se li pot donar un sentit jurídic en una persona que era pintor artístic sinó un sentit vulgar o col·loquial en el sentit equivalent a 'deixo', tant pel que fa a la seva filla Lina com a la seva esposa. Com fet rellevant, també la Sra. Lina ha reconegut al llarg del procediment que ja havia acceptat (tàcitament) l'herència del seu pare i haver fet front a despeses com hereva (document foli 403).

En conclusió, del conjunt dels dos documents de 2002 (testament i codicil) es pot afirmar que la voluntat del Sr. Eugenio era la de instituir hereva a la seva filla Lina de tots els seus béns i drets i d'ordenar un llegat (els 3/4 de la casa de Port de la Selva) en favor de la seva esposa i amb substitució en el seu cas dels seus dos fills. I s'explica la voluntat de no excloure a ningú d'ells quan pel que fa a preservar la seva obra pictòrica ho ordena de manera que els fills respectius de cada cònjuge i estiguin representats. I aquesta interpretació és tributària del principifavor testamentii d'aquesta manera evitar el haver d'acudir a la successió intestada.

Per tant, aquest primer motiu ha de ser estimat.

SETÈ. Ineficàcia sobrevinguda. Separació de fet.

La sentència d'instància no ha resolt aquesta altra pretensió de la demanda de la Sra. Lina perquè ja ha considerat que no hi havia ab initiotestament vàlid.

Doncs bé, ara ens pertoca l'examen d'aquesta pretensió que es fonamenta en l'al·legació de la filla Lina conforme el seu pare i la Sra. Covadonga estaven separats de fet.

Abans hem de determinar l'abast de l' article 422-13 en la seva redacció vigent del CCC que diu:

'Ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència

1. La institució d'hereu, els llegats i les altres disposicions que s'hagin ordenat a favor del cònjuge del causant esdevenen ineficaços si, després d'haver estat atorgats,els cònjuges se separen de fet o legalment, o es divorcien, o el matrimoni és declarat nul, i també si en el moment de la mort hi ha pendent una demanda de separació, divorci o nul·litat matrimonial, llevat de reconciliació.

2. Les disposicions a favor del convivent en parella estable esdevenen ineficaces si, després d'haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o s'extingeix la parella estable per una causa que no sigui la defunció d'un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós.

3. Les disposicions a favor del cònjuge o del convivent en parella estable mantenen l'eficàcia si del context del testament, el codicil·lo la memòria testamentària resulta que eltestador les hauria ordenades fins i tot en els casos que regulen els apartats 1 i 2.

4. Aquest article també s'aplica als parents que només ho siguin del cònjuge o convivent, en línia directa o en línia col·lateral dins del quart grau, tant per consanguinitat com per afinitat.'

Compartim plenament els raonaments de la SAP Barcelona (17) 533/2018 de 21 de juny que fent-se ressò de la jurisprudència del TSJC (Sentències 1.10.12 i 5.1.12) en el sentit que aquest precepte en definitiva el que busca és una interpretació integradora de la voluntat del causant en base a que -per les circumstàncies perifèriques del cas- es pugui determinar si malgrat la separació de fet -que cal acreditar-la per la part que la proclama- el causant les hauria ordenat igualment. Dit en altres paraules, hi ha una presumpció iuris tantum(apartats 1 i 2 ) de que la separació de fet esdevé ineficaces les disposicions ordenades en favor de l'altre cònjuge, però es manté la possibilitat de la destrucció d'aquella presumpció si es demostra que malgrat aquella separació no hauria afectat a la decisió del testador (apartat 3).

També afegirem que aquest precepte comporta una reinterpretació de la voluntat del causant respecte a la manifestada en el testament, la qual cal protegir com a principi general, vol dir que la reinterpretació només potser restrictiva respecte l'expressada en el testament, especialment davant una separació de fet en la qual ni s'ha interposat cap demanda judicial.

VUITÈ.Fixades aquestes premisses, se'ns diu per la filla Lina que el seu pare estava separat de fet de la Sra. Covadonga perquè un vivia a Port de la Selva i l'altra a Paris. Per començar, hem de dir que no sap precisar la filla des de quan el seu pare estava separat de fet. En la contestació a la demanda es diu (foli 431 revers) que es van separar als pocs anys de casar-se; en la seva demanda es diu que la separació va ser al 2005; en el dictamen jurídic encarregat per la filla a la Dra. María Inmaculada, acompanyat a la seva demanda, es dona per fet que la separació es va produir a l'any 2009 (desconeixem la font informativa de la seva autora encara que no sembla descabellat que devia provenir de qui li feia l'encàrrec); i en els retalls de premsa de La Vanguardia i del Diari de Girona que es van fer ressò de la presència a Alt Empordà del Sr. Eugenio en les seves cròniques datades en 2016 es diu que fa quatre anys que es va separar de la seva esposa (tampoc sabem si aquest detall havia estat contrastat pels autors de cada article, tot i que ja observem que no era un detall de gran transcendència respecte el que s'explicava). Això vol dir que molta precisió sobre aquesta asseveració no se'ns aporta per la filla Lina.

A part cal analitzar què es vol dir quan es parla d'una separació de fet. Aquesta ha de ser sinònim a una separació de dret (o divorci) en el sentit que es trenca laaffectio martitalis, cosa que no es pot confondre en una simple separació física per circumstancies particulars de la parella. És a dir que la separació de fet no és compatible amb seguir en contacte periòdic, en expressar afecta envers l'altre. És tracta d'una ruptura definitiva i profunda en la relació. Cal tenir en compte que les circumstancies de la vida comporten a vegades una separació física per diferents raons, com la feina a realitzar, les condicions de salut o d'edat, les obligacions familiars en la cura dels familiars grans, etc. I no per aquestes raons podem afirmar que s'ha produït una ruptura sentimental i afectiva entre la parella.

I això és el que cal tenir present en aquest cas en que si bé el Sr. Eugenio va tornar a viure sol a Port de la Selva quan es va perdre l'estudi a Paris i va sentir la necessitat de mantenir la seva creació pictòrica, es va traslladar a Port de la Selva, lloc on la Sra. Covadonga que ja havia estat intervingué quirúrgicament en l'any 2009 i amb un fràgil estat de salut no podia viure per raó de la configuració interna de la casa (amb escales). Això no va impedir que no mantinguessin igualment el contacte des de la llunyania i també amb desplaçaments a l'apartament de Paris que el propi Sr. Eugenio havia llogat al 2007(corroborat pel rebut de pagament girat a ell del mes de juliol de 2016 -foli 217-) i el lloc on finalment va morir quan la seva esposa ja estava ingressada en un centre residencial. Recordem que les edats ja eren molt avançades en els dos ( ell era nascut al 1929 i ella al 1926) i per tant la situació matrimonial havia d'adaptar-se a les circumstancies d'edat i de salut.

Però si existís una ruptura sentimental, no hauria dipositat en 30.9.11 el Sr. Eugenio davant la Notaria francesa el seu codicil manuscrit en 2002. Tampoc la Sra. Covadonga hauria atorgat un dret d'usdefruit 'a mi marido Eugenio' en el seu testament de 31.5.11 (foli 351), darrer vigent segons l'acta de notorietat del Notari francès (foli 375) i en l'època en que el Sr. Eugenio ja vivia sol a Espanya. Tampoc li hauria dedicat ell un quadre en 2016 a fi que li lliurés el seu fill Antonio, ni menys encara hauria anat a Paris a instal·lar-se a l'apartament que els dos ocupaven a Paris (13 Rue de la Huchette) 'per ocupar-se d' Covadonga', i on finalment va morir.

Farem referència especial al document subscrit pels germans (10 bis de la contestació a la demanda de la Sra. Lina) en els que en el moment d'ingressar a al seva mare en l'UCI a Pàris varen fer constar 'mariée-separée' respecte la mare. Però un document destinat a tal fi i segurament en situació d'urgència, no resulta decisiu ni determinant perquè efectivament a més de resultar equívoc terminològicament, no significa que la separació fos realment una ruptura sentimental i afectiva en el termes que ja hem dit.

Tampoc podem passar per alt que degut el temps de separació física entre ells (per viure en els seus respectius països i disposar de la corresponent assistència sociosanitària pública) varen tenir temps suficient per plantejar-se regularitzar la seva situació de parella. Però no ho van fer i ni tan sols ho van intentar.

Pel que fa la prova testifical hem de dir que quan es referida a descriure una situació interna de parella sempre resulta poc transcendent si no és d'una persona que ha viscut juntament amb la parella. Revisada la declaració dels testimonis en l'acte del judici, constatem que tenen una coincidència entre ells (amb excepció del Sr. Bruno i la Sra. Sofía) i es que parlen per referències d'altres terceres persones i que el contacte amb la parella (o un d'ells) va ser molt esporàdic i allunyat en el temps. Per contra, els dos testimonis esmentats han pogut facilitar dades directament conegudes per ells per la seva proximitat bé amb la Sra. Covadonga, bé amb els dos, quan residien a Paris. Els dos han coincidit en que el Sr. Eugenio va perdre el taller que tenia a París i que va intentar pintar a l'apartament però era insuficient per raons d'espai i llum i després de la intervenció de la seva esposa al juliol de 2009, va voler tornar a Espanya per poder pintar que era la seva necessitat vital en aquells moments. Posteriorment quan, Covadonga va tornar a l'apartament, ell també ho va fer durant uns mesos (abril maig de 2010) i va retornar a Espanya. Han explicat que la pròpia esposa els explicava que mantenien sovint contacte telefònic entre ells. La Sra. Covadonga tenia molt suport assistencial de l'Ajuntament de París (entre ells un curador de nom Joaquín) i que gràcies al dit suport va poder estar una anys a l'apartament fins que arran d'una hospitalització en el mes de juliol de 2016, ja va ser ingressada en una residencia, fins que va morir. Els dos coincideixen en que en la seva percepció, l'afecte de parella es va mantenir fins al final i que el Sr. Lina quan va tornar a paris a l'octubre de 2016 ja havia finalitzat el seu projecte vital com a pintor i que volia ocupar-se d' Covadonga.

En conclusió, de la valoració conjunta de tota la prova -i sota els paràmetres que hem recollit en el FJ Setè- arribem al convenciment de que no ha quedat acreditada una ruptura sentimental, afectiva, entre ells dos, tot i que per la seva edat, situació, treball i perfil artístic del causant, les circumstancies no fossin les clàssiques d'una parella convencional. En cap moment la prova practicada a instància de la filla Lina ha trencat la presumpció favor matrimoniique es deriva de tot compromís matrimonial. I encara que ho hagués estat (hipotèticament), la conducta del Sr. Brigida al final dels seus dies d'anar a Paris a ocupar-se de la seva esposa, permet entendre que el Sr. Brigida hauria mantingut les seves disposicions successòries (422-13.3 del CCC).

Aleshores, no hi causa sobrevinguda d'ineficàcia degudament acreditada i justificada de cap de les disposicions ordenades pel causant Sr. Brigida i aquestes s'han d'acomplir.

Tot això ja comporta la desestimació de la demanda de la Sra. Lina sense necessitat d'examinar si la substitució es veu afectada per la ineficàcia de la ordenada en favor de la mare dels germans Joaquina Antonio, doncs no hi ha tal ineficàcia.

NOVÈ. Estimació de la demanda dels germans Antonio i Joaquina

La conseqüència lògica de tot el que ja hem dit, comporta que el llegat atorgat per substitució en el testament vàlid de 2002 en favor dels germans Joaquina Antonio ha de ser lliurat per l'hereva i en els termes que es diran en la part dispositiva.

DESÈ.Costes de la instància

Les dues demandes entrelligades en la seva solució, comportaven dubtes de fet (les condicions de la separació dels cònjuges) i de dret (l'aplicació i interpretació tant de la designació d'hereu com de la causa sobrevinguda d'ineficàcia al·legada) que justifiquen que no fem imposició específica de les costes de cap de les dues demandes, en aplicació de l' article 394.1 de la LEC.

ONZÈ.L'estimació del recurs comporta no fer cap pronunciament de condemna respecte la imposició de les costes d' aquesta alçada en aplicació de l' article 398.2 de la LEC.

Fallo

1. Estimemel recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Joaquina i Antonio.

2. REVOQUEMla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Figueres, en les actuacions de Procediment Ordinari 205/2018 de les quals dimana aquests Rotlle i ESTIMEMla demanda interposada per Antonio i Joaquina i

Primer.-DECLAREM que el be llegat pel causant Sr.- Eugenio als Srs Antonio I Joaquina és el següent:Tres quartes parts per meitats indivises per a cadascun de la finca descrita així en el Registre de la Propietat: Casa de planta baja y un piso con dos patios contiguos a la misma, sita en el término municipal de Puerto de la Selva, llamada CASA000 señalada de número NUM002, cuya medida superficial conjunta es de 435 metros cuadrados de los que la casa ocupa unos 531metros cuadrados de lo que 266 m2 en la primera planta y 265 m2 en la segunda.; y linda a Oriente, con casa de Felix, a mediodía con calle Publica, a Poniente con casas de Herminio y a Norte con Hilario.

INSCRITA en el Registre de la Propietat de Roses 2, finca número NUM003 de Port de la Selva; Referència cadastral núm. NUM004;

Segon.-CONDEMNEM a la demandada DOÑA Lidia (de soltera Lina) a estar i passar per l' anterior declaració.

Tercer.-CONDEMNEM a la demandada DOÑA Lidia a la entrega als germans Joaquina Antonio del llegat esmentat establert en el testament de 22.1.02 del Sr. Eugenio al seu favor consistent en atorgar a favor d'ells la corresponent escriptura pública de entrega de llegat en el termini de dos mesos en una Notaria de Figueres a comptar des de la fermesa d'aquesta sentència i, en cas de no fer-ho en el temps i forma indicat, s'expedirà, al seu càrrec, manament al Registrador de la Propietat de Roses 2 per tal de que inscrigui a nom dels dos germans el domini de les tres quartes parts, indivises per meitats entre ells de la finca registral NUM003 de Port de la Selva, descrita en el primer apartat d'aquesta part decisòria.

3. DESESTIMEMla demanda interposada per la Sra. Lidia (de soltera Lina), sense costes.

No fem imposició de les costes en cap de les dues instàncies

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassacióper interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3ª i 3 de la LEC.

També hi cap recurs extraordinari per infracció processald'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC.

Procediu a la devolució del dipòsit constituït per la part apel·lant, en aplicació de l'apartat 8 de la de la DA 15 de la LOPJ.

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel·lació.

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.