Sentencia Civil Nº 372/2011, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 696/2010 de 07 de Julio de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ CATORZENA

Rotlle 696/10

Judici Ordinari 263/2008

Jutjat de 1a. Instància núm. 7 de Cerdanyola del Vallés

S E N T È N C I A N. 372/2011

Magistrat/ades:

Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lm. Sr. ADOLFO LUCAS ESTEVE

Barcelona, set de juliol dos mil onze

La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 696/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari número 263/2008 en el Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Cerdanyola del Vallés a instàncies de Eloy representat per la Procuradora Sra. Melania Serna Sierra contra D. Abelardo i Dª. Lidia representats per la Procurador Sra. Mª. Teresa Aznárez Domingo que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per l'actora contra la sentència dictada el dia 23 de novembre pel Jutjat de 1a. Instància .

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que desestimando la demanda presentada por la procuradora Dª. Ana Clusella Moratonas, en representación de Eloy , contra Abelardo y Lidia , absuelvo a los demandados con imposición de costas a l aparte actora".

SEGON.- La part actora apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 7 de Cerdanyola del Vallés en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 23 de juny d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- El Sr. Eloy en el seu escrit de demanda explica que els demandats li van encarregar la realització d'unes obres de millora a casa seva. En aquest procediment reclama els 6.504,30 € que faltarien per pagar dels 15.504 € facturats.

Els demandats s'oposen a la reclamació. Sostenen, en primer lloc, que les obres es van pressupostar en un total de 14.025€ i que, a més, dels 9.000€ que reconeix el Sr. Eloy , han pagat 2.000€ més a compte. En segon lloc, oposen l'excepció " non rite adimpleti contractus " i atès que s'ha valorat la reparació dels defectes en 4.779,20€, la demanda hauria de ser totalment desestimada.

La sentència no considera acreditat que s'hagi efectuat un pagament addicional de 2.000€ a compte dels 14.025 € en què es va pressupostar l'obra . Per contra, la prova pericial ha demostrat que els treballs presenten deficiències i desestima la demanda en la seva integritat.

Contra aquesta resolució recorre el demandant. Sosté que el pressupost no incloïa l'IVA , que no es donen els requisits perquè es pugui aplicar l'excepció de " non rite adimpleti contractus" i que s'ha valorat erròniament la prova practicada en relació als defectes que se li imputen. En tot cas i encara que es desestimessin els anteriors motius, restaria a favor seu un crèdit que hauria de ser estimat.

SEGON.- Els treballs a realitzar pel Sr. Eloy es van pressupostar en la suma total de 14.025 € (f. 22-25). A aquesta quantitat s'ha d'aplicar l'IVA corresponent (7%). En els mateixos fulls que contenen els distints pressupostos, si bé en una redacció deficient, ja es feia constar que a aquella quantitat s'havia incrementar amb l'IVA. En tot cas, en un pressupost com aquest en què el preu es fixa i quantifica per partides, no es pot deduir que l'IVA ja estigui inclòs com pretén la part demandada. Per tant, per la resolució de la controvèrsia sorgida entre els litigants s'ha de partir que el preu de l'obra és de 14.025€ més 7% IVA, 15.006,75€. El demandant ha emès una factura per 14.490€ més IVA sense donar explicació ni justificació d'aquest increment que, per aquesta raó, no pot ser estimat.

Els demandats han pagat a compte 9.000€. Dels 2.000€ addicionals no en hi ha prova i per tant no pot ser acollida la pretensió d'aquesta part. No s'ha aportat rebut ni s'ha intentat acreditar el pagament per una altra via, com podria ser la que documentés el moviment bancari. L'absoluta falta de prova d'aquest pagament impedeix que es pugui apreciar que s'ha abonat major quantitat que aquella que ha estat admesa pel demandant i consta documentada a les actuacions. D'aquesta manera dels 15.006,75€ s'haurien abonat 9.000 € i restaria per satisfer 6.006,75€.

TERCER.- La part demandada oposa l'excepció de "contracte defectuosament executat" ( non rite adimpleti contractus). Sosté que són diverses les coses que s'han fet malament. Per acreditar-ho aporta un informe tècnic que descriu les deficiències detectades i valora el cost de la reparació.

El principi de la bona fe contractual ha determinat la creació doctrinal de dues accions (habitualment es plantegen com a excepcions) en favor del contractant a qui el contrari reclama el compliment de la seva obligació, quan ha estat aquest contractant qui no ha complert la seva obligació o ho ha fet de forma defectuosa. Són les anomenades excepció de contracte no complert ( exceptio non adimpleti contractus ) i la de contracte no complert adequadament ( exceptio non rite adimpleti contractus ) SSTS de 27 de març de 1991 i 28 d'abril de 1999 . Aquesta darrera que és la que s'oposa pels Srs. Abelardo - Lidia , a diferència de la primera (que justifica la resolució del contracte) donarà lloc, bé sigui a la realització d'aquelles operacions dirigides a la correcció del defecte detectat, bé a la reducció del preu en la quantitat en què es valori la seva reparació. En contra del que entén la part demandant, la prèvia reclamació no és requisit de l'exercici d'aquesta acció, al marge que no resulta versemblant que s'hagi deixat de pagar una part important del preu sense que s'hagi produït cap tipus de comunicació ni reclamació verbal entre els ara litigants.

En el present cas, no es demana la reparació (no s'ha formulat reconvenció amb aquest objectiu) sinó que s'ha aportat una valoració del cost de la reparació, per un total de 4.779,20€.

L'arquitecte tècnic que ha examinat l'obra i ha emès l'informe aportat pels demandats ha detectat distintes deficiències. El demandant manté que va fer bé l'obra per la que havia estat contractat, que ha quedat ben acabada i no proposa cap prova per desvirtuar la que ha presentat la part demandada. Altrament l'al·legació d'aquesta part, segons la qual ell s'hauria limitat a reparar el que havia fet malament un altre industrial, no es pot mantenir a la vista dels pressupostos que ell mateix (o el seu soci) va confeccionar.

El pèrit contractat per la propietat ha detectat diverses deficiències que han de ser analitzades de forma separada.

I. Assenyala en l'informe que en el bany, el " murete frontal del lavabo " té un gruix superior a 20cm la qual cosa impedeix la connexió de les aixetes així com una " irregular colocación de las piezas ".

Segons consta en el pressupost, a part d'altres partides, en el bany s'havien d'arrencar les rajoles, fer regates per modificar els tubs d'aigua i tornar a enrajolar. La factura coincideix amb el pressupost. Res es diu de la paret frontal del lavabo. No obstant, a l'acte del judici el Sr. Eloy no nega que l'hagués fet. En ser preguntat al respecte, el que permet entendre la gravació, és que aquesta paret la van fer com els van dir. En no estar previst en el pressupost ni reflectits a la factura aquests treballs, no consta que la propietat demanés que es fes de 20 cm com recull el pèrit en el seu informe. A l'acte del judici ha explicat aquest tècnic que el que ha succeït és que es va fer primer la paret i després es van posar les aixetes, quan s'havia de fer a l'inrevés per assegurar que les mesures fossin exactes. El problema no seria, doncs, que la paret tingués un gruix superior a "l'acordat", que d'altra banda, no ha quedat acreditat. La falta de prova de les instruccions s'uneix el fet que era un tercer industrial contractat per la propietat qui havia de fer la part de fontaneria i que no era el demandant qui portava la coordinació amb aquest industrial. Per les raons exposades no es pot atribuir al Sr. Eloy els defectes que el pèrit ha detectat en aquesta paret frontal del lavabo.

Tampoc es pot aplicar una reducció per una irregular col·locació de les peces d'aquesta paret. Ni s'aprecia a les fotografies unides a l'informe, ni s'ha facturat la partida ni consta que la nova col·locació no respongui a la necessitat de fer una nova paret per poder encaixar correctament les aixetes. Les partides corresponents a les instal·lacions i col·locació de sanitaris només són conseqüències de les anteriors. Finalment del trencament de l'inodor en intentar arreglar una fuita, no en hi ha prova. Evidentment no ho és la presentació de la factura de compra quan era la propietat qui aportava els materials de l'obra, ni tampoc la factura del tercer industrial que, sense més precisió, ha afegit la partida " montar sanitarios ".

II.- Escala interior accés a planta. El pèrit explica en el seu informe que en els replans d'aquesta escala no s'han fet voladissos. Als esglaons sí que en hi ha però no tots són iguals. Finalment l'ancoratge de la barana no presenta un correcte acabat. Les fotografies permeten observar la realitat i entitat d'aquestes deficiències. A l'acte del judici, i en relació a aquests defectes, la part demandada no va dirigir cap pregunta al pèrit ni en el recurs no s'efectua cap al·legació que porti a aquest Tribunal a modificar la decisió del Jutjat. El pèrit de la demandada valora la reparació d'aquests defectes estètics en 1.250€ i el demandant no ha proposat una reparació i/o valoració alternativa .

III.- Els entornpeus no estan correctament col·locats perquè la massa d'aferrament no és regular i això fa que les peces no estiguin ben paral·leles a la paret. Les fotografies evidencien el defecte que presenta i, com l'anterior, la demandada ni tan sols ha formulat preguntes al pèrit per desvirtuar les seves conclusions tècniques. En aquest punt, també la sentència s'haurà de mantenir.

IV.- En la cambra de treball han aparegut unes esquerdes a la paret contigua al bany. El pèrit de la demandada les atribueix als treballs que van fer per treure l'enrajolat del bany. Com en les anteriors, la demandada ni tan sols ha interrogat al pèrit al respecte i en el recurs, el que sosté, és que ells no van actuar en aquella estança, quan no era això el que s'imputava. També en aquest punt la sentència s'ha de mantenir.

V.- En el sostre del menjador hi ha una taca d'humitat. El que ha explicat el Sr. Abelardo és que quan posaren el plat de dutxa es perforaren les connexions d'aigua i es va produir una fuita. El demandant sosté que no va ser ell qui va fer aquests treballs ni qui va provocar la fuita, i el cert és que no consten ni en el pressupost ni a la factura. El pèrit lògicament s'ha limitat a descriure les deficiències que ha detectat (taca d'humitat) i a fixat la causa que li ha indicat la propietat però no ha pogut precisar quin va ser l'industrial que havia fet els treballs que haurien provocat aquella fuita. Per tant, la prova practicada no permet atribuir al demandant la causació d'aquests danys .

En conclusió la quantitat que haurà de ser deduïda del que resta per pagar (6.006,75 €) serà, segons la valoració efectuada pel pèrit de la part demandant, la de 2.461€ (al cost de reparació que el pèrit fixa per cada partida s'ha d'afegir 200€ per trasllat de runa). Els demandats hauran d'abonar, per tant, al Sr. Eloy la quantitat de 3.545,75€ més els interessos des de la present resolució.

QUART.- No es fa imposició de les costes causades ni en primera instància ni en apel·lació( articles 394.2 i 398.2 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Estimar en part el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Eloy contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 7 de Cerdanyola del Vallés en data 23 de novembre 2009 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, REVOCAR aquesta resolució, ESTIMAR EN PART la demanda interposada pel Sr. Eloy i CONDEMNAR Don. Abelardo i Doña. Lidia a pagar al demandant la quantitat de 3.545,75€ més els interessos des de la present resolució.

No es fa imposició de les costes causades ni en la primera instància ni en apel·lació.

Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs de cassació ni d'infracció processal davant del Tribunal Suprem, però sí davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si la cassació es fonamenta, exclusivament o juntament a altres motius, en infracció de normes de Dret civil de Catalunya. El recurs es prepararà per escrit davant aquest Tribunal en el termini de cinc dies des de la seva notificació.

De conformitat amb l'apartat novè de la DA15a LOPJ, es retornarà a l'apel·lant el dipòsit constituït per recórrer.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.