Sentencia Civil Nº 374/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 337/2008 de 20 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 337/2008

Procediment ordinari núm. 195/2007

Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)

SENTÈNCIA núm. 374/2008

PRESIDENT

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

MAGISTRATS

ALBERT MONTELL GARCIA

ANTONI VAQUER I ALOY (Suplent)

Lleida, vint de novembre de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 195/2007, del Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del

recurs interposat per la part demandada Edurne , representat/da pel procurador/a BELEN FONT GONZALO

i assistit/da pel/per la lletrat/da DAVID SIMORRA OLLE contra sentència de data tretze de març de dos mil vuit dictada en el

procediment esmentat, rotlle de sala núm. 337/2008. La part actora GAS NATURAL DISTRIBUCION SDG, S.A., representat/da

pel/per la procurador/a MªCARMEN RULL CASTELLO i assistit/da pel/per la lletrat/da CARLES MAJÓ CASAS impugna l'apel·

lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ I FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data tretze de març de dos mil vuit, és la següent:

"ESTIMO la demanda interpuesta por el/la PROCURADOR/A SR/A. Rull en representación de GAS NATURAL DISTRIBUCIÓN SDG S.A. y asistido en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Majó contra Edurne representada por el/la PROCURADOR/A SR/A Font y asistido/a por el/la LETRADO/A SR/A, Simorra y por ello,

CONDENO a Edurne a pagar a GAS NATURAL DISTRIBUCIÓN SDG S.A. la cantidad de 3.086'83 euros más el interés legal desde la fecha de la demanda.

CADA PARTE pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad."

SEGON. Contra l'anterior sentència, Edurne va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 20 de novembre de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada apel·la la sentència de primera instància tot manifest el que ja va dir a l'escrit de contestació a la demanda, això és la manca de legitimació activa i la seva pròpia manca de legitimació per suportar la demanda atès que en el seu moment ja va comunicar el canvi de domicili. Afegeix que el jutge a quo no s'ha pronunciat respecte del desistiment de dos de les accions per part de l'actora i que la demandada no ha consentit.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència.

SEGON. Els motius d'oposició que va fer valer la part demandada en el seu escrit de contestació a la demanda varen ser exclusivament els relatius a la manca de legitimació activa de la part actora i la seva pròpia manca de legitimació atès que ella va vendre el pis abans de que es produïssin els consums que ara se li reclamen, havent fet totes les actuacions necessàries amb la finalitat de donar-se de baixa del servei i estan convençuda que així havia estat. La sentència apel·lada desestima la manca de legitimació activa, fet aquest que serà novament objecte de recurs d'apel·lació, i entén pel que fa a la manca de legitimació passiva, que és un fet reconegut que en el seu dia la demandada va signar el contracte de subministre i que no ha acreditat de cap manera que sigui cert que hagués donat de baixa el comptador o que hagués deixat d'utilitzar l'immoble d'autos.

Així les coses ara en apel·lació s'al·lega que la part actora va desistir de dos dels seus pediments i que l'apel·lant s'hi va oposar, malgrat la qual cosa, la sentència no resol res sobre aquest extrem, quan en realitat de la documentació acompanyada a les actuacions, es pot deduir que aquell fet havia de ser conegut ja abans de la presentació de la demanda. I el cert és que te raó la demandada atès que quan el senyor Carlos Miguel adquireix l'habitatge al febrer de 2007, ja existeix un comptador nou, essent que aquell segurament va estar posat per la Immobiliària la Clau que és qui li ven l'habitatge. No ha estat possible esbrinar com han succeït els fets, ja que la part actora malgrat haver estat requerida en diverses ocasions per tal de facilitar aquella informació, no ho ha fet i s'ha excusat a l'acte de la vista simplement manifestant que se'n va oblidar. És clar doncs i pel que fa a aquest concret punt, que el desistiment de la part actora, al no haver estat consentit per la demandada i no estar justificat, ha de comportar si més no una desestimació d'aquest concret pediment i per tant haurà de tenir el seu reflex a les costes.

TERCER. Pel que fa a la resta de motius de recurs, cal començar per dir en relació a la manca de legitimació activa, que no resulta massa sostenible el pretendre negar la manca de legitimació activa a una companyia de subministres de gas com l'actora, companyia que, per altra banda i al nostre territori, opera en règim de quasi monopoli. La pròpia documental acompanyada a l'acte de la vista acredita de forma suficient aquella legitimació. Altra cosa serà que es manifesti que no s'ha comunicat el canvi de personalitat jurídica operada en aquella companyia, però respecte d'aquest extrem escau recordar que des d'un punt de vista contractual el que ha succeït ha estat una novació subjectiva del contracte per canvi de creditor, essent que aquesta i per definició, no requereix per a la seva validesa del consentiment del deutor, a diferencia del que succeeix quan qui canvia és el deutor (1205 Cc), el que fa que no pugui admetres el motiu de recurs.

Per últim i pel que fa a la qüestió de fons relativa al deute que s'ha generat, haurem de repetir part dels arguments que empra la sentència de primera instància i que no han estat en absolut desvirtuats en el recurs, això és, que no consta en absolut que la part demandada hagués fet cap tipus de gestió front a la companyia actora en relació a promoure un canvi de titularitat en el contracte de subministre. No dubtem de que puguin ser certes les afirmacions que es fan en el sentit de que sí que es va fer, però una cosa és el que es diu i l'altra el que s'acredita. Certament que la part demandada es va veure perjudicada per la renuncia per part de l'actora a la prova de l'interrogatori de la demandada, que hagués pogut ajudar a acreditar-ho, però és el cert que aquella part està en tot el seu dret per renunciar-la. Certament que també la part demandada va demanar, en el seu moment, la prova d'interrogatori del legal representat de l'actora, es suposa que per acreditar també aquest extrem, però va estar rebutjada, sense que es formules recurs contra la desestimació per tal de poder-ho demanar novament en aquesta segona instància. Al dit cal afegir que el propi jutge a quo un cop practicada la prova, fa avinent a les parts la incompareixença de la testimoni Sra. María Antonieta (qui va comprar el pis a la demandada) i anuncia la possibilitat de demanar-ho com a diligència final, el que tampoc es fa, raó per la que les manifestacions de la demandada han quedat completament orfes de prova, i per tant escau ratificar la sentència en aquest concret punt. El dit és sens perjudici del dret que pugui tenir la demandada a dirigir-se contra qui estimi pertinent o entengui és qui va efectuar el consum i un cop pagat el deute.

QUART. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC en relació al 398 i havent-se estimat parcialment el recurs d'apel·lació, no escau fer expressa declaració de les costes d'aquesta alçada ni tampoc de les de primera instància al estimar que el desistiment de la part actora no consentit per la demandada, suposa una desestimació dels pediments desistits.

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Font contra la sentència de data 13 de març de 2008 del Jutjat de Primera Instància numero 3 de Lleida que REVOQUEM en l'únic extrem relatiu a les costes de les que no se'n fa imposició a cap d'ambdues parts en cap de les dos instàncies. Ratifiquem la resta de pronunciaments de la sentència d'instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.