Sentencia Civil Nº 376/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 579/2019 de 09 de Octubre de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1706642120128258281

Recurs d'apel·lació 579/2019 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 8 de Figueres

Procediment d'origen: Terceria de millor dret 558/2015

Part recurrent / Sol·licitant: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.

Procurador/a: Rosa Maria Bartolomé Foraster

Advocat/ada: Gustavo Adolfo Gómez Ferré

Part contra la qual s'interposa el recurs: Gaspar, TTI FINANCE SARL

Procurador/a: Sara Albero Iniesta

Advocat/ada: Cayetana De La Cueva Calderon

SENTÈNCIA NÚM. 376/2019

Il·lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

MAGISTRATS

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 9 d'octubre de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 16 de setembre de 2019 es van rebre les actuacions de Terceria de millor dret 558/2015, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 8 de Figueres, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Rosa Maria Bartolomé Foraster en representació de BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A., contra la sentencia de data 13 de desembre de 2018, en què consten com a parts apel·lades la procuradora Sara Albero Iniesta, en representació de TTI FINANCE SARL i el Sr. Gaspar.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

Que DESESTIMANDO ÍNTEGRAMENTE la demanda de tercería de mejor derecho interpuesta por la Procuradora de los Tribunales Dña Rosa María Bartolomé Foraster, en nombre y representación de BBVA, contra D Gaspar y Finanmadrid EFC SA -posteriormente transmitido a TTI Finance- debo declarar y declaro preferente el crédito de TTI Finance sobre el de BBVA.'

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 09/10/2019.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.El banc demandant (BBVA) ha plantejat una terceria de millor dret respecte del crèdit que té l'entitat financera demandada (TTI Finance) contra el codemandat Sr. Gaspar.

Aquest darrer crèdit va provocar la tramitació d'un procediment d'execució de títols judicials basat en el decret dictat en un procediment monitori.

La resolució processal esmentada decidia, atès que el Sr. Gaspar no s'havia oposat a la petició monitòria, tancar el procediment de manera que la financera ara demandada pogués instar una execució de títol judicial.

Aquesta execució va provocar l'embargament dels salaris que el Sr. Gaspar obtenia per la seva feina en una empresa.

Quan el banc tercerista, en un altre procediment d'execució de títols no judicials dirigit contra el Sr. Gaspar, va demanar l'embargament del seu sou, es va trobar que esdevenia impossible per l'existència d'un altre embargament anterior.

Segons el BBVA, el seu dret és preferent perquè deriva d'un contracte de préstec intervingut per un fedatari públic en data anterior al del reconeixement judicial del crèdit del qual n'és titular TTI Finance, sense que aquest darrer constés en escriptura pública o en pòlissa intervinguda per fedatari públic.

SEGON.La sentència de primera instància ha desestimat íntegrament la demanda de terceria.

Aquesta decisió es fonamenta en què el reconeixement judicial del crèdit del demandant s'ha produït després que la del crèdit de la codemandada.

TERCER.El banc demandant no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs es basa en la infracció de la jurisprudència aplicable.

Considera preferent el seu dret perquè el préstec es va atorgar en una pòlissa intervinguda per un fedatari públic abans que es reconegués per resolució judicial el dret de la codemandada, que deriva d'un contracte de préstec no intervingut.

Jurisprudència sobre la prelació de crèdits de l' article 1.924.3 del Codi civil espanyol.

QUART.El problema de la prelació dels crèdits derivats d'una escriptura pública o d'una sentència quan no tenen un privilegi especial sobre determinats béns immobles o mobles, ha provocat moltes resolucions del Tribunal Suprem.

La sentència de 14 de desembre de 2.006 argumenta:

'Cuando no se trata de preferencia sobre determinados bienes muebles o inmuebles del deudor, el artículo 1.924.3º del Código Civil dispone la equiparación de las escrituras públicas a las sentencias firmes, asimilándose a las primeras las pólizas intervenidas por fedatario público según reiterada jurisprudencia ( sentencias de 8 mayo 2001 , 7 mayo 2003 y 25 octubre 2005 , entre las más recientes) y determinándose en concreto la prelaciónen atención a las fechas de unas y de otras. Pero en definitiva se atiende a la fecha en que la cuantía del crédito está determinada y en consecuencia resulta exigible.

En este sentido, como recuerda la sentencia de 11 diciembre 2001 , con cita de la de 30 diciembre 1998 , en cuanto a las pólizas mercantiles se han de distinguir dos supuestos: a) cuando la cantidad adeudada viene exactamente concretada desde el momento mismo del otorgamiento de la póliza, en cuyo supuesto, para resolver cuestiones sobre preferencia de créditos, habrá de atenderse a la fecha misma de la referida póliza y b) cuando la cuantía de la deuda a exigir no puede conocerse de antemano y precisa de una posterior actividad complementaria que permita conocer el alcance de la obligación y la exigibilidad indubitada del crédito, cual es la oportuna liquidación y fijación del saldo, en cuyo caso la preferencia crediticia ha de venir referida, no a la fecha de suscripción de la póliza, sino a la de esa posterior operación de determinación o concreción del saldo exigible'.

La sentència d'1 de juny de 2.006, determina la diferència entre els deutes derivats d'un contracte de préstec i el que resulten d'un contracte de crèdit, que també reflecteix la resolució que acabem d'esmentar:

'Como esta Sala tiene declarado, entre otras, en sentencia de 29 octubre 1991 , en relación con el apartado 3° del artículo 1.924 del Código Civil , la preferencia a que se refiere dicho apartado 'es absoluta e incondicional para aquellas pólizas que, atendiendo a los propios términos de su contenido o redacción, reflejan una indiscutible realidad crediticia que comporta una deuda exigible, pero no ocurre igual en aquellos casos en que la deuda a exigir no puede conocerse de antemano y precisa de una posterior actividad complementaria que es la que permite conocer el alcance de la obligación y la exigibilidad indubitada del crédito, viniendo, en tales casos, referida la preferencia a la fecha de esa operación de liquidación y fijación o determinación del saldo deudor, y estas consideraciones se encuentran en línea con la doctrina consolidada de la Sala y que figura recogida, además de en otras, en las SS antes citadas de 3-11-1989 y 9-7-1990 , y 4-7-1989 y 20-9-1991 '.

I afegeix:

'es evidente que la póliza de préstamo refleja una indiscutible realidad crediticia que representa una deuda exigible, aunque el préstamo se haya pactado con intereses, ya que el cálculo de éstos no afecta a la liquidez de la deuda ( Sentencia 7 de mayo de 2003 , que se apoya en el artículo 921 LECiv ) y que, además, el contrato de préstamo es, por sí mismo, título de ejecución, lo que no se altera por la necesidad de un trámite aritmético, háyase o no pactado en una estipulación en el contrato de préstamo ( Sentencia de 2 de noviembre de 2002 )', porque en realidad lo que se está confrontando es el momento de nacimiento de la obligación que en el contrato de préstamo nace para el prestatario desde el momento mismo de la entrega del capital por la entidad prestamista, y que en el presente caso entra en conflicto con otro crédito cuya fecha de nacimiento es posterior al coincidir con la de la sentencia firme que así lo declara'.

Aquest criteri el trobem també, i entre moltes altres, en les sentències de 7 de maig de 2.003 i de 6 de juny de 1.996.

CINQUÈ.De la jurisprudència que acabem d'extractar s'arriba a les següents conclusions:

Primera, l'equiparació entre els crèdits reconeguts en escriptura pública i en resolució judicial és total.

En aquest sentit, la resolució apel·lada s'aparta d'aquest criteri quan atribueix una prevalença al títol de TTI Finance perquè hauria estat reconegut judicialment abans que el del BBVA.

Segon, les pòlisses intervingudes per fedatari públic tenen el mateix valor que les escriptures públiques.

Tercer, s'ha de distingit entre els contractes de préstec i els de crèdit.

En els primers s'haurà d'estat a la seva data, perquè no requereixen cap operació posterior de liquidació del deute.

No passa el mateix amb els segons, en què la data que s'haurà de tenir en compte serà la de la seva liquidació.

Valoració de la Sala.

SISÈ.De les proves documentals presentades per ambdues parts queda acreditat que el contracte de préstec del qual deriva el dret de crèdit de TTI Finance es va atorgar el dia 4 de desembre de 2.008.

El dret del BBVA resulta del contracte de préstec de 5 de febrer de 2.010.

El primer no va ser intervingut per cap fedatari públic. El segon, sí.

El reconeixement judicial del dret de la codemandada es va produir pel decret de 30 de setembre de 2.013 dictat en un procediment monitori.

El del demandant, el 22 d'abril de 2.014 en un procediment d'execució de títol no judicial.

SETÈ.La comparació entre els respectius drets s'ha de fer entre la data del préstec atorgat pel BBVA intervingut per fedatari públic (5 de febrer de 2.010) i la del reconeixement judicial del que correspon a la codemandada (30 de setembre de 2.013).

En definitiva, té preferència el primer sobre el segon atès que és anterior en funció de les dates rellevants que s'han de sotmetre a comparació, el que aboca a l'estimació del recurs i a la revocació de la sentència impugnada.

De conformitat amb el que preveu l' article 620.2 de la LEC, no es lliurarà cap quantitat derivada del procediment executiu al BBVA fins que no pagui a TTI Finance les tres cinquenes parts de les costes derivades del procediment executiu fins a la data d'aquesta sentència.

Costes.

VUITÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

NOVÈ.Les de la primera instància les haurà de pagar TTI Finance.

Fallo

PRIMER.Estimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A. contra la sentencia de primera instància i la revoquem en el sentit de declarar la preferència del dret de BBVA respecte del de TTI Finance.

SEGON.No es lliurarà cap quantitat derivada del procediment executiu al BBVA fins que no pagui a TTI Finance les tres cinquenes parts de les costes derivades en aquell procediment fins a la data d'aquesta sentència.

TERCER.Imposem a TTI Finance les costes de la primera instància d'aquest procediment verbal de terceria de millor dret.

QUART.No imposem les costes de la segona instància.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació, d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3º de la LEC si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal, de conformitat al que disposa la seva disposició final setzena.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Suprem i s'haurà d'interposar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer el pagament del dipòsit preceptiu, si escau.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.