Sentencia Civil Nº 379/2008, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 594/2007 de 20 de Noviembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 594/2007

Procediment ordinari núm. 427/2006

Jutjat Primera Instància 1 Solsona

SENTÈNCIA núm. 379/08

President/a:

SR ALBERT GUILANYÀ FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

SR ALBERT MONTELL GARCIA

SRA ANTONI VAQUER I ALOY ( suplent)

Lleida, vint de novembre de dos mil vuit

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau

d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 427/2006, del Jutjat Primera Instància 1 Solsona, en virtut del recurs

interposat per la part actora Carmela representat/da pel procurador/a EULALIA CULLERE LAVILLA i assistit/da

pel/per la lletrat/da CARLES FELIU DE TRAVI contra sentència de data vint d'agost de dos mil set dictada en el procediment

esmentat, rotlle de sala núm. 594/2007. La part demandada María Teresa I Jose Ramón ,

representat/da pel/per la procurador/a JORDI DAURA RAMON i assistit/da pel/per la lletrat/da CANDI PUJOL COROMINES

s'oposa a l'apel·lació. La Sra. Virginia ha estat declarada rebel en aquesta segona instància. És ponent d'aquesta

resolució el/la magistrat/ada ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint d'agost de dos mil set, és la següent: "DECISIÓ.- Que he de desestimar y desestimo en la seva integritat la demanda interposada per Virginia i per Carmela i he d'absoldre i absolc a María Teresa de les peticiions fetes en contra seva, amb expressa imposició de costes a la part actora per ser preceptiu[...]" i la part dispositivia de la interlocutòria d'aclariment de data 13/9/2008 és la següent: "Aclareixo la sentència en el sentit que on hi consta" he d'absoldre i absolc a María Teresa ", ha de constar " he d'absoldre i absolc a María Teresa i Jose Ramón "

SEGON. Contra l'anterior sentència, la part actora Carmela va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 11 de novembre de 2008 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part actora s'alça contra la sentència de primera instància i ho fa tot al·legant com a motius de recurs els següents: en primer lloc, que el caràcter de tercer que la sentència atribueix a la mare de la demandada és inexistent, atès que li mancaria el requisit de la bona fe i de l'onerositat; en segon lloc, no ha existit la renuncia a l'herència per part de la Sra. Frida i d'haver existit no afectaria al dret de les demandants ja que aquestes heretarien per substitució; en tercer lloc, no és cert que l'acció estigui prescrita, com de fet resol correctament la sentència; i per últim, cal recordar que s'està tramitant encara el procediment relatiu a la inscripció del matrimoni dels avis de les demandants, el que fa que tot plegat ens meni -diu l'apel·lant- a la revocació de la sentència i estimació de la demanda.

La part demandada apel·lada s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Escau analitzar separadament cadascun els motius de recurs presentats. Així i pel que fa al caràcter de tercer de bona fe de la Sra. Elisa , certament que com diu la part apel·lada aquella no va intervenir en l'atorgament dels capítols de 1933 i sí en els de 1935 i per tant no tenia perquè saber el que allí s'havia pactat.

Malgrat això, l'argument és molt més senzill que el que aquí es pretén presentar per ambdues parts. Certament que tots els que varen intervenir en els capítols de 1933, també ho van fer en els de 1935, excepció feta lògicament de Na Diana que va morir en l'interí i Na Elisa que va intervenir en els segons i no en els primers. Resulta però que en els capítols de 1935 es diu d'una forma expressa, i referint-se l'avi senyor Jose Ramón i Ballonga a la seva neta Frida , (filla del donatari i de la difunta Diana ), que li reconeix deure la suma de dos mil dues-centes cinquanta pessetes que a la seva mare li va lliurar en concepte de dot estimada, i afegeix "según consta en la antes calendada escritura de capítulos matrimoniales que ha quedado nula y sin efecto por no haberse contraído el matrimonio civil del donatario con la dicha doña Diana ..." . Així les coses resulta evident que les parts que varen atorgar els primers capítols, tenen plena capacitat per a revocar-los, en base al principi de l'autonomia de la voluntat, i a més a fer-ho amb l'abast que estimessin pertinent, i més encara, si existeix causa (aleshores n'hi havia) per a la revocació, això és la manca de validesa del matrimoni canònic, essent que en aquell moment la celebració de matrimoni civil era "conditio iuri" per tal d'atorgar validesa a uns capítols matrimonials. Per tant els capítols de 1933 mai varen arribar a tenir eficàcia perquè mai es va arribar a contreure matrimoni civil (únic reconegut en aquell moment com eficaç), i encara que així hagués estat, qui els atorga els pot deixar sense efecte, si com en aquest cas existeix causa per fer-ho.

Això ens mena a que qualsevol possible atorgament d'efectes civils a aquell matrimoni canònic, que es podes arribar a fer a posteriori, toparia amb l'inconvenient de l'acord dels atorgants de deixar sense efecte aquells primer capítols i substituir-los pels de 1935, contenint aquests darrers una sèrie de pactes incompatibles amb els establerts en els primers capítols i que solament s'expliquen sota l'òptica de la ineficàcia, prèviament pactada, dels primers capítols.

És a partir d'aquest argument que la resta de motius de recurs decauen completament, així el possible actuar contra els propis actes de Na Frida mare de les demandants, el fet de la prescripció o no de l'acció (tema aquest decidit a primera instància de forma contraria i no apel·lat per la part demandada) o en fi el possible resultat d'aquell procediment ordinari que es diu interposat per tal de dotar d'eficacia civil al matrimoni dels avis de les demandants.

TERCER. Atès el que disposa l' article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Culleré contra la sentència de data 20 d'agost de 2007 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Solsona que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.