Sentencia Civil Nº 38/2012, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 85/2011 de 26 de Enero de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 85/2011

Procediment ordinari núm. 2220/2009

Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5)

SENTÈNCIA núm. 38/2012

President/a:

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats/ades jutges/esses:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-sis de gener de dos mil dotze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari- declaració d'hereus abintestat número 2220/2009, del Jutjat Primera Instància 5 Lleida (ant.CI-5), en virtut del recurs interposat per les parts actores, Jesús Luis i Clara , representades pel procurador/a MªJOSÉ ECHAUZ GIMENEZ i assistit/da pel/per la lletrat/da RICARDO GOMEZ DE OLARTE contra sentència de data vint-i-vuit de desembre de dos mil deu dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 85/2011. És part apel·lada, la GENERALITAT DE CATALUNYA, assistit/da pel/per la lletrat/da ARACELI BERMÚDEZ FLORES, la qual s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el/la magistrat/ada ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de desembre de dos mil deu, és la següent: " DECISIÓ

Desestimo íntegrament la demanda instada per la procuradora dels tribunals Sra. Echauz i declaro la GENERALITAT DE CATALUNYA com a hereva fideïcomissària de Jesús condemnant els actors en els costos d'aquest judici. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, les parts actores Jesús Luis i Clara , va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 26 de gener de 2012 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.- Tot i que a l'escrit de recurs d'apel·lació s'afirmi que no van ser objecte de debat l'interés dels demandants ni el seu parentesc amb els causahavents i que no es va qüestionar mai la seva manca de legitimació activa, la mera lectura de la contestació a la demanda deixa ben clar que no va ser així. Al Fet Segon d'aquesta darrera, la Sra. Advocada de la Generalitat, ja diu: "en cap moment acrediten els actors la seva condició d'hereus dels causahavents; en efecte, no es demostra amb cap document la seva línea de parentiu ni la supervivència de només dos presumptes germans, ja que en el poder que de contrari es manifesta la capacitat per promoure aquest procediment, suposadament existeixen més germans que poden ser també presumptes hereus i en cap moment s'ha demostrat la seva defunció. És evident per tant que de la documentació aportada en les actuacions els actors no gaudeixen de legitimació per promoure aquesta acció. En conclusió aquesta representació oposa al present procediment la falta de legitimació activa dels actors per pleidejar" (textual). Per si no n'hi hagués prou, al Fonament de Dret Cinquè, es diu: " Art. 442 i següents del Codi Civil de Catalunya , a sensu contrari, en tant que no s'ha provat en les presents actuacions la relació de parentiu entre els actors i els pretesos causahavents". I, efectivament, és així. Sol·licitat a la demanda que els demandants siguin declarats hereus intestats, s'ha omès l'aportació de la prova de la relació de parentesc entre els demandants i els quatre causahavents, doncs ni tan sols s'ha aportat la senzilla prova consistent en certificació de naixement del Registre Civil, que permeti acreditar que són germans de la causant Sra. Estibaliz . Certament que a la demanda es van oferir dos testimonis que, com a mínim, podrien haver manifestat la relació de parentiu i que no hi ha altres parents vius dels causahavents que fossin més propers que els demandants, però aquesta prova va ser renunciada a l'audiència prèvia i, en conseqüència, no es va practicar. A més, i tal i com va oposar la demandada Generalitat de Catalunya, i recull la sentència de primera instància, amb la demanda s'aporten uns poders notarials datats el dinou de desembre de 1978, atorgats en favor de l'ara demandant Jesús Luis , per part de la causahavent Doña. Estibaliz , i per tres germans més, Antonia , Dionisio i Clara . Doncs bé, atès que a la demanda es pretén que siguin declarats hereus només Jesús Luis i Clara , s'hauria d'haver acreditat també, mitjançant la corresponent certificació del registre civil, la mort de Antonia i Dionisio , si és que van premorir, atès que si sobreviuen no seria possible declarar hereus només a Jesús Luis i Clara . Es tracta, així, d'una falta de prova de la legitimació activa "ad causam" que, evidentment, ni pot ser apreciada en el moment d'estimar la demanda ni a l'acte de l'audiència prèvia, tal i com s'argumenta a l'escrit de recurs, atès que es tracta d'una qüestió que afecta al fons del litigi.

Afegir també, que no s'ha aportat tampoc còpia notarial dels testaments del tres causahavents, si no que només s'ha aportat simple fotocòpia. Però, a més, i tal i com ja es va al·legar a la contestació a la demanda, i també acull la sentència de primer grau, no seria possible declarar la successió intestada envers a tots quatre causahavents, doncs tres d'ells van atorgar testament, i, especialment, el darrer, que és el de Victorino , institueix hereu al seu germà incapacitat, que el sobreviu, tot anomenant a la Generalitat de Catalunya, com a substituta vulgar i fideïcomissària ( arts. 182, 185 i 189 del CS ), per la qual cosa aquesta seria successora e tota l'herència de Victorino , únic hereu testat de la seva mare Estibaliz , i hereu testat junt amb el seu germà Jesús i la seva mare Estibaliz , en l'herència del pare Sr. Damaso . En aquestes successions testades, no cap el judici de testamentaria, com sembla que al·lega el recorrent, doncs ni consta que els hereus designats hagin renunciat a la seva respectiva herència, i no consta tampoc que no hagués concorregut una acceptació tàcita ( arts. 17 i 19 del CS ), que, per altra banda, es deriva del fet que el domicili dels pares Damaso i Estibaliz , sigui després el domicili de Victorino , segons ell fa constar a l'atorgar el seu testament.

SEGON .- La desestimació del recurs comporta que la imposició de les costes d'aquesta alçada ( art. 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Jesús Luis i Doña. Clara , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, en procediment de judici ordinari núm. 2220/09, que confirmem , i condemnem els apel·lants a pagar les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.