Sentencia CIVIL Nº 380/2017, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 372/2017 de 25 de Septiembre de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 372/2017

Divorci contenciós ( art.770 - 773 Lec ) núm. 1700/2015

Jutjat Primera Instància 7 Lleida

SENTÈNCIA núm. 380/2017

PRESIDENT:

ALBERT MONTELL GARCIA

MAGISTRATS:

MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-cinc de setembre de dos mil disset

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel lació, les actuacions de divorci contenciós ( art.770 - 773 lec ) número 1700/2015, del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida, en virtut del recurs interposat per Araceli , representada per la procuradora ANA MARIA SUILS ARCON i assistida pel lletrat Santiago Alvarado Serrano contra sentència de data disset de febrer de dos mil disset dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 372/2017. Lucas , representat per la procurador BELEN FONT GONZALO i assistit pel lletrat EDUARD GARCIA CABAU impugna l'apel lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data disset de febrer de dos mil disset , és la següent: 'FALLO

QueESTIMO PARCIALMENTEla demanda presentada por el/la Procurador/a Por el/la Procurador/a Sra. Suils, en nombre y representación de D/Dª Araceli , contra D/Dª Lucas y DECLARO ladisolución del matrimonio por causa de DIVORCIOde los citados, contraído en Santa Cruz de la Sierra (Andrés Ibáñez), Bolivia el 9 de mayo de 2001, con todos los efectos legales inherentes a dicha declaración, decretándose comoMEDIDAS DEFINITIVASlas siguientes:

Enconcepto de alimentospara los menores llamados Agustín en fecha 17.4.2002 y Braulio en fecha 17.2.2004 una pensión de 100 euros mensuales por hijo, si bien para el caso de que el padre obtenga ingresos superiores a 900 euros (esto es desde 901 a 1200 euros) pasará a satisfacer 150 euros y para el caso de ser superiores a 1200 euros (esto es desde 1201 euros) será de 200 euros por hijo.

Dicha cantidad se actualizará anualmente con base en el I.P.C. que establezca el Instituto Nacional de Estadística u Organismo que le sustituya para la provincia de Lleida.

Dicha cantidad será ingresada en la cuenta corriente que designe la madre los cinco primeros días de cada mes.

RATIFICARel resto demedidasacordadas en el auto de medidas provisionales de fecha 3 de marzo de 2016.

La madre deberá permitir que los hijos menores portendocumentos tales como DNI/NIF, Cartilla/tarjeta Seguridad Social y otroscuando se hallen con el padre y facilitar la entrega para trámites administrativos que los requieran.

DESESTIMAR la pensión compensatoriasolicitada por la actora.

Todo ello sin expresa condena en costas a ninguna de las partes [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Araceli va interposar un recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 25 de setembre de 2017 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.L'objecte del recurs interposat per la Sra. Araceli es refereix principalment a l'import de la pensió d'aliments dels dos fills menors d'edat, nascuts el 17-2-04 i el 17-9-10, que ha estat fixada a la sentència apel lada en la forma que consta als antecedents de fet d'aquesta resolució. Al lega que la seva situació econòmica és angoixant, atès que no té treball ni en pot realitzar ateses les patologies que té, fins el punt que afirma que properament serà desnonada perquè deu varies mensualitats del lloguer del seu habitatge, i que depèn per impedir-ho que li ingressin les quantitats embargades al progenitor en execució de la interlocutòria de mesures provisionals, on es va fixar una pensió d'aliments de 125 € per a cada fill. Per això es queixa que ara en sentència es fixi una quantitat de 100 € al mes per a cada menor, mentre el pare tingui ingressos inferiors a 901 €, doncs a l'acte de la vista de les mesures provisionals van acordar tots dos l'import dels aliments recollits a la interlocutòria esmentada. El Ministeri Fiscal i el progenitor, Sr. Lucas , s'oposen al recurs.

SEGON.Per fixar l'import de la pensió d'aliments dels fills s'han de ponderar les seves necessitats, però també s'han de tenir en compte el paràmetre dels mitjans econòmics i les possibilitats de l'obligat al seu pagament ( art. 237-9.1 del CCCat ). Per això, la fixació de la pensió d'aliments ha de seguir un criteri de proporcionalitat i ponderació, tot valorant tant la capacitat econòmica de l'obligat al seu pagament, com també les necessitats de l'alimentat, amb la particularitat que quan aquest és un menor d'edat, en ell radica l'interès que cal protegir amb preferència, i sense oblidar tampoc que l'obligació de prestar aliments correspon a tots dos progenitors, tant el qui té atribuïda la seva guarda com del qui no la té, per bé que en el primer cas, el simple fet de la convivència comuna determina haver d'afrontar en el dia a dia tot un conjunt de despeses que han de ser valorades per la seva importància i transcendència, atesa la permanent dedicació al fill que comporta la guarda, però que, en canvi, difícilment tenen encaix en els conceptes integradors del dret d'aliments recollits a l'art. 237-1, per bé que sí tenen cabuda en el concepte més ampli de 'formació integral' de l'art. 236-17.1. Aquesta circumstància ha quedat recollida a l'art. 233-10.3, quan diu que la manera d'exercir la guarda no altera el contingut de l'obligació d'aliments envers els fills comuns, i afegeix: 'si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d'ells hagi assumit pagar directament.

TERCER.Si fem aplicació dels esmentats principis, ens trobem a l'hora de resoldre les pretensions plantejades en aquest procediment amb la malaurada dificultat que la situació de tots dos progenitors és econòmicament precària, tota vegada que tots dos es troben a l'atur i sense percebre ingressos, ni acreditats ni tan sols al legats. De fet, l'argument principal de la recorrent és la seva angoixant situació econòmica, però no que el progenitor disposi de recursos o d'una millor situació que la seva. Pel que fa a les despeses dels fills, és d'interès emfasitzar que encara que van a una escola concertada, ho fan ocupant una plaça de les anomenades de necessitats especials, derivada de situació socioeconòmica desfavorable, fent ús del servei de menjador amb un cost mensual de 12 €, dada que, de per sí, ja és prou eloqüent. A més, al tenir la guarda dels menors, la mare és qui ha de satisfer gairebé totes de les seves necessitats materials, inclòs l'habitatge. Per tant, ateses aquestes consideracions, la quantitat establerta de 100 € per a cada fill és més que ajustada, tenint en compte que es correspon a un mínim vital, al qual s'ha d'estar atesa la falta d'ingressos del progenitor. En la seva fixació, també es té en compte que no consta que el deutor de la prestació es trobi en una situació de total necessitat econòmica, de pobresa o, fins i tot, d'indigència, que, evidentment impediria el compliment d'aquesta obligació i, en canvi, el constituiria, fins i tot, al seu torn, en creditor d'aliments. En aquest sentit, diu la STS de 2-3-15 que: 'Dice la sentencia de 12 de febrero de 2015 lo siguiente: 'De inicio se ha de partir de la obligación legal que pesa sobre los progenitores, que está basada en un principio de solidaridad familiar y que tiene un fundamento constitucional en el artículo 39.1 y 3 CE , y que es de la de mayor contenido ético del ordenamiento jurídico ( SSTS de 5 de octubre de 1993 y 8 de noviembre de 2013 ). De ahí, que se predique un tratamiento jurídico diferente según sean los hijos menores de edad, o no, pues al ser menores más que una obligación propiamente alimenticia lo que existen son deberes insoslayables inherentes a la filiación, que resultan incondicionales de inicio con independencia de la mayor o menor dificultad que se tenga para darle cumplimiento o del grado de reprochabilidad en su falta de atención'.

Por tanto, añade, 'ante una situación de dificultad económica habrá de examinarse el caso concreto y revisar la Sala si se ha conculcado el juicio de proporcionalidad del artículo 146 del CC ( STS 16 de diciembre de 2014, Rc. 2419/2013 )... lo normal será fijar siempre en supuestos de esta naturaleza un mínimo que contribuya a cubrir los gastos repercutibles más imprescindibles para la atención y cuidado del menor, y admitir sólo con carácter muy excepcional, con criterio restrictivo y temporal, la suspensión de la obligación, pues ante la más mínima presunción de ingresos, cualquiera que sea su origen y circunstancias, se habría de acudir a la solución que se predica como normal, aún a costa de una gran sacrificio del progenitor alimentante'.

Ocurre así en este caso -carácter muy excepcional- en atención a los datos que valora la sentencia recurrida. El interés superior del menor se sustenta, entre otras cosas, en el derecho a ser alimentado y en la obligación de los titulares de la patria potestad de hacerlo 'en todo caso', conforme a las circunstancias económicas y necesidades de los hijos en cada momento, como dice el artículo 93 del Código Civil , y en proporción al caudal o medios de quien los da y a las necesidades de quien los recibe, de conformidad con el artículo 146 CC . Ahora bien, este interés no impide que aquellos que por disposición legal están obligados a prestar alimentos no puedan hacerlo por carecer absolutamente de recursos económicos, como tampoco impide que los padres puedan desaparecer físicamente de la vida de los menores, dejandoles sin los recursos de los que hasta entonces disponían para proveer a sus necesidades.

La falta de medios determina otro mínimo vital, el de un alimentante absolutamente insolvente, cuyas necesidades, como en este caso, son cubiertas por aquellas personas que, por disposición legal, están obligados a hacerlo, conforme a los artículos 142 y siguientes del Código Civil , las mismas contra los que los hijos pueden accionar para imponerles tal obligación, supuesta la carencia de medios de ambos padres, si bien teniendo en cuenta que, conforme al artículo 152.2 CC , esta obligación cesa 'Cuando la fortuna del obligado a darlos se hubiere reducido hasta el punto de no poder satisfacerlos sin desatender sus propias necesidades y las de su familia', que es lo que ocurre en este caso respecto al padre. Estamos, en suma, ante un escenario de pobreza absoluta que exigiría desarrollar aquellas acciones que resulten necesarias para asegurar el cumplimiento del mandato constitucional expresado en el artículo 39 CE y que permita proveer a los hijos de las presentes y futuras necesidades alimenticias hasta que se procure una solución al problema por parte de quienes están en principio obligados a ofrecerla, como son los padres'.

QUART.Tampoc pot ser acollida la pretensió de la recurrent en el sentit que no se l'obligui a entregar la documentació dels menors quan estiguin amb el pare, tota vegada que només obeeix a la finalitat d'impedir-li realitzar els tràmits administratius necessaris per obtenir una autorització de residència a Espanya, pretensió que ratlla la mala fe. Cal recordar que el progenitor pot necessitar que els menors tinguin la seva documentació en els períodes en què estiguin amb ell i, a més, que encara que la guarda la ostenti la mare, tots dos tenen la potestat parental, amb les funcions que en són inherents.

CINQUÈ.-No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació processal de la Sra. Araceli contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Lleida, en procediment de judici de divorci núm. 1700/15, que confirmem. No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.