Sentencia CIVIL Nº 382/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 908/2016 de 02 de Julio de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120158155316

Recurs d'apel lació 908/2016 A

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 46 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 807/2015

Part recurrent / Sol licitant: Valle , MAPFRE ESPAÑA CIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA

Procurador/a: Carlos Pons De Gironella, Ana Mª Boldu Mayor

Advocat/ada: Juan Antonio Manzano González, Carlos Perez Ortiz

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 382/2018

Il lms. Srs.

Josep Maria Bachs Estany (President i Ponent)

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 2 de juliol de 2018

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 908/2016 les actuacions de sengles recursos d'apel lació interposats respectivament per la procuradora Sra. Boldú i Mayor, en representació de la Sra. Valle , part actora; i pel procurador Sr. Pons de Gironella en representació de Mapfre España Compañía de Seguros y Reaseguros SA; i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: 'FALLO.- Que estimándose la excepción de pluspetición planteada subsidiariamente por la representación de la demandada, se admite parcialmente la demanda interpuesta por la procuradora Sra. Boldú Mayor en representación de Dª Valle , declarando como indemnización a satisfacer por Mapfre Familiar Compañía de Seguros y Reaseguros en favor de la actora a resultas del accidente acaecido en el local Pans & Company del centro comercial La Maquinista el 29 de julio de 2014, la cantidad de 16.627,33 € más los intereses del art. 20 LCS . Cada parte abonará sus costas y las comunes por mitad'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent actora través de la procuradora Sra. Boldú i Mayor.

Ha comparegut en aquesta alçada la part actora demandada a través del procurador Sr. Pons de Gironella.

Ha estat assenyalada per a vista, deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 30 de maig de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel la la part actora/demandada la Sentència d'instància (f. 208 i ss.) pels següents motius:

1er) errònia valoració de la prova: quant a les pericials aportades i sobre la quantificació final de lesions i seqüeles. Entén la recurrent que la sentència només ha tingut present l'informe pericial de la part demandada (Dr. Artemio ) i no el de l'actora. El Dr. Artemio no va visitar la pacient. Però estableix les seqüeles segons l'estat previ de la pacient, que no pot conèixer personalment. Són 13 dies de diferència quant a sanitat entre un i altre dictamen. I quatre per les seqüeles de canell. El Dr. Matías , efectivament assenyala 133 dies de sanitat coincidint el dia 133 amb el moment en que se li retira la immobilització del braç i pot començar rehabilitació. Quant a seqüeles, el Dr. Matías valora 7 punts derivats de sis seqüeles diferenciades de dèficits de pronació, supinació, flexió, extensió, inclinació radial i cubital. El Dr. Artemio aplica el concepte d'agreujament d'un estat previ inexistent. El fet que la pacient patís una malaltia rara, la malaltia d'Ehlers Danlos (síndrome d'hiperlaxitud articular) és irrellevant aquí: és una malaltia que no limita la mobilitat de les articulacions, tot al contrari, n'afavoreix les luxacions; en canvi, el peritatge del Dr. Matías considera limitants de la mobilitat les lesions i seqüeles derivades de l'accident mateix; són seqüeles sobrevingudes i traumàtiques. Són limitacions a tots els moviments possibles del canell. Expressament diu al seu informe que la malaltia de Ehlers Danlos no té res a veure amb aquest quadre. Ni ha influït en l'evolució de les lesions ni en la producció de les seqüeles. No es va poder practicar la pericial i es va denegar com a diligència final. Es demana en alçada. La Interlocutòria de 30-11-2016 va acordar aquesta prova, que s'ha practicat el 30-5-2018.

Postula la revocació parcial i l'estimació íntegra de la demanda.

Apel la la part demandada Mapfre la Sentència d'instància (f. 216 i ss.) pels següents motius:

1er) contra el fet mateix del sinistre, l'actora ha renunciat a demandar l'empresa Pansfood SA; això no la dispensa de provar el fet lesiu; la negligència en base a la que per via directa ( art. 76 LCS ) hauria de respondre aquesta part. Qüestiona la testifical del Sr. Jeronimo , base de la sentència; és una declaració que presenta contradiccions: diu que va veure a un client que li queia una beguda i es trencava, que l'empleada immediatament va posar el cartell groc de sòl mullat, que va passar la baieta però no va quedar bé; Desiderio declara que certament hi havia un cartell de que estaven fregant; entén el recurrent que aquest segon testimoni genera dubtes sobre la veracitat del primer i entén que els dos donen versions contradictòries sobre els fets; el testimoni Sr. Jeronimo no solament diu que el marit de la lesionada es va enfadar molt i tot seguit va dir que els demandaria, sinó que ell mateix se'ls va atansar i s'oferí com a testimoni. No hi ha reclamació prèvia a la demanda, ni a l'empresa ni a l'asseguradora. Dels testimonis empleats de l'ambulància no se'n va saber l'adreça i noms fins dos mesos després; i del primer testimoni res fins la demanda; no se'ls pregunta a aquells empleats sobre l'existència de cap testimoni presencial; nega la seva presència al lloc dels fets i la seva veracitat, per tant. El Sr. Desiderio , un d'aquests empleats de l'ambulància, sí deixa clar que hi havia el cartell de s'està fregant. No s'ha aportat la gravació de les càmeres de seguretat de l'establiment.

Al comunicat de l'ambulància es diu caiguda sortida de pròtesi; sembla indicar que la sortida de la pròtesi en pot ser la causa. No s'hi diu res del terra mullat. Res es diu tampoc a l'informe d'assistència mèdica de Vall d'Hebron, només es diu dolor a colze i canell conseqüència de la caiguda. La caiguda albira que pot tenir causa en la pròpia malaltia prèvia de la lesionada. No consta finalment el lloc exacte de la caiguda.

Postula la revocació de la sentència i que es desestimi la demanda i se l'absolgui amb costes a l'actora.

S'oposa la part demandada al recurs de l'actora (f. 230 i ss.) pels següents motius:

1er)les dues pericials coincideixen quant als dos dies d'hospitalització i en que els dies de sanitat total van ser 213. Però discrepen en que el Dr. Matías parla de 133 impeditius i 78 no impeditius i el Dr. Artemio considera 120 dies impeditius i 91 no impeditius. I quant a seqüeles, el Dr. Matías posa 12 punts i el Dr. Artemio 8 (5 per una seqüela i 3 per agreujament de patologia prèvia). El Dr. Artemio es va ratificar a presència judicial i el Dr. Matías no hi va anar.

La sentència va preferir aquell. I considera la influència de la malaltia d'Ehler Danlos en el resultat lesiu.

Insisteix l'apel lant en que han de ser 133 dies sense refutar perquè són 120. I és que difícilment és procedent una immobilització de més de 120 dies. Que, a més, és un fet no documentat. I perquè, quant a seqüeles, considera que el canell no té cap limitació de moviment i les seqüeles són agreujament de la síndrome d'Ehler Danlos. Cal restar de les seqüeles les que genera aquest estat previ. És una pacient amb artrosi també, se li ha hagut de recol locar la pròtesi de maluc. No s'oposa a la pràctica de la prova peticionada de contrari.

S'oposa la part actora al recurs de la demandada (f. 235 i ss.) pels següents motius:

1er) la interpretació que fa el recurrent de la prova és interessada. No hi ha cap fissura en les declaracions dels testimonis: 1) el Sr. Jeronimo : estava al local el dia i hora en que van passar els fets; el que declara al judici és el que ha vist; cau una ampolla que es trenca, surt un empleat amb una baieta i ho frega, però no posa el cartell groc, entra la senyora i rellisca caient amb el braç dret, quan va a socórrer-la nota que el sòl és molt lliscant. Des de que passen el motxo i la Sra. cau passen pocs segons; sap que quan netegen posen el cartell groc; quan ell s'hi acosta el sòl rellisca. És un testimoni que diu allò que ha vist.; 29 el Sr. Desiderio : membre de la dotació de l'ambulància que va atendre la Sra., va declarar que van entrar i va notar que el sòl estava un xic moll; des de que van rebre l'avís fins que van arribar deurien passar uns set minuts; el sòl estava mullat o l'acabaven de fregar; ell quasi rellisca; van notar el sòl mullat com recent fregat i quasi cau de la relliscada que va fer, que quan va arribar hi havia el cartell groc no és estrany, perquè tot sembla indicar que havien fregat tota la zona, però seguis lliscant; el problema és que no ho van fer abans de que la senyora caigués. Res d'aquesta declaració és contradictori amb allò que declara l'altre testimoni. No hi havia senyalització al moment de passar la Sra. i caure. Havent-hi càmera de seguretat resulta vistós que no s'hagi demanat a l'assegurada per tal de recolzar la tesi de l'asseguradora.

Altrament, la malaltia rara que pateix l'actora en res ha determinat la caiguda. No se li va sortir cap pròtesi. Requereix d'una intervenció quirúrgica i res d'això s'ha produït.

La responsabilitat de Mapfre és per la negligència de la seva assegurada que ni va senyalitzar ni va netejar bé la zona.

Postula la desestimació del recurs.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la demanda (30-7-2015), l'actora reclama contra Pansfood (empresa propietària de l'establiment Pans & Company on van succeir els fets) i a la seva asseguradora Mapfre Familiar en reclamació dels danys i perjudicis (a determinar pericialment) produïts per lesions (2 dies d'hospitalització + 211 impeditius) i seqüeles (atròfia generalitzada de la mà dreta amb limitació de l'oposició del polze amb capacitat per a realitzar garra gruixuda i pinsà amb disminució global de la força) derivades del sinistre consistent en caiguda de l'actora per sòl lliscant dintre de l'establiment de la demandada situat al Centre Comercial La Maquinista, nivell 2, local A16, el 29-7-2014 sobre les 11 h. del matí.

La tesi de l'actora és que va entrar a l'establiment i un cop ultrapassada una mena de catifa ubicada al llindar de la porta, va relliscar degut a l'estat molt lliscant del sòl en el que s'havia vessat algun tipus de substància líquida, sense que s'hagués netejat ni senyalitzat de perill de relliscar, el que va provocar la caiguda i que patís importants lesions al braç dret (colze i canell).

Adverteix a la demanda que hi van haver tres testimonis dels fets, el Sr. Jeronimo , que estava consumint quelcom al moment dels fets a l'interior de l'establiment i els Srs. Desiderio (formulari de preguntes i respostes al f. 15, on afirma que la va assistir i que fou atesa de luxació de colze i de canell per caiguda en relliscar) i Vidal , ambdós integrants de la dotació de l'ambulància que la van socórrer (l'informe d'ambulàncies Domingo consta al f. 14 -on es diu que el motiu és sortida de pròtesi i constata antecedents de malaltia d'Ehler Danlos, cardiopatia (canvi vàlvula mitral 3 anys abans) i artrosi-).

Fou ingressada a l'Hospital de la Vall d'Hebron (comunicat d'urgències al f. 17 -aprecia luxació colze dret, fractura epífisi distal del radi i luxació radio-cubital distal, fractura de punta d'estiloides radial en un fragment encara que de marges comminuts discretament, luxació perillunar amb semilunar en situació pràcticament conservada amb inclinació dorsal, resta de carp luxat dorsalment amb impactació de marge d'esfoide sobre marge dorsal de radi amb algun petit fragment lliure, fractura no desplaçada a nivell del terç mig distal de l'escafoide, os gran aposentat sobre llavi dorsal del radi, alteració del marge del cúbit amb aplanament del cap d'aspecte crònic) on li fou diagnosticada luxació del colze, luxació perillunar, luxació RC distal, fractura d'escafoides i d'estiloides radial.

Fou intervinguda quirúrgicament (informe hospitalari al f. 9-10) i li foren reduïdes i immobilitzades les fractures amb agulles de Kirschner i fèrula posterior i fou donada d'alta hospitalària el 31-7-2014, sense poder valer-se per si mateixa per a la major part de les funcions de la vida quotidiana.

L'11-12-2014 es va iniciar la rehabilitació i fou alta el 27-2-2015, presentant a l'alta limitació de la flexió del colze (110º), atròfia generalitzada de la mà dreta amb limitació de l'oposició del polze amb capacitat per a realitzar garra gruixuda i pinsà amb disminució global de la força (f. 11 i ss., informes mèdics de l'alta de traumatologia i de rehabilitació).

Litiga amb benefici de Justícia Gratuïta i anuncia la sol licitud d'un dictamen pericial judicial.

b) En contestar la demanda, Eat Out Group SL i Mapfre s'oposen perquè no es concreta la causa de la caiguda, té artrosi generalitzada i la malaltia d'Ehler Danlos, certament rara, que es caracteritza per la híper-laxitud de les articulacions, afavorint les luxacions; considera que és una patologia concorrent i que els danys reclamats serien quant menys excessius.

Nega la legitimació activa, apuntant a un cas fortuït. Alhora que invoca dades que van poder tenir incidència en la caiguda i que no s'esmenten, com que al doc. 4 el comunicat d'emergències mèdiques (ambulància) ens diu que la caiguda fou per sortida de pròtesi. I res diuen que hagués relliscat.

Sorprèn també com han estat identificats sis mesos després els empleats del SEM i han declarat en un formulari de preguntes i respostes SI/NO que apareixen a cada formulari com contestades per la mateixa mà. Ressalta que l'encarregat hi va anar immediatament i que el marit de la lesionada li va dir que era propensa a les caigudes per la malaltia que tenia i que estrenava calçat. A l'hora que va succeir la caiguda hi ha pocs clients al centre i llum suficient que permet veure l'estat del sòl.

Considera impossible que s'hagi vessat un líquid a l'entrada de l'establiment i no ho haguessin vist els tres empleats. Es tractaria d'un obstacle previsible i observable.

Tot i negar tota responsabilitat, invoca subsidiàriament pluspetició i considera 2 els dies d'hospitalització, 120 els impeditius i 91 dies de rehabilitació; que els considera no impeditius, tot i que consta que el tractament no va començar fins 11-12-2014, magnificant que no consta el nombre de sessions, de manera que no consta el tractament ni l'estabilització lesional. Aplica 8 punts de seqüeles funcionals.

Acompanya el contracte de lloguer de Pansfood SL (f. 73-75) i l'informe del Dr. Artemio (f. 76 i ss.) que es fixa en els antecedents de la síndrome d'Ehlers Danlos, pròtesi de maluc i l'artrosi generalitzada patida com elements influents en el resultat. Destaca de dit informe que si bé reconeix tractament actiu entre 29-7-2014 i 27-2-21015 només considera impeditius els 120 dies primers després de l'alta hospitalària per considerar que és el període d'immobilització i valora 5 punts de seqüela per la limitació a 110º de la flexió del colze i 3 punts per considera que els problemes que té a la mà són agreujament de patologia prèvia.

c) Es va assenyalar per a l'audiència prèvia el 9-3-2016. I es va designar com a perit judicial el Dr. Humberto (f. 89) però en comunicar aquest que ja no formava part de la llista de perits judicials (f. 92) es va designar el Sr. Ismael (f. 94), posteriorment la diligència de 6-11-2015 va suspendre l'audiència prèvia assenyalant-la per al 31-3-2016; com sigui que el perit designat no va acceptar el nomenament (f. 108) i es va designar el Dr. Leandro (f. 110), que tampoc va acceptar (f. 120); essent designat finalment el Dr. Matías (f. 122) que va acceptar el càrrec (f. 131) que va emetre el seu informe (f. 144 i ss. - considera la immobilització durant 133 dies, tots ells impeditius, ja que la rehabilitació comença el 14-12-2014 , després d'un exhaustiu examen de les diferents flexions de coze i canell assigna 5 punts de seqüeles al colze i 7 al canell i no estima que la malaltia d'Ehler Danlos hagi tingut cap influència en les lesions, ja que són totes de la caiguda, considerant que el procés de curació ha estat el normal-) l'1-2-2016. L'audiència prèvia es va celebrar el 31-3-2016 (f. 153 i DVD itinerat).

A la mateixa, l'actora va fixar la quantia en 21.563,29 e a la vista de la pericial del Dr. Matías , i va desistir de l'acció contra Pansfood SL i va mantenir la seva tesi (Decret de 1-4-2016 al f. 157 i ss. sobreseient el procediment respecte de Pansfood SL). La part demandada va mantenir la seva tesi.

Demana com a prova l'actora la documental per reproduïda, la testifical dels Srs. Jeronimo , Desiderio i Vidal així com del Sr. Carlos Ramón ; i la pericial del Dr. Matías . El Jutjat denega la testifical de Vidal i Carlos Ramón .

Demana la demandada com a prova la documental per reproduïda, pericial del Dr. Artemio i testifical del Sr. Cesar , gerent de l'establiment; quedant el judici assenyalat per al 19-9-2016.

d) El judici es va celebrar el 19-9-2016 (f. 193 i DVD itinerat).

Declaren en qualitat de testimonis:

1) el Sr. Jeronimo (min. 3.47 i ss. DVD) manifesta que estava al local al moment dels fets, al matí, sobre les 10'30 h. en una de les taules a prop de l'entrada. A un client li va caure la beguda i va sortir un empleat a netejar-lo amb el motxo i no va posar el cartell de perill per sòl mullat; va entrar poc després la Sra. i va relliscar i va caure; amb el braç dret; es van aixecar algunes persones; quan va anar a ajudar-la va notar el sòl lliscant; poc després va entrar el seu marit; a més d'ell hi van anar altres persones; ell ho va veure clarament, el seu seient estava de cara a la porta; en cap moment va tenir la sensació de que s'entrebanqués; una relliscada cap enrere; per culpa de l'estat del terra. Des de que cau la beguda i netegen i entra la senyora passa molt poc temps, segons després de passar el motxo; ja no estava allí quan van arribar els de l'ambulància. Ell es va oferir com a testimoni en parlar amb el marit que deia que els demandaria; li va donar el nom i el número. No va sentir comentaris per part dels empleats del local. La senyora tenia molt de mal i no estava per res més. El marit sí que estava enfadat i va amenaçar de demandar-los.

És estudiant. Això era un Pans & Company de La Maquinista. No van posar la senyal groga. Sap que la posen quan freguen. Va veure un persona amb una safata amb menjar i beguda i li va caure la beguda; una taronjada; ell estava esmorzant amb la seva parella; el marit va entrar després, corrents; un empleat va recollir però no va posar cartell ni abans ni després de passar els fets. Fou entre 10'30 i 11.

No estava sec el sòl, relliscava quan es va acostar a la senyora.

2) el Sr. Desiderio (min. 13:10 i ss. DVD), anava a l'ambulància, anava a una unitat del SEM; els van avisar per ràdio; els van dir que una persona havia caigut, no sabien si s'havia trencat res, si li van passar a les 11 i poc deuria trigar 7-8 minuts; recorda que el sòl estava mullat; van deixar la llitera a fora; o acabaven de fregar o estava moll; ell quasi rellisca; hi havia el cartell de que estaven fregant; la van evacuar a hospital o a CAP sant Andreu, no recorda; va entaulellar el braç; el sòl creu que estava recent fregat; aigua, no greix, el típic de que has fregat i s'està assecant; creu que el cartell estava posat a l'esquerra; els van facilitar un qüestionari; creu que va parlar amb un noi sobre que el sòl estava mullat. A la vista del doc. 5 de la demanda reconeix el formulari de preguntes i la seva signatura; van avisar l'encarregat de que el sòl estava lliscant.

Fa de quatre a deu serveis al dia. No van contactar amb ell els advocats Vallejo-Ribera. A la vista del doc. 5, el reconeix. No sap si li van donar a l'empresa. Creu que sí. Ho va farcir ell. A casa no li han enviat. Consta el seu nom al comunicat d'assistència (doc. 4). Ho farceix ell. A la vista del document diu que la lletra és del company (comunicat d'assistència). Això de la sortida de la pròtesi pot ser degut a que els li ho diguessin al donar l'alerta. Lo de la vàlvula mitral és per preguntes que es fan a la pacient. I s'apunta. El tenir vàlvula canviada és indicatiu d'anar a hospital directament enlloc d'a CAP. Se'n recorda del cas, però no del calçat que duia la senyora. Ni com anava vestida. Ell duia botes de seguretat i uniforme. La senyora estava tombada i mig asseguda a terra i el marit l'aguantava. El sòl estava moll, un xic moll, com si fes 10 minuts d'haver estat fregat; o més; hi havia el cartell.

3) el Sr. Cesar (min. 27:50 i ss. DVD), empleat del local aleshores, manifesta que estava allí, era el responsable del local i treballava en aquell moment; fan neteja de 8 a 9 del matí; hi haurien tres empleats i ell; no va veure la caiguda; van sentir que algú havia caigut i van trobar-la a terra i van trucar a seguretat del centre comercial; i ells a l'ambulància; estava amb qui va dir que era el seu marit; el marit li va dir que patia dels ossos; i que anava amb unes bambes noves; a les 11 del matí no era hora de fregar; estaria tot sec; va romandre asseguda a terra i el marit li aguantava al colze; no van fer cap neteja per aquesta caiguda; quan venen els de l'ambulància un d'ells li va dir que relliscava el sòl; no hi havia cap líquid.

No va veure la caiguda perquè estava per la feina; fent talls d'amanides, d'embotits, etc. Al matí hi ha poc moviment; potser que hi hagués alguna empleada a la barra; no va veure cap líquid a terra. Van mirar la càmera de seguretat i no es veia més que els peus de la senyora. Cap líquid. No hi havia cap cartell de fregat. Si hagués caigut algun líquid sí que es posaria.

Declaren en qualitat de perits:

1) el Dr. Artemio (min. 33:50 i ss. DVD), que es ratifica en el seu dictamen imanifesta quant als dies de baixa que només n'hi ha 120 i no 133queel final de la immobilització no està documentada i per tant no està clar que 14 de desembre sigui la retirada de la immobilització;no és gens freqüent immobilització més de quatre mesos, encara que no impossible; enlloc es diu en quina data li van treure la immobilització. No hi ha gran diferència. Les seqüeles del colze són en un i altre les mateixes.

Peròquant al canell, el Dr. Matías diu que són 7 punts a canell enlloc dels 3 que puntua ell. Perquèell considera que això és un agreujament de la situació patològica prèvia. Ha valorat en funció del que diuen els seus metges sobre la relació de causalitat i el Dr. Matías no ho valora.

La pacient cursa alta i el metge diu que hi ha una atròfia considerable per Ehlr Danlos. Són aquests pacients que solen tenir ensopegades i caigudes freqüents. Ella té artrosi també. Cursen amb afectació articular i parts toves. El propi metge que li dona l'alta parla d'aquesta influència. El, interpreta que estem davant d'un agreujament d'una atròfia, disminució del trofisme global.

La seqüela actual s'ha de disminuir amb l'estat anterior. Ho valora en la meitat per no perjudicar cap de les parts.

A banda documenta seqüeles que no estan documentades. Parla de pronació i supinació de 70º i 60º i el metge diu que és lliure (180º) i una limitació de la mobilitat del canell que és discordant (seria severa limitació la suma de tot)

El diagnòstic inicial de fractura és cert i és a colze. Mà i canell van juntes segons el declarant. L'agreujament és d'agreujament sobre canell. No la va visitar. Sense veure-la pot concloure que la malaltia prèvia influeix perquè el que està documentat té prevalença sobre el que digui el pacient. Una atròfia hi ha limitació de la mobilitat i la funcionalitat en un 90% de casos. No consta quina limitació tindria. És possible que cada mà estigués igual.

Si no hi hagués limitació prèvia de la pacient creu que les lesions no serien iguals. L'anquilosi està en 8. A ell li dona un total de 7 i no estava tan malament, pensa. Solament tenint en compte la mobilitat, ell hauria posat 4 punts. Hi ha sis seqüeles en teoria, una per dèficit flexional, però es necessita proporcionalitat. 100% d'immobilitat serien 8 punts.

Reitera que 133 dies serien possibles, però ell no ha trobat dada objectiva.

2) no compareix el perit Dr. Matías (min. 50:19 DVD) tot i estar citat. El Jutjat no admet la pràctica de la prova com a diligència final (min. 51:07 DVD), després que cada lletrat sosté la seva tesi al respecte.

e) En alçada (30-5-2018) s'ha practicat la prova pericial del Dr. Matías . Considera aquest, després d'haver visitat la pacient, que presenta una lesió de colze i canell, amb seqüeles a colze i canell de limitació de mobilitat.

De la síndrome d'Ehlers Danlos ens diu que no té cap influència en l'abast de les lesions ni de les seqüeles. És una malaltia del col lagen que res a veure té amb l'aparell motor, una de les seves característiques és la híper-laxitud de les articulacions, el que facilita les luxacions. Però no té res a veure amb aquest accident. Aquí no tenim un agreujament de patologia prèvia perquè no és una malaltia òssia la prèvia. Tampoc ha tingut incidència aquí l'artrosi.

Els set punts són per les afectacions dels múltiples arcs de flexió dels ossos del canell. La mà ha rebut molt més que el colze. És un cas amb reducció amb agulles de Kirschner el que ja fa preveure les seqüeles. Que set punts sigui massa perquè s'apropa molt a una anquilosi no és cap argument. S'ha basat en la documentació mèdica.

Ha comprovat que tot i les afectacions que té l'aparell locomotor està ben conservat i només han resultat afectats els punts de col lisió amb el sòl, colze i canell drets. Si hagués tingut una malaltia degenerativa òssia prèvia hauria tingut afectacions generals. Tot i que la Dra. Noemi diu al seu informe que pateix atròfia de canell i dificultat en la pinça per la malaltia prèvia, el perit ho nega ja que no presenta atròfia en sentit propi, perquè no li manca musculatura enlloc.

No estem davant d'una malaltia sistèmica, sí que és genètica, que afecta al col lagen, que per això té una pell més blanca i major elasticitat de les extremitats. No és una malaltia que doni inestabilitat d'extremitats. El quadre és d'una híper-laxitud més enllà de la normal. No impedeix caminar. Afavoreix luxacions, sí.

Peròles seqüeles són les pròpies de l'impacte, de manera que altres persones sense aquesta malaltia que haguessin patit les mateixes luxacions, també les presentarien. Sí que té molts antecedents patològics, i que ja és greu que hagi estat sotmesa amb 41 anys a una pròtesi de maluc. L'artrosi que presenta no és deformant de cap zona concreta sinó difosa, generalitzada; la luxació és la que és; amb artrosi o sense.Enlloc dels informes es diu que hi hagi agreujament d'artrosi. A més seria fàcil comprovar-la, veure-la. L'artrosi en aquest cas no comprometia una mobilitat normal. Insisteix en que no hi ha atròfia muscular. L'artrosi no ha contribuït a les lesions ni a les seqüeles. No es concreten signes d'agreujament com s'hauria de fer (comparant Rx anteriors i posteriors), no té dolors generalitzats; només limitació de mobilitat per ruptura de càpsules i certa fibrosi.

Rectifica un error de la pàgina 5 del seu informe (es parla de l'extremitat esquerra quan és clar que es tracta de la dreta). Sobre l'informe del Dr. Artemio diu que no comparteix les seves conclusions ies manté en que les seqüeles són purament lesionals.

Quant als 133 dies impeditius (de 29-7-2014 a 11-12-2014) diu que és normal quan hi ha agulles de Kirschner tant de temps d'immobilització. És cert que al doc. 13 no es posa la data exacta de retirada de la immobilització, però recorda les manifestacions de la pacient d'estar immobilitzada fins començar la rehabilitació. L'artrosi aquí no predetermina ni influeix en res. Una persona sana en les mateixes circumstàncies de caiguda a terra tindria les mateixes lesions i seqüeles.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 21 de setembre de 2016 (f. 194 i ss.) estima en part la demanda.

Entén, en base a la declaració del testimoni Sr. Jeronimo que els fets van passar com indica la part actora: a un client se li vessa una beguda i si bé el personal del local passa baieta no ho va assecar bé ni va posat el cartell groc de perill, relliscant l'actora i produint-se les lesions i seqüeles que valora més avall. Versió que no resta desdacreditada per la del gerent del local que afegeix que la imatge dels fets va quedar enregistrada per una càmera de seguretat (prova no aportada).

Després d'analitzar cada pericial, considera més fonamentada la opinió del Dr. Artemio quant a la influència de la malaltia d'Ehler Danlos en la producció de les lesions i seqüeles finalment acreditades.

Entén per tant que els dies impeditius són 120 i 91 els no impeditius, 5 punts les seqüeles pel colze i 3 pel canell.

Total, comptabilitza els danys i perjudicis en 16.627,33 € amb els interessos de l' art. 20 LCS en ser una estimació substancial, però en canvi no imposa costes en considerar-ho una estimació parcial.

Sense costes.

Quart.El recurrent entén que la sentència només ha tingut en compte l'informe del Dr. Artemio , que no va visitar la pacient ni coneixia l'estat previ d ela pacient. Al seu criteri s'ha de preferir l'informe del dr. Matías quina pràctica demana en alçada. Perquè els 133 dies raona bé a què es deuen i els 7 punts de seqüeles els deriva de sis dèficits advertits en la pacient (de pronació, supinació, flexió, extensió, inclinació radial i cubital del canell afectat)

S'ha d'acollir.

La preferència de l'informe Artemio sobre l'informe Matías es degué sens dubte a no haver practicat la pericial d'aquest darrer que, certament no va comparèixer a judici sense expressar una causa justificada concreta, però també al fet de no haver tingut en compte en absolut el seu informe com a documental d'importància especial, que sí figurava a l'actuat.

De totes formes havent-se practicat en alçada aquesta pericial, la sala compta amb plenitud de material probatori per a poder decidir.

Atès el resultat de dita pericial en alçada, resulta ben clar que la malaltia prèvia de la lesionada no ha tingut cap influència en la producció de les lesions i seqüeles.

Estem davant d'una lesionada per caiguda.

La malaltia d'Ehlers Danlos predisposa a hematomes i tumors queloides cutanis, no a caigudes, segons el diccionari de Medicina de l'Acadèmia de Medicina de Catalunya. I segons altres fonts mèdiques consultables a Internet, la Síndrome de Ehlers-Danlos es caracteritza per integrar un grup de trastorns hereditaris caracteritzat per articulacions extremadament soltes o laxes, pell molt elàstica (híper-elàstica) en la que s'hi formen hematomes amb gran facilitat i vasos sanguinis que es danyen fàcilment.

En la major part de les seves formes, el principal element alterat és el col lagen. El col lagen anormal porta a símptomes associats a la síndrome de Ehlers- Danlos.

En algunes formes d'aquesta síndrome es poden presentar ruptures d'òrgans interns o vàlvules cardíaques anormals (és el cas que ens ocupa en que consta un canvi de mitral). Els antecedents familiars són un factor de risc en alguns casos.

Com a símptomes hi podem incloure: dolor a l'esquena, híper-laxitud lligamentosa, pell que s'estira i presenta equimosi i es danya fàcilment, cicatrització fàcil però curació deficient de ferides, peus plans, augment d ela mobilitat articular amb cruixit d'articulacions, artritis precoç, dislocacions articulars, dolor articular, ruptura prematura de membranes durant el part, pell molt suau i vellutada, problemes de visió (deformitat de còrnia)... Hi ha una modalitat vascular, més rara encara, que pot comportar ruptures d'úter, de globus ocular o budell o fins i tot d'un aneurisma aòrtic.

Res, per tant, que predisposi a caigudes. És una malaltia prèvia més, com ho podria ser una diabetis o una cardiopatia, que res a veure tenen amb com evolucionarà després d'una ruptura o fractura la soldadura òssia i la recuperació de la mobilitat articular.

Quant als dies de sanitat, cal estar a l'informe Matías en tant que aquest, si bé reconeix que no va anotar la data de retirada exacta de la immobilització, ens ha dit sota jurament que recorda que la pacient li va comentar que li van retirar en començar la rehabilitació. Qüestió, altrament, de lògica, ja que difícilment es pot fer rehabilitació d'una extremitat immobilitzada. Cal estar als 133 dies impeditius que postula.

Conseqüentment a la manca de relació entre la malaltia prèvia i les seqüeles cal entendre que no cap construir-les com fa el Dr. Artemio en base a considerar un agreujament d'una situació anterior (bàsicament d'una artrosi que si bé és conseqüència de dita malaltia és difosa i no limitant en cap grau).

Per tant, cal estar als 7 punts que postula.

En conseqüència, cal estimar el recurs i totalment la demanda i condemnar la demandada a abonar a l'actora la suma de 21.563,28 € amb els corresponents interessos legals (de l' art. 20 LCS ).

Cinquè.La prosperitat del recurs exclou la imposició de costes de l'alçada ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem íntegrament el recurs d'apel lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2016 pel Jutjat de Primera Instància núm. 46 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 807/2015 (Rotlle núm. 908/2016) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem íntegrament la demanda i condemnem la demandadaa abonar a l'actora la suma de 21.563,28 € amb els corresponents interessos legals a un tipus anual incrementat en un 50% des de 29-7-2014 a 29-7-2016 i al tipus del 20% anual des de l'endemà fins al pagament total, amb imposició a la demandada de les costes de la primera instància i sense imposició de les costes de l'alçada.

L'estimació total del recurs determina per al recurrent el retorn del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.