Sentencia Civil Nº 385/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 466/2010 de 17 de Noviembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 466/2010

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 PUIGCERDÀ

Procediment núm. 369/2008

Classe: Judici ordinari

SENTÈNCIA 385/2010

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 17 de novembre de dos mil deu.

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Nicolas I MUNTATGES ELÈCTRICS ALVAR VALIENTE, S.L,

representas pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS, i defensats pel lletrat ROC COSTA TARRATS, i com a part contra la qual s'apel·la ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA I SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A, representada la primera pel procurador IGNACIO ALBERTO DE QUINTANA TUEBOLS i defensada per la lletrada VERÓNICA RODRÍGUEZ DE M. VILAGUT i la segona representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i defensada per la lletrada ANNA CERDÀ GASCH.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Nicolas I MUNTATGES ELÈCTRICS ALVAR VALIENTE, S.L contra ALLIANZ COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA SOREA, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:

" Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por el Procurador D. EDUARD RUDE BROSA, en nombre y representación de D. Nicolas y MUNTATGES ELÈCTRICS ALVAR VALIENTE, S.L, contra SOCIETAT REGIONAL D'ABASTAMENT D'AIGÜES, S.A. (SOREA) Y ALLIANZ ASSEGURANCES, debo ABSOLVER y ABSUELVO a dichas demandadas de los pedimentos efectuados en su contra; todo ello con expresa imposición a la parte actora de las costas causadas en la tramitación del presente procedimiento".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 17 de novembre de 2010.

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. El demandant reclamava el pagament dels danys que havia sofert arran de la inundació que va patir el subterrani d'una finca de la seva propietat. Aquesta inundació la va provocar el desbordament d'una sèquia a prop de Puigcerdà.

La demanda la va presentar inicialment només contra la companyia subministradora d'aigua, a qui considerava responsable del citat desbordament.

Quan aquesta va contestar la demanda, va al·legar que era preceptiu demandar també a l'Ajuntament de Puigcerdà i a una empresa constructora anomenada "Gomanaro SL".

A l'audiència prèvia es va discutir aquesta qüestió, que va quedar resolta per la interlocutòria de 15 de gener de 2.009 (tot i que per error material posa de 2.008), on s'apreciava la manca del necessari litisconsorci passiu perquè calia demandar també a l'Ajuntament de Puigcerdà, però que no calia fer-ho a la citada constructora.

La demandant va ampliar la seva demanda dirigint-la tant contra la citada Administració com contra la seva companyia asseguradora.

L'administració local demandada va presentar una declinatòria de jurisdicció perquè considerava que no podia ser demandada davant dels jutjats de la jurisdicció civil, sinó que ho havia de ser davant dels de la contenciosa.

Immediatament a què es donés trasllat d'aquesta declinatòria a la demandant, aquesta va desistir de l'ampliació de la demanda presentada contra l'Ajuntament de Puigcerdà, mantenint-la només contra la seva asseguradora i la societat distribuïdora d'aigües inicialment demandada.

La interlocutòria de 14 de juliol de 2.009 va acceptar el desistiment i va considerar que ja no calia resoldre la qüestió plantejada a la declinatòria, ja que la competència de la jurisdicció civil ja no quedava en entredit a resultes del desistiment parcial del demandant.

SEGON. Del que acabem d'exposar queda clar que la tramitació que s'ha donat a aquest procés pel jutjat de Puigcerdà és totalment erràtica i amb decisions completament contradictòries.

La interlocutòria de 15 de gener de 2.009 va decidir que la relació processal plantejada pel demandant (només contra la subministradora d'aigües) no era correcta, perquè també s'havia de plantejar contra l'administració responsable de la sèquia que es va desbordar, provocant la inundació. Aquesta resolució va guanyar fermesa.

Si partim d'aquesta base, la conseqüència inherent i inexcusable és que l'Ajuntament de Puigcerdà havia de ser necessàriament part demandada.

Que aquest fet tingués una incidència en la jurisdicció, en cap cas pot justificar que el jutjat es contradigui totalment i que a la interlocutòria de 14 de juliol de 2.009 accepti un desistiment completament contrari a la manca de litisconsorci passiu necessari declarat anteriorment.

Amb altres paraules, si ja s'havia decidit que el procés no podia continuar endavant sense la presència de la citada administració local, és evident que permetre el desistiment portava a una contradicció insalvable.

A més, suposa consentir una actuació totalment fraudulenta per part del demandant, ja que, si la necessitat que l'Ajuntament de Puigcerdà fos present en el litigi provocava una manca de jurisdicció, el pas següent era declarar-la i enviar al demandat a la jurisdicció contenciosa, però en cap cas admetre el desistiment i negar la necessitat d'una intervenció processal que abans s'havia exigit.

TERCER. Hem de recordar, també, que la manca de litisconsorci passiu necessari és apreciable d'ofici.

Aquest mateix tribunal ho ha dit moltes vegades, per exemple a les sentencies de 11 de gener de 2.008, 17 de maig de 2.004, 24 de setembre de 2.003, 15 d' abril i 7 de març de 2.002 i 13 de desembre, 15 i 14 de març de 2.001, on dèiem que "el llamado litisconsorcio pasivo ha sido desarrollado por la jurisprudencia en una doctrina muy consolidada ya que, con anterioridad a la LEC de 7 de enero de 2.000, carecía de regulación legal, siendo así que dicha norma ha venido a cubrir esa laguna en sus artículos 12.2 y 416.1.3º y 420. Este desarrollo jurisprudencial de la figura que nos ocupa, se ha efectuado, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal Supremo de 30 de junio de 1998, 18 de septiembre de 1998, 24 de noviembre de 1998, 28 de diciembre de 1998, 4 de enero de 1999, 15 de febrero de 1999, y 28 de julio de 1999 , por citar algunas de las más actuales. La primera de ellas expone tal doctrina, basándose en sentencias anteriores, y ha sido reproducida en posteriores y dice literalmente "la doctrina de esta Sala es muy reiterada y uniforme y la resume la sentencia de 25 de junio de 1997 recordando que es una figura de creación jurisprudencial, que ha sido definida por la doctrina de esta Sala, en las sentencias, entre otras muchas, de 11 de diciembre de 1990, 7 de enero de 1992, 30 de enero de 1993 y 6 de abril de 1996: la exigencia de traer al proceso a todos los interesados en la relación jurídica litigiosa, con el fin de evitar, por un lado, que puedan resultar afectados por la resolución judicial quienes no fueron oídos y vencidos en el juicio y de impedir, por otro, la posibilidad de sentencias contradictorias. Y la de 12 de marzo de 1997 añade que se evita que a las personas que no han sido parte en el proceso les alcancen los efectos que puedan derivarse de la sentencia que se dicte en el mismo. Con ello, se preserva el principio de audiencia, se proscribe la indefensión y, en definitiva, se respeta el derecho a la tutela judicial efectiva, que proclama el artículo 24 de la Constitución . La sentencia de 12 de abril de 1996 y la citada de 12 de marzo de 1997, resumen la doctrina jurisprudencial, plasmada en sentencias de 3 de mayo de 1977, 16 de diciembre de 1986, 24 de abril de 1990 y 23 de octubre de 1990, en los siguientes términos: lo característico del litisconsorcio pasivo necesario, y lo que provoca la extensión de cosa juzgada, es que se trate de la misma relación jurídico material sobre la que se produce la declaración, pues si no es así, si los efectos hacia un tercero se producen con carácter reflejo, por una simple conexión, o porque la relación material sobre la que se produce la declaración le afecta simplemente con carácter perjudicial, su posible intervención en el litigio no es de carácter necesario.

Por lo demás, esta figura procesal es susceptible de ser apreciada de oficio aún cuando no la haya alegado la parte demandada, ya que afecta a una cuestión de orden público, como se desprende de una continua y reiterada jurisprudencia".

QUART. La conseqüència del que acabem de dir és que hem d'apreciar d'ofici la manca de litisconsorci passiu necessari, perquè el procés s'ha de continuar amb les parts identificades a la interlocutòria de 15 de gener de 2.009.

A partir d'aquí, vista la declinatòria presentada per l'Ajuntament de Puigcerdà, el jutjat de primera instància haurà de tramitar-la i resoldre si té jurisdicció o no pel coneixement d'aquest procés, tenint en compte que la intervenció de l'administració va ser declarada necessària per la interlocutòria que acabem de citar.

Això implica, d'acord amb l' article 225.3 de la LEC , declarar la nul·litat de totes les actuacions a partir de la interlocutòria de 14 de juliol de 2.009, amb la finalitat que el jutjat es pronunciï sobre la declinatòria presentada per l'ajuntament de Puigcerdà.

CINQUÈ. A la vista de tots els arguments que hem donat i que el problema real que tenia aquest procés, que impedia pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte, no ha estat al·legat per cap de les parts, no és procedent imposar les costes d'aquesta segona instància.

Fallo

PRIMER. Apreciem d'ofici la manca de litisconsorci passiu necessari perquè el procés ha continuat endavant sense la presència de l'ajuntament de Puigcerdà contradient el que va disposar la interlocutòria de 15 de gener de 2.009.

Revoquem la sentencia de primera instància i declararem la nul·litat de totes les actuacions a partir de la interlocutòria de 14 de juliol de 2.009, amb la finalitat que el jutjat es pronunciï sobre la declinatòria presentada per l'ajuntament de Puigcerdà.

SEGON. No imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat per raó de la quantia litigiosa, que no excedeix de 150.000 euros.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.