Sentencia Civil Nº 385/20...re de 2013

Última revisión
16/12/2013

Sentencia Civil Nº 385/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 524/2012 de 14 de Octubre de 2013

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 9 min

Orden: Civil

Fecha: 14 de Octubre de 2013

Tribunal: AP - Lleida

Ponente: MONTELL GARCIA, ALBERT

Nº de sentencia: 385/2013

Núm. Cendoj: 25120370022013100382


Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 524/2012

Procediment ordinari núm. 525/2011

Jutjat Primera Instància i Instrucció de Vielha e Mijaran

SENTÈNCIA núm. 385/2013

PRESIDENT:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

MAGISTRADES:

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

IL·LMA.SRA. MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ

Lleida, catorze d'octubre de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 525/2011, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Vielha e Mijaran en virtut del recurs interposat per Lucio , representat pel procurador José Maria Guarro Callizo i assistit pel lletrat Angel Buerba Mur contra la sentència de data vint-i-vuit de març de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 524/2012. És part apel·lada BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO, representat per la procuradora Natalia Puigdemasa Domenech i assistit pel lletrat Alejo Sangra Inciarté . És ponent d'aquesta resolució L'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial .

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de març de dos mil dotze, és la següent: 'DECISIÓ.- FALLO: Desestimando la demanda entablada por la representación procesal de Don Lucio frente a Banco Santander, SA, debo absolver y absuelvo a esta última entidad de las pretensiones deducidas frente a ella, con imposición de las costas causadas a la parte actora. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Lucio va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 14 d'octubre de 2013 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.


Fundamentos

PRIMER.-Discuteixen els litigants la naturalesa jurídica de l'aval a primer requeriment atorgat per Banco de Santander Central Hispano SA al Sr. Lucio , i el règim d'excepcions al seu pagament que pot oposar l'entitat financera avalista un cop rebut el requeriment de pagament del creditor. La sentència de primera instància el considera accessori a l'obligació principal garantida, de forma que, acreditada la seva inexistència, considera que no pot subsistir l'obligació accessòria de fiança i desestima la demanda. Per la seva part, el Sr. Lucio considera que és una obligació independent i autònoma, que fa néixer l'obligació de pagament pel simple requeriment efectuat dintre de termini.

SEGON.- Aquest tipus d'aval és atípic, nascut de les necessitats del tràfic econòmic a recer del principi d'autonomia de la voluntat dels contractants ( art. 1255 del C.c .), en virtut del qual, una de les parts, que normalment és una entitat financera, es compromet a pagar a un tercer, en lloc del deutor principal, prèvia reclamació del creditor beneficiari, sempre que aquesta reclamació la realitzi en els termes i condicions pactats. L'obligació de pagament l'ha de complir el fiador quan li ho demani el creditor, atès que es tracta d'una obligació diferent, autònoma i independent, del negoci jurídic afiançat que existeix entre el beneficiari creditor i el deutor. Segons la STS de 26-10-10 : 'la característica del aval a primer requerimiento, según reiterada jurisprudencia de esta Sala, es la de dar nacimiento a una obligación de garantía inmediata que pierde su carácter accesorio de la obligación principal, en el que obligación del garante es independiente de la obligación del garantizado y del contrato inicial ( SSTS de 27 de septiembre de 2005, recurso 80/1999 ( STS de 1 de octubre de 2007, RC n.º 3542/2000 ), pero sin que impida el ejercicio de las acciones que puedan surgir a consecuencia del pago de la garantía ( SSTS de 5 de julio de 2002, RC n.º 294 / 1997 , 14 de noviembre de 2001, RC n.º 2195 / 1996 ) o para determinar el grado de cumplimiento de la obligación principal garantizada' (la cursiva és nostra). I segons indica la STS de 4-12-09 : 'el aval a primer requirimiento -también denominado a primera solicitud o a primera demanda- es una modalidad especial de garantía de los derechos de crédito, de naturaleza personal, y atípica, aunque con pleno reconocimiento por la doctrina jurisprudencial con base en el principio de autonomía contractual ( art. 1.255 CC ) - SS. 11 de julio de 1.983 ; 14 de noviembre de 1.989 ; 2 de octubre de 1.990 ; 27 de octubre de 1.992 ; 14 de noviembre de 1.998 ; 3 de mayo y 10 de noviembre de 1.999 ; 17 de febrero , 30 de marzo , 5 de julio y 13 de diciembre de 2.000 ; 12 de julio y 14 de noviembre de 2.001 ; 29 de abril y 5 de julio de 2.002 ; 31 de mayo y 11 de diciembre de 2.003 ; 23 de julio de 2.004 ; 27 de septiembre de 2.005 ; 1 de octubre de 2.007 ; 30 de marzo de 2.009 , entre otras-, que se caracteriza por su autonomía e independencia -no accesoriedad, que le diferencia de la fianza- de la obligación garantizada y del contrato inicial ( SS. 11 de julio de 1.983 , 27 de septiembre y 9 de diciembre de 2.005 ), de modo que su nota más característica es que el garante no puede oponer al beneficiario, que reclama el pago, otras excepciones que las que derivan de la garantía misma. Esto es, el garante está obligado al pago por el simple requirimiento o solicitud del beneficiario ( SS. 5 de julio de 2.002 ; 31 de mayo y 12 de diciembre de 2.003 ; 27 de septiembre de 2.005 ; 1 de octubre de 2.007 ). La doctrina jurisprudencial para evitar una ejecución de la garantía abusiva o fraudulenta ha admitido la posibilidad de paralizar la reclamación del beneficiario mediante la alegación por el garante de la 'exceptio doli' (S. 1 de octubre de 2.007 ). El avalista puede oponer las excepciones derivadas de la propia garantía, pues la obligación del garante no puede extenderse más allá de lo que constituye el objeto de la garantía, así como las que se fundan en una clara inexistencia o cumplimiento de la obligación garantizada, dado que de no ser así se produciría una situación de enriquecimiento injusto ( SS., entre otras, 12 de julio de 2.001 , 29 de abril de 2.002 , 27 de septiembre de 2.005 y 1 de octubre de 2.007 ). Sin embargo, y sin perjuicio de

las acciones que puedan surgir en su caso como consecuencia del pago de la garantía ( SS. 30 de marzo de 2.000 y 14 de noviembre de 2.001 ), la carga de la prueba de la inexistencia o del cumplimiento de la obligación garantizada incumbe el garante, sin que pueda exigirse al beneficiario que acredite el incumplimiento del obligado principal ( SS. 12 de julio de 2.001 , 12 de diciembre de 2.003 , 27 de septiembre de 2.005 , 1 de octubre de 2.007 )' (la cursiva és nostra). Per tant, l'aval a primer requeriment no és accessori duna l'obligació principal i l'avalista, essencialment, només pot oposar al beneficiari, aquelles excepcions que deriven del mateix contracte o document de garantia i l'excepció d'inexistència i compliment de l'obligació garantida per part del deutor principal, amb la particularitat que la càrrega de la prova correspon a l'entitat avalista. D'aquest forma, la posició del creditor es veu clarament reforçada.

En el supòsit que ara es planteja, l'avalista ha oposat la inexistència de l'obligació garantida, no per compliment, si no perquè no ha arribat a perfeccionar-se en els termes previstos al propi document de garantia. Com indica la jurisprudència esmentada, la càrrega de la prova correspon a l'avalista i, en aquest sentit, la que ha aportat ha estat suficient. Així, l'avalada és la Sra. Amparo i ho és en relació a 'las obligaciones del contrato suscrito por ambos en esta fecha relativo al arrendamiento del LOCAL sito Comarcal 142, Ctra. Vaqueira Verte, Conjunto Elhurra en Betre, Biela'. En canvi, el contracte d'arrendament que aporta el creditor no té com a part contractual la Sra. Amparo , sent arrendatària la societat Cavero Araguas Antonio SLNE. Això sol ja és suficient per desestimar el recurs interposat, atès que l'avalada no ha concertat cap negoci jurídic amb el beneficiari de l'aval i, per tant, no s'ha constituït mai en deutora seva, com tampoc mai ha assumit cap obligació davant el Sr. Lucio . Per altra banda, l'obligació garantida era un 'local', mentre que el contracte d'arrendament aportat ho és d'una indústria en condicions de funcionament, sent-ne el seu objecte un local destinat a discoteca (Discoteca Elurra), un local confrontant destinat a bar-pub ( Pub Elurra II), un pis moblat, i un magatzem a la planta soterrani. La sentència de primera instància, doncs, ha de ser confirmada per bé que per fonaments diferents.

TERCER.- Atès el que disposen els articles 394 i 398.1 de la LEC les costes han d'imposar-se a la part apel·lant.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lacióinterposat per la representació processal Don. Lucio , contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Vielha, en procediment de judici ordinari núm. 525/11, que confirmem, per bé que per fonamentes diferents, i condemnem l'apel·lant a pagar les costes causades en aquesta instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.