Sentencia Civil Nº 386/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 530/2012 de 15 de Octubre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 530/2012

Judici verbal núm. 968/2011

Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera

SENTÈNCIA núm. 386/2013

Lleida, quinze d'octubre de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Montell Garcia, magistrat de la mateixa , he vist en grau d'apel·lació, constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de judici verbal número 968/2011, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.1 de Cervera, en virtut del recurs interposat per Doroteo I Íñigo , representats per la procuradora Belén Font Gonzalo i assistit pel lletrat Antonio Xuclà Comas contra la sentència de data vuit de maig de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 530/2012. És part apel·lada Rubén , representat pel procurador Josep Maria Guarro Callizo i assistit pel lletrat Rubén .

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vuit de maig de dos mil dotze , és la següent: ' DECISIÓ :DECIDEIXO:ESTIMARla demanda interposada pel procurador Sr. Cucurull, en nom i representació de Rubén , contra Íñigo i Doroteo , i en conseqüència, HAIG DE CONDEMNAR I CONDEMNOels demandats al pagament a favor de l'actor de la quantitat de 3.000 euros, més els interessos legals des de la reclamació judicial, i a satisfer a favor de l'actor la quantitat de 850,52 euros, amb expressa imposició de les costes processals causades. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Doroteo i Íñigo van interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè dictés la resolució oportuna. Es va assenyalar, a tal efecte, el dia 15 d'octubre de 2013.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.-La reclamació del demandant s'escindeix en dues partides diferenciades: la primera, de 850,52 €, com a quantitat pendent de pagament pels seus serveis prestats als demandats en la seva condició d'enginyer tècnic agrícola; i la segona, de 3.000 €, meritats en la seva condició d'advocat. Pel que fa al primer concepte ha de ser apreciada l'al·legada prescripció de l' art. 1967.1 del C.c., o més ben dit, de l' art. 121-21 b) del CCCat , atès que encara que sigui cert que la seva activitat com a perit no va acabar fins que en el procediment contenciós administratiu tramitat davant el TSJC va finalitzar la fase de proposició de prova, atès que la contrapart podria haver demanat aclariments al seu dictamen pericial acompanyat amb la demanda interposada el 20-10-04, el cert és que consta acreditat que l'esmentat Tribunal va acordar rebre a prova el litigi per interlocutòria de 2-11-05, obrint un termini de proposició de quinze dies. Per tant, admès que no va ser demanant cap aclariment, s'ha de considerar que va ser al novembre de 2005 quan va acabar la seva prestació de serveis com a perit per als demandats, per la qual cosa, quan va interposar la demanda el 7-11-11, ja havia transcorregut el termini de prescripció de tres anys. De fet, a la mateixa demanda, al seu Fet Cinquè, ja admet que ' [...] cuando terminó su prestación de servicios en el mes de noviembre de 2005'.

Sobre el còmput d'aquest termini de prescripció ja hem dit en anteriors ocasions, com a la sentència de 22-5-12 , que: 'A efectos de aplicación de este plazo de prescripción resulta indiferente que la relación contractual se considere de arrendamiento de servicios o de contrato de obra puesto que, en uno u otro caso, el término sigue siendo el mismo, sin que quepa aplicar el plazo de quince años que interesadamente invocan los recurrentes. En este sentido, resulta claramente ilustrativa la reciente sentencia del Tribunal Supremo de10 de enero de 2012 que, recogiendo el criterio sentado en anteriores resoluciones ( SSTS de 11-2-1985 , 10-1-1990 y 7-11-2002 ) reitera que el plazo prescriptito para el ejercicio y reclamación de los honorarios devengados por un arquitecto (tanto si sólo se refieren a la redacción de proyectos, como si también incluyen la dirección de la obra) es el de tres años previsto en el apartado 2 del art. 1967 del Código Civil , referido a la reclamación de honorarios derivados de una profesión, arte u oficio. Dice la referida sentencia de 10-1-2012 que '.....la apelante plantea, en síntesis, que el trabajo que se le encargó por la demandada es complejo y no finaliza hasta que no concluyen las distintas fases que lo componen, que aún no habrían terminado, y que otro criterio para determinar el día inicial del cómputo del plazo de prescripción es la fecha en que se retira el encargo, lo que aún no se ha hecho.

Estas alegaciones no pueden ser acogidas, por las siguientes razones:

a) El día inicial para el cómputo del plazo de prescripción de tres años , a que están sometidas las acciones derivadas del contrato de prestación de servicios origen del proceso, es el día en que dejaron de prestarse los respectivos servicios, como de modo expreso, impone el artículo 1967 CC ( SSTS de 24 de abril de 2001, RC núm. 726 / 1996 , 7 de noviembre de 2002, RC núm. 1025/19972 ).

b) Este criterio es el que se ha seguido en la sentencia apelada, que declara que la prestación de servicios concluyó antes del 20 de junio de 2001 y antes del 25 de julio de 2000 , respectivamente para cada uno de los dos trabajos que realizó la demandante para la demandada'.... .

[...] El razonamiento es correcto y debe ser mantenido en esta alzada, ajustándose correctamente a la doctrina jurisprudencial sobre la materia, pues como dice la STS de7-11-2002 resulta insostenible la tesis de que el 'dies a quo' para el cómputo del plazo prescriptivo sería el tiempo de presentación al cobro de los trabajos, porque con esa postura la inseguridad del cómputo y exigencia de la reclamación tempestiva de la acción dependería en todo caso del tiempo en que el interesado presentara al cobro sus honorarios, lo que subordinaría a la mayor o menor diligencia de ese cobro el transcurso del plazo de la susodicha prescripción, mientras que el 'dies a quo' preceptivo habrá de fijarse desde que dejaron de prestarse los respectivos servicios, como de modo expreso impone el art. 1.967 in fine'.

SEGON.-Pel que fa als honoraris objecte de reclamació meritats com advocat, la controvèrsia es refereix a la bestreta de 3.000 € que van pagar els demandats, que mentre aquests consideren que ho va ser per satisfer els honoraris originats com a advocat, en canvi, l'actor considera que ho van ser en relació als seus honoraris de perit, als quals ja va aplicar el seu import. Es planteja, doncs, un simple problema d'imputació de pagament ( arts. 1172 i ss. del C.c .). Com a tal, la imputació correspon efectuar-la al deutor en el moment de realitzar el pagament i, si no diu res, pot fer la imputació el creditor, respectant, però, les regles legalment establertes. En aquest cas, no consta que els demandats realitzessin cap imputació en el moment de pagar els 3.000 €, per la qual cosa correspon efectuar-la al creditor, qui la va fer (encara que amb errors) al emetre la seva factura pels seus serveis de perit. Per tant, al ser acceptada aquesta factura on es fa la imputació d'aquest pagament per part dels deutors, resulta clar que els demandats deuen els 3.000 € reclamats com honoraris de lletrat.

TERCER.-L'estimació parcial del recurs comporta que no escaigui efectuar condemna en cap de les dues instàncies ( arts. 394 i 398 de la LEC ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimo, parcialment, el recurs d'apel·lacióinterposat per la representació processal dels Srs. Doroteo i Íñigo contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Cervera, en procediment de judici verbal núm. 968/11, que revoco, parcialment, tot deixant sense efecte el pronunciament de condemna a pagar 850,52 €. Confirmo la resta dels seus pronunciaments. No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en primera i segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Així la pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.