Sentencia CIVIL Nº 39/2019, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 922/2018 de 24 de Enero de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120178145701

Recurs d'apel lació 922/2018 D

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida

Procediment d'origen: Procediment ordinari 898/2017

Part recurrent / Sol licitant: Efrain

Procurador/a: Mªantonia Vila Puyol

Advocat/ada: JOAN BALDRICH CABALLE

Part contra la qual s'interposa el recurs: Petra , Esteban

Procurador/a: Carmen Clavera Corral

Advocat/ada: Fernando Portoles Bosch

SENTÈNCIA NÚM. 39/2019

President:

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats:

ALBERT MONTELL GARCIA

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, 24 de gener de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 17 de desembre de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 898/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Mªantonia Vila Puyol en representació de Efrain , contra Sentència de data 09/10/2018 , en què consta com a part apel lada la procuradora Carmen Clavera Corral, en representació de Petra , Esteban .

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'ESTIMO parcialmentela demanda interpuesta por la Procurador S.ª Vila en nombre y representación de D. Efrain frente a Dña. Petra y D. Esteban y CONDENO a estos últimos a abonar de forma conjunta y solidaria al actor el importe de 5.906, 43 €, cantidad que devengará el correspondiente interés legal desde la reclamación judicial.

Todo ello sin expresa condena en costas. [...]'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat ALBERT GUILANYÀ I FOIX .

Fundamentos

PRIMER.La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa centrada en dos qüestions concretes, quines són: per una banda, el pagament dels 34 € de l'import del burofax de requeriment enviat per l'actora a la demandada i que l'actora entén s'ha de condemnar a la demandada al seu pagament en base al que disposa l' article 1168 del CC ; per un altra banda, la declaració de les costes de la primera instància de les que no se'n ha fet especial declaració i l'apel lant entén que haurien d'haver-se imposat a la demandada ja que hi va haver una estimació total de la petició subsidiària.

La part demandada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON.Invoca la part apel lant i com a primer motiu de recurs, la infracció de l' article 1168 del CC en relació al pagament de les despeses de burofax. Cal recordar que l'article que es diu infringit fa 'Los gastos extrajudiciales que ocasione el pago serán de cuenta del deudor...'.Aquest precepte s'està referint a aquelles despeses necessàries per a donar ple compliment a la prestació deguda, és a dir al pagament, com ara per exemple les despeses de protesto ( SSTS 14-2-86 o 30-4- 71). Podríem afegir-hi despeses del tipus de girs bancaris, despeses de transport, d'apoderaments, multes, recàrrecs governatius o d'altres no judicials. La seva característica rau en el fet de que són necessaris per poder complir extrajudicialment la prestació. I el cert és que les despeses d'un burofax de reclamació prèvia no és una despesa necessària per a fer el pagament, de fet ni tan sols ho és per tal de poder efectuar una posterior reclamació judicial atès que ni la llei la exigeix ni la preveu com a repercutible, com per exemple sí que ho fa, l' article 21.3 de la LPH , quan regula el procediment monitori en reclamació de quotes comunitàries impagades. I així es diu expressament que: 'A la cantidad que se reclame en virtud de lo dispuesto en el apartado anterior podrá añadirse la derivada de los gastos del requerimiento previo de pago, siempre que conste documentalmente la realización de éste, y se acompañe a la solicitud el justificante de tales gestos'.

Així doncs, no sent aquella despesa necessària per fer el pagament ni ocasionada per aquell, no sent tampoc un requisit previ per poder demandar ni sent en definitiva un dany causant directament pel demandat, escau la desestimació d'aquest motiu de recurs.

Altrament cal recordar que la finalitat que solen tenir els requeriments previs són dobles: per una banda, evitar que un possible assentiment a la demanda fet abans de la contestació determini la no imposició de les costes; i segon, que els interessos es puguin meritar des de la reclamació extrajudicial, si és que així es demana; petició que es fa a l'escrit de demanda a la súplica principal, però no es fa a la subsidiària on es demanen els interessos des de la interposició de la demanda, i és el que concedeix la sentència, no havent estat motiu de recurs.

TERCER.El segon dels motius de recurs es refereix a la declaració de les costes de la primera instància ja que el jutge a quo no en fa expressa declaració i la part apel lant entén que s'haurien d'haver imposat a la part demandada atès que s'estima la seva pètita subsidiària.

Vegem doncs que és el que va demanar en el seu moment la part actora en la seva demanda. I així després de demanar la condemna al pagament solidari de la quantitat de 12.148,62 € amb més els interessos legals des de la reclamació judicial, diu: 'En caso de desestimar la pretensión anterior y con el carácter subsidiario se dicte sentencia condenando de forma solidaria a los demandados a pagar a mi mandante el importe de honorarios más IVA y los gestos de burofax,que se determine conforme, a la prueba practicada en juicio, más los intereses legales desde la interposición de la demanda'.

Com es pot comprovar no hi ha una admissió de la petició principal, sent que respecte de la subsidiària, aquella està completament indeterminada i a resultes del que succeeixi i s'acrediti en el procediment, el que fa que estem enfront d'una estimació parcial de la súplica principal. Altrament solució diferent seria com dir que hom por demanar el tot i pel cas de que no es doni, qualsevol altra xifra inferior, i així aquesta petició entraria dins de la petició subsidiària i suposaria una estimació total de la demanda subsidiària, el que no és admissible, a no ser que la demandada s'hagi oposat de forma temerària o de mala fe, el que la sentència de primera instància no aprecia ni tan sols l'apel lant considera que així hagi estat. Ja diu l'article 394.2 que en cas d'estimació parcial cada part ha d'abonar les costes causades a la seva instància i les que siguin comunes per meitats, llevat que hi hagi mèrits per imposar-les a una d'elles pel fet d'haver litigat amb temeritat.

QUART.-Atès el que disposa l' article 394.1 en relació al 398 de la LEC i a l'haver-se desestimat el recurs d'apel lació escau imposar les costes d'aquesta alçada a la part apel lant.

Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ ).

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel lació interposat pel procurador Vila contra la sentència de data 9 d'octubre de 2018 del jutjat de primera instància número 4 de Lleida queCONFIRMEMi amb imposició a la part apel lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Destíneu el dipòsit consignat per la part apel lant als fins legalment prevists.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

Contra aquesta resolució es pot interposar unrecurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i unrecurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Els magistrats