Última revisión
02/09/2021
Sentencia CIVIL Nº 393/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 15/2020 de 21 de Junio de 2021
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 34 min
Orden: Civil
Fecha: 21 de Junio de 2021
Tribunal: AP - Barcelona
Ponente: BACHS ESTANY, JOSE MARIA
Nº de sentencia: 393/2021
Núm. Cendoj: 08019370112021100381
Núm. Ecli: ES:APB:2021:6991
Núm. Roj: SAP B 6991:2021
Encabezamiento
Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866150
Fax: 934867109
A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0810142120198005429
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 8 de L'Hospitalet de Llobregat
Procediment d'origen: Procediment ordinari 13/2019
Entitat bancària:
Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012001520
Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274
Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Concepte: 0657000012001520
Part recurrent / Sol·licitant: Fermina
Procurador/a: Jordi Soler Lopez
Advocat/ada: HECTOR ALBIOL MEDINA
Part contra la qual s'interposa el recurs: DRAKO DENTAL S.L.
Procurador/a: Javier Segura Zariquiey
Advocat/ada: Isabel Buron Garcia
Barcelona, 21 de juny de 2021
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 15/2020 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Soler i López, en representació de la Sra. Fermina, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
Antecedentes
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Segura i Zariquiey.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 16 de juny de 2021, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
Fundamentos
1er) errònia valoració de la prova: es queixa la recurrent de que s'ha donat la major credibilitat qu corresponia al testimoni-perit que ha declarat pel fet de ser l'odontòleg qu ara tracta aquesta part. S'ha donat més valor al perit de part de la contrària, tot i que no l'ha visitat mai. Els dos tenen la mateixa qualificació. El perit s'ha basat solament en documents i informes elaborats per la demadada. En canvi, el testimoni-perit l'ha tractat i ha assolit un ràpid èxit, a més. Invoca jurisprudència al respecte en defensa de la seva tesi.
2on) errònia valoració de la prova quant a la causa del dany: la causa del dany estava en el mal ajust. Això és el que va provocar l'acumulació de detritus perquè la pròtesi es movia. No estem davant d'un problema de manca d'higiene bucal. I de mala elecció del tipus de pròtesi per part de la clínica. Si al llarg dels set anys que ha durat el problema no hem pagat més és perquè el treball no estava ben fet, apel·lant a la garantia. I perquè mala consciència del fet devia tenir la part contrària en no exigir cap pagament.
3er) set anys sense donar amb la solució és prova del mal fet. Més de 60 vegades va anar a la clínica demandada. En canvi, la clínica que l'ha tractat ara ho ha solucionat en setmanes, un mes com a màxim.
4rt) la relació de causalitat és clara: la pròpia sentència no descarta la nostra tesi quan diu que l'origen del problema podria estar en el mal ajust de la pròtesi.
Postula la revocació i l'estimació de la demanda amb costes a la demandada.
S'oposa la part als dos recursos (EJCat) pels següents motius:
1er) Destaca allò que veritablement estableix la sentència: que l'actora només aporta com a prova el testimoni-perit Dr. Maximino, odontòleg de la Clínica El Carrillet que actualment tracta l'actora. I el que diu la sentència al respecte és que:
2on) El propi testimoni-perit va deixar clar que en relació a les possibles causes de la periimplantitis, va manifestar que es pot deure a: '
3er) Els documents en que es basa la pericial nostra no són fets pel propi perit, sinó que ni més ni menys és la història clínica de la pacient. El Sr. Plácido és clar quan diu que quan li arriba el cas ja li han extret els implants primers i es basa en la documentació aportada.
4rt) No hi ha cap errònia valoració de la prova: la recurrent ens diu que
Aquest argument no té cap sentit. Doncs la història clínica de la pacient acredita sense cap mena de dubte que la falta d'higiene fou una constant durant tot el tractament. En el judici, el perit Dr. Plácido, preguntat per aquesta part si a la vista de la història clínica la falta de higiene bucodental fou una constant, de quina manera va poder influir en el resultat del tractament i si se la va advertir de les conseqüències de la mateixa, va declarar:
Sobre les possibles conseqüències de la falta d'higiene
Quant a les anotacions en el historial clínic relatives a la falta d'higiene, '
Pel que fa a l'informe que emet la Clínica El Carrillet,
5è) No està demostrada la negligència que sosté l'actora:
Quant al temps de tractament, és fals que la Sra. Fermina hagués estat en tractament des de 2011 a 2017. Així, el perit va contestar el següent: 'el
Igualment, sobre que a l'historial mèdic aparegui que el 9-9-2014 consta que la pacient es queixa de que té les dents molt desgastades, recomano enviar-los al laboratori per a fer re-muntatge de dents superior i inferior, explica: '
Preguntat si considerava que l'execució protèsica havia estat adequada, tenint en compte que havien transcorregut des de 2014 a 2018 quasi 4 anys, el perit d'aquesta part va aclarir que: '
A la vista de la prova practicada considera encertadament el Jutjat que
I continua:
Postula la confirmació amb costes.
a) A la seva demanda (8-1-2019) l'actora
Explica que els problemes, enlloc de minvar, van anar a més per infeccions consecutives. Entre 2011 i 2013 se li van posar els implants i les pròtesis definitives.
Les visites posteriors insisteixen en el desgast de les dents, en un quadre d'infecció i dolor i en aquella solució; en aquest moment se li prescriu a la pacient medicació; a 25-2-2016 se li comencen a prendre mesures per a nova repetició de sobre-dentadura inferior i superior. I es fan proves i més proves, neteges i controls, seguint les infeccions i el dolor.
A data 6-3-2018 segueix el quadre com quasi bé al començament. En cada ocasió que va anar al centre se li van manipular els implants. Ara sabem que eren la font de la infecció. Li han arribat a afectar els nervis de la cara.
Tot aquest temps ha portat una dentadura provisional.
S'ha abonat a Drako 7.000 € el 20-7-2011 i 5.900 € el 19-8-2011.
Acompanya primer pressupost i pagaments realitzats (docs. 7.1-7.5, f. 29 girat i ss.) i segon pressupost, una factura d'un TAC, un TAC en suport DVD i un prospecte Vitaldent, franquícia a la que pertany la demandada (docs. 8.1-11, f. 31 girat i ss.);
Invoca mala praxi de la demandada, demana per 1.365 dies de perjudici personal, a 30 €/dia, 40.950 €. Reclama 15.964 € més 40.950 € (total, 56.904 €)
b) En contestar la demanda, aquesta va invocar manca absoluta de prova acreditativa de la suposada mala praxi. Prova d'això seria que es limita a enumerar les assistències fetes entre juliol de 2011 i març de 2018. No va tornar des de març de 2018.
Els patiments que invoca coincideixen amb un informe on no consta la persona que l'emet, i que s'impugna ja d'entrada; que és de data imprecisa, de principis de 2018. Per bé que també remarca que aquest nou informe no diu pas que el tractament anterior hagi estat mal fet.
Acompanya un informe (doc. 1, f. 65) fet pel Dr. Victor Manuel, de data 28-2-2019, on es ressalta que
Ressalta que algunes molèsties estaven ja advertides als consentiments informats docs. 2 i 3, f. 63-64), consentiments informats que ja adverteixen que no es garanteix que el tractament tindrà sempre èxit, i que s'ha de cooperar per a la realització d'aquest tractament a través d'una higiene bucal molt escrupolosa, i s'ha advertit que qualsevol manca de cooperació podrà influir en que els resultats siguin inferiors als esperats.
Conclou que no s'ha de responsabilitzar el demandat.
Tampoc ens correspon, entén, pagar el nou tractament, atès que si el nostre no ha donat bon resultat no ha estat per deficient praxi sinó per manca d'higiene.
A més, hi ha 4.020 € dels segon pressupost que no consten pagats. Només s'ha pagat el primer, de 1.770 €. Tampoc correspon cap indemnització per dies de patiment. Anuncia una pericial.
Acompanya unes ortopantomografies (f. 66 i ss.).
Postula la desestimació i l'absolució.
c) La diligència d'ordenació de 21-3-2019 (f. 68-69) va citar les parts a audiència prèvia per al 23-4-2019. La provisió de 21-3-2019 (f. 72) va tenir per anunciada la pericial que es va aportar per la demandada el 12-4-2019 (f. 76 i ss.). Dit informe, a càrrec del Dr. Plácido, de ProMede (f. 77 i ss.)
El sanejament de les dents es va fer quan l'extracció de totes les peces. En no haver-hi cap informe sanitari d'assistència entre 2011 i 2018 en centres d'urgències o hospitalaris o ambulatoris, entén que no hi ha hagut altre patiment que les molèsties inherents al tractament.
No hi ha relació causal.
Entén, quant a la indemnització, que no concorre causa. Subsidiàriament ens diu que retornar l'import del tractament realitzat, atès que va venir amb una dentadura tan deficient que s'havien d'extraure totes les peces, determinaria un enriquiment injust. Quant als dies de patiment, no es justifiquen els 1365 dies reclamats. No hi ha seqüeles tampoc.
Es va celebrar a la data prevista (f. 105 i DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi.
Com a prova, l'actora va demanar la documental per reproduïda, interrogatori del legal representant de la demandada, pericial del Dr. Maximino i testifical de la Sra. Fermina, filla de l'actora.
Com a prova, la demandada va demanar la documental per reproduïda i la pericial del Dr. Plácido
d) El judici es va celebrar el 20-6-2019 (DVD itinerat)
Declaren en interrogatori
1) La Sra. Belen, directora de Clínica Drako Dental (min. 1.34 i ss. DVD 1), fan servei de clínica; el laboratori protèsic el tenen fora. La tasca de protèsic l'assignen a varis laboratoris. No sap a qui se li va assignar en aquest cas. Són laboratoris de Vitaldent. Tots els serveis tenen garantia en pròtesi, depenent de si és fixa de per vida, si removible, 5 anys. Cas de fracàs de la dentadura s'estudia si és culpa de clínica o facultatiu o de la pacient. Tenen un departament mèdic que ho estudia. Si està en garantia i es decideix la remuntada o canvi el cost és del pacient o de l'empresa Vitaldent. En aquest cas concret, a la serva clienta se li trencava; l'any 2014 es va haver de substituir; no sap perquè fa un mes i mig que és directora i no coneix el cas. Se li diu que estava en garantia. Aleshores qui ho havia de pagar no ho sap, en concret; no hi era. La garantia no cobreix causes de la pròpia pacient. No sap qui va atendre la Sra. Fermina
Declaren com a testimonis:
1) El Dr. Maximino, testimoni-perit (min. 8:59 i ss. DVD 1); és pacient seva; no ha revisat des de quan fa que la visita, diu que
Quan parla de mobilitat se li pregunta si entén la d'alguns implants i/o de la pròtesi. I contesta que
Aclareix que la perimplantitis és la pèrdua d'os, per diversos factors.
En veure el quadre, prescriu en primer lloc treure-ho tot, netejar la infecció, deixar l'os i quan cicatritza valorar si es posa pròtesi fixa o mòbil.
Ella
Ell considera que és molt de temps anar de 2014 a 2018 amb una pròtesi provisional. No era per portar-lo tant de temps.
Si tenia infeccions, això explica la perimplantitis. Que és allò que ell es va trobar.
La tosca és de causa higiènica bàsicament, però hi ha altres factors. Hi ha qui en fa molta per molt que es renti, però en general és per manca d'higiene.
Pot acumular-se més també segons que les dents siguin més receptives. L'edat no és un factor. Hi ha gent amb 30 anys amb pèrdua important d'os.
Tres anys sí és prou temps per desgastar un material provisional. També passa amb gent que premi molt. Però en general és poc temps. Canviar una pròtesi perquè es desgasta la de resina, en tres anys no tocaria.
En un mes refer una pròtesi seria el normal.
L'informe de 12-6-2018 és de la clínica; suposa que el va fer ell. La clínica no és pas seva. Periimplantitis de 8 implants.
2) la Sra. Francisca, filla de l'actora (min. 26:40 i ss. DVD 1), reconeix interès per ella; diu que va anar a Clínica Drako perquè tenia les dents lletges; el 2014 se li van començar com a desgastar les dents i els queixals se li aplanaven. Estaven en garantia, li van dir. Creu que els dents eren de per vida. Anava segellant-la. A l'Apps de Vitaldent es poden demanar visites i cancel·lar-les; surten totes les visites que ha tingut i el que li han fet a cadascuna. Per la web mai havia demanat visita. Sortia amb la nova visita concertada. O hi anava d'urgències. Ella manifesta que hi ha moltes visites que a l'historial no estan posades, unes 40 visites, incloent cirurgia d'implants, prescripció d'antibiòtics, etc. En tot aquest procés, des de setembre de 2014, s'han passat anys prenent mesures i li han posat unes dents que no tocaven. Diu que un implant el van prémer tant que es va trencar l'implant. Li van fer proves durant un any, li van prendre mesures per a una fixa que no se l'hauria de treure a la nit i li van posar una que ella no se la podia treure, anava amb uns cargols. La de 2011 era mòbil. La provisional era fixa. Es va queixar, li anava gran, se li movia, cada vegada la premien més i acaba amb dolor al nervi, una paràlisi a la cara. Encara avui li fa mal aquest nervi. No li sona que li hagin recomanat aquest irrigador que van uns 70-90 €. Li van aconsellar una fèrula de descàrrega quan duia la mòbil. No se la va deixar fer perquè era una tonteria dormir amb això sense pròtesi. No li van solucionar el problema en sis anys. A El carrilet ho han solucionat en un any. Fa un mes que porta una dentadura amb la que pot menjar. Va estar a Drako fins que no va aguantar més.
Declaren com a perits:
1)El Dr. Plácido (min. 39:44 i ss. DVD 1) diu que s'ha equivocat quant a la reclamació d'honoraris pagats, que en realitat no s'han reclamat (pàg. 12 informe de valoració del dany). És màster en medicina forense, odontòleg, especialista en implantologia; la fase d'informació al pacient fou acordat a la
Quant a valoració, entén que preventivament, per si s'estimés, hauria de ser més raonable la valoració. Demanar 1365 dies és poc raonable. No hi ha cap informe clínic extern, no s'objectiva falta professional, l'estabilització no pot ser l'any 2018, quan va a El carrilet. Ha portat unes pròtesis provisionals anys. No ha vist la història clínica. Quant als pressupostos, un de 1.770 € + altres dos pressupostos, només hi ha factura 117 € del TAC, 410 € per una pròtesi, etc. Una part molt petita. Ell entén que no hi ha cap perjudici; sí lesions temporals; sense temps computable;
El 9-9-2014 apareix a l'historial nou tractament per dents desgastats. Es fa un re-muntatge de dents. No és que es torni a començar. Són pròtesis de resina i té certa fragilitat; depenent del que mengi el pacient o del que faci. No és estrany que en dos tres anys hagi de canviar les dents. D'aquí a 2018 no se li soluciona el problema, però se li proposa canviar la pròtesi, no sap què s'ha fet; sol costar diners; no sap; no afecta implants. No seria tema d'os. De setembre de 2014 a principis de 2018 el que passi amb les dents no té res a veure, un remuntatge tarda una setmana. Se li va fer. Es van canviar les pròtesis. Sobre la base de l'historial clínic, manifesta, a la vista de la pàgina que hi ha part manual intercalada, 31-8-2011, que aquests adhesius o enganxines són de la cirurgia dels implants; són números de fàbrica, és habitual però no normal; el 22-12-2016 diu que es retoca oclusió i se li dona hora per control; aquí no hi ha implants; no hi ha d'haver enganxines i no n'hi ha. El juny de 2015 es retira un implant a zona 43 i no apareix constància del dia que se li posa. Suposa que convivien els dos sistemes d'historial, mecanografiat i manual. Les proves de 27 d'abril de 2016, són de la segona pròtesi amb barra. No hi ha notes, però si -com allí consta- algú de laboratori ha de venir és per fer algun canvi. No sempre van bé a la primera. El 17-5-2017 hi va per dolor, etc.
No es diu que fora fixa a l'historial la pròtesi segona.
No l'ha pogut visitar perquè ja li havien retirat tot. Creu que l'execució ha estat l'adequada. No entén que de 2014 a 2018 no s'hagi solucionat. No és així: el 2012 ja està tot. Fracassa un implant el 2014 i li canvien. I li fan una pròtesi gratuïta.
I remarca que l'actora no ha aportat una pericial en forma.
Entén, per tant, que hi ha
No es pot acollir.
La sentència valora totes les proves curosament. L'únic que manifesta és que a més del testimoni del seu odontòleg, que no és concloent però que tampoc podia ser-ho, perquè reconeix no haver vist l'historial, és que el que s'havia d'haver presentat per l'actora és una prova pericial en forma o haver demanat una pericial judicial.
Davant l'estat de la prova, no és gens estrany que la sentència prefereixi d'alguna manera la pericial formal de la part demandada. Ara bé, la sentència realment el que conté com a fonament de la decisió és que la titular no ha quedat convençuda ni per un ni per l'altre, en quin cas els dubtes afavoreixen la part demandada segons l' art. 217LEC.
No es pot acollir.
Si bé la sentència opta per resoldre el cas segons la càrrega de la prova, aquest Tribunal entén que pot anar més enllà. No massa més, però. Clarament compartim que la causa fonamental del quadre clínic que la pacient presenta l'any 2018, quan acut a El Carrilet, ha estat la manca d'higiene bucal, sense descartar que certament hi havia un desajust en un punt, pwerò sense poder afirmar que aquest hagi estat la causa eficient desencadenant del quadre d'infecció determinant del fracàs dels implants.
Molt més enllà, certament, d'un puntual mal ajust que ha trobat també el Dr. Maximino, el que determina que s'hagi de treure tots els implants i que la pròtesi fixa ja no sigui una solució és la periodontitis o perimplantitis, per al cas és igual quin sigui el diagnòstic exacte, derivada en qualsevol cas, com a causa fonamental, determinant en major mesura o més probable, de la carència molt important d'higiene bucal que ha estat una constant al llarg de l'historial. I no pas de mala praxi mèdica.
Per tant, la causa del fracàs dels implants no es pot atribuir ni a mal estat d'aquests, ni a la seva mala col·locació (radiològicament descartada), ni a un excés de pressió per tal d'ajustar la pròtesi, quelcom que només ho sosté la filla de l'actora en declarar com a testimoni. Una testimoni, per cert, que no s'amaga de dir que té interès en que el plet li sigui favorable a la seva mare i que és notori que el Jutjat no ha tingut en compte; com tampoc ho farà aquest Tribunal.
No és que tinguem dubtes poderosos sobre l'acreditació dels fets constitutius de l'acció, es que estem convençuts, més enllà de tot dubte raonable, de que la única causa acreditada, de forma objectiva, del problema que l'actora presentava el 2018 i que l'ha determinat a presentar aquesta demanda és la manca molt important per no dir absoluta d'higiene bucal de la qual n'és totalment responsable.
No es pot acollir.
Resulta clarament de l'estudi de l'historial i de la pericial practicada sobre la seva base que es va demanar una solució a un problema de desgast l'any 2011 i que el febrer de 2012 es va aplicar un determinat sistema de pròtesi mòbil. Que es va anar revisant cada cert temps i que finalment es va substituir per un sistema fix el 2015, després de detectar una fallada d'un implant. Solució aquesta segona que es va fer sense càrrec a la pacient.
A partir d'aquí els problemes d'higiene detectats amb anterioritat degueren de magnificar-se davant el caràcter fix de la solució. I no hi ha altre explicació possible, com ja hem avançat més amunt, per a la producció del quadre amb que l'any 2018 es troba el Dr. Maximino.
No tenim cap dada objectiva de mala praxi sobre la que poder construir una causalitat derivable del simple desajust d'un punt d'aquesta pròtesi. Quant menys de la forma determinant requerida, atesa la concurrència d'una culpa exclusiva de la perjudicada d'enorme magnitud, comparativament parlant.
No es pot acollir.
No hi ha nexe causal entre allò que hagi fet o omès el demandat i el resultat danyós esmentat. O, com a molt, el que hi ha és un desajust en un punt, solament, de fixació, una llevíssima culpa o imperícia (tampoc queda acreditat el grau del desajust) que no s'acredita com a element causal determinant i que, en tot cas, de ser coadjuvant, hauria estat completament absorbit, quant als efectes, per la concausa atribuïble solament a la culpa exclusiva de la perjudicada, atesa la seva extraordinària magnitud, quina és la manca d'higiene bucal, que ha estat constantment constatada al llarg del temps que va portar tant la pròtesi de 2012 com la de 2014.
Cal, per tant, desestimar plenament el recurs i confirmar la sentència d'instància, pels seus fonaments i també pels que aquí consten.
Fallo
Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.
Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.
Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.
L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.
Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.
El/La responsable del tractament de les dades és el/la lletrat/ada de l'Administració de justícia de l'òrgan judicial, les dades de contacte del qual consten a l'encapçalament del document.
Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.
