Sentencia Civil Nº 4/2001...ro de 2001

Última revisión
05/03/2013

Sentencia Civil Nº 4/2001, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 43/2000 de 22 de Enero de 2001

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 13 min

Orden: Civil

Fecha: 22 de Enero de 2001

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: FELIU I LLANSA, PONÇ

Nº de sentencia: 4/2001

Núm. Cendoj: 08019310012001100059

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2001:907

Núm. Roj: STSJ CAT 907/2001


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

Cassació núm. 43/00

S E N T È N C I A NÚM. 04

President:

Excm. Sr. Guillem Vidal i Andreu

Magistrats:

Il×lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa

Il×lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol

Barcelona, 22 de gener de 2001

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha vist el present recurs

extraordinari de cassació interposat per la senyora Carmela contra la Interlocutòria de

5 de juliol de 2000 dictada per la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona en resoldre el recurs

d'apel×lació formulat per la senyora Carmela contra la Interlocutòria que el dia 10 de

febrer de 1998 havia dictat el Jutjat de Primera Instància Únic de Ripoll en coneixer el judici ordinari

de menor quantia núm. 108/90, i quan es trobava en fase d'execució de la sentència dictada per

aquesta Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 19 de juliol de

1993, la representació de Doña. Carmela va presentar davant el Jutjat esmentat un

escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual al×legava que en relacionar les accions d' DIRECCION000 . s'havien transmès al Sr. David erròniament més accions que les

assenyalades en la STSJC. La part recurrent ha estat representada pel procurador Sr. Joaquín

Pérez Calvo i defensada pel lletrat Sr. Joan Betriu Monclús i la part recorreguda ha estat

representada pel procurador Sr. Ivo Ranera Cahís i defensada pel lletrat Sr. Casals i Genover.

Antecedentes

PRIMER.- Davant el Jutjat de Primera Instància Únic de Ripoll, es van seguir les actuacions de judici declaratiu de menor quantia número 108/90, en les quals, quan es trobaven en fase d'execució de la sentència dictada el 19 de juliol de 1993 per aquesta Sala Civil del TSJC, la representació de la recurrent va presentar davant el Jutjat esmentat un escrit amb data 25 de març de 1996 pel qual al×legava que en relacionar les accions d' DIRECCION000 . s'havien transmès Don. David erròniament més accions que les assenyalades en la STSJC i el Jutjat esmentat en resoldre l'incident, va dictar una Interlocutòria el 10 de febrer de 1998 quina part dispositiva diu el següent: 'PARTE DISPOSITIVA: DISPONGO.- Declarar que en la escritura pública de manifestación de herencia otorgada a fecha dieciocho de enero de mil novecientos noventa y seis ante el Notario de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado Único de Ripoll doña Fátima y por don David se produjo un error al recoger entre las acciones de la Compañía DIRECCION000 . objeto de entrega a don David , y que este aceptaba, la partida que figura como '7) 3.905 títulos de una acción, serie B, números 1 al 3.905, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una' cuando la correcta cantidad es la de 'tres mil ochocientos cincuenta y cinco (3.855) títulos, debiendo ser subsanado tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de nueva escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida, la de '7) 3.855 títulos de una acción, serie B, números 1 al 3.855, ambos incluidos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una'. Sin pronunciamiento en costas.'.

SEGON.- El procurador Sr. Joaquim Garcés Padrosa, en nom i representació de Doña. Carmela , va interposar recurs d'apel×lació contra l'esmentada Interlocutòria de primera instància, que es va substanciar a la Secció Segona de l'Audiència Provincial de Giroona i va dictar Interlocutòria amb data 5 de juliol de 2000, amb la següent part dispositiva: 'FALLAMOS: Que desestimando el recurso de apelación formulado por el Procurador Dn Joaquim Garces Padrosa, en nombre y representación de Dña. Carmela , contra el auto de fecha 10/2/98, dictado por el Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de Incidente nº 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos íntegramente, con expresa imposición a la apelante de las costas causadas en esta alzada.'.

TERCER.- Contra la interlocutòria dictada en grau d'apel×lació, el procurador Sr. Joaquín Pérez Calvo, en nom i representació de Doña. Carmela , va interposar recurs de cassació davant aquesta Sala Civil, que va fonamentar en els motius següents: 'Primero y Único.- Al amparo del número 4º del artículo 1.692 de la Ley de Enjuiciamiento civil, por infracción del artículo 208-3º de la Compilación del Derecho civil especial de Catalunya, en relación con los artículos 182 y 183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de Balances de 23 de diciembre de 1.961 y Ley de Presupuestos Generales del Estado de 19 de Julio de 1.979.'.

QUART.- Una vegada admès el recurs, es va evacuar el tràmit d'impugnació i es va assenyalar l'audiència del dia onze de gener de 2001, per a la votació i decisió d'aquest procediment que va tenir lloc.

Ha actuat com a ponent el magistrat d'aquesta Sala Il×lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa.

Fundamentos

PRIMER.- En el Recurs de Cassació directe nº 8/1993 interposat contra la sentència del Jutjat de 1ª Instància de Ripoll de data 12-11-1992, aquesta Sala dictà sentència el 19-7-1993 revocant la Resolució del Jutjat esmentat i, en estimar-se la demanda interposada pel Don. David contra la Sra. Carmela i els seus fills menors d'edat Begoña i Luis Angel i, en acollir també en part la reconvenció formulada per aquesta última contra el primer, es disposà:

1º),- ' Declarar que, mort sense fills legítim el fiduciari Sr. Rogelio , el seu germà petit Don. David és hereu fideicomissari del seu pare el Sr. Bartolomé , per la qual cosa li corresponen els béns de l'herència fideicomesa que la posseïdora li ha de restituir, i que són els esmentats en el fonament de Dret vuitè d'aquesta Resolució .- 2º).- Declarar nuls i sense valor jurídic els llegats i prellegats de béns fideicomesos que va ordenar el fiduciari Don. Rogelio en el seu últim testament en relació amb les accions de la companyia mercantil ' DIRECCION000 .'; i la nulitat i cancelació en el Registre de la Propietat de Puigcerdà, de les actuals inscripcions de domini lliure del Sr. Rogelio , de les finques fideicomeses, perque siguin substituïdes les esmentades inscipcions, amb el gravamen fideicomissari, a favor del fiduciari Sr. Rogelio .- 3º),.- Condemnar Doña. Carmela i els seus fills menors Begoña i Luis Angel a restituir Don. David la totalitat dels béns que componen l'herència fideïcomesa, amb interessos i fruits des de la mort del fiduciari.- 4º).- Condemnar al demandant-reconvingut Don. David a pagar a Doña. Carmela l'import de les llegítimes satisfetes als legitimaris, sense incloure la del fiduciari, que puja la suma de 162.500 pessetes, i als reconvinents l'import total de les accions de la societat mercantil ' DIRECCION000 .'. adquirides constant fideïcomís en virtut del dret de subscripció preferent que dimana de les accions originàries o primitives amb càrrec a beneficis o peculi del fideicomissari, l'import de les quals es concretarà en execució de sentència...'.

I és precisament en tal tràmit d'execució de la sentència quan es generà la controvèrsia que ara ha abocat al present recurs de Cassació, el qual s'interposa, doncs, contra la interlocutòria de 5-7-2000 de l'A. P. de Girona, la part dispostiva de la qual diu, literalment, que ' Desestimando el recurso de apelación formulado por el Procurador D. Joaquim Garcès Padrosa, en nombre y representación de Dña. Carmela contra el Auto de fecha 10-2-1998, dictado por el Juzgado de 1ª Instancia e Instrucción de Ripoll, en los autos de Incidente nº 108/90, de los que este Rollo dimana, lo confirmamos íntegramente...'.

Tal Resolució del Jutjat confirmada diu, també a la lletra, que: ' Dispongo: declarar que en la escritura pública de manifestación de herencia otorgada a fecha 18-1-1996 ante el Notario de Ripoll Sr. Sorigué Abel por la Juez del Juzgado único de Ripoll Dña. Fátima y por D. David se produjo un error al recoger entre las acciones de la Compañía ' DIRECCION000 .' objeto de entrega a D. David , y que éste aceptaba, la partida que figura como ' 7) 3.905 títulos de una acción, Serie B). Números 1 al 3905, ambos incluídos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una', cuando la correcta cantidad es la de 3855 títulos, debiendo ser subsanado tal error mediante otorgamiento por las partes de este pleito de nueva escritura de subsanación que exprese en lugar de aquella partida la de ' 7). 3.855 títulos de una acción, serie B), números 1 al 3.855, ambos incluídos, de valor nominal 5.000 pesetas cada una'.

SEGON.- El present recurs de Cassació es fonamenta en un primer i únic motiu, el qual, transcrit també literalment, diu que es formula 'al ampato del nº 4 del artículo 1692 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, por infracción del artículo 208-3 de la Compilación del Derecho Civil Especial de Catalunya, en relación con loos artículos 182 y 183 y concordantes de la misma Compilación, Ley de Regularización de Balances de 23 de Diciembre de 1961 y Ley de Presupuestos Generales del Estado de 19 de Julio de 1979'.

Davant de tal enunciat s'imposen les següents reflexions:

a).- Com ja digué aquest Tribunal ( per exemple, Interlocutòria de 10 de Març de 1997) ' la part que recorre no ha tingut en compte l'article 1687.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil ni la jurisprudència que ha recaigut sobre el precepte.......el motiu de cassació es fonamenta en l'article 1.687.2 i s'al.lega que l'acte contra el qual es recorre és contrari a les normes de l'ordenament jurídic i a la jurisprudència,... ens trobem també en un motiu de cassació que no es fonamenta en cap de les causes que poden donar-li suport segons l'article 1687, 2 de la Llei d'Enjudiciament Civil, amb la conseqüència d'haver-se de decretar la seva inadmissió per manca d'una fonamantació escaient...'.

I és que el T.S. en sentència de 19-4-1993 ensenyà que ' los siete primeros motivos del recurso se formulan a través de distintos ordinales del art. 1692 de la LEC, denunciándose la infracción de los preceptos procesales y substantivos de variada índole, que se imputa al Auto de la Audiencia que revocó el dictado por el Juzgado de 1ª Instancia en trámite de ejecución de sentencia firme. Todos ellos han de ses desestimados necesariamente en virtud de la reiterada doctrina de esta Sala por virtud de la cual, si bien procede el recurso de casación contra los autos dictados por las Audiencias en ejecución de sentencias, el mismo ha de apoyarse, única y excluivamente en el art. 1687.2 de la LEC, expresando y razonando en cuál de sus causas se fundamenta, sin que, en consecuencia, pueda ampararse en las causas del art. 1692 de la LEC (S.S., entre otras de 24-5-1990 y 3-11-1992)'.

b).- En el cas, com s'ha assenyalat, el recurrent, empara el seu motiu únic de cassació en l'article 1692.4º de la LEC, per comptes de fer-ho l'art. 1687.2 de la LEC ( del qual en fa un únic esment en els antecedents del recurs a manera d'habilitació processal) i per comptes de ressenyar d'aquest únic precepte invocable si la infracció era per haver resolt la Interlocutòria combatuda punts substancials no controvertits en el plet, per dirimir-ne altres no decidits en la sentència o, en fi, per causa d'anar tal Resolució en contra d'allò executorietat, s'invoquen normes com la Compilació del Dret Civil de Catalunya, la 'Ley de Regularización de Balances de 23-12-1961 i la 'Ley de Presupuestos Generales del Estado de 19 de Juliol de 1979' tot això per, en definitiva, i en contra del criteri de l'A.P.. discrepar la part de l'abast del terme 'Beneficis' que figura en la part dispositiva de la ja referida Sentència d'aquesta Sala de 19-7-1993.

La interlocutòria que ara es combat precisament ressalta que...' lo único que debe ser restituido a los herederos del fiduciario es lo expresamente acordado en la sentencia del T.S.J.C.' i si l'execució versa precisament sobre allò pagat efectivament pel fiduciari ' de su propio peculio, ya fuera con dinero propio ajeno a la explotación del negocio que constituía el objeto social de la entidad citada, ya con dinero repartido por ésta en concepto de beneficios', com diu la Interlocutòria que es critica, no es pot assumir, per causa de que el recurrent té el seu particular criteri sobre el concepte 'beneficis', la seva tesi revisòria ja que ' dicho extremo ( el de l'abast del concepte 'beneficis') pudo solventarse pidiendo aclaración de sentencia ( com va fer la contrapart en demanar aclariment sobre si la quantitat de 162.500 pessetes s'havia de pagar en diners actuals o pel seu valor en 1935, el que fou aclarit per aquest Tribunal en Interlocutòria de 27-7-1993), siendo sabido, por constituir doctrina reiterada de esta Sala que lo que es susceptible de solventarse en aclaración de sentencia no tiene acceso a la casación (per totes, S. del T.S. de 7-7-1995).

c).- En definitiva, i com diu la recent sentència del T. S. de 5-7-2000 ' Efectivamente, la finalidad del recurso de casación sobre autos dictados en apelación en ejecución de sentencias, no consiste en la defensa de la ley -nomofilaquia-, ni en la unificación de la jurisprudencia -principio de seguridad-, sino la de mantener en su integridad los fallos firmes......' 'hay que tener en cuenta que así como la casación 'normal' defiende la pureza en la aplicación de la ley, la especial de ejecución de sentencia preserva exclusivamente la intangibilidad del fallo que ha adquirido ejecutoriedad, razón que determina que tenga un ámbito limitado por los fundamentos que de modo taxativo señala el art. 1.687-2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil '.. Por todo ello hay que decir que de una manera inexcusable el cauce procesal que debiera haber sido utilizado es el marcado por el art. 1687.2 LEC'...... 'En orden a la aplicación de la doctrina reseñada no representa ningún obstáculo la circunstancia de haber sido declarado admitido el recurso en el trámite procesal oportuno, toda vez que la cuestión que pudiera plantearse debe ser abordada de oficio por afectar a normas de contenido imperativo.'.

TERCER.- la desestimació del recurs per la referida causa d'inadmissió, obliga a la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent (arts. 1710 i 1.715 LEC).

ATESOS: els preceptes esmentats i demés d'aplicació.

LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSITICIA DE CATALUNYA, DECIDEIX:

Fallo

el recurs de cassació interposat per la representació de Doña. Carmela contra la Interlocutòria de l'Audiència Provincial de Girona de 5 de Juliol del 2000 dictada en Execució de sentència i derivada del Rotlle d'apel.lació civil nº 439/99, dimanant de l'incident de menor quantia nº 108/90 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Ripoll, amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ.- Aquesta sentència ha estat llegida, signada i publicada el mateix dia de la seva data pel Magistrat d'aquesta Sala, Il×lm. Sr. Ponç Feliu i Llansa, designat ponent d'aquestes actuacions. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.