Sentencia Civil Nº 4/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 88/2015 de 27 de Enero de 2016

Encabezamiento

SENTÈNCIA núm. 4

President:

Excm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero

Magistrats:

Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau

Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués

Barcelona, 28 de gener de 2016

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 88/2015 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotlle d'apel·lació núm. 285/14 arran de les actuacions de procediment de guarda i custòdia núm. 64/13 seguides davant del Jutjat VIDO núm. 2 de Barcelona. Doña. Ángeles hi ha interposat sengles recursos representada pel procurador Sr. Angel Joaniquet Tamburini i defensada per la lletrada Sra. Mª Pilar Mañé Tarragó. Don. Alfonso , part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representat per la procuradora Sra. Mª Teresa Aznarez Domingo i defensat per la lletrada Sra. Mª José Álvarez Pérez-Prado, amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.

Antecedentes

PRIMER.La procuradora dels tribunals Sra. María Teresa Aznarez Domingo va actuar en nom Don. Alfonso per formular la demanda de guarda i custòdia núm. 64/13 al Jutjat VIDO núm. 2 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar sentència amb data 3 de desembre de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:

'Que debía ACORDAR:

1º- ESTIMAR PARCIALMENTE la demanda interpuesta por la Procuradora Dª MARÍA TERESA AZNAREZ DOMINGO en nombre y representación de D. Alfonso contra Dª Ángeles representada por el Procurador D. ÁNGEL JOANIQUET TAMBURINI, habiendo intervenido el Ministerio Fiscal, decretándose los siguientes efectos:

I) Efectos personales y patrimoniales derivados de la ruptura de la pareja formada por Dª Ángeles y D. Alfonso :

A) El ejercicio de la potestad parental de los menores Eduardo y Francisco será compartida por los dos progenitores.

B) Se establece la guarda y custodia de los menores Eduardo y Francisco de forma compartida por semanas entre ambos progenitores, recogiendo a los menores los viernes a la salida del centro escolar y retornándolos en la mañana del viernes siguiente.

A fin de dar seguridad a las entregas y recogidas se establece que el padre recogerá a los menores el próximo viernes día 13 de diciembre de 2013 estando en su compañía hasta la mañana del viernes día 20 de ese mismo mes y año. A partir de este momento los pequeños estarán con la madre hasta el día 27 en los mismos términos.

En los días en que los pequeños no estén en el centro escolar serán recogidos y entregados por personas de confianza de actora y demandado, produciéndose la entrega de éstos en el domicilio en el que se encontraran en aquel momento.

Este mismo sistema se seguirá para las vacaciones de Navidad, Semana Santa y verano teniendo en cuenta la edad de los pequeños y la no conveniencia de pasar más de una semana separados de uno de los progenitores.

C) Se atribuye a Dª Ángeles el uso del que fue el domicilio de la pareja situado en la RONDA000 NUM000 , NUM001 , NUM002 de Barcelona.

D) Se fija como pensión de alimentos a cargo del progenitor no custodio y a favor de los menores la cantidad de SETECIENTOS EUROS (700 euros) por cada uno de los niños, cantidad que se ingresará en la cuenta que designe Dª Ángeles en los cinco primeros días de cada mes, pagadero por mensualidades anticipadas que se actualizará anualmente conforme al IPC para Catalunya que publique el INE u organismo público o privado que pudiera en un futuro asumir sus funciones.

La cuantía de la pensión de alimentos fijada en esta sentencia empezará a regir a partir de ENERO DE 2014 no procediendo durante ese año actualización, llevándose a cabo la primera -en los términos indicados en el párrafo anterior- en el mes de ENERO DE 2015.

E) El pago de los gastos extraordinarios será por mitad por cada uno de los progenitores.

II) No procede la condena en costas.

2º. DESESTIMAR la reconvención promovida por el Procurador D. ÁNGEL JOANIQUET TAMBURINI en nombre y representación de Dª Ángeles contra D. Alfonso representado por la Procuradora Dª MARÍA TERESA AZNAREZ DOMINGO no habiendo lugar al reconocimiento de la pensión de alimentos interesada.

3º. No procede la condena en costas respecto de la reconvención'.

SEGON.Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar-hi un recurs d'apel·lació, que va ser impugnat per la part actora, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar sentència en data 16 d'abril de 2015 , amb la següent part dispositiva:

'Se desestima el recurso de apelación interpuesto por el Procurador DON ANGEL JOANIQUET TAMBURINI, en nombre y representación de DOÑA Ángeles , y asimismo la impugnación deducida por la Procuradora DOÑA MARIA TERESA AZNAREZ DOMINGO en nombre y representación de DON Alfonso , contra la sentencia dictada por el Juzgado de Violencia sobre la mujer número 2 de Barcelona, el 3 de diciembre de 2013 , en proceso declarativo verbal, número 64/2013, con la consecuencia de la plena confirmación de la sentencia de la primera instancia, y con condena a la apelante y al impugnante respectivamente, de las costas procesales causadas por el recurso de apelación y por la impugnación'.

TERCER.Contra aquesta Sentència, la representació processal de Doña. Ángeles va interposar-hi un recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per mitjà de la provisió de data 20 de juliol de 2015 es va traslladar a les parts personades per un termini de deu dies la possible causa d'inadmissió, havent efectuat les al· legacions que van considerar oportunes. Per mitjà de la interlocutòria de data 28 de setembre de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit, parcialment, els recursos de cassació i extraordinari per infracció processal interposats, que es van traslladar a la part objecte de recurs i al Ministeri Fiscal perquè poguessin formalitzar oposició per escrit en el termini de vint dies.

QUART.Per mitjà de la provisió de data 19 de novembre de 2015 es va tenir per formulada oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va adiar la votació i decisió, que ha tingut lloc el 18 de gener de 2015.

Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau.

Fundamentos

PRIMER. Recurs extraordinari d'infracció processal. Valoració de la prova

1. El segon dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal acollit per la interlocutòria de 28 de setembre de 2015, que inadmet el primer i tercer dels motius de l'esmentat recurs extraordinari i l'ordinal primer del recurs de cassació, denuncia la vulneració de les normes que regeixen la valoració de la prova amb relació a l'interès del menor i la pensió alimentària fixada, a l'empara de l' art. 469.1.4 LEC , i denúncia de l' art. 24 CE .

La valoració arbitrària de la prova se sustenta, segons el parer de la recurrent, en un error patent. S'assenyala que a cap de les instàncies no es delimiten quines són les despeses concretes dels menors per després distribuir-los proporcionalment, si bé, hi afegeix, ascendirien 6.000 euros. A partir de l'esmentada quantitat, s'ha de tenir en compte, contínua afirmant la representació de la Sra. Ángeles , que ella no treballa i l'actor té uns ingressos superiors als 5.000 euros mensuals, per la qual cosa la quantitat fixada de 1.400 euros, per a ambdós menors, s'estima no només errònia sinó arbitrària, partint, a més, de la dada que la recurrent ha hagut d'abandonar el domicili on vivia per anar-se'n a viure amb els seus pares, la qual cosa la Sentència objecte de recurs interpreta com una reducció de les seves despeses; d'aquest aspecte no se'n pot deduir aquest significat, quan la despesa d'habitatge s'ha d'incloure entre els aliments. Així mateix, afegeix que ha utilitzat en part els fons dineraris que tenia a Andorra, no té ingressos i les necessitats dels menors, encara que se n'han anat a viure amb els pares, continuen subsistint en una suma superior que la fixada per la Sentència objecte de recurs i que ascendiria a un total superior als 6.000 euros, si bé a la pètita final del recurs sol·licita com a pensió alimentària la quantitat de 3.000 euros (1.500 per a cada fill) més les despeses de lloguer i subministraments d'habitatge que la Sra. Ángeles tingui en cada moment (de cost similar a l'actual) així com les despeses d'escola, guarderia i assegurança mèdica.

2. El TS -S. 1a- STS 12 de maig de 2006 , 28 de novembre de 2007 , 28 novembre i 2 desembre 2008 , 15 juny i 2 juliol 2009 , 30 setembre i 6 de novembre de 2009 , entre altres- així com aquest TSJC -- STSJC 4/2011, de 31 de gener , 36/2011, de 21 de juliol , 39/2012, de 25 de juny , 50/2013, de 16 de setembre , 25/2014, de 7 d'abril i 69/2014, de 30 d'octubre --, hem declarat que la valoració de la prova correspon, en principi, a la sala d'instància, mentre que en aquesta seu se n'ha de reduir l'examen, a infraccions d'una regla de valoració probatòria, a l'error patent i a la interdicció de l'arbitrarietat. En concret, s'ha declarat que és procedent la revisió probatòria bé quan s'ha incorregut en:

(a)un error patent, ostensible o notori,

(b)quan s'extreguin conclusions contràries a la racionalitat, absurdes o que conculquin els més elementals criteris de la lògica o s'adoptin criteris desorbitats o irracionals, i

(c)quan es facin apreciacions arbitràries o contràries a les regles de la comuna experiència, si bé no serà factible al recurrent, en els casos de valoració conjunta de la prova, desarticular-la per oferir les seves pròpies conclusions o deduccions, ja que només en el cas excepcional en què es donés una clara i fins i tot grollera desviació del resultat probatori podria pensar-se en vulneració de l' article 24 la CE .

3. Aplicant el context normatiu i jurisprudencial al cas de les actuacions, la recurrent té raó parcialment quan assenyala que no han estat fixades en les actuacions les necessitats dels menors i la mare s'ha traslladat a viure amb els seus pares en no poder pagar el lloguer (2.700 euros) de l'habitatge on vivia amb els seus ingressos; malgrat això, en la Sentència objecte de recurs es declara que la suma que ha d'abonar el progenitor Sr. Alfonso ha de ser de 1.400 euros mensuals.

A tals efectes, la primera qüestió que cal abordar serà fixar les necessitats dels dos fills menors, ja que sobre patrimoni i possibilitats econòmiques d'ambdós progenitors, hem de partir de:

(a) La major capacitat econòmica del Sr. Alfonso , que té un salari de 5.588 euros mensuals. Així mateix, té el 70 % del capital de Medcor, SL.

(b) La demandada no fa, actualment, cap feina remunerada, tot i que té estalvis en comptes corrents a Andorra, dels quals ha anat disposant, i

(c) La convivència com a parella de fet entre el Sr. Alfonso i la Sra. Ángeles ha estat d'uns tres anys, sense que la recurrent hagi adoptat una concreta conducta per entrar novament al mercat laboral, en haver culminat la seva formació professional i graduar-se en un cicle formatiu superior de dissenyadora; consta que anteriorment ja havia fet treballs en diversos grups tèxtils.

Per establir les necessitats dels fills, hem de ressenyar que a la interlocutòria de mesures coetànies de 30 de juliol de 2013, es parteix de la sol·licitada pel Ministeri Fiscal i es fixa la suma de 1.800 euros (900 euros per a cada fill), sense detallar unes necessitats concretes. Aquesta quantitat la redueix a la de 1.400 euros la Sentència de primera instància, ja que es revoca la guarda i custòdia monoparental fixada en les mesures coetànies i s'estableix una guarda i custòdia compartida, amb increment d'estades amb el pare.

L'esmentat pronunciament és confirmat per la Sentència d'apel·lació, que hi afegeix que la demandada ja no pot atendre les despeses de lloguer de l'habitatge on viu amb els seus fills, i se'n va a viure amb els seus pares, i declara, erròniament, que la recurrent en produir-se aquest fet ha reduït les seves necessitats, si bé afirma seguidament que '.. teniéndose en cuenta tales circunstancias, y a la vista del alcance de las necesidades de los menores .. puesto en relación con las capacidades económicas de los progenitores, procede mantener la suma...'. I tot això, sense aclarir les partides que engloba ni si amb l'esmentada suma no es cobreixen totes les necessitats de les menors (menys les despeses d'habitatge) ni establir el total de les despeses i, en definitiva, el seu repartiment entre els progenitors com tampoc no va fer la Sentència d'instància.

No fixades les necessitats dels fills, de les proves practicades en resulta que:

(a) Els dos fills dels litigants són menors d'edat, de 5 i 4 anys, Eduardo i Francisco , respectivament.

(b) La Sentència objecte de recurs els estima en 1.400 euros (700 euros) per a cada fill, xifra que el Ministeri Fiscal, al seu informe, estima pertinent, i hi afegeix que el fet que part del patrimoni de la recurrent s'hagi destinat per fer un seguiment per detectius de la contrapart no pot justificar un augment de la quantitat per aliments i que la mare ha d'afrontar la nova etapa situant-se al mercat laboral i també col·laborar en part de la quantitat que s'ha d'assignar per aliments per als dos menors, i

(c ) Les despeses escolars i de guarderia es fixen en 600 euros mensuals, per a ambdós, i per la resta de les despeses ordinàries, entre altres, alimentació, roba i mútua, s'han d'establir en 800 euros més, tenint present que les esmentades despeses han de ser les més adients al nivell de vida de la família que té després de la dissolució de la convivència i ajustar-se al seu actual estatus, mentre que les d'habitatge que sí que inclourien una suma per poder viure en un habitatge adequat a les circumstàncies actuals d'ambdós fills i de la seva mare serien de 800 euros, en total, 2.200 euros per a ambdós menors, de necessitats, en conjunt. Per desglossar els esmentats conceptes, hem de tenir present que:

La partida d'habitatge es troba inclosa dins del concepte d'aliments com estableix l' art. 237.1 del Codi civil de Catalunya (CCCat ), i si bé el fet de procurar un domicili per poder conviure amb els fills ha de ser satisfet per qui en té la guarda, també ha de ser atesa igualment per l'altre progenitor, dins de les seves possibilitats econòmiques i conforme al binomi necessitat-proporcionalitat establert a l' art. 237-9 CCCat que analitzarem en l'únic motiu de cassació admès.

La quantitat de 2.700 euros que reclama la recurrent per l'esmentat concepte (despeses d'habitatge), resulta excessiva i ha de temperar-se a les noves circumstàncies familiars. Per això, la Sala estima que amb la de 800 euros per als fills (per l'esmentat concepte) més la quantitat que hauria d'aportar la Sra. Ángeles n'hi ha prou per cobrir l'esmentada necessitat. Sobre això, resulta errònia i arbitrària l'apreciació de la Sentència que com que la recurrent viu amb els seus pares no ha de satisfer-se cap quantitat per l'esmentat concepte. Noti's que no són els avis materns els qui han de procurar l'assistència dels menors, sinó que això és una obligació dels progenitors, en primer lloc, en la mesura de la seva capacitat econòmica.

Les despeses escolars de guarderia i escola es fixen, com s'ha assenyalat, en 600 euros.

La resta de les despeses (alimentació, vestit i mútua) per a uns menors de 4 i 5 anys, actualment, s'estima en 800 euros, tenint en compte, a més, que a la partida d'aliments stricto sensun'hi ha alguns que són abonats directament pels progenitors durant la guarda i custòdia compartida. Es rebutgen les quantitats reclamades per la recurrent dins d'aquest concepte que es corresponen amb les que es tenien anteriorment a la ruptura ja que s'ha de temperar, com hem referit, al seu actual estatus. Sobre això, no és imprescindible ni necessària l'assistenta fixa en dies feiners (950 euros), que pot atendre la mare durant els períodes d'estada amb ella, ni xifrar-se en 2.000 euros l'alimentació que necessiten els esmentats menors per mes (estimada per la Sala com a excessiva i que ha de temperar-se a les noves circumstàncies) ni tampoc no assignar cap altra quantitat de 600 euros durant la convivència amb la mare per a vacances a Menorca (estiu) i hivern (Cerdanya), com sol·licitava en el recurs d'apel·lació i, actualment, ho demana (en quantitat global) en l'extraordinari d'infracció processal, sinó que s'hauran d'adaptar al seu nivell de vida conforme a les sumes assignades.

Les despeses imprevisibles i no periòdiques s'integren dins de les despeses extraordinàries, el repartiment de les quals s'analitzarà al recurs de cassació, i

Per tant, la suma total de necessitats dels menors és de 2.200 euros, sense que per això s'incideixi en cap reforma pejorativa. Noti's que la Sentència objecte de recurs, que confirma la de primera instància, no feia un repartiment proporcional entre els litigants, que després analitzarem, atenent, exclusivament, una suma genèrica en què ni s'establien els conceptes (tampoc no ho van fer en seu de mesures provisionals ni la Sentència d'instància) ni tan sols el repartiment entre els cònjuges.

Pel que s'ha exposat, ha de ser estimat parcialment el recurs extraordinari d'infracció processal fixant la quantitat de 2.200 euros mensuals com a suma de les necessitats alimentàries dels fills, excloses les despeses extraordinàries. La seva proporcionalitat, com hem ressenyat, serà objecte d'anàlisi i decisió en l'únic motiu del recurs de cassació.

SEGON. Recurs de cassació. Proporcionalitat en el binomi necessitat dels fills/capacitat patrimonial del progenitor. Despeses extraordinàries

1. En el segon motiu de cassació admès es denuncia la infracció de l' art. 237-1.1 CCCat en relació amb l' art. 237-9. 1 CCCat , és a dir, el principi de proporcionalitat en relació amb el binomi capacitat/necessitat, ja que la representació de la Sra. Ángeles entén que la Sentència objecte de recurs no ha tingut en compte la jurisprudència d'aquesta Sala i ha fonamentat la seva decisió de mantenir la reducció (de 1.400 euros mensuals fixada per la Sentència d'instància i confirmada per la d'apel·lació) no per aquells motius en què es va fonamentar el jutge d'instància (augment de dos pernoctacions intersetmanals i establiment d'una guarda i custòdia compartida), sinó pel fet anunciat per la Sra. Ángeles que s'havia traslladat a residir provisionalment a casa dels seus pares en no poder pagar el lloguer de 2.700 euros mensuals amb la pensió fixada de 1.400 euros mensuals per als dos fills i no concedir cap suma per a aliments a la Sra. Ángeles (aquest últim punt ferm en seu cassacional), i el nucli jurídic que conformava l'interès cassacional va quedar fixat en els següents termes:

'... Se admite el segundo motivo del recurso de casación por interés casacional fijando el núcleo jurídico en la posible infracción del principio de proporcionalidad en relación con el binomio necesidad/capacidad tanto respecto a los conceptos legales que integran la obligación alimenticia, incluidos gastos habitacionales, como la proporción referida a los gastos extraordinarios...'.

2. En la vigent normativa del CCCat, hem declarat - STSJC 68/2013, de 28 de novembre , 22/2014, de 7 d'abril 69/2014, de 30 d'octubre , 15/2015, de 16 de mar ç i 28/2015, de 27 d'abril -, que quan els obligats a prestar aliments són mes d'una persona, de conformitat amb l' art. 237-7 CCCat l'obligació s'ha de distribuir entre elles en proporció amb els seus recursos econòmics i possibilitats. Criteri que es reafirma a l' article 237-9 CCCat quan per establir la quantia dels aliments disposa que es determina en proporció amb les necessitats de l'alimentat i amb els mitjans econòmics i possibilitats de la persona o persones obligades a prestar-los.

En relació amb l'esmentat criteri de proporcionalitat establert en el vigent CCCat a l'art. 237-9 , la quantia dels aliments que s'ha de determinar en proporció amb les necessitats dels alimentistes i possibilitats de les persones obligades a prestar-los, ha de ser ponderada en cada supòsit concret. La determinació de la quantia, que no ha de ser necessàriament aritmètica o matemàtica, és facultat exclusiva del tribunal d'instància tret d'un raonament il·lògic, arbitrari o irracional atenent l'esmentada regla de proporcionalitat i el binomi necessitat-possibilitat a què fan referència per a la seva prestació, examinada conforme a les circumstàncies concurrents en els membres de la família que els hagi de sufragar i conforme als criteris més pertinents amb el seu nivell de vida o estatus actual.

A tals efectes, el seu repartiment entre els cònjuges per complir amb el deure d'aliments als fills menors d'edat presenta un mínim vital i el seu contingut queda establert a l' art. 237- 1 CCCat : 'S'entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries, si no estan cobertes d'una altra manera.'

Hem declarat - STSJC 68/2013, de 28 de novembre , 22/2014, de 7 d'abril i 71/2015, de 14 d'octubre -, entre d'altres- que d'acord amb el que disposa l'art. 233.-10. 3 CCat, la manera d'exercir la guarda dels menors, en cas de separació o divorci dels progenitors, no altera el contingut de l'obligació d'aliments cap als fills comuns encara que s'hagi de ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cada un d'ells hagi assumit pagar directament. Ja vam declarar en l' STSJC 71/2015, de 14 d'octubre , que la custòdia compartida no altera el règim de proporcionalitat en el pagament d'aliments, que es realitza en funció dels diferents ingressos dels alimentants, amb una anàlisi concreta de les possibilitats econòmiques dels pares en relació amb les necessitats dels fills, per tal de, en funció dels paràmetres indicats, resoldre conforme al dret quant als aliments precisos per cobrir les seves necessitats. Per tant, quan s'acredita i justifica que la capacitat econòmica d'un dels cònjuges és molt superior a la de l'altre, com passa en les actuacions, ha d'establir-se i determinar-se quina quantitat o suma ha de satisfer el progenitor amb més capacitat econòmica sense que hagin d'operar automatismes del 50 % en els esmentats supòsits, ja que continua vigent l'obligació de prestar aliments conforme als mitjans econòmics de cadascun dels pares.

I en relació amb les despeses d'habitatge, aquest Tribunal ja ha posat en relleu - STSJC 68/2013, de 28 de novembre , 22/2014, de 7 d'abril -, que s'han de valorar les partides necessàries per procurar un habitatge digne per als esmentats menors, i cal ressenyar que l'esmentada despesa quan s'atribueix l'ús del domicili familiar -que no és el supòsit de les actuacions, ja que la ruptura produeix una menor capacitat per a ambdós i el domicili familiar anterior i el seu lloguer ha de reputar-se excessiu conforme a l'actual estatus- si pertany en tot o en part al cònjuge beneficiari s'ha de ponderar com a contribució en espècie la fixació dels aliments - art. 232-20.7 CCCat -, de la qual cosa es desprèn que, en qualsevol supòsit, l'esmentada despesa ha de ser tinguda en compte per fixar els aliments. Fins i tot aquesta partida de l'habitatge s'ha de satisfer en el supòsit que tractem, en què la mare, per impossibilitat de pagar el lloguer de l'anterior domicili familiar, ha hagut de traslladar-se a viure amb els seus progenitors, ja que, en tot cas, la recurrent té dret a tenir una vida independent amb els seus fills, de manera que l'opció actual i, de moment, de viure a la casa paterna no eximeix del pagament, per part del Sr. Alfonso , d'una suma per la despesa d'habitatge ni tampoc, com hem assenyalat, no han de ser els avis materns els qui acollint els seus néts a casa es vegin necessàriament obligats a proporcionar la seva assistència quan el progenitor és qui, en primer lloc, ha de satisfer, en la mesura de les seves possibilitats i capacitat econòmica, el pagament dels aliments.

3. Estimat parcialment el recurs extraordinari d'infracció processal, fixada la suma de les necessitats dels fills en la quantitat de 2.200 euros mensuals, incloent les esmentades despeses d'habitatge conforme al nivell de vida familiar present, les possibilitats del Sr. Alfonso i les de la recurrent que si bé no treballa, actualment, però per la seva edat, estudis i coneixements té una capacitat per incorporar-se al món laboral que no ha realitzat, resulta adequada la quantitat per aliments que ha de satisfer el Sr. Alfonso en la suma de 1.540 euros, que es corresponen amb un 70 %. Això resulta concorde i conforme al binomi capacitat/necessitat atesa la seva respectiva capacitat i tenint present que el Sr. Alfonso té uns ingressos i patrimoni superior a la recurrent.

D'altra banda, resulta també discutible que les despeses extraordinàries, és a dir, les necessàries, no periòdiques i imprevisibles, les hagin d'abonar ambdós en un 50 %, sense motivar la Sentència objecte de recurs la raó de l'esmentada quota. Es declara en la Sentència objecte de recurs que ' ..(no debe darse lugar) a la fijación, al respecto, de otro nivel de participación', que resulta una motivació mancada de contingut, per la qual cosa, ateses les capacitats d'ambdós progenitors, la Sala estima que el nivell de participació en les despeses extraordinàries l'haurà de sufragar en un 70 % el pare, i la resta, un 30 % la recurrent, tenint en compte la distribució anteriorment realitzada per a les despeses ordinàries, de manera que és procedent l'estimació parcial del recurs de cassació.

TERCER. Costes. Dipòsit per recórrer

No escau imposar les costes del recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació, segons l' art. 398 LEC .

Així mateix, és procedent la devolució dels dipòsits constituïts per recórrer, de conformitat amb la disposició addicional 15 a. 8 LOPJ .

Fallo

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix:

ESTIMAR PARCIALMENTels recursos extraordinari d'infracció processal i el de cassació interposats per la Sra. Ángeles contra la Sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona (Secció 12) de 16 d'abril de 2015, dictada en el rotlle d'apel·lació 285/2014 , amb confirmació de la Sentència dictada excepte pel que fa a:

(A)Els aliments que ha d'abonar el Sr. Alfonso a la recurrent són de 1.540 euros (mil cinc-cents quaranta euros) mensuals, que s'incrementaran amb l'IPC i s'abonaran a partir de la data d'aquesta resolució, i

(B)Les despeses extraordinàries que s'hagin de satisfer, a partir de la data de la present resolució, ho han de ser en un 70 % pel Don. Alfonso , i la resta, el 30 % per la Sra. Ángeles .

I tot això sense fer cap pronunciament especial respecte de les costes d'aquest recurs i amb devolució dels dipòsits constituïts.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts personades i, juntament amb un testimoniatge, remeteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència Provincial.

Així, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

PUBLICACIÓ. Avui han signat i publicat aquesta Sentència els magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.