Sentencia Civil Nº 402/2010, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 502/2010 de 29 de Noviembre de 2010

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA

SECCIÓ SEGONA

Rotlle d'apel·lació civil núm. 502/2010

Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 FIGUERES

Procediment núm. 490/2007

Classe: Judici ordinari.

SENTÈNCIA 402/2010

Il·lms. Srs:

PRESIDENT

JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

JOAQUIM FERNANDEZ FONT

JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 29 de novembre de dos mil deu

En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Susana , representada per la procuradora MAITE DE BEDOYA BANÚS, i com a part contra la qual s'apel·la Amalia , Aquilino I Cesar , representats per la procuradora ESTHER

SIRVENT CARBONELL.

Antecedentes

PRIMER. Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Susana contra Amalia , Aquilino I Cesar .

SEGON. La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:

" FALLO

Que desestimando la demanda interpuesta por Dña. Susana ABSUELVO a los demandados Doña. Amalia , Aquilino y Cesar de cuantos pedimentos se contenían en la misma.

Acuerdo alzar las medidas cautelares acordadas sin perjuicio de lo previsto en el art. 744 de la LEC .

Condeno en costas a la parte actora. ".

TERCER. En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.

QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 29 de novembre de 2010.

CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.

Fundamentos

PRIMER. La Sra. Susana demanava la protocol·lització del testament hològraf de la Sra. Salvadora on la instituïa hereva universal.

També afegia unes altres peticions accessòries, amb la finalitat que els demandats li lliuressin la totalitat dels béns de l'herència.

Els demandats es van oposar a la demanda sobre la base de dues al·legacions fonamentals: D'una banda, litispendència perquè encara estava en tràmit un procediment de jurisdicció voluntària on la demandant també estava reclamant contra ells la mateixa protocol·lització. D'una altra, que al document li mancava un requisit essencial per poder-lo considerar un testament hològraf, com és l'expressió del dia, mes i any de l'atorgament.

La sentència de primera instància ha considerat acreditat que la Sra. Amalia tenia plena capacitat mental per fer testament i que el document va ser escrit per ella. No obstant, denega la seva protocol·lització perquè no hi consta la data complerta en què es va atorgar.

La demandant no està d'acord amb aquesta decisió i la impugna. El recurs, que fa moltes al·legacions que en realitat no tenen cap interès a l'hora de resoldre la qüestió que es planteja a la segona instància, bàsicament es fonamenta en dues idees centrals. Per una part, els requisits formals d'un determinat acte jurídic s'han d'interpretar d'una manera flexible, que no els privi d'eficàcia. Així s'hauria d'entendre la necessitat de fer constar la data complerta en un testament d'aquesta classe. D'una altra, de les proves presentades hauria quedat completament demostrat que, tot i que no consti la data complerta en el testament, va ser atorgat el dia 4 de març de 2.005.

SEGON. La resolució de la qüestió litigiosa passa per tenir presents dues afirmacions fàctiques de la sentència impugnada que han quedat fermes perquè ningú no les ha impugnat:

Primer, que la Sra. Amalia tenia plena capacitat mental per disposar dels seus béns per causa de mort.

Segon, que el document quina protocol·lització es demana va ser escrit per ella.

De fet, resolent aquests dos temes, la citada sentència ha entrat a valorar dues qüestions que ni tan sols havien estat discutides a cap de les dues contestacions a la demanda. Curiosament es van plantejar com a qüestions controvertides a l'audiència prèvia.

En qualsevol cas, el que ens interessa destacar és que aquest tribunal no podrà entrar a resoldre-les perquè els pronunciaments de primera instància han esdevingut ferms.

Des d'una perspectiva jurídica, l'aplicació del Codi de Successions és correcta ja que era la norma vigent al temps de la mort de la causant (14 de març de 2.005).

De totes maneres, tampoc veiem que l' article 421-17.2 de l'actual Llibre Quart del CCC hagi introduït cap novetat rellevant per resoldre la qüestió que ens ocupa, ja que continua exigint per a la validesa del testament hològraf que hi consti "la data de l'atorgament".

Sembla obvi dir que qualsevol data està integrada per l'expressió del dia, del mes i de l'any. Una altra cosa és l'abast d'aquesta exigència i que sigui interpretada d'una manera més o menys rígida o formal.

TERCER. Tampoc podem passar per alt que la decisió d'aquest mateix tribunal (interlocutòria de 14 de maig de 2.008) dictada en el procediment de jurisdicció voluntària en què la mateixa demandant va reclamar la protocol·lització del testament contra els mateixos demandats, en absolut pot condicionar el pronunciament actual, senzillament perquè no té força de cosa jutjada, com s'encarregava de dir clarament l' article 121 del Codi de Successions .

La mateixa previsió fa l'actual article 421-18.3 del CCC .

Per això va ser totalment correcte el contingut de la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància de 16 de juny de 2.008 que, després de l'audiència prèvia, va refusar l'al·legació de litispendència feta pels tres demandats.

El procés de jurisdicció voluntària, per la seva pròpia finalitat i naturalesa, no està obert a la pràctica generalitzada de proves com succeeix en un procés declaratiu com el present. Per tant, és perfectament possible que allò que no queda clar dins del primer, a la vista de l'amplitud de les proves que es poden presentaren el segon, sí que hi quedi en aquest darrer.

QUART. Fetes les anteriors precisions amb la finalitat de centrar el tema litigiós, podem entrar a resoldre'l.

Com ja hem dit, la desestimació de la demanda es fonamenta en què en el presumpte testament hològraf no hi consta la data complerta de l'atorgament. La decisió de la jutgessa de primera instància es basa en la interpretació que fa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 8 de juny de 1.998 , que s'ocupava precisament de l'admissió o no d'un testament d'aquesta classe on no hi constava la data.

Avancem que al nostre parer la sentència impugnada dóna a aquesta sentència un abast exagerat, sense tenir en compte ni les circumstàncies fàctiques que existien en el cas que resolia i les evidents diferències que té amb aquest, ni tampoc el conjunt dels seus raonaments jurídics.

CINQUÈ. La citada sentència del Tribunal Superior comença dient que "el problema a resoldre per aquest Tribunal queda reduït a la determinació dels efectes de la manca de data" (s'entén en l'escrit que la part qualifica de testament hològraf i la sentència de "simple escrito que no puede considerarse testamento ológrafo" ... per "ausencia absoluta de fecha ....".).

Explica que "el testament hològraf, única forma testamentària en la que les últimes voluntats han d'expressar-se necessàriament per escrit de puny i lletra del testador (doncs en el testament tancat això és només facultatiu), ofereix, davant molts inconvenients, l'avantatge del que se n'ha dit "caràcter de soliloqui escrit" que, com a tal, possibilita una successió testamentària del tot secreta, doncs el causant pot mantenir ocult fins i tot el fet del propi atorgament, circumstància no possible en el testament tancat.

Ara bé, precisament per la seva simplificació formal, ha estat voluntat del legislador que els pocs requisits establerts fossin d'inexcusable observança, el que explica el rigor amb que la Jurisprudència tracta aquesta modalitat testamentària".

També diu " La Jurisprudència assenyala la irrellevància de l'ordre en que es col·loca l'any, el mes i el dia (S. de 4 d'abril de 1925); de la forma d'expressió, lletra o numeral, (així es dedueix de les sentències de 5 de gener de 1924 i 13 de maig de 1942, en supòsit de testaments no qüestionats en els quals la data constava en nombres). I la doctrina apunta, davant l'absència de casuística judicial, la validesa d'expressions de data fixada per calendari distint del Gregorià, la de testaments en els que la data de l'any no contingui les quatre xifres, considerant-ne suficients tres o inclús dues; la de testaments escrits en paper que porti impreses les dues o tres primeres xifres completant el testador de forma manuscrita la resta; la de testaments que continguin la data per remissió (per exemple, el dia del Nadal d'un any), etc...

Ara bé, malgrat les flexibilitats indicades, la continuïtat jurisprudencial en l'exigència de data és absoluta, no enregistrant-se la menor fissura en cap supòsit, segons així resulta de les sentències de 29 de setembre de 1900, 12 de juliol de 1905, 5 de desembre de 1927, 13 de maig de 1942, etc.

La cota màxima de permissibilitat podria venir representada per la sentència, relativament moderna, de la A.P. de Barcelona de 16 de juliol de 1991 en la que es donà validesa a testament hològraf malgrat aparèixer la data dubitada, però sempre sobre el supòsit indeclinable de la seva constància manuscrita".

La sentència respon també a l'al·legació que feia el recorrent en aquell cas sobre l'aplicació del principi favor testamenti en el dret català dient:

"Al respecte, manté el recorrent en el seu primer motiu que la sentència d'instància infringeix el referitart. 101, a més a més dels 97 i 98 de la C.D.C.C . i dels principis successoris que informen la tradició jurídica catalana, denunciant que la jutjadora "a quo" ha negligit que en dret català cal "flexibilitzar certes exigències de caràcter formal dels testaments perquè una aplicació massa rigorosa podria conduir a la invalidació de l'acte d'última voluntat i a la crida dels hereus "ab- intestat", fenomen a evitar a Catalunya davant l'arrelament del "favor testamenti", en la seva dimensió d'afavoriment de tot allò que facilita la successió testada.

I sobre això, s'ha de significar el següent:..Bona prova d'aquesta tolerància l'ofereix la molt recent sentència d'aquest Tribunal de 23 d'abril de 1998 , referida també a testament hològraf, en la que, en un cas en el que no s'expressava el lloc del seu atorgament en forma manuscrita i sí en un imprès que deia "Scias - Hospital de Barcelona", es considerà complimentat el requisit en haver-se pogut determinar el referit lloc, identificat com un edifici hospitalari radicat a Barcelona en el que ingressà el testador..."

A continuació el Tribunal Superior explica clarament quines són les dades fàctiques del cas quan diu " Per mor dels referits principis informadors del dret successori català podria la Sala no compartir alguna jurisprudència de màxim rigorisme com, per exemple, la ja citada sentència del T.S. de 4 de novembre de 1947 sobre essencialitat de l'expressa constància de la data en el propi testament malgrat haver-se demostrat no només període aproximat, sinó dia del seu atorgament . Però, en el cas, l'incertesa de la data abasta lustres i és precisament aquest factor d'indeterminació un dels elements diferenciadors de l'altre cas recentment resolt per la Sala, referit a l'esmentada absència manuscrita de lloc d'atorgament, el qual, però es pogué fixar amb exactitud".

I continua argumentant, "En canvi, en el supòsit ara examinat no existeix, ni tan sols a nivell indiciari, la més mínima al·lusió, ni que fos aproximada, a la data en que es confeccionà l'escrit..

b).- Un altre element de distinció entre ambdós casos deriva de la consideració de que una cosa és la complimentació defectuosa d'una formalitat legal (En el referit supòsit, la constància del lloc no en forma manuscrita, sinó impresa, però constància a la cap i a la fi) i una altra ben diferent n'és el cas d'absència absoluta de la formalitat, com ocorre en el que ara s'examina".

La impossibilitat d'aplicar qualsevol element de flexibilització en aquell cas queda clara quan diu " ja s'ha dit que, dins l'amplíssim ventall temporal que abasta des del referit any 1953 fins el 1992, any de la mort del pretès "de cuius", s'ignora tot sobre la data del referit escrit...

d).- El que precedeix es connecta a un últim aspecte de cabdal importància: el referit a "l'animus testandi"...I és que l'estructura de l'escrit evoca molt més la típica configuració d'un esbós , d'una planificació testamentària, que la de la confecció d'una seriosa, ferma i definitiva voluntat de testar , el que també ha estat valorat per la Sra. jutgessa d'instància en ponderar, junt a la manca de data, que en l'escrit "ni siquiera se hace constar el nombre y apellidos de la persona que lo escribe, ni sus expresiones revelan "animus testandi in actu", esto es, la resuelta intención del autor de disponer de sus bienes por sí mismo en aquellas líneas que está escribiendo y de manera definitiva en aquella ocasión (S. del T.S. de 10-XII-1956)" pel que ... "más parece un simple borrador o esbozo ...".

Tots els subratllats són nostres.

SISÈ. Sobre la base d'aquestes premisses jurisprudencials escau examinar els fets d'aquest cas.

En el document discutit s'ha fet constar com a data "4 2.005".

En una primera aproximació al tema veiem que no hi ha una manca absoluta de data, sinó que més aviat no s'ha fet constar d'una manera complerta.

No hi ha cap discussió entre les parts pel que fa a què la indicació "2.005" es refereix a l'any de l'atorgament.

No queda clar si el "4" representa el dia o el mes en què es va redactar. Ara bé, si tenim present que la causant Sra. Amalia va morir el dia 14 de març de 2.005, aquest número difícilment pot representar el mes (abril) perquè ja havia mort.

Davant d'aquesta situació es tracta d'esbrinar si de les proves practicades queda demostrat el dia de l'atorgament o, com a mínim, que la incertesa abasti un període de temps tant reduït que faci intranscendent que la data no s'hagi consignat completament.

SETÈ. Del mateix document, quina autenticitat ha donat com a provada la sentència impugnada, en resulta que hi van intervenir com a testimonis dues persones: La Sra. Carlota i el Sr. Romulo .

Tots dos van declarar en concepte de testimonis en el judici oral i van dir que recordaven perfectament que la data en què es va redactar el document va ser el dia 4 de març de 2.005.

Van explicar que la sogra de la primera i mare del segon era o havia estat la companya d'habitació de la Sra. Amalia ; que malgrat que abans no la coneixien de res, aquesta circumstància va fer que mantinguessin una certa relació; que ella va redactar el document davant d'ells i ells el van signar; i que recorden el dia perquè aquests fets van succeir precisament el mateix dia que la seva sogra i mare va ser donada d'alta a l'hospital on estava ingressada la causant.

Considerem que aquesta prova és suficient per considerar demostrada la data de l'atorgament del testament hològraf, de manera que la manca d'expressió del mes de l'atorgament, es pot esmenar perquè ha quedat completament provat quin mes es va redactar.

VUITÈ. Ara bé, si en hipòtesi neguéssim la transcendència que acabem de donar a l'avantdita prova testifical, entenem que la incertesa sobre la data de redacció abastaria un període temporal tan reduït que, unit a les demés circumstàncies rellevants d'aquest cas, tampoc seria determinant per denegar la protocol·lització.

Com ja hem dit, la Sra. Amalia va morir a l'hospital de Figueres el dia 14 de març de 2.005.

Ningú qüestiona que el presumpte testament es va redactar quan estava ingressada en aquest centre mèdic.

D'acord amb la seva història clínica, hi va ingressar el dia 20 de gener de 2.005 a través del servei de traumatologia. Va romandre a les diferents unitats d'aquest centre hospitalari (convalescència i llarga estància) fins el dia del seu traspàs.

Si no acceptéssim que el "4" del document fa referència al dia del mes, ens trobaríem que el màxim període d'indefinició de la data aniria des del 20 de gener fins al 14 de març. És a dir, menys de dos mesos.

Si acceptem que el "4" només pot ser el dia del mes (cal recordar que al mes 4, abril, ja era morta), aquest període queda reduït del 4 de febrer al 14 de març, és a dir, menys d'un mes i mig.

NOVÈ. No podem passar per alt quina és la finalitat de l'exigència legal de fer constar en aquesta classe de testaments la data d'atorgament.

Com diu el professor Puig i Ferriol a "Institucions del dret civil de Catalunya" "és un sistema per determinar, en primer lloc la capacitat del testador i, en segon lloc, per fixar la revocació de testaments anteriors".

En el nostre cas la sentència de primera instància diu que la causant tenia plena capacitat mental per ordenar les seves darreres voluntats. No condiciona aquesta afirmació a cap període temporal, com podria passar si introduís el matís que els últims dies o setmanes de la seva vida ja l'havia perdut.

Ha quedat acreditat documentalment que mai havia atorgat cap testament notarial, tant és així que els demandats van promoure i aconseguir una declaració d'hereus abintestat a favor seu.

Doncs bé, que el testament hagués estat redactat qualsevol dia dins dels períodes de temps indicats, seria completament irrellevant ja que no hi ha dubte que en qualsevol d'ells la causant tenia capacitat per atorgar-lo, ni tampoc de què mai no va redactar cap altre testament.

DESÈ. De tot el que acabem d'argumentar arribem a la conclusió que per les proves testificals citades ha quedat demostrat que el testament hològraf va ser redactat el dia 4 de març de 2.005.

Fins i tot si no acceptéssim el contingut d'aquestes declaracions testimonials, el període temporal acreditat dins del qual s'hauria redactat és tan curt que, unit a la resta de circumstàncies (plena capacitat i absència de qualsevol altre testament), faria irrellevant que la data exacta no es fes constar d'una manera complerta.

En definitiva, com acabem de veure, el cas que aquí se'ns presenta no té res a veure amb el que va resoldre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 8 de juny de 1.998 , on ni quedava clara la voluntat de testar (més aviat s'apunta a un esbós, projecte o esborrany), ni constava cap data, ni havia la possibilitat d'acotar un període curt dins del qual i sense cap dubte s'hagués redactat (es parla d'un possible període de lustres).

Per tot això considerem que és procedent ordenar, d'acord amb el que disposa l' article 121 del Codi de Successions , la protocol·lització del testament hològraf atorgat per la Sra. Amalia .

ONZÈ. Pel que fa a les peticions que podríem anomenar accessòries o consecutives que fa la demanda pel cas que s'ordeni la protocol·lització del testament, és procedent deixar sense efecte la manifestació i acceptació de la herència de la Sra. Amalia feta pels demandats.

En conseqüència, quedarà sense efecte la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància número 3 de Figueres de 15 de març de 2.006 on se'ls declarava hereus intestats de la Sra. Amalia , així com qualsevol inscripció dels béns que la composen que hagin pogut fer en el Registre de la Propietat.

Hauran de lliurar a la Sra. Susana la totalitat dels béns de l'herència, més els interessos produïts des de la data de presentació de la demanda inicial d'aquest procés.

En el cas que hagin transmès algun bé, hauran de donar-li el seu equivalent en diners.

DOTZÈ. De conformitat amb els articles 394.1 i 398.1 de la LEC imposem les costes de la primera instància als demandats i no imposem les d'aquesta segona.

Fallo

PRIMER. Estimem íntegrament el recurs d'apel·lació presentat en nom de Susana contra la sentència de primera instància, la revoquem la confirmem i declarem:

A/. Que és procedent la protocol·lització del testament hològraf atorgat per Doña. Salvadora .

B/. Deixem sense efecte la manifestació i acceptació de la herència de la Sra. Amalia feta pels demandats i la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància número 3 de Figueres, de 15 de març de 2.006, on se'ls declarava hereus intestats de la esmentada senyora.

C/ També quedarà sense cap efecte qualsevol inscripció dels béns de l'herència de la Sra. Amalia que els demandats hagin fet en el Registre de la Propietat.

D/. Els demandats hauran de lliurar a la Sra. Susana la totalitat dels béns de l'herència, més els interessos produïts des de la data de presentació de la demanda d'aquest procés.

En el cas que n'hagin transmès algun, hauran de donar-li el seu equivalent en diners.

SEGON. Imposem les costes de la primera instància als demandats.

No imposem les d'aquesta segona instància.

Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs extraordinari atès que el procediment s'ha tramitat com de quantia indeterminada.

És procedent retornar a la part apel·lant el dipòsit que va constituir amb la finalitat de recórrer la resolució de primera instància.

Notifiqueu aquesta Sentència a les parts i deixeu-ne un testimoniatge en aquest rotlle i en les actuacions originals, que es retornaran al Jutjat de Primera Instància i Instrucció del qual procedeixen.

Així ho decideix la Sala, integrada pels magistrats esmentats a l'encapçalament, que signen a continuació.

PUBLICACIÓ. Avui, s'ha publicat aquesta Sentència, d'acord amb el que s'estableix legalment. En dono fe com a secretària judicial d'aquesta Secció.