Sentencia CIVIL Nº 402/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 99/2018 de 27 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120158212956

Recurs d'apel lació 99/2018 C

Matèria: Judici ordinari per quantia

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus

Procediment d'origen: Procediment ordinari 1509/2015

Part recurrent / Sol licitant: Verónica

Procurador/a: David Balleste Garcia

Advocat/ada: MONTEMAYOR CARRASCO RODRIGUEZ

Part contra la qual s'interposa el recurs: BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A.

Procurador/a: Jose Farre Lerin

Advocat/ada: CARLES JARA TRILLA

SENTÈNCIA NÚM. 402/2018

MAGISTRATS: IL LMS. SRS.:

Guillermo Arias Boo (president)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-set de novembre de dos mil divuit

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel lació que ha interposat el procurador David Ballesté García, en representació de la Sra. Verónica, defensada per l'advocada Montemayor Carrasco Rodríguez, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, amb data de vint-i- vuit de juny de dos mil disset, en les seves actuacions de procediment ordinari 1 509/15, en què han estat parts, com a demandant, i demandada en reconvenció, BBVA, SA, que ha comparegut davant d'aquest Tribunal amb la defensa de l'advocat Carlos Jara Trilla i amb la representació del procurador Josep Farré Lerín, i, com a demandat, i demandant en la reconvenció, el mateix apel lant.

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: 'Fallo: estimar parcialmente la demanda presentada por la representación procesal de Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, SA, y la demanda reconvencional presentada por la representación procesal de doña Verónica y condenar a doña Verónica a pagar a Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, SA, la suma de ocho mil cuarenta y cuatro euros con veintiocho céntimos (8.084'28 euros) cantidad que continuará devengando el tipo de interés remuneratorio pactado (10'49 % anual) desde el 21 de septiembre de 2015 hasta el completo pago de la deuda, aunque con supresión del incremento del tipo de interés que supone el interés de demora pactado, que no será aplicado por haber sido declarada abusiva y nula de pleno derecho la cláusula y la condición particular del contrato reguladora de los intereses moratorios.

No ha lugar a imponer a ninguna de las partes el pago de las costas procesales de la demanda ni de la reconvención.'

Segon. La demandada, demandant en la reconvenció, hi va interposar un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència, pels motius que va considerar convenient al legar.

Tercer. Se'n va donar trasllat, d'aquest recurs, a la part demandant, demandada en la reconvenció, que s'hi va oposar, pels motius que van trobar bé.

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat Guillermo Arias Boo.

Fundamentos

Primer. MATÈRIA DE DEBAT. La sentència de primera instància condemna la part demandada a pagar el saldo d'un contracte de préstec subscrit per les parts amb data de tretze de setembre de dos mil catorze. Ara bé, per tal de determinar el que ha de pagar per aquest concepte, n'exclou la part que corresponia a la sanció de la deutora per no haver complert de forma puntual la seva obligació d'amortització del préstec, en basar-se en una clàusula que la mateixa sentència que diem declara nul la, per abusiva, en estimar en part la reconvenció de la mateixa demandada. Així que, en comptes dels interessos de demora previstos en la clàusula que es declara nul la, la resolució ordena que es facin efectius els que s'estipulaven en el mateix contracte litigiós per remunerar la transmissió del capital. El que passa és que en fer la liquidació del préstec, incorpora al capital pendent de pagament els interessos ordinaris que no s'havien fer efectius, i el cost d'uns telegrames tramesos a la deutora, i disposa que els nous rèdits s'apliquin sobre la suma d'aquests tres conceptes. La deutora hi ha interposat un recurs d'apel lació, contra aquesta sentència, pels motius que passem a veure.

Segon. SOBRE ELS INTERESSOS ORDINARIS. PLANTEJAMENT. La demandada va impugnar en la seva reconvenció la clàusula del contracte litigiós que fixava el preu que havia de pagar a l'altra part, en forma d'interessos ordinaris, per rebre el finançament que necessitava per comprar un cotxe. La sentència de primera instància rebutja aquesta impugnació. Explica, d'entrada, que, com que la funció d'aquests interessos de què parlem era la de fixar un dels elements essencials del contracte, el preu del préstec, no resta subjecta, en principi, al control que han d'exercir els jutges sobre les clàusules amb què els empresaris predeterminen el contingut dels negocis que subscriuen en sèrie amb els consumidors, control que es fa efectiu per evitar que els primers aprofitin la seva posició de domini per trencar, amb aquestes clàusules, en principi destinades a regular aspectes accessoris del negoci, l'equilibri de les prestacions recíproques de les parts. Ara bé, tal com diu la mateixa jutge de primera instància, s'ha d'exigir, en qualsevol cas, que, quan tracta d'alguns dels elements essencials del contracte, la clàusula que s'hi refereixi sigui transparent. En aquest cas, però, ho era, tant per la seva redacció, fàcil de comprendre i a l'abast de qualsevol, com pel fet de no restar amagada, i aparèixer en el primer full del document de sol licitud del contracte en qüestió entre les condicions bàsiques del préstec, així com en un altre en el qual es precisava, fins i tot, la suma que hauria de pagar la prestatària per tots els conceptes. La sentència impugnada hi afegeix que els interessos que es fixen en la clàusula no es poden reputar usuraris, sinó que entren dins el marge que resulta admissible en una economia regida pel principi de llibertat de pactes. En una època en què el TAE mitjà dels contractes de préstec de la naturalesa i tipus del que ens ocupa era del déu coma quaranta-nou per cent, se'n va fixar un de catorze amb trenta-quatre.

Tercer. IMPUGNACIÓ DE L'APEL LANT I RESPOSTA DEL TRIBUNAL. L'apel lant no hi està d'acord, amb els motius que fa servir la jutge de primera instància per rebutjar la seva impugnació de la clàusula relativa als interessos ordinaris que havia de pagar, i reprodueix la seva queixa en el seu recurs. Aquesta Sala ha de confirmar, però, la decisió de la jutgea quo,els arguments de la qual comparteix fil per randa, sobre aquesta qüestió. En el primer full del document que van signar les parts per subscriure el contracte de préstec s'identifica amb precisió quin és el tipus d'interès i quin és el TAE. Després, hi ha el document addicional que fins i tot liquida l'import íntegre que ha de pagar la prestatària per tots els conceptes si el contracte es desenvolupa de manera regular. La consumidora afectada no havia de tenir cap dubte, en llegir aquests documents, sobre el cost que tindria el préstec litigiós per a la seva economia. I és un interès que es troba dins el marge admissible en una economia de mercat. Supera la mitjana, sí, però no és del tot desproporcionat. De conformitat amb la Llei Azcárate, podem entendre que hi ha usura quan la desproporció és tal que hem de pensar que el deutor ha acceptat haver de pagar uns interessos tan alts per ignorància, manca d'una informació mínima, ingenuïtat, o desesperació. En aquesta Sala hem considerat, en ocasions anàlogues, que existeix una desproporció així quan els interessos sotmesos a crítica superen el doble del tipus mitjà de l'època. No és el cas. Hem de rebutjar, doncs, el primer motiu d'impugnació esgrimit per l'apel lant.

Quart. SOBRE L'ANATOCISME. Com hem dit, la sentència impugnada inclou els interessos ordinaris vençuts en el capital a l'efecte que produeixin més rèdits en el futur. De conformitat amb el que disposa l' article 317 del Codi de Comerç, la possibilitat que els interessos vençuts en produeixin uns altres de nous requereix un pacte exprés. En aquest cas, la consideració com a abusiva de la clàusula que permetia això, i la seva conseqüent declaració de nul litat, impedeixen l'efecte indicat. Hem d'estimar, doncs, en part, el segon motiu de recurs de l'apel lant, que impugnava el pronunciament que l'obligava a pagar l'interès compost. Ara bé, no el podem estimar de forma íntegra, perquè demanava que, com a conseqüència de la nul litat de la clàusula en qüestió, se'n declarés la del préstec sencer. Això no és procedent, ja que, com prescriu l' article 83 del TR de la Llei General per a la Defensa dels consumidors i els usuaris, el que s'ha de fer és eliminar la clàusula afectada del contracte, que, pel que fa a la resta, continua vigent. El que sí han de produir els interessos ordinaris vençuts, per una determinació legal que aquest Tribunal ha d'aplicar d'ofici, de conformitat amb el que preveu l' article 576 de la LEC, són els anomenats interessos de la mora processal.

Cinquè. SOBRE LES COMISSIONS PER GESTIONS DE REBUTS IMPAGATS. La clàusula setena del contracte litigiós permet que el banc percebi una comissió d'un quatre per cent, amb un mínim de trenta euros, per gestionar la reclamació de rebuts no pagats, i uns altres trenta, d'una sola vegada, per reclamar posicions deutores vençudes. En la seva reconvenció, la demandada ja va impugnar aquesta clàusula. La jutge de primera instància va admetre que, tal com estava redactada, la clàusula era abusiva, en incrementar, de forma desproporcionada, el càstig de la demora. No va declarar pas, però, la nul litat de la clàusula impugnada, ja que, en aquest cas, l'actora s'havia conformat a reclamar pels conceptes indicats una suma de quinze euros, amb tres cèntims, que es corresponia amb una despesa efectiva que havia hagut de fer per remetre uns telegrames a la demandada. L'apel lant ha impugnat en el seu recurs, també, els pronunciaments derivats d'aquesta argumentació. I hem d'estimar aquest motiu de recurs. Ens trobem en un procés de declaració, i no en un procés d'execució. No podem negar rellevància a les pretensions d'una de les parts pel mer fet que el seu èxit no condicioni l'import del crèdit que configura l'objecte principal del litigi. Hem de declarar la nul litat de la clàusula afectada. I, en aplicació del que disposa l' article 83 del TR de la Llei General per a la Defensa dels consumidors i els usuaris, ja esmentat en el fonament de dret precedent, això comporta la seva eliminació del contracte litigiós. De retruc, el banc perd, fins i tot, la base que tenia per reclamar qualsevol suma per aquest concepte, fins i tot si es corresponia amb una despesa realment realitzada. Per tant, de l'import de la condemna de la demandada, n'hem de treure els quinze euros amb tres cèntims corresponents a despeses de gestió d'impagats.

Sisè. SOBRE EL VENCIMENT ANTICIPAT DEL CONTRACTE. En el moment que es va declarar vençut el préstec, la deutora ja havia deixat de pagar nou de les vint-i-quatre quotes en què es dividia la seva obligació d'amortització del deute que se'n derivava. La jutge de primera instància va concloure, sobre aquesta base, que es tractava d'un incompliment prou greu com per justificar la resolució de la relació jurídica i liquidar de forma definitiva el contracte. Per tant, no va considerar rellevant la clàusula que permetia que se'n declarés el venciment anticipat només que la deutora deixés de pagar una part qualsevol d'alguna de les obligacions derivades del contracte, i va rebutjar la impugnació que n'havia fet aquesta en la seva reconvenció. L'apel lant insisteix en el seu recurs en la impugnació d'aquesta clàusula. Pels mateixos arguments expressats en el fonament de dret precedent, hem d'estimar aquesta pretensió. Ara bé, i en això compartim el criteri de la jutge de primera instància, hem d'entendre que, en el si d'un procés de declaració, es pot valorar si l'incompliment de la deutora té prou importància com per declarar la resolució de la relació jurídica i, si és així, condemnar-la a pagar no només les quotes vençudes que ha deixat d'atendre, sinó també l'import total del capital pendent de venciment, amb els interessos que corresponguin. En els processos d'execució, la possibilitat de reclamar la part del deute no vençut en cas d'incompliment d'una part de les quotes d'amortització depèn, de conformitat amb el que disposa l' article 693.2 de la LEC, de l'existència d'un conveni de les parts en aquest sentit. Per tant, la declaració de nul litat d'una clàusula de venciment anticipat pot determinar, en ser eliminada, com a conseqüència de tal declaració, del contracte que la inclou, la manca d'aptitud del títol que la contenia per servir com a fonament del despatx d'execució per l'import íntegre del deute. En canvi, en els processos de declaració és possible entendre, en aplicació del que disposa l' article 1 124 del Codi civil espanyol, i encara que les parts no hagin pactat res en aquest sentit, que un incompliment prou greu del deutor justifica la resolució de la relació jurídica i la reclamació del saldo derivat de la liquidació del contracte.

Setè. COSTES DE LA PRIMERA INSTÀNCIA. En mantenir-se, després de la resolució que ha portat les actuacions a aquest Tribunal, el caràcter parcial de l'estimació de la demanda i de la reconvenció, hem de mantenir la decisió de la jutge de primera instància sobre aquesta qüestió, que, de conformitat amb el que disposa l' article 294.1 de la LEC, no va condemnar cap de les parts a costes.

Vuitè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. No se n'ha de fer càrrec, tampoc, cap de les parts, de conformitat amb el que disposa l' article 398.2 de la LEC, en haver estat estimat en part el recurs.

Fallo

Amb estimació, en part, del recurs d'apel lació que ha interposat el procurador David Ballesté García, en representació de la Sra. Verónica, defensada per l'advocada Montemayor Carrasco Rodríguez, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus, amb data de vint-i- vuit de juliol de dos mil disset,

1) REVOQUEM, en part, els pronunciaments d'aquesta resolució relatius als imports que ha de pagar la Sra. Verónica a BBVA, SA, per liquidar el contracte de préstec que van subscriure amb data de tretze de setembre de dos mil catorze, que substituïm per aquests:

1- CONDEMNEM la Sra. Verónica a pagar a BBVA, SA, 8 069'25 € (vuit mil, seixanta-nou euros, amb vint-i-cinc cèntims) en concepte de capital pendent,

2- amb els interessos que s'hagin produït i es produeixin sobre aquest capital, del vint-i-u de setembre de dos mil quinze en endavant, amb subjecció al tipus pactat del 10'49 % (déu coma quaranta-nou per cent) anual,

3- més uns altres 500 (cinc-cents euros) en concepte d'interessos ja vençuts,

4- que s'entén que han produït, des de la data de la sentència de primera instància, i continuen produint, en endavant, un interès equivalent a incrementar

en dos punts el tipus del legal del diner;

2) AFEGIM als pronunciaments relatius a la reconvenció de la Sra. Verónica aquests dos:

1- el de declaració de nul litat de la clàusula cinquena, 1. a) del contracte abans indicat, relativa al venciment anticipat, i

2- el de declaració de nul litat de la clàusula setena del mateix contracte, relatiu a tarifes, comissions i despeses:

3) CONFIRMEM la resta dels pronunciaments de la resolució impugnada, i

4) no condemnem cap de les parts a pagar les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.