Sentencia Civil Nº 404/2012, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 230/2012 de 30 de Octubre de 2012

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 230/2012

JUDICI VERBAL Nº 630/2011

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 3 - EL VENDRELL

SENTÈNCIA

MAGISTRAT IL·LM. SR.

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, a 30 d'octubre de 2.012.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per MAPFRE FAMILIAR, S.A.representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Colet Panadès i defensada pel Lletrat Sr. Felip Colet, contra la sentència de 19 de desembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 del Vendrell, judici verbal núm. 630/2011 , al qual figura com a part demandant l'ara apel·lant. , i com a part demandada D. Teofilo representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Solé Llopis i assistit per la Lletrada Sra. Díaz Colomer.

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Debiendo desestimar y desestimando la demanda interpuesta por el Procurador fr los Tribunales D. Manel Dionisio Borrell en nombre y representación de Mapfre Seguros, exonerando a Teofilo de todas las peticiones que en ella se contienen.

Se imponen las costas causadas en la instancia a la parte actora.'

SEGON.Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal de MAPFRE FAMILIAR, S.A. d'acord a les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

QUART.En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER.Interposa la representació processal de MAPFRE FAMILIAR, S.A. el present recurs d'apel·lació impugnants els pronunciaments de la resolució recorreguda pels quals és desestimada la seva demanda en reclamació dels danys patits el dia 20-08-2009 i indemnitzats a seu assegurat com a conseqüència de l'atropellament del demandat SR. Teofilo 'que ocupaba su carril de circulación, sin portar chaleco reflectante ni señal luminosa que advirtiera de su presencia, de tal forma que le colisionó'(foli 3 de les actuacions), al·legant error en la valoració de la prova practicada.

Reexaminada la prova practicada a les actuacions, i molt especialment la declaració testifical del Sr. Bernabe , testimoni directe i presencial dels fets al ser la persona a qui prèviament havia parat el demandat Sr. Teofilo demanant-li ajuda, es comparteix per aquest Tribunal la declaració de la Jutgessa d'instància al sentit de que 'ambas partes incurrieron en cierta negligencia, en primer caso, Teofilo por no llevar el chaleco reflectante y encontrarse en mitad de la vía; y el conductor del vehículo asegurado, al considerarse, según la declaración del testigo y el resultado de la prueba practicada que podría haber advertido a Teofilo y haberlo esquivado. A esta última conclusión se llega por la prueba irrefutable que obra en las actuaciones y es que otro conductor pudo ver a Teofilo en la mitad de la calzada instantes antes. Partiendo de dicha premisa se puede concluir que el conductor del vehñículo asegurado no extremó sus precauciones, pues en caso contrario no se habría atropellado a Teofilo como así ocurrió con el vehñiculo que le precedió y que era conducido por Ismael ' (Fonament Tercer de la resolució recorreguda, folis 165 i 166).

Ara bé, el que no es comparteix és que aquesta negligència declarada (i no impugnada) del demandat Sr. Teofilo 'no puede ser exigida al peatón al no ser per se un elemento de riesgo en la circulación'(foli 166), ja que el mateix va infringir l' article 123 del RGC , i aquesta infracció ha de tenir, necessàriament, algun tipus de conseqüència, mes que la seva omissió, com diu la Jutgessa d'instància, no sigui equiparable a la negligència del conductor del vehicle (v. foli 167).

Com assenyala la SAP de Barcelona, secció 13, del 21-10-2010 (ROJ: SAP B 8699/2010), 'es igualmente doctrina comúnmente admitida la que, a partir de la entrada en vigor del artículo 1,párrafo cuarto, de la Ley sobre Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación de Vehículos de Motor , en la redacción de la Disposición Adicional Octava de la Ley 30/1995, de 8 de noviembre, de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados , ha venido admitiendo la posibilidad de apreciar la concurrencia de culpas, tanto en el caso de daños en los bienes, como en el de daños a las personas, cuando concurre negligencia del conductor y del perjudicado, doctrina que ha sido expresamente confirmada posteriormente por la norma de desarrollo de la norma anterior, y en concreto por el artículo 4,3 del Reglamento sobre la Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación de Vehículos de Motor , aprobado por Real Decreto 7/2001, de 12 de enero , que permite apreciar la concurrencia de culpas tanto en los casos de daños a las personas como en los bienes y, en la actualidad, por el artículo 1, párrafo cuarto, del Texto Refundido de la Ley sobre Responsabilidad Civil y Seguro en la Circulación de Vehículos de Motor , aprobado por Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre'.

En definitiva, si bé es considera que l'accident es va produir fonamentalment per la negligència del conductor del vehicle assegurat per MAPFRE atesa la prova practicada i que queda perfectament reflectida a la sentència objecte del present recurs, també s'ha de reconèixer una part de culpa del demandat per les raons ja indicades, entenent-se en un 85% la responsabilitat d'aquell i un 15% la responsabilitat del Sr. Teofilo .

Reclamant-se per la part actora la quantitat de 4.263,41.- euros, el demandat Sr. Teofilo ha de ser condemnat a pagar a la part demandant un 15%, es a dir, 639,51.- euros.

Per tot el que s'ha exposat, s'ha d'estimar parcialment el present recurs d'apel·lació, i amb revocació total de la sentència d'instància, s'estima en part la demanda interposada per MAPFRE, condemnant a D. Teofilo a pagar a l'actora la quantitat de 639,51.- euros, incrementada amb els interessos de l' article 576 de la L.E.C . des de la data de la present resolució; no es concedeixen els interessos de l' article 1.108 del CC atès que els mateixos han de ser expressament demanats, sense que pugui tenir questa consideració la genèrica petició dels interessos 'que en derecho correspondan'(foli 9), sense expressa imposició de les costes de la instància (ex. article 394 de la L.E.C .).

SEGON.De conformitat amb el que disposa l' article 398 de la L.E.C . en relació amb l'article 394, al estimar-se el recurs d'apel· lació no s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

Que ESTIMANT PARCIALMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per la representació processal de MAPFRE FAMILIAR, S.A. contra la sentència de 19 de desembre de 2.011 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 del Vendrell, judici verbal núm. 630/2011 , ES REVOCA EN PART la mateixa, efectuant-se els pronunciaments següents:

1) S'estima en part la demanda interposada per MAPFRE FAMILIAR, S.A., condemnant a D. Teofilo a pagar a l'actora la quantitat de 639,51.- euros, incrementada amb els interessos de l' article 576 de la L.E.C . des de la data de la present resolució, sense expressa imposició de les costes de la instància.

2) No s'efectua expressa imposició de les costes d'aquesta alçada.

S'acorda donar al dipòsit constituït el destí legalment previst.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo, mano i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día seis de noviembre de dos mil doce. Doy fe.