Sentencia CIVIL Nº 404/2018, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 839/2017 de 27 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil

Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona

43005 Tarragona

Tel. 977920103

Fax: 977920113

A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat

NIG 4312342120148082881

Recurs d'apel lació 839/2017 C

Matèria: Judici ordinari altres supòsits

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus

Procediment d'origen: Procediment ordinari 515/2014

Part recurrent / Sol licitant: Ángel Daniel

Procurador/a: Mª Pilar Tous Estany

Advocat/ada: Jordi Prat Altarriba

Part contra la qual s'interposa el recurs: GEWIS IBERICA SA

Procurador/a: Cristina Alfaro Galan

Advocat/ada: Francisco Javier Forero Sanchez

SENTÈNCIA NÚM. 404/2018

MAGISTRATS IL LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

Manuel Galan Sanchez (Ponent)

Tarragona, a 27 de novembre de 2.018.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat per la representació del Sr. Ángel Daniel representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Tous Estany i defensat pel Lletrat Sr. Prat Altarriba, contra la Sentència de 3 de maig de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus , judici ordinari núm. 515/2014, al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada GEWIS IBÉRICA, S.A. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. Alfaro Galán i assistida pel Lletrat Sr. Forero Sánchez.

Antecedentes

Primer. La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Estimar parcialmente la demanda deducida por la Procuradora Sra. Tous Estany, en nombre y representación de D. Ángel Daniel, contra la compañía mercantil GEWIAA IBÉRICA S.A., en virtud de allanamiento parcial a la indemnización en concepto de comisiones por el importe reclamado de 13.859'54 euros, y desestimarla en el resto, absolviendo a la demandada GEWISS IBÉRICA S.A de los pedimentos deducidos en su contra en concepto de indemnización en concepto de clientela y falta de preaviso, con expresa imposición de las costas procesales a la parte actora.'

Segon. Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Ángel Daniel.

Tercer. Donat trasllat del recurs a l'adversa, per la seva representació processal es va presentar escrit d'oposició al mateix.

Quart. En data 22-02-2018 es va dictar Interlocutòria acordant no admetre la proposició de prova en aquesta segona instància formulada per la part apel lant; formulat recurs de reposició, aquest va ser rebutjat per Interlocutòria de 19-04-2018.

Fundamentos

Primer. Pronunciaments impugnats.

Interposa el Sr. Ángel Daniel recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima parcialment la seva demanda formulada en exercici d'una acció de reclamació de quantitat derivada del contracte d'agència subscrit entre les parts.

Sol licita la part recurrent la nul litat de la sentència de primera instància per falta de motivació suficient, afegint que la Jutgessa a quono resol qüestions plantejades a l'audiència prèvia; indeguda inadmissió de la prova pericial; error en la valoració de la prova; finalment impugna la imposició de les costes de la instància.

Segon. Indeguda inadmissió de la prova pericial.

Aquesta qüestió va quedar resolta per les Interlocutòries de 22-02-2018 i de 19-04-2018.

Tercer. Petició de nul litat de la sentència de primera instància per falta de motivació suficient.

Manifesta el recurrent que la Jutgessa a quono resol qüestions plantejades a l'audiència prèvia (v. folis 985 revers i 986 de les actuacions), afegint que'B.- La juzgadora 'a quo' no puede limitarse a manifestar en su resolución que el actor reconoce expresamente que ha incumplido los objetivos de facturación pactados sin entrar a considerar ninguno de los hechos controvertidos en la audiencia previa sobre la naturaleza de dichos objetivos en cuanto a si era una obligación esencial del contrato, si eran fijados unilateralmente por el empresario, sin era de imposible cumplimiento o si el contrato vulneraba lo dispuesto en el art. 1.256 del Código Civil '(foli 986 revers). Igualment diu que 'La Juzgadora tampoco entra a analizar si el año 2013 fue el ejercicio en el que mí representado estuvo más cerca de conseguir los objetivos ...'(foli 987). I que 'Si la Juzgadora 'a quo' hubiera entrado a resolver todas las cuestiones que quedaron como puntos controvertidos en la audiencia previa y hubiese analizado el fondo del asunto, .......'(foli 989).

El primer que hem de dir és que al legat la falta de pronunciament respecte de determinats fets i qüestions controvertides, havia d'haver-se instat el seu complement (ex. article 215,2º de la L.E.C.). En aquest sentit es va pronunciar la Junta de Magistrats de les Seccions Primera i Tercera, ordre civil, de l'Audiència Provincial de Tarragona en la seva sessió de 18 de juny de 2.009, assenyalant:'es preceptivo agotar el trámite previsto en el indicado artículo 215,2º de la L.E.C . (complemento de resoluciones) con carácter previo a denunciar, a través del recurso de apelación, el vicio de incongruencia omisiva respecto de una pretensión que hubiera sido oportunamente deducida y no resuelta por la resolución de primera instancia, de conformidad con lo establecido en el artículo 459 de la Ley Procesal que exige que el apelante acredite que denunció oportunamente la infracción, si hubiere tenido oportunidad procesal para ello'. [En aquesta mateixa línia es pronuncia el Tribunal Suprem, Interlocutòria de 08-enero-2013 (ROJ: ATS 194/2013].

Però es que, a més, tampoc considerem que existeixi falta de motivació, essent doctrina general de la Jurisprudència (v. per totes STS del 23 de març de 2012 - ROJ: STS 1680/2012 - ECLI:ES:TS:2012:1680 -) que 'no es necesario un razonamiento exhaustivo y pormenorizado sobre todas las alegaciones y opiniones de las partes, ni todos los aspectos y perspectivas que las mismas puedan tener de la cuestión que se decide ( SS. 25 mayo y 15 octubre 2001; 1 y 28 febrero y 9 julio 2002), pues resulta suficiente que se exprese la razón causal del fallo, consistente en el proceso lógico-jurídico que sirve de soporte a la decisión ( SS. 12 junio 2000; 4 junio 2001; 1 febrero, 13 junio, 9 y 26 julio 2002), lo que no es obstáculo a la parquedad o brevedad de los razonamientos ( SS. 16 y 30 mayo y 26 julio 2002) si permiten conocer cuáles han sido los criterios jurídicos esenciales fundamentadores de la decisión ( SS. 30 marzo 2000; 4 junio 2001; 28 febrero, 3 mayo, 10 julio y 4 noviembre 2002)''; en conseqüència, la resolució impugnada es troba suficientment motivada, i prova d'això és el contingut del recurs que s'interposa contra la mateixa, essent cosa molt diferent i comprensible que la recurrent no estigui d'acord amb la decisió final del plet; així, ha dit l'ATC del 19-06- 2006 (ROJ: ATC 193/2006 - ECLI:ES:TC:2006:193A):'Sin embargo, hemos dicho que 'las discrepancias que las partes mantengan con los razonamientos empleados para resolver el litigio no integran el contenido del art. 24.1 CE ' ( STC 95/2000, de 10 de abril , FJ 2)'.

Per les raons exposades, hem de rebutjar la petició de nul litat de la sentència d'instància.

Quart. Error en la valoració de la prova.

Assenyala la part apel lant que de conformitat amb la prova practicada, ha acreditat tots els fets descrits a la seva demanda i que, per tant, en definitiva, va complir totes les seves obligacions, la qual cosa ha de comportar l'estimació de la demanda. El motiu ha de ser desestimat.

Respecte a la falta de preavís i la reclamació d'indemnització, disposa l' article 25 LCA que '1. El contrato de agencia de duración indefinida, se extinguirá por la denuncia unilateral de cualquiera de las partes mediante preaviso por escrito', i afegeix l' article 26 LCA que '1. Cada una de las partes de un contrato de agencia pactado por tiempo determinado o indefinido podrá dar por finalizado el contrato en cualquier momento, sin necesidad de preaviso, en los siguientes casos: a)Cuando la otra parte hubiere incumplido, total o parcialmente, las obligaciones legal o contractualmente establecidas'.

I pel que fa a la reclamació d'indemnització per clientela, manifesta l' article 28 LCA que '1. Cuando se extinga el contrato de agencia, sea por tiempo determinado o indefinido, el agente que hubiese aportado nuevos clientes al empresario o incrementado sensiblemente las operaciones con la clientela preexistente, tendrá derecho a una indemnización si su actividad anterior puede continuar produciendo ventajas sustanciales al empresario y ......', i l' article 30 LCA que 'El agente no tendrá derecho a la indemnización por clientela o de daños y perjuicios: a)Cuando el empresario hubiese extinguido el contrato por causa de incumplimiento de las obligaciones legal o contractualmente establecidas a cargo del agente'.

Per tant, era necessari haver examinat i haver-se pronunciat la resolució impugnada, sobre si l'actor havia o no incomplert les seves obligacions, ja que en funció de la resposta donada a aquesta qüestió, entrarien o no en lloc les excepcions previstes als preceptes de la LCA citats. Es a dir, a part d'exercitar una acció de reclamació d'indemnització, també havia d'haver exercitat una acció perquè es declarés que la resolució contractual unilateral realitzada per la demandada GEWISS IBÉRICA, S.A. no era per incompliment d'ell, màxim quan reconeix al seu propi escrit d'interposició del present recurs que'No era necesario instar la resolución del contrato de agencia suscrito entre las partes, al haber sido aceptada la resolución del contrato por mí representado, pero no que ésta fuese por su incumplimiento'(foli 985).

Però es que, a més, com expressa la sentència impugnada i aquest Tribunal no pot ometre, la part actora reconeix expressament no haver complert els objectius de facturació pactats (v. en aquest sentit, per exemple, Fet segon de la demanda, folis 4 i 5: 'mal puede hablarse de incumplimiento contractual del Sr. Ángel Daniel cuando la propia parte demandada, GEWISS IBERICA SA, ha consentido sin objeción alguna los incumplimientos en los objetivos de ventas. Así, cabe señalar los siguientes incumplimientos .......'); es a dir, que va incomplir les seves obligacions. En definitiva, entenem que la Jutgessa d'instància no ha valorat incorrectament la prova.

Cinquè. Impugnació de la imposició de les costes de la instància.

Finalment, al lega el recurrent que l'estimació de la demanda ha estat parcial i, per tant, resulta improcedent la seva condemna en les costes de la instància tal i com fa la Jutgessaa quo.

Té tota la raó l'apel lant: la Jutgessa d'instància efectua una interpretació equivocada de l' article 394 LEC que diu: '1. En los procesos declarativos, las costas de la primera instancia se impondrán a la parte que haya visto rechazadas todas sus pretensiones, salvo que el tribunal aprecie, y así lo razone, que el caso presentaba serias dudas de hecho o de derecho.Para apreciar, a efectos de condena en costas, que el caso era jurídicamente dudoso se tendrá en cuenta la jurisprudencia recaída en casos similares.

2. Si fuere parcial la estimación o desestimación de las pretensiones, cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad, a no ser que hubiere méritos para imponerlas a una de ellas por haber litigado con temeridad'.

La sentència impugnada estima parcialment la demanda en la quantitat de 13.859,54 euros d'acord amb l'aplanament realitzat per l'adversa, i en cap cas apreciem que la part demandant hagi litigat amb temeritat, raó per la qual el motiu ha de ser estimat, revocant la resolució d'instància al sentit de revocar el pronunciament referent a la imposició de les costes a la pròpia part actora, de tal forma que no procedeix la condemna a cap de les parts en les costes de la instancia ( article 394 LEC).

En definitiva, el recurs d'apel lació ha de ser parcialment estimat i la sentència d'instància revocada en el sentit indicat.

Sisè. Costes de la segona instància.

A l'estimar-se el recurs d'apel lació, no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada ( article 398 de la LEC ).

Fallo

ESTIMEM EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Ángel Daniel contra la Sentència de 3 de maig de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Reus , judici ordinari núm. 515/2014, i la REVOQUEM al sentit de revocar i deixar sense efecte el pronunciament referent a la imposició de les costes a la pròpia part actora, de tal forma que no procedeix la condemna a cap de les parts en les costes de la instancia.

No es condemna en les costes d'aquesta segona instància a cap de les parts.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem i signem.