Sentencia CIVIL Nº 406/2018, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 485/2017 de 01 de Octubre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120168164687

Recurs d'apel lació 485/2017 B

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida

Procediment d'origen: Judici canviari 832/2016

Part recurrent / Sol licitant: Angelina, Eduardo, ROCAMIX ESPAÑA, SCP

Procurador/a: Jordi Daura Ramon, Jordi Daura Ramon, Jordi Daura Ramon

Advocat/ada: Fernando Jesus Alamillo Sanz

Part contra la qual s'interposa el recurs: Estanislao

Procurador/a: Eugenia Berdie Paba

Advocat/ada: JAVIER CALVO FUERTES

SENTÈNCIA NÚM. 406/2018

President:

Il lm. Sr. Albert Montell Garcia

Magistrades:

Il lma. Sra. Maria Carmen Bernat Álvarez

Il lma. Sra. Ana Cristina Sainz Pereda

Lleida, 1 d'octubre de 2018

Antecedentes

PRIMER. Es van rebre les actuacions de Judici canviari 832/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador/a Jordi Daura Ramon, en representació de Angelina, Eduardo i ROCAMIX ESPAÑA, SCP, contra Sentència - 23/02/2017, en què consta com a part apel lada la procuradora Eugenia Berdie Paba, en representació d' Estanislao.

SEGON. El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

DESESTIMO la demanda de oposición cambiaria interpuesta por la representación procesal de ROCAMIX ESPAÑA S.C.P., Doña Angelina y Don Eduardo contra el acreedor y, en consecuencia, ACUERDO la continuación del juicio cambiario en procesal forma.

Todo ello con expresa condena en costas de las deudoras.'

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 01/10/2018.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .

Fundamentos

PRIMER.-Els apel lants al leguen com a primer motiu de recurs que l'obligat canviari és la societat Rocamix España SCP atès que els Sr. Eduardo i la Sra. Angelina van signar els dos pagarés reclamats en aquest procediment com representants de l'esmentada societat civil, tal i com van fer constar a la seva avant signatura, per la qual cosa no poden ser demandats com a responsables del seu pagament. Els ara apel lants han aportat el contracte privat amb el qual van constituir Rocamix España SCP, però encara que qualifiquen a la societat com a civil, cal recordar que la qualificació del contracte no depèn del nom que li donin les parts, podent ser determinada de manera diferent d'acord amb la seva real naturalesa. Si tenim en compte l'objecte social, que consisteix en l'explotació d'activitats consistents en: 'consolidación y preparación de terrenos para la realización de obras civiles, incluidos sistemas de agotamiento y dragados; venta y comercialización de productos de compactación; aplicación y montaje de los productos comercializados; y cualquiera otra actividad complementaria', és evident que es tracta d'una activitat mercantil exercitada amb ànim de lucre. Efectivament, com diu la sentència del Tribunal Suprem de 21 de juny de 1998: 'el Tribunal de Instancia calificó con destacado acento jurídico como sociedad mercantil, no inscrita, de tipo familiar y personalista, sometida a la regulación de las colectivas, la creada por los litigantes, lo que es procedente, independiente de la denominación de sociedad civil que se consigna en el pacto constitutivo, ya que ha de atenderse, para establecer la siempre dificultosa frontera entre sociedades civiles y mercantiles, en base al artículo 116 del Código de Comercio y el 1665 y 1670 del Código Civil, así como la doctrina jurisprudencial, primordialmente a la nota de mercantilidad en razón al objeto social y finalidad, cuando no se cumplen las formalidades legales exigidas, por tratarse de una sociedad con eficacia jurídica en cuanto desarrollaba una actividad externa con ánimo de lucro, lo que supone la integración en una estructura empresarial organizada y proyectada al comercio, completada por capacidades productoras y de mercantilización en su cometido social ( SS. de 20 febrero 1988, 3 abril 1991, 9 marzo, 30 mayo y 4 diciembre 1992, y 25 de noviembre 1996)'. En el mateix sentit es pronuncien les sentències de 20 de maig i 11 d'octubre de 2002, declarant el Tribunal Suprem en d'altres ocasions, que són mercantils societats destinades a la comercialització de material per a la construcció (de 8 de juny de 1993), d'explotació d'amarres de vaixells (21 de juny de 1998), o un taller de reparació de vehicles (14 d'abril de 1998). Si pel seu objecte és una societat mercantil, ens trobem davant una societat irregular, atès que no s'ha complert el requisit de forma, consistent en atorgament d'escriptura pública, i d'inscripció en el Registre Mercantil (arts. 116 i 119 del C. de c), en la mesura que si no hi ha la primera no es pot produir la segona i, sense aquesta inscripció no hi ha personalitat jurídica, segons resulta de l'art. 116 del C.de c. en sentit contrari. Així ho afirma la sentència del Tribunal Suprem de 21 de març de 1998, dient: 'determinando tal condición de irregular, a efectos plenamente mercantiles, la ausencia de escritura pública constitucional y la inscripción en el Registro Mercantil'. En el mateix sentit es pronuncien les sentències de 14 d'abril i 21 de juny de 1998 i de 20 de maig i 11 d'octubre de 2002. Així, la legislació aplicable a aquesta mena de societats pel que fa a les relacions de la societat mercantil irregular amb tercers és la de la societats col lectives i, en especial, els és d'aplicació l'art. 127 del C. de c., de manera que: 'Todos los socios que forman la Compañía colectiva, sean o no gestores de la misma, estarán obligados personal y solidariamente, con todos sus bienes, a las resultas de las operaciones que se hagan a nombre y por cuenta de la Compañía, bajo la firma de esta y por persona autorizada para usarla' ( SSTS de 21-6-83 , 20-2-88 , 3-4-91, 9-3-92, 8-7-93, 25-11- 96 y 21-6-98).

SEGON.-. Tornen a insistir els apel lants que el líquid que els va vendre el demandant va resultar totalment inhàbil per a la finalitat que li és pròpia, és a dir, la compactació de terrenys, per a la qual cosa consideren que hi ha prova suficient al procediment que així ho acredita i que, per tan, el Sr. Jutge de primera instància l'ha valorat erròniament. En essència, la posició dels recurrents sosté que el líquid subministrat havia perdut les seves propietats per haver sobrepassat la data de caducitat, que és de dos anys i mig des de la data de fabricació. En suport de la seva tesi aporta el resultat d'una analítica efectuada per un laboratori especialitzat i un testimoni que pretenia comprar aquest producte al Sr. Eduardo. Ara bé, com indica la sentència de primera instància, hauria calgut l'aportació, com a mínim, d'un informe tècnic que interpretés i expliqués el resultat de l'analítica efectuada, quan no d'una prova pericial, atès que per aquesta labor és evident que calen coneixements tècnics i científics especialitzats. Cap prova s'ha aportat en aquest sentit. Per altra banda, si del que es tracta és de la caducitat del producte, no es pot saber si quan va ser adquirit pels recurrents el mes de maig de 2014 estava o no caducat, atès que no s'ha aportat la documentació justificativa de la data de fabricació. Els anàlisis al laboratori es van encomanar el mes de juny de 2014 i, en canvi, no consta cap reclamació dels certificats de fabricació fins la carta adreçada a una lletrada, sembla que del venedor, que va ser rebuda el 10-2-16, és a dir, superats amb escreix els terminis de reclamació per vicis redhibitoris de la compravenda mercantil. El codemandat Sr. Eduardo era coneixedor del producte, de les seves propietats i característiques i de la importància de la data de la seva caducitat, malgrat la qual cosa en el moment de recepcionar els bidons de líquid no va reclamar la certificació de la seva data de fabricació. No podia ser desconeixedor de la importància d'aquest document quan ha aprotat al procés una certificació del president de Rocamix Company de data 30-5-14, és a dir, el mateix mes en què adquireix el líquid el pagament del qual ara se li reclama, i on s'especifica que: 'Es obligación de todos los clientes y representates comerciales del Porducto Rocamix en todo el mundo, la exibición del certifcado de fabricación, a la hora de su comercialización antes de su utilización, puesto que esa condición sera indispensable para que su aplicacion este garantizada, ademas de entregar una copia, al cliente consumidor final, para que formalice con exito su expediente tecdnico de calidad [...]' (textual). Al no haver acreditat la data de fabricació no es pot saber si quan el va adquirir el maig de 2014 ja havia caducat o estava propera la data de caducitat, la qual cosa, unit al fet que no s'ha aportat cap prova tècnica sobre el líquid que està en poder del comprador, impedeix considerar suficientment provada la inhabilitat absoluta de la cosa comprada per al fi que li es propi.

TERCER.-La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes causades amb el mateix.

Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel lació interposat per la representació processal del Sr. Juan Ramón, la Sra. Angelina i de Rocamix España SCP, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Lleida, en procediment de judici canviari núm. 832/16, que confirmem, i condemnem l'apel lant a pagar les costes causades en segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin; amb pèrdua del dipòsit constituït per les parts recurrents per a la interposició del recurs d'apel lació.

Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial, reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així ho manem i ho signem.

Els magistrats