Sentencia Civil Nº 412/2013, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 73/2013 de 03 de Diciembre de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL·LACIÓ Nº 73/2013

JUDICI ORDINARI Nº 508/2012

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA NÚM. 4 - AMPOSTA

SENTENCIA

MAGISTRATS IL·LMS. SRS.

GUILLERMO ARIAS BOO (President)

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, a 3 de desembre de 2.013.

Vist en aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el recurs d'apel·lació interposat per CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A.representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. De Castro Fondevila i defensada pel Lletrat Sr. Balagué i Pallejà, contra la Sentència de data 7 de desembre de 2.012 del Jutjat de Primera Instancia núm. 4 d'Amposta dictada en el Judici Ordinari núm. 508/2012, al qual figura com a demandant HABITATGES MODULARS, S.L. representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. López Cano i assistida per la Lletrada Sra. Calduch Skopalik, i com a demandada la part apel·lant.

Antecedentes

PRIMER.La Sentència recorreguda conté la següent Decisió:

'ESTIMO la demanda presentada por Habitatges Modular, S.L. contra Centro de Maquinaria Tomás, S.A. y CONDENO a Centro de maquinaria Tomás, S.A. a satisfacer a la actora la suma de OCHO MIL QUINIENTOS CATORCE EUROS CON CINCUENTA Y CUATRO CÉNTIMOS (8.514'54 euros), más los intereses legales correspondientes, y ello con expresa imposición de costas a la parte demandada.'

SEGON.Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A. d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.

TERCER.Donat trasllat del recurs a l'adversa, per aquesta es va presentar escrit d'oposició interessant la seva desestimació.

QUART.En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat els tràmits legals.

Fundamentos

PRIMER.Interposa CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A. el present recurs d'apel·lació al·legant, en primer lloc, infracció de normes o garanties processals pel vulneració dels articles 435.1 i 436.1 de la LEC ; i en segon lloc, error en la interpretació del document nº 1 de la contestació a la demanda i inaplicació de l'article 1.143 CC .

SEGON.Pel que fa al primer motiu d'impugnació, infracció de normes o garanties processals pel vulneració dels articles 435.1 i 436.1 de la LEC , manifesta la part recurrent que es va acordar d'ofici la pràctica d'una prova per diligència final que només pot ser practicada a instància de part; a més, que es va acordar per la Sra. Secretària Judicial mitjançant diligència d'ordenació quan havia de ser-ho per interlocutòria; finalment, no s'havia donat trasllat a la apel·lant; tot això suposa una vulneració del dret a la contradicció i igualtat d'armes al procés (foli 131), raó per la que demana la nul·litat d'actuacions des de la diligència d'ordenació de 15-11-2012.

Reexaminada les actuacions, trobem que després de la gravació de l'audiència prèvia (foli 89), existeix al procediment una peculiar diligència d'ordenació de data 15-11-2012 a la qual diu que 'Visto que en la instructa sobre la practica de la prueba de la parte actora se solicita que la compañia de Seguros AXA aporta la poliza de seguros que tiene contratada la mercantil Centro de Maquinaria Tomas, SA, no constando la misma en autos, líbrese oficio a dicha entidad a fin de que aporte la poliza contratada'(foli 90), resolució de la que no consta la seva notificació a les parts personades.

Aquest Tribunal es troba molt sorprès per la extralimitació en les seves funcions que suposa el contingut de la citada diligència d'ordenació: escoltada la gravació de l'acte de judici, per la Lletrada de la part actora, DVD 00:25' i ss., es manifesta que no se ha aportado la póliza que solicité en la audiencia previa; dependiendo de cómo vaya el ......., si es necesaria se solicitará como diligencia final, y si no pues renunciaremos a ella, sense que amb posterioritat res més es va dir. Per tant, no entenem aquesta iniciativa probatòria recollida a la diligència d'ordenació per qui no té aquestes funcions, i molt menys desconeixent el que va passar al judici, i molt menys sense efectuar la pertinent i necessària notificació a les parts personades.

Ara bé, l' article 238.4 de la LOPJ permet declarar la nul·litat d'actuacions judicials quan s'hagi prescindit de normes essencials del procediment sempre que, per aquesta causa, s'hagi produït indefensió; o com diu la SAP Las Palmas, secció 5, de 29-10- 2013 (ROJ: SAP GC 2154/2013), 'De acuerdo con el artículo 225.3º de la Ley de Enjuiciamiento Civil los actos procesales serán nulos de pleno derecho cuando se prescinda de normas esenciales del procedimiento, siempre que, por esta causa, haya podido producirse indefensión. ... En cuanto a la nulidad pretendida, como reiteradamente tiene declarado nuestro Tribunal Constitucional, para apreciar la existencia de una posible indefensión contraria al artículo 24.1 CE , no basta con que se haya producido la transgresión de una norma procesal, sino que es necesaria la concurrencia de otros requisitos -Vid. v.gr. STC 126/1991, de 6 de julio -. Así, la indefensión ha de ser efectiva y no meramente formal, lo que significa que el defecto procesal haya supuesto un perjuicio real y efectivo en las posibilidades de defensa de la parte. El concepto de indefensión, con relevancia constitucional, como ya se indicó, no coincide necesariamente con cualquier indefensión de carácter meramente procesal, ni tampoco puede equipararse con cualquier irregularidad o infracción de las normas procesales que los órganos judiciales puedan cometer. Para que la indefensión entrañe una vulneración de la norma referenciada se requiere que la actuación de los órganos judiciales haya causado al litigante una real y efectiva privación o menoscabo de sus posibilidades de defensa'.

Al present supòsit, entenem que, malgrat existir una irregularitat processal, aquesta no ha provocat cap indefensió a la part recurrent: d'una banda, no havia de ser molt important per a l'apel·lant des del moment en que no va ser una prova proposada per ella; d'altra banda, la qüestió essencial discutida al procediment, com encertadament diu la Jutgessa d'instància, és la interpretació del document nº 1 de la contestació a la demanda (foli 76 de les actuacions), fet que s'ha de posar en relació amb el contingut de l'escrit de contestació a la demanda i la línia de defensa desenvolupada per la part (renúncia d'accions i aplicació de l' article 1143 CC ), sense que aquella prova sigui rellevant ni decisiva per a la resolució del recurs; finalment, necessàriament havia de conèixer el contingut de la pòlissa des del moment en que és part de la mateixa i, per tant, podia haver-ho aportat a les actuacions.

En definitiva, es rebutja el motiu.

TERCER.En quan a l'error en la interpretació del document nº 1 de la contestació a la demanda subscrit entre AXA i l'administrador de HABITATGES MODULARS, la qüestió radica en determinar si quan al mateix es diu que '... reconoce recibir en este acto ......., en concepto de indemnización total y definitiva correspondiente al importe de los daños sufridos en el presente siniestro. /// Por medio de este documento, se reconoce y declara a la Compañía AXA SEGUROS, S.A, libre de toda obligación en lo relativo a dicho siniestro y en los daños que de él han resultado, haciendo especial renuncia expresa a cualquier reclamación, referida a dicho siniestro'(folio 76), això implica com manté la part demandada apel·lant que 'debe declararse extinguida la obligación en virtud del pago efectuado por uno de los deudores solidarios, al constar acreditada la renuncia expresa y literal de la actora a cualquier otra reclamación derivada de auqel siniestro' (foli 134), o al contrari, aquesta renúncia afecta única i exclusivament als signants del document però no a tercers (com seria CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A.)com manté la part actora i la Jutgessa d'instància.

Aquest Tribunal, com es recull a la sentència objecte de recurs, ja es va pronunciar en un supòsit molt semblant al present, a la sentència de 22-11-2007, rotllo 64/2007 , a la qual manifestaven 'que aquest finiquito té total valor liberatori respecte de les parts que el subscriuen, es a dir, la Sra. xxx i ZURICH, però no pot afectar a les relacions entre aquella i el causant dels danys (la demandada xxx) des del moment en que no consta a l'esmentat document una renúncia expressa i contundent de la Sra. xxx a reclamar de xxx la diferència entre el que ha estat indemnitzada per ZURICH (aplicant la franquícia pertinent) i el valor real dels danys. Tal i com posa de manifest la jurisprudència, 'la renuncia es manifestación de voluntad que lleva a cabo el titular de un derecho por cuya virtud hace dejación del mismo sin transmitirlo a otra persona. Así mismo ha de tenerse en cuenta que, si bien la renuncia ha de ser clara, terminante e inequívoca, el ordenamiento jurídico, concretamente el art. 6.2 C.Civil que la regula, no la sujeta a forma especial, por lo que puede producirse de forma tácita o implícita (T.S. 30 Octubre 2001), exigiéndose para su eficacia jurídica, que ha de ser expresa y contundente, con manifestación indiscutible de criterio de voluntad determinante de la misma, o deducida de actos o hechos de los que se deduzca inequívocamente y sin ambigüedad alguna ( S.T.S. 5 Marzo , 3 Junio , 28 y 31 Octubre y 5 Diciembre 1991 , 14 Febrero 1992 , 31 Octubre 1996 y 19 Diciembre 1997 ) ........ De la referida doctrina y de la constatación de que la firma por la actora de la renuncia que obra en autos tuvo lugar cuando ya conocía la realidad de los daños a su vehículo y el importe de los mismos, y que la renuncia es clara y expresa, relativa a derechos incorporados a su patrimonio, se impone concluir que esa renuncia fue plenamente eficaz y por ello extintiva de cualquier reclamación relacionada con el accidente que la motivó, por lo que procede la desestimación de la demanda al ser manifiesto que la referida renuncia estaba ligada al pacto transaccional invocado por la demandante y produjo sus efectos en relación con el mismo'.

I això mateix hem de dir ara: si bé la redacció del document pot no ser clara i estar recollida en un document standard'AXA per abonar les indemnitzacions (testimoni Sr. Evaristo , tramitador de sinistres de l'asseguradora AXA) , el cert és que no consta a l'esmentat document una renúncia expressa i contundent de HABITATGES MODULARS a reclamar de CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A. la diferència entre el que havia estat indemnitzada per AXA i el valor real dels danys; aquesta interpretació ve corroborada pel testimoni Don. Evaristo .

QUART.Finalment, pel que fa a la inaplicació de l' article 1.143 CC , precepte que disposa que '... o remisión de la deuda, hechas por cualquiera de los acreedores solidarios o con cualquiera de los deudores de la misma clase, extinguen la obligación, sin perjuicio, ...', tampoc pot prosperar ja que la part apel·lant parteix d'una premissa errònia com és que la quantitat que li és reclamada té caràcter solidari, quan no és així: com resulta del document nº 2 de la demanda inicial monitòria (foli 8), d'una part dels danys reclamats respon AXA, però de l'altra part, que és la que ara es reclama al present procediment, únicament respon la demandada CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A..

Per tant, a la vista del que s'ha exposat i considerant encertada la valoració de la prova realitzada per la Jutgessa d'instància, s'ha de desestimar el present recurs d'apel·lació.

CINQUÉ.Ex. article 398 LEC , la desestimació del recurs d'apel·lació determina la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

De conformitat amb els articles de pertinent aplicació,

Fallo

DESESTIMEM INTEGRAMENT EL RECURS D'APEL·LACIÓ interposat per CENTRO DE MAQUINARIA TOMAS, S.A. contra la Sentència de data 7 de desembre de 2.012 del Jutjat de Primera Instancia núm. 4 d'Amposta dictada en el Judici Ordinari núm. 508/2012i, en conseqüència:

1. CONFIRMEM íntegrament la resolució recorreguda.

2. Imposem a la part apel·lant les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día doce de diciembre de dos mil trece. Doy fe.