Sentencia CIVIL Nº 414/2020, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 1152/2019 de 19 de Junio de 2020

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2520742120188253661

Recurs d'apel·lació 1152/2019 D

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Solsona

Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 499/2018

Part recurrent / Sol·licitant: Belarmino, Almudena

Procurador/a: María Ferre Tornos, María Ferre Tornos

Advocat/ada: ANTONIO ESCUDERO LARA

Part contra la qual s'interposa el recurs: Rita

Procurador/a: Belen Font Gonzalo

Advocat/ada: Hug Sierra Vazquez

SENTÈNCIA NÚM. 414/2020

President:

ALBERT MONTELL GARCIA

Magistrats:

Mª CARMEN BERNAT ALVAREZ

BEATRIZ TERRER BAQUERO

Ponent: Albert Montell Garcia

Lleida, 19 de juny de 2020

Antecedentes

PRIMER. El 15 de novembre de 2019 es van rebre les actuacions de Judici verbal (250.2) (VRB) 499/2018, procedents de la Secció Civil del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Solsona, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora María Ferre Tornos, en representació de Belarmino, Almudena, contra Sentència - 26/07/2019, en què consta com a part apel·lada el/la procurador/a Belen Font Gonzalo, en representació de Rita.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Acordo: ESTIMARla demanda interposada per la Procuradora Sra. Sepúlveda, en nom i representació de Rita, contra Belarmino i Almudena, i en conseqüència HAIG DE CONDEMNAR I CONDEMNO la part demandada a permetre la localització de l'avaria (fuita d'aigua) de les instal·lacions que transcorren dins de la seva propietat, i a assumir i dur a terme la reparació i substitució de les instal·lacions en mal estat que ocasionin el problema de filtracions d'aigua exposats a la demanda, fins la seva total solució. I en cas de no complir amb aquesta obligació ACORDO la seva realització a costa dels demandats.

Així mateix, condemno els demandats al pagament de les costes processals causades en aquesta instància. [...]'

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el .

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .

Fundamentos

PRIMER.Els litigants són propietaris de sengles habitatges confrontants situats als núms. NUM000 i NUM001, respectivament, del Passatge DIRECCION000 de Torà. La xarxa pública de subministrament d'aigua transcórrer pel carrer perpendicular on hi ha un registre amb la corresponent clau de pas. Des d'aquesta conducció parteix una canonada que dona subministrament als habitatges dels ara litigants i a uns altres sis més, la qual no transcórrer per sota de cap vial o carrer públic, sinó que ho fa travessant les finques de propietat privada. Els comptadors d'aigua de cada habitatge estan situats dintre del propi habitatge. A la finca de la demandant, la núm. NUM000, han aparegut unes humitats que segons la prova pericial aportada procedeixen d'una fuita de la canonada de subministrament en el tram que transcórrer per l'interior de la finca del núm. NUM001, propietat dels demandats. La sentència de primera instància condemna els demandats a permetre la localització de l'avaria a la part de la conducció que transcórrer per l'interior de la seva propietat i 'a assumir i dur a terme' la reparació i substitució de la instal·lació que estigui en mal estat. És d'especial interès que: 1. la fuita d'aigua es produeix abans del comptador de la finca del demandats; 2. s'ignora qui va construir aquesta conducció per dotar de subministrament els vuit habitatges de la zona, per bé que de la nota simple informativa del registre de la propietat, en resulta que la seva antiguitat s'ha de remuntar a l'any 1986, que va ser quan les cases van ser construïdes i van obtenir la cèdula de protecció oficial; 3. els habitatges no estan regits per cap règim de comunitat, per bé que només comparteixen aquesta conducció de subministrament d'aigua potable i una altra, que no és objecte de litigi, d'evacuació de les aigües residuals fins a la xarxa pública; 4. no s'ha constituït formalment cap servitud d'accés a la xarxa pública d'aigua; 5. la conducció dona servei a les dues finques dels litigants, i els demandats no han exercitat cap acció negatòria contra la demandant; 6. l'Ajuntament de Torà informa que només formen part de la xarxa pública municipal les conduccions que transcorren sota vials o carrers però no les que tenen traçat per l'interior de propietats privades; i 7. la sentència de primera instància ha estat objecte d'execució provisional amb el resultat que, efectivament, la conducció estava trencada tot just al punt on havia indicat el perit de l'actora, Sr. Constancio, havent-se realitzat ja la seva reparació. Així ho acrediten els documents aportats per la demandant al Rotlle d'apel·lació i que han de ser admesos com a prova acreditativa d'aquests fets nous que aclareixen i fixen bona part dels que van ser objecte de controvèrsia ( arts. 400.1, 286 i 271.2 de la LEC). Al mateix temps, també cal admetre el matís, per altra banda obvi, que introdueixen els demandats i apel·lants, que fan notar que per poder realitzar la reparació l'empresa concessionària del servei públic de subministrament d'aigua va haver de tancar la clau de pas de l'arqueta de la conducció pública que transcórrer soterrada pel carrer i d'on parteix la conducció que arriba fins les cases dels litigants tot travessant les seves finques.

SEGON.Atès que l'execució provisional de la sentència de primera instància ha acreditat que la conducció d'aigua estava trencada en un tram del seu traçat que estava soterrat a l'interior de la propietat dels demandats, la conseqüència inevitable és que no pot ser estimat el seu recurs en la part que pretén la revocació de la sentència de primer grau que permet la demandant poder immiscir-se dintre de la propietat dels demandats ara apel·lants, per poder localitzar la fuita causant de les humitats aparegudes a la seva propietat i, un cop localitzada, procedir a la seva reparació. Aquesta acció va ser exercitada a l'empara de l' art. 546-12 del CCCat, atès que encara que s'arribi a negar a l'escrit d'apel·lació, el cert és que els demandats no han permès a l'actora l'accés a l'interior de la seva propietat per localitzar l'avaria i reparar-la. És obvi que si els ho haguessin permès no els hauria calgut acudir a l'auxili judicial, amb les molèsties i despeses que comporta.

TERCER.Només queda per resoldre qui ha d'assumir el cost de la reparació, atès que no s'ha exercitat cap reclamació pels danys causats a la finca dels actors, i la sentència de primer grau, al estimar íntegrament la demanda, condemna els demandats a assumir la localització de l'avaria i la seva reparació. Els apel·lants consideren que no en tenen cap responsabilitat perquè al produir-se la fuita abans del seu comptador no en tenen el domini, control i disposició, mentre que la demandant considera que la conducció transcórrer entre finques privades i és de propietat privada. Com s'ha indicat anteriorment, encara que la canonada dona servei fins a vuit habitatges i el seu traçat transcórrer pel seu interior tot travessant els seus patis o jardins, no hi ha constituïda cap situació de comunitat sobre la conducció ni tampoc cap servitud d'accés a la xarxa pública d'aigua. Encara que el tram que ha resultat que estava trencat, i que ja s'ha reparat, està situat dintre la propietat dels demandats, dona servei a totes dues parts litigants, atès que les seves són les últimes cases a les quals abasteix de les quatre que donen al Passatge DIRECCION000, a banda de les altres quatre que donen al seu fons. És cert, com al·leguen els apel·lants, que no tenen la propietat de l'aigua abans que passi pel seu comptador i que no en poden disposar abans que hi arribi, la qual cosa constituiria un ús fraudulent. Ara bé, tenen el control de la conducció mentre travessa la seva propietat, la qual cosa origina la seva responsabilitat pels danys que se li pugin causar, com ara, per exemple, els causats per les arrels de la vegetació o arbrat, o arran de la compactació o pavimentació del sol, etc. Especialment és així quan al punt de la xarxa pública on connecta la canonada hi ha una clau de pas, tal i com informa l'Ajuntament de Torà, a partir de la qual el poder de control deixa de correspondre a l'administració municipal o a l'empresa concessionària del servei de subministrament d'aigua, i passa a ser exclusivament dels propietaris de les finques per on transcorre el traçat de la conducció. Així ho indica la SAP Barcelona, secció 1, de 27-2-17 que fa:

'La juzgadora de instancia centra adecuadamente el debate al destacar que la cuestión litigiosa queda circunscrita a la determinación de la persona a la que deba imputarse la responsabilidad por la fuga de agua producida en el mes de julio del año 2013, toda vez que los demás elementos que conforman la obligación resarcitoria, existencia del daño y relación causal, no habían sido discutidos ( art. 1101 Cc).

Una y otra parte discrepan en lo que respecta a la titularidad del ramal que padeció la fuga de agua, pues en tanto que para la demandada tal titularidad corresponde al propietario del suelo, este considera que su responsabilidad empieza desde el contador, y destaca el hecho de que a pesar de la enorme pérdida de agua que se produjo con ocasión del siniestro, ello no tuvo repercusión alguna en la factura correspondiente al suministro de agua.

II. Es de interés destacar que en el momento de la fuga de agua, el ramal de distribución que partiendo de la red de suministro general se adentraba en la finca del actor, no disponía de llave de paso, de modo que ni el referido propietario ni la propia compañía de aguas, podían cerrar el agua que fluía desde la tubería general al ramal de distribución.

Con posterioridad al siniestro se procedió a colocar esta llave de paso en la acera frente a la vivienda (f. 130), por lo que a partir de ahora ya no cabe discusión acerca de que el ramal de distribución que existe en el interior de la finca del actor debe ser atendido y supervisado por el referido propietario.

III. La demandada pretende que la titularidad del suelo atravesado por el canal de distribución determina automáticamente que la propiedad de dicho ramal corresponde al propietario que lo es del suelo, argumento que permite una primera objeción, y es la posibilidad de que se constituyan servidumbres forzosas de paso de tuberías en las que obviamente la titularidad del suelo y la del ramal no son coincidentes, por lo que el automatismo pretendido está lejos de poder ser apreciado.

Debemos estudiar a continuación si la ausencia de llave de paso es determinante a la hora de fijar el inicio del carácter privativo de la instalación de suministro de agua, y a tal efecto esta Sala comparte el criterio de la juzgadora de instancia en el sentido de entender que el punto de entrega del agua desde la red general a la vivienda del actor se produce a partir del contador y no a partir de la entrada del ramal en terreno privativo del actor, pues al no existir llave de paso antes del referido ramal no existe posibilidad de controlar el acceso de agua que se deriva al mismo, y si ello es así, el propietario es ajeno al caudal que entra en su parcela antes de atravesar el contador.

Obsérvese que el artículo 13 del Reglament del Servei d' Aigues de Sant Vicenç de Castellet parte de la consideración de que la conexión a la red general se produce a través de una tubería, con una llave de paso situada en la vía pública, ante la finca correspondiente, y que a partir de la llave indicada la instalación se considera de propiedad particular.

Por tanto, si no existe llave de paso, no cabe hacer extrapolación alguna y no es posible entender que la titularidad del ramal deba necesariamente coincidir con la titularidad del suelo porque no es así.

A ello debemos añadir que la ausencia de esta llave de paso es responsabilidad de la demandada que debe asegurarse de delimitar la red pública de distribución en relación a las de carácter privativo, y no es admisible que ante la ausencia de tan esencial instrumento de regulación se pretenda a acudir a presunciones carentes de base jurídica en las que fundamentarse.

Resta un último argumento y es que la entidad demandada no refiere siquiera que el demandante hubiera incurrido en algún tipo de negligencia en el supuesto mantenimiento del ramal de distribución, lo cual es relevante porque aún el caso de admitirse la hipótesis defendida por la demandada, de que la tubería dañada fuera particular (que hemos rechazado), la compañía vendría obligada a supervisar que se hallaba en buen estado de mantenimiento (art. 25 del Reglament). Por lo demás, tampoco consta que este ramal de distribución hubiera sido construido por el propietario debiendo considerar que lo fue por la propia compañía, correspondiendo a esta parte la prueba de tal extremo ante el deber genérico de supervisión de las instalaciones de agua que le corresponde reglamentariamente y que la convierte en garante máxima de su correcto funcionamiento, salvo prueba en contrario.'

En la mateixa línia es pronuncia la sentència del TSJC, Sala Contenciosa administrativa, secció 5, de 28-1-13, esmentada per l'apel·lada al seu escrit d'oposició al recurs, que fa:

'La sentencia apelada viene a establecer que si bien la decisión de interrumpir el suministro de agua a los vecinos que viven en el DIRECCION001 del término municipal de Almacelles no encuentra amparo ni en alguno de los supuestos previstos en el artículo 15 del Reglamento del Servicio Municipal de Abastecimiento del Agua en Almacelles, ni en el pliego de condiciones económico-administrativas que rigen la contratación para la concesión de la explotación del servicio municipal del agua potable suscrito entre el Ayuntamiento de Almacelles y la concesionaria, Seragua, SA, lo cierto es que, tratándose de una tubería privada la que desde la red general conecta con las viviendas de los vecinos del DIRECCION001 y acreditado suficientemente su mal estado de conservación con fugas de agua que implican importantes pérdidas -aproximadamente un 84% de su volumen-, con perjuicio para los restantes vecinos del municipio, y malbaratamiento de los recursos hídricos, no procede la reanudación del suministro hasta tanto no se proceda a su reparación, bien directamente por parte de los usuarios propietarios de la instalación, bien mediante la contratación de un tercero que la realice, que puede ser la propia concesionaria del servicio.

QUINTO. Esta conclusión resulta acertada teniendo en cuenta el resultado de las pruebas practicadas en primera instancia tal como han sido ponderadas en la sentencia apelada, que llevan a la juez a quo a afirmar que fueron los propietarios de las fincas sitas en el DIRECCION001 los que sufragaron los gastos de la conexión de la red general de abastecimiento de agua potable con las instalaciones privadas de cada uno de los inmuebles, lo que es perfectamente compatible con la obligación legal de que el municipio suministre agua potable, y la contractual de que la concesionaria garantice la disponibilidad y regularidad del mismo. En este sentido el contrato suscrito entre el Ayuntamiento de Almacelles y la concesionaria, Seragua, SA, preveía que, en cuanto al mantenimiento de las tuberías del extrarradio, Seragua, SA, suscribiría los acuerdos correspondientes con los propietarios para asumir su mantenimiento si así lo deseban.

SEXTO. Así pues, no existiendo controversia sobre esta última cuestión, la referida a la inmediata reposición del servicio de agua potable al recurrente está condicionada al buen estado de la red que accede a su vivienda, sin que, dado que no está recepcionada por el Ayuntamiento de Almacelles la instalación que, específicamente abastece de agua potable los inmuebles sitos en el DIRECCION001 desde la red general, sufragada por los vecinos, exista obligación por parte del Ayuntamiento o de la concesionaria de asumir esta carga, cuando los antecedentes ponen de manifiesto, mediante la facturas aportadas por Agualia, Gestíon Integral del Agua, SA, que habían sido los vecinos -Comunitat Veins DIRECCION001 - los que, al menos en el año 2002, habían abonado los gastos correspondientes a la reparación de la tubería'

Finalment, la fotografia aportada de la reparació que s'ha realitzat en execució provisional de la sentència de primera instància reflecteix que el tub està esquerdat o fissurat, per la qual cosa s'ha de considerar que entra dintre de l'àmbit de responsabilitat del dret de propietat. El supòsit que ara s'examina és del tot diferent al que va donar lloc a la nostra sentència de 22-4-13, on la canonada d'on provenien les fuites només donava servei a un sol abonat i procedia directament de la conducció pública. El recurs, doncs, ha de ser desestimat.

QUART.La desestimació del recurs comporta la condemna a pagar les costes de segona instància.

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Desestimem el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Almudena i el Sr. Belarmino contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància de Solsona, en procediment de judici verbal núm. 499/18, que confirmem, i condemnem els apel·lants a pagar les costes de segona instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Doneu la destinació que procedeixi a el dipòsit que ha constituït la part recurrent per recórrer en apel·lació, d'acord amb el que disposa la DA 15ª de la LOPJ

Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i un recurs extraordinariper infracció processal (regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial, reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

D'acord amb el que disposa l' article 2 del Reial decret-llei 16/2020, de 28 d'abril, de mesures processals i organitzatives per fer front a la COVID-19 en l'àmbit de l'Administració de justícia, els terminis per a l'anunci, preparació, formalització i interposició de recursos contra sentències i altres resolucions que, d'acord amb les lleis processals, posin fi al procediment i que es notifiquin durant la suspensió de terminis que estableix el Reial decret 463/2020, de 14 de març, així com les que es notifiquin dins dels vint dies hàbils següents al 4 de juny de 2020, data de l'aixecament de la suspensió dels terminis processals suspesos, queden ampliats per un termini igual al previst per a l'anunci, preparació, formalització o interposició del recurs a la llei reguladora corresponent.

La mesura que recull el paràgraf anterior no s'aplica als procediments els terminis dels quals no van quedar suspesos, d'acord amb el que estableix la disposició addicional segona del Reial decret 463/2020, de 14 de març.

Així ho manem i ho signem.

Els magistrats

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i únicament per al compliment de la tasca que té encomanada, i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials, que l'ús que se'n pugui fer ha de quedar circumscrit a l'àmbit del procés, que se'n prohibeix la transmissió o comunicació per qualsevol mitjà o procediment i que s'han de tractar exclusivament per a finalitats pròpies de l'Administració de justícia, sens perjudici de les responsabilitats civils i penals establertes per al cas que se'n faci un ús il·legítim (Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell i Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals).

INFORMACIÓ PER ALS USUARIS DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA

D'acord amb el que disposen el Reial decret llei 16/2020 i l'Ordre JUS/394/2020, dictats com a conseqüència de la situació sobrevinguda arran de laCOVID-19, durant l'estat d'alarma i fins a tres mesos després que finalitzi:

- L'atenció al públic en qualsevol seu judicial o de la fiscalia s'ha de fer per via telefònica o a través del correu electrònic habilitat a aquest efecte, ambdós detallats més amunt, i en tot cas, s'ha d'ajustar al que estableix la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

- En els casos en què sigui imprescindible acudir a la seu judicial o de la fiscalia, cal obtenir prèviament la cita corresponent.

- Els usuaris que accedeixin a l'edifici judicial amb cita prèvia han de fer servir mascaretes pròpies i utilitzar el gel desinfectant a les mans.