Sentencia Civil Nº 423/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 136/2014 de 30 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 136/14

Procedent del procediment canviari núm. 525/12

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Cornellà de Llobregat

S E N T È N C I A NÚM. 423

Barcelona, a 30 de setembre de 2014.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLIO SERRA i Il·lmo. Sr. Ramón VIDAL CAROU,la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·lació número 136/14,interposat contra la sentència dictada en data 20 de desembre de 2013 en el procediment núm. 525/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Cornellà de Llobregat . Ha estat recurrent la Sra. Gabriela i apel·lada CAIXABANK, S.A.Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: 'DESESTIMO la causa de oposición planteada por Doña Mónica Viñas Romero en nombre y representación de Doña Gabriela , condenándole al pago de 14.671,46 euros más los intereses legales y las costas.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi.

La Sra. Gabriela s'oposa a la l'execució despatxada contra els seus béns en un procediment canviari que insta Caixabank, SA per reclamar la quantitat de 14.009,10€ com a principal del pagaré i 662,36€ d'interessos ordinaris al 9,75%.

Oposa la Sra. Gabriela que:

a) Tant els interessos de demora com els ordinaris són abusius i per tant no se li poden reclamar. Invoca al respecte la Llei de 23 de juliol de 1908 de repressió de la usura.

b) No se li ha notificat la declaració substitutiva del protest ni ha estat requerida de pagament

c) De la quantitat reclamada s'haurien de deduir els 1.919,85¿ que ja ha pagat.

L'oposició és desestimada. Raona el Jutjat, d'una banda, que no procedeix examinar el caràcter abusiu d'uns interessos moratoris que no es reclamen. D'altra, entén correctament efectuada la notificació i finalment, rebutja que es reclami amb excés perquè les quantitats abonades ja han estat deduïdes.

Contra dita resolució recorre la Sra. Gabriela que reprodueix la seva oposició.

SEGON.- Notificació del protest.

El motiu d'oposició no pot prosperar des del moment que la Sra. Gabriela és la signant del pagaré que es reclama i com a tal es troba obligada de la mateixa manera que l'acceptant d'una lletra de canvi ( article 97de la llei canviaria i del xec ).

Doncs bé, l' article 49 d'aquesta norma estableix expressament que, a manca de pagament, el tenidor tindrà contra l'acceptant i el seu avalista l'acció directa derivada de la lletra de canvi per reclamar sense necessitat de protest, tant en la via ordinària com a través del procés especial canviari, el previst en els articles 58 i 59.

Aquest article 49 és d'aplicació al pagaré per expressa disposició de l'article 96.

En tot cas, però, la tenidora del pagaré, davant el seu impagament, va efectuar la declaració substitutiva de protest i el va intentar notificar tant a l'acceptant com al seu avalista tal com consta en els documents units al foli 16 al 19.

Segons resulta del certificat emès per Unipost, no es va poder localitzar a la Sra. Gabriela en les dues ocasions que van acudir al seu domicili i es va deixar avís. Aquest domicili és el mateix en el que ha estat localitzada en aquest procediment la qual cosa permet concloure que, en situacions de normalitat, l'avís va arribar al seu coneixement. La demandada no al·lega circumstancies que ho hagueren impedit. El recurs en aquest punt ha de ser, per tant desestimat.

TERCER.- Interessos moratoris

L' article 58 de la llei canviaria i del xec permet al tenidor poder reclamar a aquell contra qui exerciti l'acció no només l'import de la lletra de canvi (aquí el pagaré) sinó també els interessos indicats conforme l'article 6.

Caixabank, SA reclama 662,36€ d'interessos ordinaris al tipus del 9,750€ que és el que consta en el pagaré. I si bé, en aquest títol també s'inclouen interessos de demora del 20,5% aquests interessos no es reclamen per la qual cosa no procedeix fer cap pronunciament sobre el seu caràcter abusiu com bé raona la sentència que es recorre, que per les mateixes raons ha de ser confirmada en aquest punt.

QUART.- Interessos remuneradors

Sosté la demandada que un interès remunerador del 9,75€ és abusiu perquè és contrari a l' article 1 de la llei 23 de juliol de 1908 .

Estableix aquesta norma en el seu article 1r que 'serà nul tot contracte de préstec en què s'estipuli un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas o en condicions tals que resulti aquell lleoní, havent-hi motius per estimar que ha estat acceptat pel prestatari a causa de la seva situació angoixant, de la seva inexperiència o del limitat de les seves facultats mentals'.

Al respecte raona el Tribunal Suprem en sentència de 18 de juny de 2012 que ' aunque la noción de usura se refiera etimológicamente al plano de los intereses. El control se proyecta sobre la relación negocial considerada en su unidad contractual'. I si és així, és perquè el control que estableix el legislador a través de la Llei de repressió de la usura, ni altera el principi de llibertat de preus ni la configuració tradicional dels contractes, sinó que ' se particulariza como sanción a un abuso immoral, especialmente grave o reprochable , que explota una determinada situación subjetiva de la contratación, los denominados préstamos usurarios o leoninos'.

El control del caràcter usurari d'un contracte incideix en unes dades objectivables com són que l'interès sigui notablement superior al normal del diner i el caràcter manifestament desproporcionat de les circumstàncies del cas, dades que permeten deduir que si s'ha acceptat el préstec en aquestes condicions és per la situació angoixosa del prestatari.

En el present supòsit les úniques dades de l'operació que consten de la documentació aportada (pagaré i rebuts a satisfets) no permeten deduir aquesta manifesta desproporció. Per la demandada no s'al·lega altra circumstància que el tipus d'interès ordinari que considera usurari.

Al respecte assenyala el Tribunal Suprem en l'esmentada sentència de 18 de juny de 2012 que ' la mera alegación de un interès elevado o su concurrència con una garantia hipotecaria, no determinan por ellas solas el caràcter usurario del préstamo, pues la ley exige en este plano , que además resulte manifiestamente desproprcionado por las circumstancias del caso, esto es, que debe contrastarse y ponderarse con las demàs circunstancias económicas del caso'.

En el present cas, no es pot considerar aquell interès ordinari com notablement elevat i més enllà de la simple confrontació amb el tipus de interès legal, no s'ha acreditat ni tan sols al·legat les circumstàncies que hagin concorregut per ponderar-se amb les econòmiques que resulten del contracte de préstec del que deriva el pagaré les quals ni s'han explicat. Altra cosa és que en aquests moments, la Sra. Gabriela es trobi en una situació econòmica difícil que li impedeixi continuar complint amb les seves obligacions. El recurs ha de ser, per tant, també desestimat en aquest punt.

CINQUÈ.- Deute que es reclama. Pagaments parcials.

Caixabank SA reclama 14.671,46€ dels quals 14.009 € corresponen a principal i 662,36€ a interessos ordinaris.

La demandada sosté que d'aquesta quantitat s'han de deduir les quantitats que ha satisfet en els mesos de setembre i octubre del 2011 i febrer del 2012 i que justifica amb els rebuts que aporta.

La sentència desestima l'oposició en aquest punt i després d'examinar aquesta documentació, també en aquest punt s'ha de confirmar la resolució dictada en la primera instància.

En primer lloc, s'observa que els 113,87€ i 202,99€ que reflecteixen els documents units al folis 50 i 51 són des pagaments parcials de la quota del préstec d'1 d'octubre de 2011, com s'indica en aquells documents. La quota d'aquell mes no ha estat abonada dos cops.

D'altra banda, les quotes corresponents als mesos de juliol a novembre del 2011 ja no han estat reclamades. En la darrera d'ells, satisfeta el 13 de febrer de 2012, es fa constar que amb aquest pagaments quedaven 14.009,10 € per amortitzar del préstec, quantitat que es correspon exactament amb la que es reclama en el present procediment com a principal.

Finalment només dir que no s'ha impugnat el càlcul d'interessos ni s'ha demostrat ni hi ha dades per deduir que els interessos abonats el 7 de juny de 2011 es tornin a reclamar.

El recurs ha de ser , per tant, totalment desestimat.

SISÈ.-Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant ( article 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Doña. Gabriela contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Cornellà de Llobregat en data 20 de desembre de 2013 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ-Barcelona, a ......................, el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.