Sentencia Civil Nº 43/2013, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 168/2012 de 29 de Enero de 2013

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció Segona

Rotlle d'apel·lació núm. 168/2012 Recurs d'apel·lació

NIG : 25120 - 42 - 1 - 2011 - 8104082

S E N T È N C I A NÚM.: 43/2013

Lleida, a vint-i-nou de gener de dos mil tretze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, constituïda per mi, Albert Guilanyà Foix, Magistrat President de la Secció Segona he vist, en grau d'apel·lació constituït en tribunal unipersonal, les actuacions de Judici verbal núm.: 1474/2011 del Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7) i del qual dimana el rotlle de sala núm.: 168/2012

Han estat parts, en qualitat d'apel·lant, COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000 DE ALCARRÀS, representada pel procurador JORDI DAURA RAMON i defensada per la lletrada CARMEN GIL ALÓS, i en qualitat d'apel·lat, REALE SEGUROS GENERALES, S.A. representat pel procurador JOSÉ Mª GUARRO CALLIZO i defensat pel lletrat ANTONI AULES MONTURIOL

Antecedentes

PRIMER.El Jutjat Primera Instància 1 Lleida (ant.CI-7) va dictar sentència que, en la seva part dispositiva, establia: '

FALLO

Que estimandola demanda interpuesta por el Procurador D. JOSE MARIA GUARRO CALLIZO, en nombre y representación de REALE SEGUROS GENERALES, S.A., contra la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000 (ALCARRAS) represenada por el Procurador D. JORDI DAURA RAMON, debo condenar y condeno a la demandada al pago a la actora de la cantidad de 4.269,76 euros, mas intereses legales y costas causadas. [...]'

SEGON.Contra la sentència esmentada la part demandada COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DIRECCION000 DE ALCARRÀS va interposar recurs d'apel·lació mitjançant un escrit, del qual es va donar trasllat a les part contrària la qual s'hi va oposar .

TERCER.Seguidament es van elevar les actuacions a aquesta Audiència Provincial Secció Segona, que va acordar formar rotlle i designar el magistrat competent per conèixer del recurs, al qual es van passar les actuacions per dictar la resolució corresponent.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada apel·la la sentència de primera instància tot al·legant un error en la valoració de la prova atès que la jutge a quo malgrat descriure correctament la jurisprudència al voltant de l' article 22 de la LCS i admetre la possibilitat de que s'acrediti per qualsevol mitja de prova la manifestació de voluntat de no prorrogar el contracte, acaba entenen que no hi ha constància de que la part actora hagués rebut la comunicació de la demandada donant per no prorrogat el contracte, quan en realitat consta perfectament acreditat.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència a l'entendre que la declaració de voluntat és recepticia i la companyia no ha rebut res.

SEGON. Certament que quan cal valorar la prova practicada ha de fer-se de forma lògica i racional i el cert és que en el cas present, que l'únic que es discuteix és si la part actora va ser coneixedora o no de la intenció de la part demandada de no renovar el contracte, atès que ningú discuteix l'abast de l' article 22 de la LCS i el caràcter receptici que cal que tingui la comunicació, cal decantar-se per entendre que sí que ho va conèixer la part actora abans del termini dels dos mesos, sinó no tindria cap sentit l'e-mail que la corredoria d'assegurances envia a la comunitat de propietaris fent-los avinent propostes d'altres companyies que contesten altres que la comunitat els hi comunica que té. Tampoc tindria massa raó d'esser que la demandada si no estigués plenament convençuda de que el contracte no s'ha prorrogat, arribés a contractar nova assegurança amb AXA, assegurança de la que n'existeix una clara prova amb el llistat de sinistres de la comunitat que durant l'any 2011 aquella se'n ha fet càrrec. Per tant, no és correcte entendre que solament és possible la comunicació de la intenció de no prorrogar el contracte mitjançant correu certificat amb acusament de rebuda, com manifesta la jutge a quo (que per cert no deixa constància del que s'envia) sinó que també hi hauria altres mitjans, àdhuc la manifestació verbal, sempre que s'acrediti, i el fet és que la contestació de la pròpia corredoria mitjançant e-mail és una mostra clara de que aquells estaven ja assabentats de la voluntat de la comunitat de no prorrogar el contracte.

Pel que fa a les al·legacions relatives a que, en tot cas, la cia d'assegurances no hauria rebut cap comunicació, sigui cert o no que aquella es va enviar (a les actuacions en consta el que en seria una copia) i que es va rebre efectivament a la companyia, és el cert que les comunicacions de les intencions de no prorrogar el contracte efectuades directament a la corredoria d'assegurances tenen el mateix efecte que les fetes a la pròpia companyia i en base al que es diu a la Disposició Addicional 10 de la Llei 26/2006 que va modificar l' article 21 de la LCS i que fa ' Las comunicaciones efectuadas por un corredor de seguros al asegurador en nombre del tomador del seguro surtirán los mismos efectos que si la realizara el propio tomador, salvo indicación en contrario de éste.'

En definitiva escau revocar la sentència de primera instància i desestimar totalment la demanda.

TERCER.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC , en relació a l'article 398 no és procedent fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada a l'haver-se estimat el recurs. Malgrat tot sí que escau imposar les de la primera instància a la part actora.

Fallo

ESTIMOel recurs d'apel·lació interposat pel procurador Daura contra la sentència de data 11 de gener de 2012 del Jutjat de primera instància número 1 de Lleida que REVOCOi en el seu lloc ABSOLCa la part demandada dels pediments de la part actora a la que CONDEMNOal pagament de les costes causades en la primera instància i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb una certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Aquesta és la meva sentència, que pronuncio, mano i signo.

PUBLICACIÓ.En el dia de la data i en audiència pública, el/la magistrat/ada ponent Sr. Albert Guilanyà Foix ha llegit i ha publicat la sentència anterior. En dono fe.