Sentencia Civil Nº 43/2014, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 188/2013 de 29 de Enero de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 188/2013

Procediment ordinari núm. 1335/2010

Jutjat Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Balaguer

SENTÈNCIA núm. 43/2014

PRESIDENT:

IL·LM.SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS:

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ

Lleida, vint-i-nou de gener de dos mil catorze

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 1335/2010, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Balaguer, en virtut del recurs interposat per Lucio , representat per la procuradora Elisabet Guarné Tañà i assistit pel lletrat Pere Rubinat Forcada contra la sentència de data quinze de juny de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 188/2013. La part apel·lada és Valentina , representada pel procurador Xavier Pijuan Sánchez i assistida pel lletrat Josep Gómez Dominguez . És ponent d'aquesta resolució l'IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX, Magistrat President d'aquesta Audiència Provincial .

Antecedentes

PRIMER.La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quinze de juny de dos mil dotze , és la següent: 'DECISIÓ.- FALLO

Que ESTIMANDO íntegramente la demanda formulada por el Procurador de los Tribunales D. Xavier Pijuán Sánchez, en nombre y en representación de D.ª Valentina , contra D. Lucio , representado por la Procuradora D.ª Elisabet Guarne Taña, CONDENO a D. Lucio a pagar a D.ª Valentina la cantidad de QUINCE MIL VEINTICINCO EUROS CON TREINTA CÉNTIMOS(15.025,30 EUROS), más los intereses legales tal y como constan en el fundamento de derecho cuarto de esta resolución.

Con expresa imposición de costas a la parte demandada. [...]'

SEGON.Contra l'anterior sentència, Lucio va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària; un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER.La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 29 de gener de 2014 per a la votació i decisió.

QUART.En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER.La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant, en primer lloc, la incongruència de la sentència a l'haver-se aquella pronunciat sobre accions no exercitades amb alteració d'ofici de l'acció; al·lega així mateix la incongruència entre l'acció exercitada i la part dispositiva atès que tot portava a pensar que s'exercitava una acció de reclamació de drets exclusivament legitimaris (llegítima i en el seu cas, suplement) però no de drets successoris; finalment, s'al·lega l'existència d'una dualitat real de les accions de lliurament de llegat i de reclamació de llegítima i el seu suplement, accions en que l'exercici de l'una exclou la de l'altra i en la demanda en cap cas es fa expressa menció a que es reclami cap llegat i sempre es refereix a reclamació de llegítima. Tot plegat converteix a la sentència de primera instància en incongruent i escau la seva revocació.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància atès que des d'un inici la part demandada és sabedora de quina és la reclamació que s'efectua i quina és la base d'aquella reclamació, això és la clàusula testamentaria corresponent.

SEGON. S'ha pronunciat aquesta sala en nombrosíssimes en relació a la congruència de la sentència i l'aplicació del principi 'iura novit curia' i així per exemple i per citar-ne una de recent, en la de 13 de juliol de 2013 dèiem:

' Sobre el principio de congruencia la jurisprudencia ha venido estableciendo que impone la racional adecuación del fallo a las pretensiones de las partes y a los hechos, pero no la absoluta concordancia de modo que el juzgador está facultado para establecer su juicio crítico de la manera que entienda más ajustada, pudiendo aplicar normas distintas e incluso no invocadas por los sujetos del pleito, condicionadas por el componente fáctico esencial de la acción ejercitada y la no alteración de dicha causa petendi. Al respecto el TS en S. 7/4/2000 dispone: ' Como dice la sentencia de 6 de octubre de 1998, el principio de congruencia impone la racional adecuación del fallo a las pretensiones de las partes y a los hechos objeto de las mismas, pero no la absoluta concordancia de manera que con el debido respeto al componente jurídico de la acción y al soporte fáctico ofrecido por los litigantes, el Juzgador está facultado para establecer su juicio critico de la manera que entienda más ajustada, y de ahí que, en atención al principio 'iura novit curia', en conexión con el de 'da mihi factum, dabo tibi ius', pueda aplicar normas distintas e, incluso, no invocadas por los sujetos del pleito, a la situación real establecida por los mismos, pero la observancia de esta máxima nunca se efectuará de forma libre e ilimitada, pues siempre ha de condicionarse al componente fáctico esencial de la acción ejercitada, constituido por los hechos alegados por los litigantes, así como a la inalterabilidad de la 'causa petendi', ya que lo contrario vulneraría el principio de contradicción y, por ende, el derecho de defensa, lo que ha sido ratificado reiteradamente por esta Sala, aparte de otras, en sentencias de 30 de junio de 1983 , 10 de mayo de 1986 , 7 de octubre de 1987 y 9 de febrero de 1988 '.

O com diu la STSJ de 24 d'abril de 2006, Sentència 15/2006 :

'El juicio sobre la congruencia de la resolución judicial precisa de la confrontación entre su parte dispositiva --dictum-- y el objeto del proceso, delimitado por sus elementos subjetivos --las partes-- y objetivos --la causa de pedir y el petitum-- ( SS TS 1ª núm. 176/2005 de 22 Mar . y núm. 354/2005 de 13 May . y S TSJ Cataluña núm. 1/2002 de 10 Ene ). En relación con estos últimos, la adecuación debe extenderse tanto al resultado que el litigante pretende obtener, como a los hechos que sustentan la pretensión y al fundamento jurídico que la nutre ( SS TS 1ª núm. 1067/2004 de 28 Oct . y núm. 235/2005 de 6 Abr .), sin perjuicio del cambio de punto de vista del Tribunal respecto al mantenido por los interesados, siempre que se observe un absoluto respeto para los hechos, si bien con la facultad del juzgador de

fijar los alegados de modo definitivo según el resultado de las pruebas ( S TS 1ª núm. 227/2004 de 30 Mar .). Pero para llevar a cabo dicha comparación no se precisa constatar una exactitud literal y rígida, sino que basta que se dé la racionalidad y la lógica jurídica necesarias, así como una adecuación sustancial, lo que faculta a ejercer una cierta flexibilidad ( SS TS 1ª núm. 317/2004 de 22 Abr . y núm. 1191/2004 de 20 Dic .), de manera que no se considera infringido el principio de congruencia en aquellos casos en que los términos del suplico y los del fallo no son literalmente iguales, siempre que respondan a una unidad conceptual y lógica, sin que se haya alterado sustancialmente la pretensión procesal ( SS TS 1ª núm. 413/2003 de 29 Abr . y núm. 235/2005 de 13 May .).'

En el cas d'autos la part demandada sap sobradament des d'un inici que és el que vol la part actora i quina és la raó per la que ho vol, és a dir quina empara jurídica té, i així solament cal veure com ja abans de l'inici del procediment li va remetre el corresponent requeriment a la part demandada fent-li avinent que és el que demanava, i davant de la contestació de que l'hereu pretenia pagar-ho amb el lliurament d'una finca, li va contestar que volia que se li pagués en diners, tot transcrivint el contingut de la disposició testamentaria corresponent. Per tant, des d'un inici la part demandada és sabedora de que és el que vol la part actora i quina és la causa per la que ho demana el que fa que, quan la jutge a quo aplica l' article 218 de la LEC , ho fa respectant escrupolosament el contingut de la jurisprudència del TS i al doctrina del TC en la matèria i que permeten que, el jutge a quo, sense apartar-se de la raó petitòria i respectant els fets, tot i que acudint a fonaments de dret diferents dels que les parts hagin volgut fer valer, resolgui d'acord amb les normes aplicables al cas, encara que no hagin estat esmentades o al·legades encertadament pels litigants.

Tanmateix en el cas present resulta que en l'acte de l'audiència prèvia el jutge a quo ja es pronuncia al respecte de l'excepció oposada per la demandada i relativa a la manca de claredat de l'acció exercitada, tot rebutjant aquella excepció, i sense que la part ara apel·lant formulés cap tipus de recurs contra aquella decisió ans al contrari a l'haver manifestat expressament la seva conformitat. Finalment, també escau destacar que els fets controvertits es varen fixar definitivament en l'acte de l'audiència prèvia en: la valoració de l'actiu del cabal relicte; la valoració del dret de legitima de la part actora i la valoració dels interessos corresponents. Per tant, no hi ha cap incongruència atès que la sentència es pronuncia sobre allò que va ser objecte de controvèrsia i que va quedar fixat com a tal a l'acte de l'audiència prèvia, on a més i de forma insistent, la part actora va manifestar que efectuava una reclamació de quantitat per import de 2.500.000 pts (15.025,3 €) atès que aquella era la quantitat que li corresponia en l'herència de la seva mare, desconeixent en aquell moment quina part era llegítima i quina mera liberalitat, la qual cosa permetia sobradament a la part demandada defensar-se d'aquell pediment. Altrament en la seva pètita en la demanda, la part actora expressament es refereix a dos tipus d'interessos quan fa '...mas los intereses legales que se hayan devengado desde el fallecimiento de la progenitora hasta la interpelación judicial respecto de la legitima estricta, así como los intereses judiciales que se devenguen desde la reclamación judicial hasta el efectivo pago...', distingint clarament la reclamació de llegítima de la resta i sense que se'n pugui deduir que s'exercita solament una acció de reclamació de legitima, i en el seu cas de suplement, cosa per altra banda que seria il·lògica a la vista de que la part actora des d'un inici afirma desconèixer quin pugui ser l'import del cabal relicte i per tant veient-se impossibilitada ab initioper al càlcul de la llegítima.

El recurs doncs, haurà d'esser desestimat.

TERCER.Atès el que disposa l' article 394 de la LEC i a l'haver-se desestimat el recurs s'imposen les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEMel recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Elisabet Guarné Tañà contra la sentència de data 15 de juny de 2012 del jutjat de primera instància i instrucció número 1 de Balaguer que CONFIRMEMen tots els seus extrems i amb imposició a la part apel·lant de les costes causades en la present instància.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

MODE D'IMPUGNACIÓ: Contra aquesta resolució caben els recursos extraordinaris de cassació i d'infracció processal si es donen els requisits que estableixen els articles 466 i següents de la Llei d'enjudiciament civil, havent d'acompanyar amb l'escrit d'interposició els dipòsits (mitjançant ingrés en el compte de dipòsits i consignacions d'aquest Tribunal) i taxes corresponents, en el supòsit d'estar obligat a això.

PUBLICACIÓ.El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.