Sentencia CIVIL Nº 43/2017, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 769/2016 de 07 de Febrero de 2017

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

ROTLLO DE APEL LACIÓ Núm. 769/2016

JUDICI VERBAL Núm. 337/2016

JUTJAT DE PRIMERA INSTANCIA Nº 4 - TORTOSA

SENTÈNCIA

MAGISTRAT IL LM. SR.

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)

Tarragona, a 7 de febrer de 2.017.

Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial elRECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Domingo representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Amela Rafales i assistit per ell mateix en la seva condició de Lletrat, contra la Sentència de 14 de novembre de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 4 de Tortosa, judici verbal núm. 337/2016 , al qual figura com a part demandant l'apel lant, i com a part demandada DÑA. Miriam .

Antecedentes

PRIMER.La resolució recorreguda conté la següent Decisió:

'Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por el procurador Jesús Escolano Cladelles, en nombre y representación de Domingo , CONDENO a la demandada a lo pago de 118,55 euros sin imposición de las costas causadas.'

SEGON.Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Domingo .

Fundamentos

PRIMER. Pronunciaments impugnats.

Interposa la representació processal del Sr. Domingo el present recurs d'apel lació contra la sentència que estima en part la seva demanda en reclamació d'honoraris professionals com a Lletrat, al legant incorrecta aplicació del barem (referint-se als criteris orientadors dels Col legis d'Advocats de Catalunya), així com errònia valoració de la prova.

Ara bé, abans d'entrar, si escau, en l'anàlisi dels motius al legats, és necessari resoldre la qüestió referent a si és o no admissible el present recurs d'apel lació ja que l'import del present judici verbal és inferior a 3.000.- euros, al reclamar-se inicialment al procediment monitori 3.013,50.- euros, reconeixent la demandada al contestar el monitori ser deutora de 878.- euros, consignant tal quantitat (foli 84), raó per la qual el posterior judici verbal s'ha seguit per la diferència (v. decret de 14-09-2016, foli 86:'... procede incoar el correspondiente procedimiento de juicio verbal por la cantidad restante que reclama el acreedor..'), es a dir, 2.135,50.- euros, disposant l' article 455 de la LEC que'1. Las sentencias dictadas en toda clase de juicio, los autos definitivos y aquéllos otros que la ley expresamente señale, serán apelables, con excepción de las sentencias dictadas en los juicios verbales por razón de la cuantía cuando ésta no supere los 3.000 euros'.

SEGON. Admissibilitat del present recurs d'apel lació.

S'ha de partir d'una dada essencial com és que el present judici verbal procedeix d'un inicial procediment monitori. Aquest Tribunal, tal i com vam posar de relleu per exemple a la nostra sentència de 21-04-2015 (Roj: SAP T 544/2015 - ECLI:ES:APT:2015:544), ve mantenint el següent criteri:

'Así, en nuestro Auto de 23-julio-2013, cuestión de competencia 194/13 , abordamos el estudio de la naturaleza procesal e interrelación entre el inicial procedimiento monitorio y el subsiguiente juicio declarativo - verbal u ordinario- tras formularse oposición en aquél: 'no se trata de dos procesos diferentes, el monitorio y el ordinario, sino de un solo procedimiento monitorio, de naturaleza declarativa especial, que tiene distintas fases, siendo en la primera donde se sustancia la solicitud, el requerimiento de pago y, según la posición del requerido, se abre la ejecución o, en caso de oponerse, se sustancia la misma en una segunda fase (juicio verbal u ordinario, según sea la cuantía) pero sin entender que tengan una naturaleza autónoma e independiente de la solicitud inicial sino que es el modo de resolver con efecto de cosa juzgada la contienda, por lo que necesariamente se encuentra vinculado al monitorio'; així, per exemple, igualment mantenim, en consonància amb aquest criteri, que'ya nos hemos pronunciado al menos en dos ocasiones: en la SAP de Tarragona, sección 3ª, de 12-Marzo-2009 (ROJ: SAP T 215/2009 ), y en la SAP de Tarragona, sección 3ª, de 06-Julio-2009 (ROJ: SAP T 1006/2009 ). En la primera de estas resoluciones ya dijimos: 'Procedint el present procediment ordinari d'un previ procediment monitori, o dit d'una altra manera, havent-se transformat o derivat el previ monitori en el present ordinari per així voler-lo l'actora, la quantia d'aquest ordinari -com les parts- ha de ser la mateixa que la del previ procediment monitori del que deriva. Si es volen alterar aquests elements, l'actor ha d'anar -i perfectament ho pot fer- a un ordinari desvinculat del monitori previ, per la qual cosa és suficient que presenti una demanda d'ordinari fora del termini legalment previst dels 30 dies, demanda de la que ja no coneixerà necessàriament el mateix jutjat que coneix del monitori, i que produirà l'arxiu del monitori amb costes ( art. 818.2 LEC ), efectes aquests ben diferents a quan es presenta l'ordinari com a continuació del monitori, el que demostra la vinculació del verbal o ordinari posterior amb el previ monitori quan l'actor voluntàriament presenta l'ordinari en el termini dels 30 dies i, per tant, com a continuació del monitori. En definitiva, en una casos es produirà l'arxiu del monitori mentre que en els altres el que es produeix és la derivació o transformació del monitori en ordinari. Si es volen aprofitar les avantatges del monitori, s'ha de fer lògicament amb les limitacions legals d'aquest procediment, de manera que si hi ha oposició i l'actor vol continuar, segons la quantia, bé amb el verbal o bé amb l'ordinari posterior, aquests procediments, que deriven del monitori i suposen doncs la transformació d'aquest, tenen les limitacions de quantia i de parts del monitori del que deriven'(sentència de 14-01-2014, ROJ: SAP T 167/2014 - ECLI:ES:APT:2014:167 ).

D'altra banda, per als casos com el present en que la part demandada reconeix deure part de la quantitat total reclamada, l' article 818 de la LEC disposa que'Si la oposición del deudor se fundara en la existencia de pluspetición, se actuará respecto de la cantidad reconocida como debida conforme a lo que dispone el apartado segundo del artículo 21 de la presente Ley ', precepte que assenyala que'2. Cuando se trate de un allanamiento parcial el tribunal, a instancia del demandante, podrá dictar de inmediato auto acogiendo las pretensiones que hayan sido objeto de dicho allanamiento. Para ello será necesario que, por la naturaleza de dichas pretensiones, sea posible un pronunciamiento separado que no prejuzgue las restantes cuestiones no allanadas, respecto de las cuales continuará el proceso. Este auto será ejecutable conforme a lo establecido en los artículos 517 y siguientes de esta Ley '; es a dir, el fet de que interposat un procediment ordinari, posteriorment com a conseqüència de l'aplanament parcial del demandat l'import reclamat sigui inferior a la quantia del judici verbal, en cap cap suposa un canvi de procediment.

Tot això aplicat al present litigi implica, a judici del Tribunal, que sent la petició inicial superior als tres mil euros, sigui admissible el recurs d'apel lació contra la sentència recaiguda en el posterior judici verbal. En últim terme, en cas de dubte s'ha de donar prioritat al principi de tutela judicial efectiva consagrat a l' article 24 de la CE .

Aquesta decisió implica que el Tribunal entri a conèixer dels motius de fons del recurs d'apel lació.

TERCER. Errònia valoració de la prova i incorrecta aplicació dels criteris orientadors dels Col legis d'Advocats de Catalunya.

Considera el Tribunal que per tal de resoldre la qüestió de fons del present recurs s'ha de partir de la doctrina general sobre la relació contractual Lletrat / Client i els honoraris professionals. Així, com posa de relleu la STS de 28-06-2012 (ROJ: STS 5762/2012 ),'la relación contractual existente entre abogado y cliente se desenvuelve normalmente en el marco de un contrato de gestión que la jurisprudencia construye, de modo no totalmente satisfactorio, con elementos tomados del arrendamiento de servicios y del mandato ( SSTS de 28 de enero de 1998 , 23 de mayo de 2006 y 27 de junio de 2006 , 30 de marzo de 2006, RC n.º 2001/1999 , 14 de julio de 2005, RC n.º 971/1999 , 26 de febrero de 2007, RC n.º 715/2000 , 2 de marzo de 2007, RC n.º 1689/2000 , 21 de junio de 2007, RC n.º 4486/2000 , 18 de octubre de 2007, RC n.º 4086/2000 , 22 de octubre de 2008, RC n.º 655/2003 )'. A més, declara la STS de 21-juliol-2014 (ROJ: STS 3564/2014 - ECLI:ES:TS:2014:3564):'7. Fuera del concurso de acreedores, la cuantificación de los honorarios del letrado por los servicios prestados con ocasión de un procedimiento judicial, puede llegar a suscitarse en dos escenarios distintos: el primero, cuando existe una controversia entre el cliente y su letrado; el segundo, cuando ha existido condena en costas, y para la reclamación de los honorarios de letrado a la otra parte, se procede a la preceptiva tasación de costas, con ocasión de la cual se impugnan los honorarios del letrado por excesivos.

i) En el primer caso, ya hemos afirmado en alguna ocasión querige el principio de libre determinación de la remuneración de los servicios jurídicos prestados por un letrado, sin que tengan carácter vinculante las normas del Colegio de Abogados correspondiente, por ser meramente orientadoras ( Sentencia 314/2013, de 17 de mayo ). Este principio ha quedado reforzado con la Ley 17/2009, de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, que traspone la Directiva 2006/123/ CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre, relativa a los servicios en el mercado interior, que prohíbe toda ' restricción a la libertad de precios, tales como tarifas mínimas o máximas o limitaciones a los descuentos ' [ art. 11. g)]. Y por la Ley 25/2009, de 22 de diciembre , de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, que introduce un nuevo art. 14 a la Ley de 2/1974, de 13 de febrero , sobre Colegios Profesionales, según el cual '(l) os Colegios Profesionales y sus organizaciones colegiales no podrán establecer baremos orientativos ni cualquier otra orientación, recomendación, directriz, norma o regla sobre honorarios profesionales, salvo lo establecido en la Disposición Adicional Cuarta '. Esta disposición adicional justifica la existencia de los baremos orientativos para la tasación de costas y la jura de cuentas. ii) Y en el segundo caso (tasación de costas), es reiterada la doctrina de esta Sala de que 'en materia de impugnación de los honorarios de Letrado por excesivos, debe atenderse a todas las circunstancias concurrentes, tales como trabajo realizado en relación con el interés y cuantía económica del asunto, tiempo de dedicación, dificultades del escrito de impugnación o alegaciones, resultados obtenidos, etc., sin que por tanto sean determinantes por sí solos ni la cuantía ni los criterios del Colegio de Abogados, precisamente por ser éstos de carácter orientador' [Auto de 12 de abril de 2011 (recurso núm. 1018/2008)]'.

A més i com ja hem dit en resolucions anteriors (v. per exemple, sentències de 08-01-2010 , de 13-07-2011 , de 16-07-2013 i de 19-11-2013 ):' SEGON.- Com dèiem a la nostra Sentència de 8 de gener de 2010 , estableix l'art. 44 de l'Estatut General de l'Advocacia, '1. L'advocat té dret a una compensació econòmica adequada pels serveis prestats, com també al reintegrament de les despeses que se li hagin causat. La quantia dels honoraris ha de ser convinguda lliurement entre el client i l'advocat, amb respecte a les normes deontològiques i sobre competència deslleial. A falta d'un pacte exprés en contra, per a la fixació dels honoraris es poden tenir en compte, com a referència, els barems orientadors del col legi en l'àmbit del qual actuï, aplicats d'acord amb les regles, els usos i els costums d'aquest, normes que, en tot cas, tenen caràcter supletori d'allò convingut i que s'apliquen en els casos de condemna en costes a la part contrària. (...)'. Del anterior precepte resulta, per quan, com al present cas, no s'han pactat entre advocat i client els honoraris del primer, que aquests honoraris del contracte de serveis existent entre les parts s'han de determinar, a falta d'acord, pels Tribunals, atenent fonamentalment a proves pericials, com són els dictàmens aplicant els barems orientadors del col legi respectiu. Així ho reitera la Jurisprudència, com la Sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, S 25-6-2007, núm. 780/2007 ....... . Per tant, els Tribunals han de calcular-los tenint en compte, com a referència merament orientadora, els barems orientadors del col legi, sense perjudici de valorar també altres factors, com la complexitat del plet, naturalesa de l'assumpte o interès econòmic del mateix .......'.

Al present supòsit, i tenint present la doctrina i criteris jurisprudencials citats, en especial que es tracta de criteris orientadors i dels treballs desenvolupat per l'actor, no es considera correcte l'import dels honoraris fixats pel Jutge d'instància d'acord amb els propis paràmetres (Criteris Orientadors) utilitzats a la sentència i que no han estat impugnats (sí la quantia final resultant). Així:

* Procediment d'execució forçosa 193/2015 (4.517,82 euros): aplicant correctament el criteri 4.2.1.b) i el factor 2, escala 2, l'import ascendeix, IVA inclòs, a 764,89.- euros (fins 3.000 € = 450 € / resta al 12% = 182,14 € /21% IVA = 132,75 €).

S'ha de dir que a l'escrit d'oposició al procediment monitori, la part demandada manifesta que aquest procediment'costaria 800,00 €'(foli 79 revers), però la part apel lant als seus càlculs del recurs ho valora en 764,89.- euros, essent aquesta quantitat la que s'ha d'atorgar.

* Procediment d'execució de mesures 126/2015 (7.200 euros): aplicant correctament el criteri 4.2.1.c) i el factor 3, escala 2, l'import ascendeix 1.488,30 euros (fins 3.000 € = 600 € / resta al 15% = 630 € /21% IVA = 258,30 €).

S'ha de precisar que el Tribunal no considera oportú, atès el caràcter orientatiu dels criteris i de que no implica en realitat una feina extra ni un plus de onerositat, comptabilitzar a part la modificació del règim de visites, tal i com pretén el recurrent.

* Procediment 246/15, al qual es va realitzar una funció d'assessorament pel Lletrat i acompanyament al lliurament de claus, es considera totalment correcta la quantitat de 150.- euros atorgada per la sentència d'instància, i no la de 350 € demanada per la part apel lant atès que no es justifica aquest superior import.

Per tant, l'import dels honoraris suma la xifra de 2.403,19 euros; estan d'acord la part recurrent (v. foli 125) i la sentència d'instància (foli 116) de que la part demandada ha abonat 1.978 euros, la diferència és de 425,19.- euros, essent aquesta la quantitat que ha d'abonar la Sra. Miriam , incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda de procediment monitori, i respecte dels interessos de l' article 576 de la LEC s'ha de distingir: s'aplicaran a la quantitat de 118,55 euros reconeguts a la sentència d'instància des de la data d'aquesta; en quant al resto (306,64.- euros), s'aplicaran des de la data de la present resolució, la qual cosa implica l'estimació del recurs d'apel lació i la revocació de la resolució impugnada en els termes assenyalats, sense imposició de les costes de la instància.

QUART. Costes de la segona instancia.

Ex. article 398 LEC , l'estimació del recurs d'apel lació determina la no imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Fallo

S'ESTIMA EL RECURS D'APEL LACIÓ interposat per pel Sr. Domingo contra la Sentència de 14 de novembre de 2.016 dictada pel Jutjat de Primera Instància nº 4 de Tortosa, judici verbal núm. 337/2016 , REVOCANT-SE aquesta resolució al sentit de condemnar a la Sra. Miriam a abonar a l'actor la quantitat de 425,19.- euros, incrementada amb els interessos de l' article 1.108 del CC des de la data de presentació de la demanda de procediment monitori, i respecte dels interessos de l' article 576 de la LEC s'aplicaran a la quantitat de 118,55 euros reconeguts a la sentència d'instància des de la data d'aquesta, i en quant al resto des de la data de la present resolució.

No s'efectua imposició de les costes de la segona instància.

S'acorda donar al dipòsit constituït la destinació legalment prevista.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordo i signo.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día nueve de febrero de dos mil diecisiete. Doy fe.