Sentencia CIVIL Nº 43/2019, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 713/2018 de 25 de Enero de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil

Carrer Canyeret, 1 - Lleida

25007 Lleida

Tel. 973705820

Fax: 973700281

A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat

NIG 2512042120158031459

Recurs d'apel lació 713/2018 D

Matèria: Procediment Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 1 de Lleida

Procediment d'origen: Divorci contenciós 149/2016

Part recurrent / Sol licitant: Valentín

Procurador/a: Mª ANTONIA VILA PUYOL

Advocat/ada: Rosa Mª Mezquida Casasses

Part contra la qual s'interposa el recurs: Claudia

Procurador/a: ARES JENE ZALDUMBIDE

Advocat/ada: ALBA PONS

SENTÈNCIA NÚM. 43/2019

President:

ALBERT GUILANYÀ I FOIX

Magistrats:

Albert Montell Garcia

ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, 25 de gener de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 10 d'octubre de 2018 es van rebre les actuacions de Divorci contenciós 149/2016, procedents del Jutjat de Violència sobre la Dona núm. 1 de Lleida , a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Mª ANTONIA VILA PUYOL en representació de Valentín , contra Sentència de data 07/06/2018, subsanada per interlocutòria de data 12/06/2018, en què consta com a part apel lada la procurador/a ARES JENE ZALDUMBIDE, en representació de Claudia .

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'ESTIMO PARCIALMENTEla demanda formulada a instancia de D. Valentín representado por la procuradora Da. Maria Antonia Vila Puyol, y asistida por la letrada D. Rosa Maria Mezquida Casasses contra Da. Claudia representada por la procuradora D. Ares Jené Zaldumbide, y asistida por la letrada D. Alba Pons Sala, y siendo parte el Ministerio Fiscal,

DESESTIMOla demanda reconvencional formulada a instancia de D. Claudia representada por la procuradora D. Ares Jené Zaldumbide, y asistida por la letrada D. Alba Pons Sala, y siendo parte el Ministerio Fiscal.

DEBO DECLARAR Y DECLARO:

1- La disolución poi divorcio del matrimonio celebrado el día 8 de septiembre de 2006 en Lleida entre D. Valentín y Claudia , con todos los efectos legales inherentes a dicha declaración.

2-Patria potestad, potestad parental, de los menores Basilio y Martina compartida por los progenitores,

3-Guarda y custodia de los menores Basilio y Martina para la madre.

4-El régimen de visitas del padre con respecto de los menores se realizará de la siguiente manera: fines de semana alternos desde el viernes a la salida del colegio hasta el domingo a las 20 horas cuando los menores serán retornados al domicilio materno por una tercera persona si existieren entre ambos medidas penales.

También procede fijar que el padre pueda estar en compañía de los menores, en defecto de acuerdo, los martes desde la salida del colegio hasta el miércoles a la entrada al colegio.

5-Respecto a las vacaciones escolares, atendiendo a lo propuesto por las partes, y para el caso de desacuerdo entre los progenitores, se acuerda el siguiente régimen de visitas:

-Las vacaciones de Navidad se dividirán en dos periodos el primero desde las 18.30 horas del último día de clase hasta las 10.00 horas del 31 de diciembre y el segundo de las 10.00 horas del 31 de diciembre a las 20.00 horas del día anterior a la reanudación de las clases.

-Las vacaciones de Semana Santa se dividirán en dos periodos el primero de las 18.30 horas del último día de clase hasta las 21100 horas del miércoles santo y el segundo desde las 20.00 horas del miércoles santo hasta las 20.00 horas del lunes de pascua

-Las vacaciones de verano comprenderán desde el primer dia de finalización del colegio hasta el día de reanudación de las clases, y se dividirán por mitad y por periodos quincenales.

En todo caso la elección del periodo vacacional se hará por acuerdo entre los padres, y en defecto del mismo el padre elegirá el periodo en los años pares y la madre en los años impares. Durante los periodos vacacionales queda en suspenso el régimen ordinario de visitas.

También procede acordar que los menores podrán estar en contacto telefónico con el otro progenitor, en caso de desacuerdo, los jueves entre las 18.00 horas y las 19.00 horas.

6-Se fija en 250 euros mensuales la cantidad que el padre deberá abonar en concepto de pensión de alimentos para cada uno de sus hijos, cantidad que deberá ser abonada dentro de los cinco primeros días de cada mes y por mensualidades anticipadas en la cuenta que designe la madre, que será la encargada de destinarla a sufragar las necesidades del menor en cada momento. Dicha cantidad se actualizará anualmente conforme al IPC u otro índice que le sustituya.

7-Respecto a los gastos extraordinarios se pagarán por mitad por cada

progenitor, y serán aquellos imprevisibles, de carácter no periódico, necesarios y respecto a los que se ha tenido que haber obtenido el consentimiento previo del otro progenitor, salvo que los gastos sean urgentes.

8-El uso del domicilio familiar se atribuye a los menores, y en consecuencia al progenitor custodio.

9-No procede fijar importe alguno en concepto de prestación compensatoria, ni fijar cantidad alguna en concepto de indemnización por razón del trabajo, ni procede en este procedimiento la liquidación del régimen económico matrimonial, ni en consecuencia la atribución del uso de bienes inmuebles o bienes muebles.

10-Respecto de las costas cada parte deberá hacerse cargo de las propias y las comunes por mitad.

Firme esta resolución comuníquese al Registro Civil de Lleida. [...]'

I el contingut de la part dispositiva de la interlocutòria de data 12/06/2018, es el següent:

'HA LUGAR A RECTIFICARla sentencia de fecha 7 de junio de 2018, y en consecuencia en el encabezamiento y en la parte dispositiva donde consta 'Da. Rosa Maria Mezquida Casasses' debe constar 'Da. M. Carmen Gracia Molins'. [...]'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .

Fundamentos

PRIMER.El recurs d'apel lació interposat pel Sr. Valentín es dirigeix contra els pronunciaments de la sentència de primer grau referents al règim de guarda materna; visites durant els períodes d'estiu; pensió d'aliments; i ús del domicili familiar. El Ministeri Fiscal, en la seva funció de defensor dels interessos dels menors, s'hi oposa i demana la seva desestimació, així com també l'apel lada Sra. Claudia . Pel que fa al règim de guarda, la pretensió principal plantejada amb el recurs és que es substitueixi la guarda materna per una guarda paterna i, subsidiàriament, que es mantingui un règim de guarda compartida com el que s'ha estat aplicant des de la interlocutòria de mesures provisionals de data 12-6-15.

SEGON.Un cop examinades les proves aportades al procés i l'enregistrament de l'acte del judici si hi ha alguna cosa que ha quedat clara és l'alta conflictivitat interparental existent entre ambdós litigants, una absoluta manca de trobada d'entesa en aquells punts en els quals encara conserven interessos comuns i una absència de comunicació forassenyada. N'és exemple el mateix escrit d'apel lació on a la seva Al legació Tercera es diu que: 'habida cuenta que el conflicto entre progenitores ha quedado lo suficientemente probado [...]'; per més en davant afegir: 'realmente lo que interesa es que el contacto entre ambos (progenitores) sea inexistente'. Assolir aquesta finalitat és el motiu pel qual es demana tot seguit que: 'debiendo estimarse para el caso que se desestime una guarda y custodia compartida, un régimen de fines de semana alternos con recogida en el centro escolar y reintegro el lunes en el centro escolar'. L'informe pericial elaborat per la Sra. psicòloga del Servei de Suport Judicial (SSJ) és contundent al respecte, fins el punt que a la seva valoració final indica: 'Per tot plegat, en el moment de la intervenció, es constata l'existència d'una dinàmica relacional de conflicte, entre els Srs. Valentín Claudia , condicionada per les dificultats comunicatives i discrepàncies educatives d'ambdós. Així mateix, es percep que aquesta dinàmica és provinent d'un procés de separació mal resolt tant a nivell emocional com material i influenciada pels procediments penals que se n'han derivat, aspectes que ha situat als infants enmig d'un litigi que ha compromès el seu benestar'. També n'és mostra la declaració del Sr. Valentín en prova d'interrogatori quan al ser preguntat sobre la falta de comunicació entre els progenitors va dir: 'desde el incidente del coche nada. Yo tenía una orden de alejamiento y he intentado evitar todo contacto con esta Señora. Yo no quiero saber nada de esta Señora. Que tenga bien a los niños y ya está'. En la mateixa línia es va manifestar la Sra. Claudia a la seva declaració i, així, va afirmar: 'Nunca hablamos. Llevamos tres años sin ningún tipo de comunicación. Cuando ha sido posible ha sido a través de abogados'.

En aquest context no és possible establir un règim de guarda compartida com el que van tenir els progenitors arran de la interlocutòria de mesures provisionals de 12-6-15, atès que es pot afirmar que ha fracassat. També el desaconsella l'informe tècnic del SSJ perquè 'requeririaentre d'altresde la conservació de la capacitat de diàleg entre els pares i un cert reconeixement positiu de l'altre com a figura parental vàlida' (la cursiva és nostra). Dels criteris legals establerts a l'art. 233-11.1 alhora de determinar el règim de la guarda (i no només el sistema compartit), és totalment desfavorable el previst al seu apartat c) (l'actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l'altre a fi d'assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d'aquests amb tots dos progenitors), i com a conseqüència d'aquesta manca absoluta de comunicació i entesa i de la conflictivitat existent és també desfavorable el criteri establert a l'apartat b) (l'aptitud dels progenitors per garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d'acord amb llur edat), tal i com conclou de manera incontestable l'informe tècnic del SSJ que ha d'acabar dient 'aspectes que ha situat als infants enmig d'un litigi que ha compromès el seu benestar', entès aquest benestar en tot allò que depassa el mer benestar material.

Més en concret, l'informe del SSJ indica pel que fa a la filla dels litigants, nascuda el NUM000 -09 que 'resta enmig del conflicte dels adults i és partícip d'aquest, la qual cosa compromet el seu benestar emocional. Exposa dificultats per conciliar el son, despertars nocturns i malsons, alguns d'ells recurrents, alimentació ansiosa en algunes ocasions i certes conductes regressives com recentment, enuresi nocturna. Per tot, s'aconsella que Martina pugui rebre assistència i un suport psicològic'. Afegeix també que 'presenta un significatiu sentiment d'inseguretat respecta la situació familiar actual, la qual resulta disfuncional i li està ocasionant angoixa i mal estar' (les transcripcions són sempre textuals). I pel que fa al fill petit, nascut el NUM001 -12, informa que: 'és receptor de missatges adults, amb la consegüent manca de preservació generada i originada per la manca de consens i acords d'ambdós progenitors'. Igualment fa constar que des de l'escola dels menors també s'han detectat les mancances en el seu benestar atès que s'han adonat que tots dos: 'es troben en una dinàmica familiar que els hi repercuteix negativament i que pot provocar greus problemes en el seu desenvolupament psicològic i personal'.

TERCER.Per determinar el règim de custòdia més adient en cas de separació dels progenitors, el principi essencial que ha de ser aplicat és el del superior interès del menor, recollit de forma expressa a l' art. 233-8.3 del CCCat , quan diu que: 'L'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor'. Així mateix, s'hi ha pronunciat de manera reiterada la jurisprudència del TSJC, com a la seva sentència de 16-6-11, quan diu: 'si analizamos la doctrina del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña al respecto, comprobaremos que el único principio que hemos declarado preponderante en estos casos es el favor filii, de modo que, como indica la STSJC de 8 de marzo de 2010 , con cita de otras anteriores (así la de 31-7-2008 , 25-6-2010 o 3-3-2010 : '... es el interés superior de los hijos el criterio preferente a examinar y resolver en la atribución de la guarda y custodia compartida, siendo que su aplicación debe ser extremadamente cuidadosa y subordinada a la protección jurídica de la persona y de los derechos de personalidad de los menores afectados; procurando su implantación cuando resulta beneficiosa para los menores de tal modo que ni la guarda y custodia compartida constituye una situación excepcional frente a la custodia monoparental o que haya de primar una de ellas, en cualquier caso, frente a la otra pues es el interés del menor el criterio preferente' (en el mateix sentit, SSTSJC de 7-7-11 i 23-2-12 , entre moltes altres).

És especialment d'interès pel cas dels ara litigants la sentència del TSJC de 12-1-15 quan diu: 'Con carácter general, el CCCat (EM) considera que el interés del menor requiere que, tras la ruptura de la convivencia de sus progenitores, continúe manteniendo una relación estable con ambos, lo que -a falta de acuerdo o en caso de desaprobación judicial del mismo ( art. 233-10.2 CCCat )- se traduce materialmente en la necesidad de que el Juez competente defina las responsabilidades parentales compartidas (coparentalidad) y, en concreto -además de mantener la patria potestad conjunta salvo acuerdo en contra ( art. 236-8.1 y 236-11 CCCat ) o incumplimiento grave o reiterado de sus deberes ( art. 236-6 CCCat )-, de que pondere conjuntamente los criterios previstos por la ley ( art. 233- 11.1 CCCat ) en orden a establecer la custodia compartida del menor ( art. 233-8.1 y 233-10.2 CCCat ), que posee indudables ventajas para el desarrollo y la evolución de su personalidad en la nueva situación determinada por la crisis convivencial de sus progenitores o, en su defecto, cuando el interés del menor sea incompatible con dicha forma de guarda, en orden a fijar un régimen de comunicación o de estancias con el progenitor no custodio lo más amplio posible ( STSJC 77/2014 , FD2, con cita de las SSTSJC 63/2014 de 2 oct . y 69/2014 de 30 oct .).

Los criterios legales para establecer el régimen de guarda del menor y, en su caso, de comunicación y de estancias con el progenitor no custodio ( art. 233-11.1 CCCat ), se hallan presididos y animados todos ellos por el principio básico del interés superior del menor ( art. 233-8.3 y art. 233-10.2 CCCat ).

Es precisamente este principio básico el que justifica la prohibición legal -por tanto, de aplicación indisponible para el juez- contenida en el art. 233-11.3 CCCat para los supuestos de 'violencia familiar o machista', así como también la excepción vinculada a los casos de 'conflictividad extrema' entre los progenitores, que se desprende de lo previsto en los art. 233-10.2 y 233-11.1.c CCCat , además de haber sido reconocida por la doctrina de esta Sala enunciada en relación con el CF (por todas, SSTSJC 9/2010 de 2 mar. FD1 y 44/2010 de 20 abr . FD3), que es plenamente aplicable a la nueva situación normativa, según se desprende de nuestras SSTSJC 27/2014 (FD2 ), 35/2014 (FD3 ) y 77/2014 (FD2).'

Existeix aquí una situació interparetal de conflictivitat extrema que fa que el règim de guarda compartida sigui incompatible amb els interessos dels menors. Cal emfasitzar, per altra banda, que aquesta incompatibilitat no deriva de la sentència penal condemnatòria per un delicte de coaccions lleus dictada contra el Sr. Valentín el dia 18-1-16, tota vegada que en la relació de fets provats no concorren els requisits establerts pel TSJC per a que operi la prohibició legal d'una guarda compartida per violència familiar atès que: 'A diferencia de lo que sucede en el C.C. y otras normativas civiles autonómicas, en las que es suficiente que los actos de violencia doméstica o de género hayan afectado al otro progenitor, en la nuestra es presupuesto indispensable de la prohibición legal ( art. 233-11.3 CCCat ) que el menor también haya sido o pueda ser -' hagi estat o pugui ésser '- ' víctima directa o indirecta ' de los actos de violencia familiar o machista.

Para establecer cuándo pueda considerarse que el menor ha sido víctima indirecta -la determinación de cuándo es víctima directa no plantea cuestión- de los actos de violencia familiar o machista imputados a uno de sus progenitores contra el otro, es suficiente con acreditar que los ha presenciado o que los ha percibido sensorialmente de cualquier otro modo, de manera que el menor haya tomado conocimiento o adquirido conciencia de ellos por sí mismo, es decir, que haya sido expuesto de cualquier forma a dicho tipo de violencia ( SSTSJC 27/2014, FD2 , y 77/2014 , FD2' (STSJC de 12-1-15)'.

QUART.Sent possible només una guarda monoparental, segons es reflecteix a l'informe confeccionat per la psicòloga del SSJ així com de les seves manifestacions efectuades a l'acte del judici i també de les mateixes declaracions d'ambdós progenitors en prova d'interrogatori, queda clar i no és discuteix que tots dos progenitors tenen suficients habilitats parentals per poder assumir-la. Ara bé, la figura materna apareix com la principal referent dels menors, tant des d'un punt de vista afectiu com educatiu i de quotidianitat, tal i com conclou l'informe tècnic del SSJ, per la qual cosa escau confirmar aquest pronunciament de la sentència de primera instància malgrat que tant ella com el progenitor són igualment responsables de la situació que s'ha descrit. Pel que fa al règim de visites patern de caps de setmana alterns, i que el progenitor demana que no acabin el diumenge a les 20 hores si no que s'allarguin fins el dilluns a l'entrada a l'escola (amb la finalitat d'evitar tot contacte i comunicació amb la mare), la Sala considera adient estimar aquesta pretensió. Ara bé, no pels motius que impulsa l'apel lant a demanar-ho, si no pel fet que és el més favorable pels menors atesa la vinculació mantinguda fins ara amb el progenitor i atès que des de la interlocutòria de mesures provisionals ha existit una guarda compartida. I pel que fa a les visites durant el període d'estiu, la Sra. Jutge de primera instància ja les distribueix per quinzenes i determina el sistema d'elecció de cada quinzena, per la qual cosa res s'ha de resoldre al respecte tota vegada que és el que també es demana a l'escrit de recurs. Ara bé, demana el Sr. Valentín que fixi el Tribunal una hora en la qual s'efectuï el canvi de custòdia, cercant així una reglamentació fins al detall i que no és més que conseqüència de la mala relació interparental que s'ha descrit. Per tant, amb la finalitat d'esvair una altra possible font de conflictes, escau fixar els canvis de guarda a les 20 hores.

CINQUÈ.També és objecte d'impugnació l'import de la pensió d'aliments a càrrec del progenitor i que ha estat fixada en la quantitat de 250 € per a cada un dels dos fills. El recurrent la considera excessiva i proposa la quantitat de 200 € atès que el Sr. Valentín ha de pagar la meitat de les quotes de la hipoteca que grava l'habitatge familiar (que li suposen 250 € al mes) i el lloguer d'un pis per 540 €. Doncs bé, per fixar l'import de la pensió d'aliments dels fills s'han de ponderar les seves necessitats, però també s'ha de tenir en compte el paràmetre dels mitjans econòmics i les possibilitats de l'obligat al seu pagament ( art. 237-9.1 del CCCat ). Per això, la fixació de la pensió d'aliments ha de seguir un criteri de proporcionalitat i ponderació, tot valorant tant la capacitat econòmica de l'obligat al seu pagament, com també les necessitats de l'alimentat, amb la particularitat que quan aquest és un menor d'edat, en ell radica l'interès que cal protegir amb preferència, i sense oblidar tampoc que l'obligació de prestar aliments correspon a tots dos progenitors, tant el qui té atribuïda la seva guarda com del qui no la té, per bé que en el primer cas, el simple fet de la convivència comuna determina haver d'afrontar en el dia a dia tot un conjunt de despeses que han de ser valorades per la seva importància i transcendència, atesa la permanent dedicació al fill que comporta la guarda, però que, en canvi, difícilment tenen encaix en els conceptes integradors del dret d'aliments recollits a l'art. 237-1, per bé que sí tenen cabuda en el concepte més ampli de 'formació integral' de l'art. 236-17.1. Aquesta circumstància ha quedat recollida a l'art. 233-10.3, quan diu que la manera d'exercir la guarda no altera el contingut de l'obligació d'aliments envers els fills comuns, i afegeix: 'si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d'ells hagi assumit pagar directament.

SISÈ.Si fem aplicació dels esmentats principis, els ingressos del Sr. Valentín segons les nòmines aportades són fluctuants i van entre una mica més de 1.300 € i una mica més de 1.700 € al mes. També paga un lloguer de 540 € al mes. Pel que fa a la progenitora, els seus ingressos acreditats no arriben als 1.000 € al mes. La hipoteca de l'habitatge familiar és de 500 € al mes. Els menors van a una escola concertada amb una despesa de menjador de 140 € cadascun i una quota mensual de 105 €, també cadascun, i la filla fa una activitat extraescolar que suposa uns 30 € al mes. Encara que el progenitor es nega a pagar res de l'escola perquè no vol que vagin a aquest centre escolar, no hi ha dubte que mentre no es resolguin les discrepàncies al respecte, ha de contribuir a satisfer aquesta necessitat essencial integradora dels aliments ordinaris, especialment quan constant la convivència matrimonial era l'escola triada. Tenint en compte aquestes circumstàncies la quantitat establerta en primera instància resulta adequada, fins el punt que és molt semblant a la que resultaria d'aplicar les taules elaborades pel CGPJ per a Lleida ciutat de les quals resulta una pensió de 541 €.

SETÈ.Finalment, pel que fa al domicili familiar, demana el recorrent que li sigui atribuït el seu ús perquè la Sra. Claudia no hi viu permanentment atès que hi ha molts dies que va a viure al domicili de la seva actual parella; perquè així s'estalviarà pagar lloguer i podrà afrontar millor les despeses d'aliments; i perquè vol vendre el pis i repartir l'import net de la venda amb al Sra. Claudia per estalviar la hipoteca. En primer lloc, encara que la Sra. Claudia va reconèixer en prova d'interrogatori que tenia una nova parella, també va indicar que durant les setmanes que els menors estaven amb el progenitor anava al pis de la seva parella com a molt durant tres dies, per tant, no es pot considerar que el domicili dels menors i de la progenitora guardadora no sigui el familiar. Això ve a tomb perquè l' art. 233-20.2 del CCCat estableix que l'ús del domicili familiar s'ha d'atribuir preferentment al progenitor guardador dels fills comuns i mentre duri la guarda. Pel que fa al sol licitud que sigui limitat temporalment, s'ha d'estar al fet que determina l'atribució de l'ús, i que és el de ser el progenitor custodi dels fills menors d'edat segons determina l'esmentat l'art. 233-20.2. En aquest cas, l'atribució acabarà amb la majoria d'edat del menor dels fills, solució aquesta que no solament fixa el propi número 2 quan diu '...al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta', sinó que a més ho confirma l'art. 233-24.1 quan diu que: '1. El dret d'ús s'extingeix per les causes pactades entre els cònjuges i, si es va atribuir per raó de la guarda dels fills, per l'acabament de la guarda'.

VUITÈ. No escau efectuar pronunciament pel que fa a les costes causades en segona instància ( arts. 394 i 398 de la LEC ).

Finalment, respecte del dipòsit constituït per la part recurrent, cal disposar el que escaigui de conformitat amb el que estableix la disposició addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ ).

Atesos els anteriors articles i els altres de general i pertinent aplicació,

Fallo

Estimem, parcialment, el recurs d'apel lació interposat per la representació processal del Sr. Valentín , contra la sentència dictada pel Jutjat de primera instància núm. 7 de Lleida, en procediment de judici de divorci núm. 713/18, que revoquem parcialment, pel que fa als següents pronunciaments:

1. Les visites de caps de setmana del Sr. Ángel amb els dos fills menors d'edat començaran el divendres a l'acabament de l'horari escolar i acabaran el dilluns o següent dia lectiu, a l'entrada a escola.

2. Els intercanvis de guarda en els períodes de vacances escolars d'estiu es realitzaran a les 20 hores o a aquella altra hora en què ho acordin tots dos progenitors.

3. L'ús del domicili familiar atribuït a la Sra. Claudia com a guardadora dels fills, s'extingirà quan el fill petit arribi a la majoria d'edat.

No escau efectuar condemna pel que fa a les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que escaiguin.

Torneu el dipòsit consignat a la part apel lant.

Així la pronunciem, manem i signem.

Contra aquesta resolució es pot interposar unrecurs de cassacióen els supòsits de l' article 477.2 de la LEC i unrecurs extraordinariper infracció processal ( regla 1.3 de la disposició final 16a de la LEC ) davant del Tribunal Suprem ( article 466 de la LEC ), sempre que es compleixin els requisits legals establerts jurisprudencialment.

També s'hi pot interposar unrecurs de cassacióen relació amb el dret civil català, en els supòsits de l' article 3 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya.

Els recursos s'han d'interposar per mitjà d'un escrit que s'ha de presentar en aquest òrgan judicial en el termini devint diesa partir de l'endemà de la notificació. Així mateix, s'ha de constituir al compte de dipòsits i consignacions d'aquest òrgan judicial el dipòsit a què es refereix la disposició addicional addicional 15a de la Llei orgànica del poder judicial , reformada per la Llei orgànica 1/2009, de 3 de novembre.

Així ho manem i ho signem.