Sentencia Civil Nº 433/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 582/2007 de 27 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 582/2007

Procediment ordinari núm. 8/2006

Jutjat Primera Instància 2 Balaguer

SENTÈNCIA núm. 433/2009

PRESIDENT:

EN ALBERT GUILANYA I FOIX

MAGISTRATS:

En ALBERT MONTELL GARCIA

Na ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-set de novembre de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 8/2006, del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Balaguer, en virtut del recurs interposat pel demandant, Eduardo , representat per la procuradora ROSA SIMO ARBOS i assistit pel lletrat ANTONIO ROSINACH MONTEGUT contra sentència de data quatre de juny de dos mil set dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 582/2007. La part demandada, MANHATTAN, S.C.P., representada per la procuradora FERMIN CARDENAS CALVO i assistida pel lletrat RAMON BATLLE TOMAS s'oposa a l'apel·lació i impugna la sentència. La demandada, GIRONINA, S.L., representada per la procuradora Mª CARMEN RULL CASTELLO i assistida per la lletrada ANA OSORIO MUÑOZ. El demandant, Eduardo , es va oposar a la impugnació realitzada de contrari. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT GUILANYÀ FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data quatre de juny de dos mil set, és la següent: "FALLO. Desestimar la demanda presentada por Elisabeth Guarné en nombre y representación de Eduardo contra Gironina S.L. y Manhatan SCP absolviendo a los demandados de todas las pretensiones ejercitadas en su contra, con expresa imposición a la demandante de las costas del presente procedimiento. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, el demandant, Eduardo va ingterposr recurs d'apel·lació i GIRONINA, S.L. va impugnar la sentència, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 27 de novembre de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part actora recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant dos concrets motius de recurs i que són a saber: en primer lloc, la infracció del disposat a l'article 25 de la LGDCU en relació a l'article 2.5 i Capítol II de la pròpia llei i l'article 51 de la Constitució així com del disposat en l'article 5 de la LRDCPD en relació a l'article 3 que defineix que s'entén per producte defectuós; en segon lloc, apel·la la sentència denunciant error en la valoració de la prova amb infracció de l'article 217 de la LEC atès que queda acreditat que el producte era defectuós i per contra la prova practicada no ho desvirtua. Demana la revocació de la sentència i la íntegra estimació de la demanda.

La codemandada Manhattan SCP impugna la sentència solament en l'aspecte relatiu a la declaració de fets provats de que el material pirotècnic va ser adquirit a l'establiment propietat d'aquella part, atès que entén que no hi ha cap prova en aquest sentit. Pel demés s'oposa al recurs i afirma que no s'ha produït cap error de valoració i que cal confirmar en aquest aspecte la sentència.

La codemandada Gironina s'oposa així mateix al recurs, manifesta que no és aplicable la legislació en matèria de consumidors i usuaris i que en tot cas no hi ha cap acreditació de que els danys fossin causats amb una correcta manipulació de l'artefacte sinó que consta que només es poden causar amb una mala manipulació de la que en seria responsable el propi demandant.

SEGON. El primer dels motius de recurs que fa valer la part actora el subdivideix a la vegada en la denúncia de la infracció de dos lleis diferents. Per una banda es denúncia infracció del que disposa l'article 25 de la LGDCU de 1984 en relació a l'article 2.5 i Capítol II de la pròpia llei i l'article 51 de la Constitució . Doncs bé, atès que també es denuncia en el segon submotiu la infracció de l'article 5 de la LRDCPD, escau recordar que la Disposició Final Primera d'aquesta darrera fa "Los arts. 25 a 28 de la Ley 26/1984, de 19 de julio, General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios, no serán de aplicación a la responsabilidad civil por daños causados por productos defectuosos incluidos en el art. 2 de la presente Ley.". Per la seva part l'article 2 inclou com a productes que per tant estan exclosos de la Llei del 84 a "todo bien mueble, aun cuando se encuentre unido o incorporado a otro bien mueble o inmueble, excepto las materias primas agrarias y ganaderas y los productos de la caza y de la pesca que no hayan sufrido transformación inicial.". És clar per tant, que els productes pirotècnics estan inclosos en l'àmbit de l'article 2 de la llei i per tant no els hi és d'aplicació l'aleshores vigent Llei de 1984, el que fa que aquest primer submotiu de recurs s'hagi de ser desestimat.

Pel que fa al segon submotiu i relatiu a l'aplicació de l'article 5 de la LRDCPD, fa aquest precepte "El perjudicado que pretenda obtener la reparación de los daños causados tendrá que probar el defecto, el daño y la relación de causalidad entre ambos.". En aquest punt cal dir que és cert que, en tot cas l'existència del defecte, resulta del concepte que d'aquest defineix la llei 22/1994 al seu article 3 i ha de relacionar-se necessariament amb la seguretat que el producte ha d'oferir i, si així no succeeix, s'imposa considerar al producte defectuós, invertint la càrrega de la prova per correspondre al fabricant acreditar la idoneïtat d'aquell o concurrència d'altres causes que poguessin exonerar-lo de responsabilitats, sent principi general que declara l'article primer de la Ley. Resulta però que en aquest cas, ha quedat perfectament acreditat que no és possible causar-se els danys que va tenir la part actora si es subjecte de forma correcta l'artefacte pirotècnic, i així resulta de forma prou clara de la prova pericial del TEDAX, el que fa que haguem de partir de la base d'un mal ús per part de l'actor ja que reiterem, agafat correctament l'artefacte mai l'hi hagués pogut causar aquell dany. Vegi's com tant la Sra. Marina com la pròpia esposa del demandant expliquen com les bengales varen quedar enganxades a la mà, al punt que la Sra. Marina va ajudar-lo a treure-les amb aigua, la qual cosa no és possible si aquella s'agafa per la part de filferro destinada a l'efecte i que té 8 centímetres de llargada. Si ho comparem amb les fotografies, veurem com la cremada es produeix per contacte directe de la part de bengala amb mescla pirotècnica i la mà, el que denota un mal ús d'aquella i que no va ser subjectada de la forma correcta que consta en l'embolcall del producte.

TERCER. Cal relacionar aquest darrer motiu de recurs amb l'últim dels al·legats, això és la incorrecta valoració de la prova. Al respecte cal recordar la coneguda i reiterada doctrina jurisprudencial segons la qual la valoració de la prova correspon als Tribunals de instància que han d'exercitar aquesta facultat atenen al principi de la lliure apreciació i valoració de la prova que regeix el nostre sistema, sempre amb la possibilitat de que la valoració probatòria es practiqui mitjançant apreciació conjunta a fi d'obtenir una conclusió certa, havent de prevaler llur criteri, per imparcial i objectiu, sobre el de les parts, i únicament poden estimar-se incorrectes les deduccions obtingudes pel jutjador quan resulten absurdes, il·lògiques o irracionals o quan hagi deixat d'observar alguna prova objectiva que les contradigui, essent també doctrina reiterada i uniforme (S.S.T.S. 13-3-99, 6-3 i 11-10-2000, entre altres) la que senyala que els resultats de la proba testifical són de lliure apreciació pel jutjador d'instància segons les regles de la sana crítica, no regulades en cap norma legal tota vegada que els arts. 659 L.E.C i 1.248 C.C . (actualment derogats però mantenint-se idèntica regulació en l'art. 376 L.E.C. 1/2000 ) només contenen una norma admonitiva, no preceptiva ni valorativa de proba, raó per la que la valoració que es faci del resultat de la dita prova, només serà revisable quan l'apreciació dels testimonis es presenti com il·lògica, arbitraria o disbaratada. El jutge a quo ha efectuat una valoració conjunta de la prova i malgrat el manifestat pels testimonis, atesa la seva vinculació amb la part actora i sobretot atès el resultat de la prova pericial que entén no és possible causar-se aquells danys fent un ús correcte de la bengala, no té per acreditat el defecte denunciat i desestima la demanda, el que la Sala ha de ratificar al no observar-se error de valoració i demanar-nos la part apel·lant simplement una valoració subjectiva més ajustada als seus interessos per damunt de la valoració objectiva i desinteressada del jutge a quo.

Per últim i resolen sobre la declaració de fets provats, malgrat amb el recurs d'apel·lació solament pugui perseguir-se modificar la part dispositiva d'una sentència i no uns fets provats si aquests no han de tenir transcendència dispositiva per qui apel·la o impugna al haver estat desestimada l'acció contra aquell dirigida, escau pronunciar-se al respecte i mantenir novament la valoració probatòria que efectua el jutge a quo que es fonamenta, no solament en la testifical de Doña. Marina i Zulima sinó també en la documental acompanyada, ja que des d'un inici el demandant en la seva denuncia dels fets, ha sostingut que era Manhattan SCP la venedora de l'artefacte i no altra, com de fet així li va manifestar des d'un inici també al testimoni Sr. Pedro Miguel de l'associació de comerciants de Balaguer.

QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Simo i la impugnacio efectuada pel procurador Càrdenas ambdós contra la sentència de data 4 de juny de 2007 del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Balaguer que CONFIRMEM i amb expressa imposició de les costes d'aquesat alçada a la part apel·lant i impugnant.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.