Sentencia CIVIL Nº 433/2019, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 573/2018 de 28 de Junio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 01 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16 - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866050

Fax: 934866034

A/e: aps1.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120168105321

Recurs d'apel lació 573/2018 C

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 41 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 403/2016

Part recurrent / Sol licitant: Luis Francisco

Procurador/a: Jorge Xipell Suazo

Advocat/ada: Diego De Haro Martos

Part contra la qual s'interposa el recurs: Jesus Miguel

Procurador/a: Elisabet Jorquera Mestres

Advocat/ada: Josep Pou Regidor

SENTÈNCIA NÚM. 433/2019

Barcelona, 28 de juny de 2019.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Mª Teresa MARTÍN DE LA SIERRA GARCÍA FOGEDA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número573/18interposat contra la sentència dictada en data 27 d'abril de 2018 en el procediment núm. 403/16 tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 41 de Barcelona . Ha estat recurrent el Sr. Luis Francisco i apel lat el Sr. Jesus Miguel . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: 'Que estimando totalmente la demanda interpuesta por de Don Jesus Miguel , representado por la Procuradora Sra. Jorquera, frente a Don Luis Francisco , representado por el Procurador Sr. Xipell, debo declarar y declaro resuelto el contrato de fecha 1-2-2010 suscrito por las partes por incumplimiento esencial del demandado, con todas las consecuencias legales inherentes a dicha declaración, condenando en su consecuencia al demandado al pago de 14.500 euros como restitución de los importes pagados por el actor más los intereses legales desde las fechas de los respectivos pagos realizados por el Sr. Jesus Miguel y hasta la presente resolución, sin perjuicio del art 576LEC así como al pago de las costas causadas .'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.

Fundamentos

PRIMER.- Plantejament del litigi

El Sr. Jesus Miguel va formular una demanda contra el Sr. Luis Francisco en sol licitud que es declari resolt el contracte de postproducció i remastering per incompliment del demandat i que se'l condemni a retornar els 14.500 € que li va pagar més 3.025,66€ d'interessos moratoris més els que es meritin i costes. Invoca exercir l'acció de l' article 1124 CC .

Refereix que van pactar que el productor havia fer els treballs de post - producció i remastering que es relacionen en el mateix contracte i entregar-li el master en 90 dies, termini que posteriorment es va ampliar fins el 30 de novembre de 2010. Afegeix que el Sr. Luis Francisco va incomplir les seves obligacions fins el punt fe frustrar el contracte i per aquesta raó el 15 de desembre d'aquell any li comunicà la seva decisió de resoldre el contracte i reclamar-li els 14.500€. Llavors , el Sr. Luis Francisco formulà una demanda per reclamar-li la quantitat que havia quedat pendent de pagament. A aquesta reclamació es va oposar al legantl'exceptio non adimpleti contractusi la demanda va ser desestimada en acollir-se la seva oposició, pronunciament que constitueix cosa jutjada en el present litigi.

El demandat s'oposa. Manté que en cap de les sentències dictades en l'anterior procediment, es diu que hagués incomplert totalment les seves obligacions ni que hagués de retornar els 14.5000€. Afegeix que ha efectuat treballs i que l'excepció que allí va ser desestimada no justifica la resolució del contracte; com a molt la seva obligació d'acabar-lo.

La sentència, després d'assenyalar que la sentència dictada en aquell anterior procediment produeix en el present els efectes previstos a l'apartat 4t de l' article 222 LEC , analitza el que es va examinar i resoldre i raona que allí ja es va concloure que els treballs estaven incomplerts i eren de mala qualitat la qual cosa suposava una frustració contractual que també ha quedat acreditada en el present plet i que, per tant, justifica la resolució contractual i l'obligació del Sr. Luis Francisco de retornar al Sr. Jesus Miguel les quantitats que aquest li va pagar per uns treballs que han resultat absolutament insatisfactoris.

Contra aquesta resolució recorre el demandat que insisteix en la seva argumentació i en el fet d'haver realitzat uns treballs. Invoca errònia valoració de la prova, en especial la documental, l'interrogatori del demandant i la pericial. Subsidiàriament, refereix que s'hauria de donar lloc 'a una ponderación de la responsabilidad y/o una obligación de finalizar el encargo'.

El demandat s'oposa al recurs i sol licita que es confirmi la sentència dictada.

SEGON.- Acció de resolució contractual per incompliment ( art. 1124 CC )

Estableix l' article 1124 CC que 'lafacultat de resoldre les obligacions s'entén implícita en les recíproques, per al cas que un dels obligats no compleixi el que li pertoca.

El perjudicat pot escollir entre exigir el compliment o la resolució de l'obligació, amb el rescabalament de danys i l'abonament d'interessos en tots dos casos'.

El Sr. Jesus Miguel , que el dia 1 de febrer de 2010 va contractar amb el Sr. Luis Francisco , insta la resolució d'aquest contracte al legant que aquest va incomplir absolutament les seves obligacions perquè no només no va respectar el termini previst per entregar el resultat del treball sinó que va complir els conceptes als que s'havia obligat com ja es va raonar i resoldre en el anterior procediment que va instar el productor.

Abans d'entrar en l'anàlisi de les sentències dictades en aquell anterior litigi i, si s'escau, de la prova practicada en el present, cal fer una breu referència a l'acció exercida i a la interpretació que d'aquest precepte ha efectuat la jurisprudència ( art. 1.6 CC ) .

Amb reiteració ha mantingut la jurisprudència que no tot incompliment de les obligacions d'un contracte pot donar lloc a la seva resolució a l'empara de l' article 1124 CC . L'incompliment que constitueix el pressupost d'aquesta acció és el greu o substancial, la qual cosa no vol dir resistent compliment però sí que origini la frustració de la finalitat del contracte.

Com es raona a la STS d'1 d'abril de 2014 , citant els Principios de Unidroit (art. 7.3.1),un incompliment amb efectes resolutoris es produeix quan es priva substancialment a la contrapart d'allò que tenia dret a esperar en virtut del contracte perquè amb la subscripció del contracte tenia les lògiques expectatives que se li entregués puntualment allò que havien estipulat i en condicions de ser usat de conformitat amb la seva naturalesa. La jurisprudència assimila aquest incompliment a la mateixa inidoneïtat, inhabilitat o ineptitud total de l'objecte( STS de 20 de desembre del 2000 ), o a un defecte tan greu que produeixi l'absoluta insatisfacció del comprador, és a dir, a la ' frustració de la finalitat del contracte' ( STS de 12 de març del 2002 ) que provoca l'incompliment radical i absolut del contracte.

L'incompliment del contracte per inhabilitat o la gravetat i essencialitat de l'incompliment possibilita la sanció resolutòria de l' article 1124 CC ' al residenciar la falta de correspondencia objetiva entre lo pactado y lo entregado en el régimen general de la responsabilidad por incumplimiento ( STS de 22 octubre 2007 ) cuando se pretende cumplir con la entrega de cosa distinta de lo pactad o aliud pro alio'. I aquesta situació es produeix quan el que s'entrega per complir amb el contracte està mancat de la idoneïtat que en una situació de normalitat era d'esperar o de la necessària aptitud o és inservible per aconseguir la satisfacció de la contrapart ( SSTS 10 de maig de 1995 , 1 de desembre de 1997 , 16 de novembre , 20 de desembre del 2000 , 1 de juliol de 2002 ...)o quan falten de forma greu les qualitats del bé entregat, provocant d'aquesta manera la frustració d'aquella finalitat contractual ( STS 27 d'octubre de 1981 , 21 de setembre de 1988 , 1 de desembre de 1997 , 12 de març de 2002 , 14 de gener de 2010 ).

Aquesta és precisament la conclusió a la que arriba la sentència del que hauria succeït.

Així, resulta de la prova practicada que la post-producció i remastering a què s'havia obligat contractualment el Sr. Luis Francisco havia de contenir determinats conceptes. Segons s'ha explicat a l'acte del judici, els productor havia de treballar a partir d'un treball que el Sr. Jesus Miguel havia fet a Cuba amb la finalitat de millorar-lo. Per això es va preveure la gravació de nous arranjaments musicals que s'havien d'afegir als existents, de noves pistes vocals del cantant solista que s'havien d'afegir a les existents, i de nous 'chorus' que igualment s'havien d'afegir als existents. Finalment s'havia de fer i entregar un nou mastering digital en 24 bits(punt 1 del contracte).

El Sr. Jesus Miguel es va mostrar absolutament descontent amb la 'mostra bruta' que el productor que li va fer arribar en el mes de maig perquè al marge de no respectar l'estil musical ( llatí), considerava que el resultat no tenia nivell artístic ni comercial.

Havent entregat el Sr. Jesus Miguel la major part del preu pactat i no sent possible ja que el productor pogués complir el contracte en el termini contractualment previst, es va signar una novació per la que s'ampliava el termini i en la que es feia constar que l'artista 'prefiere que productor realice las mezclas y masterings de las mismas versiones que él aportó, y que no se trabaje en nuevos arreglos, ya que prefiere la opción más conservadora, al repecto de su producción musical'. Aquesta anotació s'ha d'entendre referida als motius pels que el Sr. Jesus Miguel no va mostrar la seva conformitat amb aquella mescla bruta que se li va presentar amb elements electrònics. El que no es pot interpretar, però, és que amb aquest contracte es va modificar els conceptes en que consistia la post-produccció i remastering que s'havia pactat. De fet en el mail de 27 de setembre de , el productor li diu expressament que en el mes d'octubre es posaran en contacte amb ell perquè anés a l'estudi 'a terminar algunas voces de apoyo que sí consideramos importantes' ( f. 133).

Finalment, el 30 de novembre del 2010, darrer dia del termini previst contractualment, els arra litigants mantenen una reunió i al dia següent el productor fa arribar via mail al seu client dues versions de tots els temes amb la petició que li faci saber què li semblen i amb l'advertiment que seria possible una 'petita modificació'.

En estar absolutament disconforme el Sr. Jesus Miguel amb el resultat del treball de postproducció i remastering efectuat ( mail de 6 de desembre de 2010; f.148), al poc de pocs dies resol aquell contracte per incompliment del productor.

Entén l'ara demandant i ho comparteix la sentència que ja en l'anterior procediment es va apreciar i resoldre el conflicte allí plantejat ( reclamació per part del procedit de la resta del preu que faltava per abonar) considerant acreditat que el Sr. Luis Francisco havia incomplert el contracte el que comportava que la seva reclamació no pogués prosperar. La qüestió resulta d'especial importància perquè, com ja es menciona a la sentència que es recorre , l' article 222.4 LEC estableix que 'el que s'ha resolt amb força de cosa jutjada en la sentència ferma que hagi posat fi a un procés vincula el tribunal d'un procés posterior quan hi aparegui com a antecedent lògic del que sigui el seu objecte, sempre que els litigants de tots dos processos siguin els mateixos o la cosa jutjada s'estengui a ells per disposició legal'.

D'aquell anterior plet només s'ha aportat al present litigi la sentència que es va dictar en la 1a instància pel Jutjat núm.4 de Vic, el recurs d'apel lació i la sentència de la secció 16a d'aquesta Audiència Provincial que resol el litigi en segona instància.

Segons es recull a la 1a d'aquelles sentències, l'allí demandat ( el Sr. Jesus Miguel ) va oposar 'l'excepció de contracte no complert' o exceptio non adimpleti contractus.Aquesta és una de les dues excepcions de creació doctrinal que la bona fe reconeix al contractant a qui el contrari reclama el compliment de la seva obligació a fi i efecte de poder oposar el previ incompliment contractual de qui formula la reclamació. Així, es referia la jurisprudència ja en sentències de 27 de març de 1991 i 28 d'abril de 1999 , a l'excepció de contracte no complert (exceptio non adimpleti contractus) i a la de contracte no complert adequadament (exceptio non rite adimpleti contractus,). Mentre que la primera, justifica la resolució del contracte, la segona suposa l'existència de defectes que pot donar lloc bé sigui a la realització d'aquelles operacions dirigides a la correcció del defecte detectat bé a la reducció del preu o contraprestació pactada ( entre d'altres, STS de 13 de maig de 1985 ).

Doncs bé, el Sr. Jesus Miguel en oposar-se a aquella demanda el que al legava és que el productor havia incomplert el contracte; no que l'havia complert defectuosament. I la demanda va ser totalment desestimada. Ni en primera ni en segona instancia es va apreciar que existissin alguns defectes que es podien corregir pel productor o que podia determinar una reducció del preu. La sentència dictada en la 1a instància considera acreditat amb la testifical i les pericials de la part demandada 'los extremos expuestos por la demandada , y conforme a los cuales el trabajo efectuado por la actora no se realizó a entera satisfacción del demandado y conforme a los términos y calidades que fueron contratados(...)'.

Encara amb major contundència es recull a la sentència d'apel lació. Es raona expressament en aquesta resolució que 'el demandante no ha demostrado que realizase el trabajo', 'no ha probado que en eso que envió se contuviesen los arreglos y trabajos de técnica musical en que consistía la prestación a la que se obligó',no se ha demostrado que 'sobre ese algo que ya existia, se hizo lo que dicho señor se obligó a hacer'. I en referir-se a les pericials, després d'assenyalar que les dues es mostren conformes en l'existència de defectes, diu que 'en el de D. Aquilino se concluye que lo realizado es peor que el original hecho en Cuba. No hay nuevas voces del artista ni se han añadido coros a los existentes, cosas a las que se extendía el contrato. El otro informe , de D. Aurelio ( ...), se expresó en parecidos términos'. I afegeix a modus de conclusió que 'el demandante no ha probado que hizo en las canciones aquello por lo que quiere cobrarse y el demandado ha aportado pruebas de que no fue así'.

En aquestes resolucions s'aprecia un incompliment greu i essencial de les seves obligacions contractuals per part del productor. Sosté aquest litigant que en cap d'aquestes dues sentències no es raona ni es resol si aquest incompliment tenia entitat resolutòria. És cert, però no havia de fer perquè l'allí demandat no havia sol licitat per via reconvencional la resolució del contracte i la restitució de les quantitats abonades. De fet no estava obligat a formular la petició per aquella via.

Sigui com sigui, el que resulta dels raonaments d'aquelles sentències és un incompliment substancial i essencial del contracte per part del productor ( prejudicialitat ; art.222.4 LEC ) que ha produir els efectes resolutoris que el Sr. Jesus Miguel reclama ara en el present litigi.

Per últim, només afegir, que el pèrit ha explicat que ell va poder comprovar que els treballs anteriors al nou contracte de juliol incloïen gravacions de noves veus va afegir però que amb el nou contracte ja no n'hi havia d'haver i per aquest motiu ja no es van incloure. No hi ha constància d'aquelles gravacions en el present litigi. Si van poder ser analitzades pels pèrits que van actuar en l'anterior procediment, la seva opinió del treball és la que ja ens hem referit. Pel que fa a la novació del contracte, ja ens hi hem referit.

Així doncs, i en conclusió, el recurs ha de ser desestimat.

TERCER.- Costes de l'apel lació

La desestimació del recurs comporta que sigui l'apel lant qui es faci càrrec de les costes que derivin de l'apel lació ( article 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Desestimar el recurs d'apel lació interposat pel Sr. Luis Francisco contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 41 de Barcelona en data 27 d'abril de 2018 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució.

Les costes de l'apel lació són a càrrec de l'apel lant.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que es interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.