Sentencia Civil Nº 434/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 119/2008 de 27 de Noviembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA

Secció segona

Rotlle núm. 119/2008

Procediment ordinari núm. 589/2007

Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)

SENTÈNCIA núm. 434/2009

President/a:

SR. ALBERT GUILANYA FOIX

Magistrats/ades :

SR. ALBERT MONTELL GARCIA

SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, vint-i-set de novembre de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 589/2007, del Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat pels demandats: PROJECTES I

CONSTRUCCIONS S,A,i MAPFRE MUTUALIDAD DE SEGUROS , representat/da pel procurador/a CARMEN GRACIA LARROSA i assistit/da pel/per la lletrat/da

Jaume Oriol Moreno, i por SEGUROS AXA , representant per la procuradora SAGRARIO FERNANDEZ GRAELL i assistida pel lletrat Josep Pol Bellart i JAUME

ORIOL MORENO contra sentència de data vint-i-nou de novembre de dos mil set dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 119/2008. La part

actora, ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA S.L., representat/da pel/per la procurador/a CARMEN CLAVERA CORRAL i assistit/da pel/per la lletrat/da MARIA

CELIA MARTINEZ OSET s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat SR. ALBERT GUILANYA FOIX.

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada edata vint-i-nou de novembre de dos mil set, és la següent: "F A L L O

Por todo lo expuesto,

ESTIMO la demanda interpuesta por el/la PROCURADOR/A SR/A. Clavera en representación de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA S.L. y asistido en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Martínez contra PROJECTES I CONSTRUCCIONS S.A. y MAPFRE EMPRESAS representados por el/la PROCURADOR/A SR/A Gracia y asistido/a por el/la LETRADO/A SR/A. Oriol y contra SEGUROS AXA representada por el/la Procurador/a Sr/a. Fernández y asistido/a por el/la letrado/a Sr/a. Pol y por ello,

CONDENO SOLIDARIAMENTE a PROJECTES I CONSTRUCCIONS S.A, MAPFRE EMPRESAS y SEGUROS AXA a pagar a ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA S.L. la cantidad de 25.693'24 euros más el interés legal desde la fecha de la demanda y el interés de la LCS respecto de las entidades aseguradoras.

CONDENO a los demandados a pagar las costas procesales causadas. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, la representació processal de PROJECTES I CONSTRUCCIONS S,A, AXA GESTION DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. i MAPFRE MUTUALIDAD DE SEGUROS va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 27 de novembre de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. Els demandats s'alcen contra la sentència de primera instància al entendre que aquella és errònia a l'aplicar indegudament la doctrina i jurisprudència al voltant de l'article 1903 del Codi civil , contravenint el que disposa reiteradament el TS i la pròpia Audiència de Lleida. Així mateix entenen que no és possible aplicar la doctrina dels actes propis atès que el fet d'haver arranjar la vorera no és una acte propi. Per últim i en tot cas, s'oposen així mateix a les quantitats a les que han estat condemnades per no considerar-les ajustades.

La part actora s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Pel que fa al primer dels motius de recurs i relatiu a la indeguda aplicació de l'article 1903 del Codi Civil , cal partir del fet provat recollit a la sentència de primera instància i indiscutit per tothom, que entre la promotora demandada i els arquitectes, tècnics i empresa intervinents a l'obra que varen dirigir aquella i que varen causar el dany reclamat, no hi ha cap relació de dependència o subordinació sinó que aquells van ser completament autònoms a l'hora de dirigir i realitzar aquella. Així les coses, ambdós apellants es fan ressò de la nostra resolució de data 20 d'octubre de 2005 respecte a la interpretació que ha de donar-se a l'article 1903 del Codi Civil , essent que aital doctrina la tenim reiterada en no poques ocasions, entre aquestes destacar la Sentència de 24 d'abril de 2.003 o la de 25 de maig de 2.005 o darrerament les de 4 de gener i 20 de juny de 2006. Així aquesta Sala ve sostenint que el Tribunal Suprem a la seva Sentència de 15 de setembre de 1997, ja explicita que l'art. 1903 del C.c . estableix un supòsit de responsabilitat per fet illícit aliè que es fonamenta en la presumpció que el demandat ha incidit en culpa "in eligendo" o "in vigilando", exigint per a que pugui ser apreciada que existeixi una relació jeràrquica o de dependència més o menys intensa entre el causant del dany i aquell a qui s'exigeix la responsabilitat. Quan es tracta d'un supòsit en el qual intervenen diversos subjectes en virtut de sengles vincles contractuals, sense que entre ells s'estableixin relacions de subordinació, no pot ser aplicat l'art. 1903 del C.c . atès que qui encomana una obra a una empresa autònoma en la seva organització i mitjans, que assumeix els riscos inherents a la seva activitat, no respon pels danys que hagin causat els empleats de l'empresa contractada llevat, és clar, que el comitent s'hagi reservat participar ell mateix en la pròpia activitat desenvolupada per l'empresa que ha contractat, o hagi conservat facultats de vigilància i control. Per tant, per a poder apreciar l'existència de responsabilitat per la via de l'art. 1903 del C.c . cal que entre l'autor material del dany i el propietari de l'obra o promotor, existeixi una situació de jerarquia o subordinació, al tenir facultats de direcció o organització, única via per la qual es pot atribuir a una persona la responsabilitat en la qual ha incidit un tercer. Així, dintre de l'àmbit de la construcció, el fet que sigui el promotor qui tria i contracta els tècnics i empreses que intervenen en el procés constructiu, pot ser motiu per exigir la seva responsabilitat en els supòsits contemplats a l'art. 1591 del C.c. o a l'article 17 de la LOE si és que a l'obra, per data, li és aplicable aquella legislació, però no quan s'acciona per un supòsit de responsabilitat extracontractual derivada d'un fet aliè per la via de l'art. 1903 del C.c ., tal i com té declarat reiteradament el Tribunal Suprem en sentències de 27 de novembre de 1993, 3 de juliol de 1999, 12 de març de 2001, 18 de juliol de 2002 i la més recent de 13 de maig de 2005. Així, i referint-se al promotor, diu el Tribunal Suprem a la seva sentència de 18 de març de 2000 que: "En lo que afecta a la apreciación de la culpa que como dueños de las obras les pueden corresponder, falta toda razón para aplicar el art. 1903 del Código Civil , pues como se sostiene en las sentencias de esta Sala por lo general no puede decirse que quien encarga cierta obra a una empresa autónoma en su organización y medios y con asunción de los riesgos inherentes al cometido que desempeñan deba de responder por los daños causados por los empleados de ésta. Descartada pues esta responsabilidad, la de los propietarios, ha de incardinarse en el propio art. 1902 y cifrarla en la llamada culpa «in eligendo» como se expone por la sentencia recurrida, situación que no se da, en cuanto es claro que con arreglo al acaecer normal y cotidiano, los recurridos actuaron con la diligencia debida cuando encargaron a una Dirección Facultativa Colegiada integrada por un Arquitecto superior y un Aparejador para que, como dice la sentencia recurrida, llevaran a efecto la dirección, vigilancia y supervisión de las obras de cimentación del solar, al mismo tiempo que contrataron con una sociedad especializada H. E. SA, la realización de las obras".

TERCER. Es sosté en la sentència apel·lada que malgrat tot seria aplicable l'article 1903 del CC per aplicació de la doctrina dels actes propis atès que la demandada promotora va arranjar la vorera malgrat no tenir "culpa" dels danys. No podem estar-hi d'acord atès que és reiterada i coneguda la doctrina relativa a que perquè es pugui considerar una determinada conducta com "acte propi" és necessari que sigui un acte dels que causen estat. Efectivament, escau recordar que els actes propis venen definits a l'article 111.8 del CCCat que fa " Ningú no pot fer valer un dret o una facultat que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat si aquesta tenia una significació inequívoca de la qual deriven conseqüències jurídiques incompatibles amb la pretensió actual." . O com indica la jurisprudència del Tribunal Suprem en sentències de 20 de gener i 9 de maig de 2000, i en la de 21 de maig de 2001, que:

"Esta Sala tiene declarado que para la aplicación de la doctrina de los actos propios es preciso que los hechos tengan una significación y eficacia jurídica contraria a la acción ejercitada (SSTS de 6 de abril y 4 de julio de 1962) y como ha señalado la STS de 28 de enero de 2000 "el principio general de derecho que veda ir contra los propios actos (`nemo potest contra proprium actum venire'), como límite al ejercicio de un derecho subjetivo o de una facultad, cuyo apoyo legal se encuentra en el art. 7.1 del Código Civil que acoge la exigencia de la buena fe en el comportamiento jurídico, y con base en el que se impone un deber de coherencia en el tráfico sin que sea dable defraudar la confianza que fundadamente se crea en los demás, precisa para su aplicación la observancia de un comportamiento (hechos, actos) con conciencia de crear, definir, fijar, modificar, extinguir o esclarecer una determinada situación jurídica, para lo cual es insoslayable el carácter concluyente e indubitado, con plena significación inequívoca, del mismo, de tal modo que entre la conducta anterior y la pretensión actual exista una incompatibilidad o contradicción, en el sentido que, de buena fe, hubiera de atribuirse a la conducta anterior, y esta doctrina (recogida en numerosas SSTS como las de 27 de enero i 24 de junio de 1996, 19 de mayo i 23 de julio de 1998, 30 de enero, 3 de febrero, 30 de marzo y 9 de julio de 1999) no es de aplicación cuando la significación de los precedentes fácticos que se invocan tienen carácter ambiguo e inconcreto (SSTS de 23 de julio de 1997 y 9 de julio de 1999), o carecen de la trascendencia que se pretende para producir el cambio jurídico".

Pel demes, la construcció jurisprudencial respecte als requisits per a que els actes propis vinguin a ser vinculants exigeix que aquells, com expressió del consentiment, han de realitzar-se amb la finalitat de crear, modificar, obrar o extingir algun dret, causant estat i definint unilateralment la situació jurídica del mateix i per a que tinguin naturalesa de subjecció han de ser concloents i definitius (SSTS de 16 de febrer de 1988, 25 de gener de 1989, 6 de novembre de 1990, 14 de maig de 1991 i 27 de juny de 1991), amb el que és del tot necessari que l'acte es presenti com solemne, precís, clar, determinant i perfectament delimitat, no ambigu ni inconcret (SSTS de 22 de setembre i 10 d'octubre de 1988 i 4 de juny de 1992).

En el nostre cas no sembla que el fet d'haver arranjar la vorera tingui aquella característica i hom pugui pensar que és un reconeixement de la responsabilitat de la promotora en l'accident. Més aviat obeeix a la necessitat d'acabar l'obra i complir amb requeriments administratius, sens perjudici del dret de repetició que pugui tenir la promotora contra el causant del dany.

Així les coses, és clar doncs, que cal revocar la sentència de primera instància i absoldre a les demandats dels pediments de la part actora.

QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC , les costes de la primera instància han d'imposar-se a la part actora i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Fallo

ESTIMEM els recursos d'apel·lació interposats pels procuradors Gracia i Fernández contra la sentència de data 29 de novembre de 2007 del Jutjat de Primera Instància número 3 de Lleida que REVOQUEM i en el seu lloc ABSOLEM a les demandades dels pediments de la part actora a la que CONDEMNEM al pagament de les costes causades en la primera instància i sense fer especial declaració de les costes d'aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.