Sentencia Civil Nº 434/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1, Rec 986/2012 de 08 de Octubre de 2014

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

ROTLLE NÚM. 986/12

Procedent del procediment verbal núm 702/12

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. nº 35 de Barcelona

S E N T È N C I A NÚM. 434

Barcelona, a 8 d'octubre de 2014.

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, actuant com Tribunal Unipersonal, ha vist el recurs d'apel·lació número 986/12interposat contra la sentència dictada en data 17 de setembre de 2012 en el procediment núm. 702/12, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 35 de Barcelona . Ha estat recurrent ADMIRAL INSURANCE COMPANY LIMITEDi apel·lat CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROSi pronuncia en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

Antecedentes

PRIMER.-La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: '1.- Estimar la demanda formulada por el Consorcio de Compensación de Seguros y condenar a Admiral Insurance y Don Jose Ramón , solidariamente, al pago de 5.717,48 €, con intereses legales desde la interpelación judicial (14 de Mayo de 2012), e incrementados en un 25%, desde el pago de la indemnización (5 de Diciembre de 2011) para la aseguradora.

2.- Imponer las costas a los demandados.

3.- Hacer saber que contra esta resolución cabe recurso de apelación.'

SEGON.-Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

Fonamenta la decisió del Tribunal d'aquesta resolució la Magistrada Il·lma. Sra. María Dolors MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.-El Consorcio de Compensación de Seguros formula demanda contra el causant de determinat accident i l'entitat amb qui aquest tenia concertada la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil que cobria el sinistre en reclamació de les quantitats que ha abonat a qui en va resultar perjudicat .

Explica que, atès que l'asseguradora demandada mantenia que no s'havia de fer càrrec de les conseqüències econòmiques d'aquest sinistre perquè la pòlissa havia estat rescindida, el Consorcio va haver d'indemnitzar al perjudicat com a fons de garantia conforme preveu l'article 11.1.d) de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.

La demandada oposa que el seu assegurat va retornar impagat el rebut corresponent a la segona fracció de l'anualitat i per aquesta raó, i abans que es produís l'accident, va resoldre el contracte.

La sentència estima la demanda perquè, estant en suspensió la pòlissa per impagament d'aquella fracció de la prima, l'asseguradora va comunicar la seva resolució per una via que no havia estat designada per l'assegurat.

L'asseguradora recorre contra aquesta resolució. Insisteix que la pòlissa no estava vigent perquè el 17 de juliol de 2011 va resoldre l'assegurança per impagament de la segona fracció de la pòlissa. Afegeix que es va comunicar la resolució per una via a l'actualitat acceptada socialment i no la invalida el fet que en la pòlissa no es pactés expressament.

SEGON.-La resolució de la controvèrsia plantejada obliga a haver de partir de certes consideracions.

Així, assenyalar que en l'ordenament jurídic espanyol, la prima és la prestació pecuniària fixada com a contraprestació del risc que l'asseguradora assumeix ( articles 14 i 18 LCA ) i, tant si es configura com a prima única com a periòdica és indivisible, precisament perquè constitueix la contraprestació de l'obligació que l'asseguradora contrau amb l'assegurat. El Tribunal Suprem en sentència de 22 d'octubre de 2008 ho estableix expressament quan assenyala que ' la doctrina y la jurisprudencia han considerado que la prima es indivisible, lo cual se deducía ya del art. 388 Cdec que establecía que 'por el cobro de la prima pagada anticipadamente, el asegurador la hará suya, cualquiera que sea la duración del seguro' y aunque no exista una norma parecida en la vigente Ley de Contrato de seguros , la propia naturaleza aleatoria del seguro da una cierta razón de ser a esta conclusión' .

Qüestió distinta és que el seu pagament es pugui fraccionar en terminis menors. La indivisibilitat no té res a veure amb la forma de pagament. Al respecte raona el Tribunal Suprem en sentència de 16 de setembre de 2004 que la possibilitat de pagar la prima a terminis, encara que en aparença pugui semblar que és contrari al principi de indivisibilitat de la prima, realment no és així perquè un pacte com aquest només afecta a 'u na modalidad accesoria de la prestación, ya que no afectan a la modalidad de la obligación, sino a su cumplimiento. La prestación sigue siendo única con relación al período del seguro, aun cuando la ejecución de la misma se efectúe a plazos que se pagan por el tomador'.

D'aquesta manera, iniciada la vigència del contracte, o prorrogada per una nova anualitat si és el cas, l'asseguradora assumeix el risc concertat en el contracte des del dia inicial i fins el final de l'anualitat a canvi d'una prima que correspon a aquest període que ha de ser abonada per l'assegurat en els termes pactats. En definitiva, l'ajornament del pagament de la prima no comporta l'ajornament de la cobertura ( STS de 22 d'octubre de 2008 ). Per tant, si el contracte estava ja en vigor i l'asseguradora assumeix la cobertura pactada per tota l'anualitat, el prenedor està obligat al pagament de la totalitat de la prima.

L'article 15 LCAsseg regula les conseqüència que ha de tenir l'impagament de la prima per part del prenedor distingint entre si es tracta de la primera prima o la prima única (apartat 1r) o d'algunes de les següents (apartat 2n).

Quan es deixa de pagar la primera prima preveu aquest precepte que 'si per culpa del prenedor la primera prima no ha estat pagada, o la prima única no ho ha estat al seu venciment, l'assegurador té dret a resoldre el contracte o a exigir el pagament de la prima deguda en via executiva en base a la pòlissa. Llevat pacte en contra, si la prima no ha estat pagada abans que es produeixi el sinistre,l'assegurador quedarà alliberat de la seva obligació'. D'aquesta manera, pretén el legislador protegir la bilateralitat del contracte d'assegurança amb el compliment de les recíproques obligacions i per tant, llevat pacte en contra, s'allibera l'asseguradora de la seva obligació si, quan es va produir el sinistre, el prenedor no havia complert amb la pròpia ( STS de 25 de maig de 2.005 ).

La conseqüència no és però automàtica, perquè segons refereix aquest precepte i recorda la jurisprudència l'efecte alliberador que ha de produir per l'asseguradora la falta de pagament de la prima abans del sinistre a que es refereix l'apartat 1 de l'art.15 LCAsseg, només pot tenir lloc ' cuando la falta de pago sea imputable al tomador, pues así se infiere, en una interpretación sistemática, de la relación de este precepto con el inciso que lo precede, que alude a la culpa del tomador en el impago de la prima; y, en una interpretación lógica, de la finalidad que con él se persigue de eximir al asegurador del cumplimiento del contrato por razón del incumplimiento de la obligación principal del otro contratante' ( STS 17-10-2008 que es remet a les de 25 de maig de 1996, 8 de juny de 2002 i 4 de setembre de 2008). I evidentment per determinar si aquest impagament és imputable al prenedor s'ha de partir, en primer lloc, de les condicions que s'hagin pactat en la forma i el moment de pagament de la prima.

Per contra, en cas que es deixi d'abonar una de les primes següents, la cobertura de l'asseguradora queda suspesa un mes després del dia del seu venciment i el contracte queda extingit si l'asseguradora no reclama el pagament dins dels sis mesos següents al venciment de la prima. Si l'asseguradora no opta per resoldre el contracte, la cobertura tornarà a produir efectes a les 24 hores que el prenedor aboni la prima.

TERCER.-L'accident del que deriva la reclamació que formula el Consorcio de Compensación de Seguros va tenir lloc aproximadament a les 21:30 h del dia 17 de juny de 2011.

No es discuteix que Don. Jose Ramón en va ser el causant ni tampoc que el dia 5 de novembre de 2010 havia concertat una pòlissa d'assegurança amb l'ara codemandada.

Segons s'observa de la documentació aportada, es tracta d'una pòlissa de vigència anual prorrogable amb una modalitat de pagament semestral per domiciliació bancària ( f. 68).

El primer dels dos rebuts emesos per aquella primera anualitat va ser atès pel prenedor però no pas el segon ( de 4 de maig de 2011) com consta per declaració bancària ( f. 71) i va reconèixer el mateix Sr. Jose Ramón en respondre el qüestionari que li va presentar el Consorcio( f.13).

Es tracta, per tant, d'una pòlissa de prima única (no periòdica) perquè es pacta una única prima en relació al període de l'assegurança si bé amb un modalitat de pagament semestral. En tractar-se, per tant, d'una prima única, el seu impagament no se produeix fins el moment que venç el darrer dels pagaments fraccionats.

L'article 15 LCAsseg no contempla les conseqüències de l'impagament d'un d'aquests fraccionaments. La demandant considera que en aquests supòsits és d'aplicació el seu segon apartat, criteri que aquesta Secció 1a ha considerat correcte.

Així raonàvem en sentència de 10 de març de 2006 que, encara que no es prevegi de forma expressa, es considera aquella l'opció més correcte per ' la finalidad del mismo(precepte) y de las características y efectos que se producen como consecuencia del fraccionamiento del pago de la prima , que en este punto se identifican y asemejan más a los de las primas periódicas que a los de la prima única[..] cuando se trata de primas periódicas, en las que la primera prima ha sido satisfecha, la cobertura del asegurador ya está en curso, por lo que la consecuencia de esa falta de abono es otra diferente, la de la suspensión de la cobertura, suspensión que, por tanto, predicable del caso analizado, en el que el contrato subsiste en su vigencia y el asegurador puede reclamar el abono de la prima o, mejor dicho, de la parte fraccionada que se ha devengado pero no se ha satisfecho, pero, y en lo que ahora interesa, la aseguradora sólo puede oponer la suspensión de la cobertura inter partes pero no frente a terceros. En efecto, la suspensión de la cobertura que establece el art. 15 LCS se produce en las relaciones entre asegurador y asegurado estando liberado temporalmente el asegurador del deber indemnizatorio frente al asegurado hasta que se produzca la resolución o extinción legal del contrato o la consecuencia rehabilitadora que prevé el párrafo último de dicho precepto, pero este efecto suspensivo no es oponible al tercero perjudicado que ejercita la acción directa que consagra el art. 76 LCS por ser inmune a las excepciones que puedan corresponder al asegurador frente al asegurado, no pudiendo en definitiva oponer el asegurador frente al tercero perjudicado el incumplimiento por el asegurado de su obligación de pago de la prima ni la suspensión del contrato por esta causa, por ser una excepción de carácter personal del asegurador frente al asegurado y dar lugar a la suspensión de la cobertura frente al asegurado pero no frente al tercero perjudicado, y, por ello, de persistir en el impago el obligado, deberá la aseguradora resolver en firme el contrato para no verse en peligro frente a terceros, aunque luego siempre pudiera repetir contra el asegurado por el capital desembolsado'.

El que al·lega precisament l'asseguradora codemandada és que va comunicar al prenedor per SMS la seva decisió de resoldre el contracte abans que es produís l'accident i ho pretén acreditar amb el certificat d'una empresa de serveis telemàtics (f.72).

La sentencia estima la demanda en negar efectes resolutoris a una comunicació enviada per una via que no es va contemplar en el contracte.

La decisió del Jutjat, discutida en apel·lació per l'asseguradora, ha de ser compartida també en aquesta alçada.

Com bé raona el Jutjat, no hi ha la més mínima constància que asseguradora i assegurat convinguessin que les comunicacions entre ells es farien per SMS. En el contracte només es recull, a més de l'adreça, el número d'un telèfon mòbil que hauria facilitat el prenedor. Aquesta sola dada no permet deduir que haguessin convingut aquell sistema de comunicació. Ni tan sols es pot presumís que al facilitar el número del telèfon mòbil s'estigués consentint aquell sistema de comunicació que, si bé molt estès socialment, no abasta ni tan sols la totalitat de la població que disposa de telèfon mòbil.

D'altra banda, tampoc hi ha constància que aquest fos un sistema habitual de comunicació entre els ara codemandats,

Per tant no és possible atribuir a una comunicació tramesa per aquesta via en les circumstàncies descrites amb la única constància d'haver estat enviada (f. 32), i encara menys automàticament i en qualsevol cas, com pretén l'apel·lant, els efectes que són propis a un acte d'aquest tipus, en el present, la comunicació de resolució del contracte.

En aquest sentit no estarà de més assenyalar, a modus d'exemple i encara que no sigui d'aplicació al cas, que l' article 162 LEC permet les comunicacions per mitjans telemàtics, infotelecomunicacions o similars quan les parts comuniquin al Jutjat que en tenen a la seva disposició i sempre que aquests mitjans permetin, entre d'altres,deixar constància fefaent no només de la remissió de la comunicació a efectuar sinó també de la seva recepció íntegre. Altrament, donant-se totes aquestes circumstància, si el destinatari no accedeix al contingut, la comunicació no produeix efectes immediats a la remissió sinó un cop transcorreguts tres dies a no ser que el destinatari justifiqui la falta d'accés al sistema.

Doncs bé, en el cas que s'examina, Admiral Insurance Company Limited pretén atribuir efectes immediats a una resolució del contracte per comunicació enviada per SMS quan ni consta que s'hagués convingut aquest mitjà de comunicació, que fos un mitjà habitual de comunicació amb el prenedor ni tan sols que el destinatari l'utilitzi habitualment ni que la comunicació hagi estat rebuda pel Sr. Jose Ramón . La decisió del Jutjat ha de ser compartida en aquesta alçada i, per tant, el recurs ha de ser desestimat.

TERCER.-Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil)

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per ADMIRAL INSURANCE COMPANY LIMITED contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 35 de Barcelona en data 17 de setembre de 2012 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions i confirmar aquesta resolució amb imposició a l'apel·lant de les costes que deriven de l'apel·lació.

Amb pèrdua del dipòsit consignat.

La present sentència es susceptible de recurs de cassació si concorren els requisits legals ( art. 469 - 477-disposició final 16 LEC ), que se interposarà davant d'aquest Tribunal en un termini de vint dies a comptar des de la notificació de la present.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronuncia i ho signa la Magistrada.

PUBLICACIÓ-Barcelona, a ....................., el dia d'avui, i un cop signada per la Magistrada que l'ha dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.