Sentencia CIVIL Nº 437/2021, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 609/2021 de 11 de Noviembre de 2021

Encabezamiento

Sección nº 02 Civil de la Audiencia Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaza Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona - C.P.: 17001

TEL.: 972942368

FAX: 972942373

EMAIL:upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 1716042120198242028

Recurso de apelación 609/2021 -2

Materia: Apelación civil

Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 1 de DIRECCION000

Procedimiento de origen:Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados 698/2019

Entidad bancaria BANCO SANTANDER:

Para ingresos en caja. Concepto: 1647000012060921

Pagos por transferencia bancaria: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274.

Beneficiario: Sección nº 02 Civil de la Audiencia Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Concepto: 1647000012060921

Parte recurrente/Solicitante: Adoracion

Procurador/a: Lluis Vergara Colomer

Abogado/a: Maria Angels Ribas Girones

Parte recurrida: Héctor, MINISTERI FISCAL

Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer

Abogado/a: Yolanda Porcel Martinez

SENTENCIA Nº 437/2021

Ilmos. Sres:

PRESIDENTE

D. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRADOS

Dª. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

D. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 11 de noviembre de 2021

Antecedentes

PRIMERO.En fecha 21 de septiembre de 2021 se han recibido los autos de Guarda, custodia o alimentos de hijos menores no matrimoniales no consensuados 698/2019 remitidos por el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 1 de DIRECCION000 a fin de resolver el recurso de apelación interpuesto por el Procurador D. LLUIS VERGARA COLOMER, en nombre y representación de Dª Adoracion, contra la Sentencia de fecha 27 de abril de 2021, en el que constan como partes apeladas el Procurador D. PERE FERRER FERRER, en nombre y representación de D. Héctor, y el MINISTERIO FISCAL.

SEGUNDO.El contenido del fallo de la Sentencia contra la que se ha interpuesto el recurso es el siguiente:

'PARTE DISPOSITIVA

PROCEDE ESTIMAR íntegramente la demanda interpuesta por la representación procesal de D. Héctor frente a D.ª Adoracion y acordar la adopción de las siguientes medidas:

'PATRIA POTESTAD: Ambas partes se mostraron conformes respecto del ejercicio de la patria potestad compartida respecto de los menores Leoncio y Celia entre ambos progenitores.

GUARDA Y CUSTODIA: se establece con carácter semanal, estableciéndose los lunes como día de intercambio fijándose como lugar de recogida el centro escolar. En caso de que el lunes de intercambio fuera día no lectivo, el progenitor que finaliza la guarda llevará a los menores al domicilio del progenitor que comienza ésta. Este régimen operaría hasta la entrada en vigor del régimen de vacaciones, en el cual se muestran conformes a continuar con el régimen de vacaciones establecidos en la resolución 59/2020, de 27 de febrero de 2020, dictada en el seno de la pieza de medidas provisionales coetáneas registrada bajo el numeral 466/2019.

A efectos de concreción respecto de la alternancia se establece la siguiente respecto de primer periodo. No obstante, sin perjuicio de lo dispuesto a continuación, ambas partes acuerdan que se facilite la coincidencia de la guarda materna teniendo en cuenta los periodos no laborales de la Sra. Adoracion, si bien esta se compromete a comunicar el día 15 de cada mes su calendario laboral del mes siguiente en favor del Sr. Héctor. El régimen de alternancias fijo constituye la regla general sin perjuicio de posibles modificaciones excepcionales entre las partes.

* Corresponden a la madre los siguientes periodos:

o 19 de abril a 26 de abril

o 3 de mayo a 10 de mayo

o 17 de mayo a 24 de mayo

o 31 de mayo a 7 de junio

o 14 de junio a 21 de junio

o 28 de junio a 1 de julio, momento en el que comenzarán las vacaciones.

* Reprenderá de guarda la madre el día 1 de septiembre hasta el 6 de septiembre y continuará el régimen señalado de alternancias semanales expuesto con anterioridad.

* Los meses de verano de julio y agosto se distribuirán la guarda de los menores del siguiente modo:

o De 1 de julio a 15 de julio le corresponde a la madre

o Del 16 de julio a 31 de julio le corresponde al padre

o Del 1 de agosto al 15 de agosto le corresponde a la madre

o Del 16 al 31 de agosto le corresponde al padre

PENSIÓN DE ALIMENTOS: No se establece pensión de alimentos respecto de los hijos menores, si bien ambas partes acuerdan establecer un depósito de dinero para hacer frente a los gastos extraordinarios de los menores por importe de 60 euros mensuales. Ambas partes acuerdan que con cargo a esta cuenta se van a satisfacer los gastos ordinarios comunes (tales como AMPA, matrícula o reserva de plazas, excursiones, salidas culturales, libros o material escolar, actividades extraescoloares previo acuerdo entre los cónyuges). Los gastos extraordinarios y sanitarios, previo acuerdo, serán atendidos por ambos progenitores al 50%.

OTRAS OBLIGACIONES: Ambas partes se comprometen, en relación a la expedición o solicitud de pasaporte, a acudir, a solicitud de cualquiera de los progenitores que lo requiera, para acudir a prestar el consentimiento necesario'.

Asimismo, se ACUERDA la división de la cosa común de la vivienda sita Carrer DIRECCION001 N.º NUM000 de la localidad de DIRECCION000, perteneciente a ambos progenitores e inscrita en el Registro de la Propiedad de DIRECCION000 como Finca NUM001, folio NUM002, Libro NUM003, Tomo NUM004.

Por otro lado, procede atribuir el uso de la vivienda familiar sita Carrer DIRECCION001 N.º NUM000 de la localidad de DIRECCION000 en favor de D. Héctor. Los gastos, tributos o cargas relacionados con la titularidad de la vivienda serán de cargo de los propietarios de conformidad con el título de propiedad, mientras que los gastos de suministro o reparaciones ordinarias, entre otras, serán a cargo de la persona a quien esté atribuido el disfrute de la misma (vid. Sentencia del Tribunal Supremo de fecha 27 de junio de 2018 ).

Todo ello sin hacer especial pronunciamiento en cuanto a las costas procesales causadas, debiendo ser abonadas por cada litigante las costas causadas a su instancia, y las comunes por mitad.'

TERCERO.El recurso se admitió y se tramitó conforme a la normativa procesal para este tipo de recursos.

Se señaló fecha para la celebración de la deliberación, votación y fallo que ha tenido lugar el 10/11/2021.

CUARTO.En la tramitación de este procedimiento se han observado las normas procesales esenciales aplicables al caso.

Se designó ponente a la Magistrada Dª MARIA ISABEL SOLER NAVARRO.

Fundamentos

PRIMERO.-Frente a la sentencia que estima íntegramente la demanda interpuesta por D. Héctor frente a D.ª Adoracion y acuerda la adopción de las medidas: en relación a la 'PATRIA POTESTAD, guarda y custodia, régimen en periodos de vacaciones y en queACUERDA la división de la cosa común de la vivienda sita Carrer DIRECCION001 N.º NUM000 de la localidad de DIRECCION000, perteneciente a ambos progenitores e inscrita en el Registro de la Propiedad de DIRECCION000 como Finca NUM001, folio NUM002, Libro NUM003, Tomo NUM004.Y atribuye el uso de la vivienda familiar sita Carrer DIRECCION001 N.º NUM000 de la localidad de DIRECCION000 en favor de D. Héctor. Y que Los gastos, tributos o cargas relacionados con la titularidad de la vivienda serán de cargo de los propietarios de conformidad con el título de propiedad, mientras que los gastos de suministro o reparaciones ordinarias, entre otras, serán a cargo de la persona a quien esté atribuido el disfrute de la misma, se interpone recurso de apelación por Dª y es objeto de impugnación por Dº D. Héctor.

El Ministerio Fiscal solicita la confirmación de la sentencia apelada.

SEGUNDO.-La Sra. Adoracion recurre la sentencia en cuanto a la no fijación de una limitación temporal respecto del uso del domicilio familiar al Sr. Héctor concretado a la fecha de la venta del inmueble, en concreto los motivos del recurso son:

PRIMERA.- SOBRE LA MESURE REFERIDA A LA DIVISIO DE LA COSA EN COMU

Sobre aquesta mesures i la manera en que s'ha de procedir a la venda, les parts van arribar a un acord que va quedar gravat, en concret en els minuts 3:37 i 5:56 de la Vista, concretat en que ambdues parts estaven d'acord en la declaració d'extinció del proindivís de la cosa comuna i en que la seva divisió fos a traves d'adjudicació a un dels dos copropietaris amb indemnització a l'altre, o fos per venda des de entitat especialitzada o per venda en publica subhasta. Aquest va ser l'acord

de les parts en litigi, i veiem que la sentència no el recull acordant simplement la divisió de la cosa en comú.

Aquesta representació en data 5 de maig va intentar solventar la manca de transcripció completa del acord de les parts a traves de demanar Complement de la Sentencia, al temps que demanava aclariment d'una altre mesures, però el Jutjador va decidir per Auto de data 20 de maig denegar l'aclariment. Notis que ni tan sols resol expressament sobre el Complement demanat.

Per tot això entenem que la mesura que impugnem vulnera l' article 1255 del codi civil ja que no respecte aquell pacte assumit per els litigants sobre una mesura que entre de ple en l'àmbit de la lliure disposició, interessant doncs que la Resolució de Segona instancia acordi:

La divisió de la cosa comuna, la vivenda situada al carrer DIRECCION001 nº NUM000 de la localitat de DIRECCION000, inscrita en el Registre de la Propietat de DIRECCION000 al Tom NUM004, llibre NUM003, foli NUM002, finca NUM001; divisió que es podrà porta a terme a traves d'adjudicació a un dels dos copropietaris amb indemnització a l'altre, ja fos per venda des de entitat especialitzada o per venda en publica subhasta

A major abundament, la mesura que impugnem vulnera també l' article 218 de la LEC per incongruència amb el que ella mateix recull en el Fonament de Dret Segon al exposar que cal referir-se al contingut del article 774 de la LEC que preveu que els cònjuges en la vista del judici podran sotmetre al Tribunals els acords a que hagin arribat.

Naturalment impugnem expressament l'últim paràgraf del Fonament de Dret Segon on el Jutjador remet als litigants per la divisió de una única finca als tràmits del article 806 i següents de la LEC.

Fa temps que la doctrina i la jurisprudència dels Tribunals catalans tenen superada l'argumentació del jutjador, entenent que no nomes en la demanda es pot proposar el repartiment patrimonial pel cas de que els litigants disposin de varis immoble, sinó i com es mes habitual por declarar extingida la situació de proindivís en la sentència de divorci per tal de que es pugui en execució de la mateixa procedir a la efectiva divisió per els tramitis del article 552-11 del CCCat.

En qualsevol cas, i a banda de interpretacions i paca-baralles jurídiques el que esta clar es que l'acord en exercici del principi de llibertat de pacte ha de primar, i l'acord al que els litigants van arribar i van

traslladar al Jutjador en el mateix acta de Vista es que que ve degudament recollit en el suport audiovisual.

SEGONA.- SOBRE LA MESURE REFERIDA A L'US DE LA VIVIENDA FAMILIAR

Tal i com es de veure en el petitum de la demanda, el sr. Héctor va demanar:

'Ús del domicili a favor del sr. Héctor i els seus fills fins la venda de la vivenda. La hipoteca serà sufragada per meitats pel sr. Héctor i la sra. Adoracion'

En acte de judici el sr. Héctor es va afermar en la seva petició, tal i com així ho recull el Fonament de Dret preliminar de la Sentencia: 'concretamente, la parte actora solicita la atribución de ésta respecto de su representado en los términos recogidos en el escrito de demanda'.

Veiem que el Jutjador en relació al us de la vivenda familiar finalment decideix:

'Por otro lado, procede atribuir el uso de la vivienda familiar sita en carrer DIRECCION001 nº NUM000 de la localidad de DIRECCION000 en favor de D. Héctor'

Aquesta lletrada entén que la sentència i en relació a aquesta mesura esta viciada per incongruència, vulnerant l' article 218 de la LEC; fixant la incongruència per extra petita.

Es evident que el Jutjador concedeix mes del que el propi sr. Héctor ha demanat, en relació a una mesura com el l'ús del habitatge, que no es d'ordre públic, condició que excusaria al Jutjador per resoldre amb independència d'allò demanat per les parts o argumentes que allò demanat per l'actor resultaria perjudicial per els menors, sinó que cau de ple en les mesures d'ordre privat i per tant de lliure disposició.

No es desconegut per el Tribunal la diferencia d'atribució de l'ús sense acotament temporal o amb un acotament temporal concret. Les conseqüències son molt diferents i variades i amb conseqüències també diferents i variades per els legítims drets de propietat de la meva representada.

L'actor va demanar per ell l'ús, si ve acotat al moment de la venda i per contra el jutjador l'hi atorga l'ús sense cap acotament temporal i per tant atorgant mes d'allò que el propi actor va interessar per ell.

Els arguments en que es basa el Jutjador per donar l'ús son:

a.- Com que les parts van manifestar que tenien a la venda la finca, considera que serà una situació (la del us) temporalment limitada, però es evident que ell en la seva resolució no la limita ni l'acota de conformitat amb allò demanat per l'actor, fent una previsió subjectiva de que la situació serà temporal. No s'escaparà al Tribunal que aquell beneficat per l'ús sense acotament temporal pot no tenir cap pressa ni interès en la venda, posant impediments o directament oposant-s'hi.

b.- Que l'atribució del us al actor determina una estabilitat beneficiosa per els menors i per les parts en el procediment.

No sabem a quina estabilitat per els progenitors es refereix el Jutjador. Estem davant una afirmació absolutament subjectiva, ni tan sols ha sigut al·legada per el beneficat en l'ús, mancada a mes de la mínima prova i sense donar a saber on veu questa estabilitat per els progenitors quan tots dos han demanat per ell l'ús.

Sobre que la seva decisió comporta estabilitat per els menors, també estem davant una afirmació absolutament subjectiva. Des del dictat de les mesures els menors tenen un regim de custodia compartida i per tant igual estabilitat tindran vivint al domicili familiar amb la mare que amb el pare. Una vegada mes es una manifestació sense cap proba que avali l'afirmació i ens expliqui on i com resulta acreditada aquesta estabilitat. No oblidem que fins l'últim moment el sr. Héctor va intentar impedir una guarda compartida, forçant la intervenció del EATAF i no es fins l'informe emes per aquest Organisme que es veu obligat per el seu contingut a acceptar la guarda compartida.

Aquestes afirmacions sobre benefici no van ser al·legades per cap de les parts i el jutjador es basa en les afirmacions del Ministeri Fiscal contingudes en el seu escrit de conclusions, perquè ni tan sols va comparèixer a l'acte de Vista.

c.- El jutjador valora la situació econòmica dels litigants i castiga amb la seva decisió a la sra. Adoracion per tenir feina i la classe de feina que te (hostessa de vol), seguint de nou els arguments del escrit del Fiscal, quan es va acreditar documentalment en el mateix acte de Vista que la sra. Adoracion portava sense volar mes d'un any estant en situació de ERTE. Tindrem de suposar que el Ministeri Fiscal al no esta present a la Vista no va poder examinar la documental aportada.

Però el mes important es que l'actor va ratificar la seva petició d'us segons els termes interessat en la seva demanda i per això si es decidia conferir-li a ell l'ús, aquests us havia d'anar acotat al moment de la venda per ser la mesura demanada per ell.

En qualsevol cas allò que s'ha acreditat en el procediment es que la situació econòmica del sr. Héctor es circumstancial, que percep una pensió vitalícia i que es un autònom informàtic qualificat i que la seva pròpia petició del us ve acotada en el temps, si be entenem que l'acotament ha de ser mes concret i que s'ha de decidir que l'ús finalitzarà ne el moment de la divisió efectiva de la situació de proindivís, es a dir per adjudicació a un o altre copropietari, venda des de entitat especialitzada o venda en publica subhasta.

Si la mesura recull que l'ús es mantindrà fins al venda ens podem trobar que el sr. Héctor com a copropietari faci actuacions contraris a l'efectiva venda perquè el ser-ne beneficiari del us no tingui interès real en la venda o efectiva divisió.

Entenem que arribada la fi de la convivència i davant una guarda compartida el patrimoni ha de passar a ser regular no des de l'òptica del us de la vivenda familiar, sinó des de la norma general.

TERCERA.- SOBRE LA FORMA EN QUE S'HAN D'ATENDRE LES DESPESES I IMPOSTOS DE LA VIVENDA FAMILIAR.

Com es pot veure de la demanda, el sr. Héctor en relació a les despeses que ocasiona la vivenda familiar únicament va demanar que el préstec hipotecari que la grava fos ates per ambdós copropietaris.

Aquesta lletrada en acta de Vista va demanar que en relació a la vivenda familiar i les despeses que genera s'acordés de conformitat amb allò que disposa, entem que de forma obligada, l' article 233-23 del CCCat.

Com veiem el Jutjador acorda, sustentat en una Sentència del TS en concret la de data 27 de juny de 2018, que fa referencia a la liquidació d'una societat de guanys, que les despeses, tributs o cargues relacionades amb la titularitat de la vivienda sean a càrrec dels propietaris de conformitat amb el títol de propietat.

Es evident que el dret substantiu a aplicar en el procediment que ens ocupa es el contingut en el codi civil català i també es evident i en aquests sentit ja ha tingut oportunitat de pronunciar-se aquesta Exma. Audiència, el contingut del article 233-23 es d'obligat seguiment i compliment, per això interessem es revoqui aquest mesura i acordi que les despeses, tributs i carregues que generi al finca situada a DIRECCION000, carrer DIRECCION001 nº NUM000 s'atendran de conformitat amb l' article 233-2 del CCCat.

Por su parte el Sr. Héctor impugna la apelación y e impugna la sentencia en los siguientes términos:

Primer.- Sobre la mesura referida a l'ús de l'habitatge familiar.

En relació a aquest punt, la part adversa considera l'existència d'unaincongruència que vulnera l' article 218 LEC per incongruència per extrapetita. En altres paraules, la part adversa reclama que el jutjador haconcedit més del que ha demanat aquesta la part.

Ens mostrem en contra aquesta interpretació de la part adversa pels

motius següents.

- Ordre públic.

Indica la part adversa que la qüestió de l'ús de l'habitatge no és una

qüestió d'ordre públic i que per tant, el jutjador no pot anar més enllà del que ha demanat la part en la seva demanda.

Sense perjudici de l'anteriorment explicat, hem de fer una valoracióen conjunt de la situació per encabir i interpretar adequadament laresolució del jutjador, és a dir, la Sentència.

Del procés de referencia i en seu judicial, ambdues parts vanmanifestar la seva total conformitat amb la venta de l'habitatgefamiliar, pel que l'ús de l'habitatge ja s'entén encabit en i delimitattemporalment mentre duri la propietat, pel que un cop la propietatsigui traslladada a un nou titular o propietari, l'ús quedarà extingit demanera natural, ja que se sobre entén que el l'ús de l'habitatge noquedarà prorrogat més enllà del moment de la venta (que serà quanel seu dret de propietat arribi al final).

En conseqüència no té sentit pensar que jutjat ha concedit més del

demanat al Sr. Héctor perquè establir l'ús de l'habitatge de manera

indefinida, equival, a efectes pràctics, a tenir l'ús de l'habitatge fins a

la venta o alineament.

- Acotament temporal.

Aquest és un altre argument que fa servir en el recurs d'apel·lació dela part adversa i la nostra resposta no pot ser diferent de la explicaciódonada anteriorment sobre que l'ús de l'habitatge no pot estendre'smés enllà del dret de propietat.

Per tant, no pot considerar-se que el jutge ha concedit més deldemanat al Sr. Héctor, perquè l'establir l'ús de l'habitatge senseidentificar el termini o establir-lo fins la venta del immoble és

equivalent a nivell pràctic.

Per una altra part, a títol exemplificatiu, diferent seria que el Sr. Héctor hagués demanat l'ús de l'habitatge per un termini de (per

exemple) 5 anys i el jutjador li hagués concedit indefinidament. Aquí

si veuríem valorable una petició extra petitia. Però tal com hemexplicat, no és pas el cas.

Seguint amb el guió d'arguments de la part adversa, entrem ara a valorarels arguments en què es basa el jutjador per donar, o concedir.

Precisament, en aquest punt de la Sentència que exposa la part contrària enel seu recurs, és on es recull la valoració del jutge que concorda ambl'explicació donada per aquesta part en la nostra impugnació del recurs.

Abans de continuar avançant volem manifestar la nostra total oposició quanla part adversa manifesta que 'no s'escaparà al tribunal que aquellbeneficiat l'ús sense acotament temporal pot no tenir cap pressa ni interèsen la venda, posant impediments o directament oposant-s'hi'.

Amb tot i màxim respecte, aquesta valoració de l'adversa no téabsolutament res de cert, però a més, no hi ha cap variació pel Sr. Héctor que se li atribueixi l'ús de l'habitatge sense identificar el termini, ique se li atribueixi el l'ús de l'habitatge fins a la venta. Per cap de les duesformulacions implica o deixa d'implicar un compromís de la venta.

El que ja implica un compromís en la venta, es la prèvia manifestació quevan fer les parts en seu judicial de què tenien la propietat la venda.

Però la formulació de la concessió de l'ús d'una o altre manera no varia enres el compromís a la venta ni afecta de cap manera al Sr. Héctor ni li sumao resta pressa per l'interès en la venta.

Seguint amb els arguments de la part adversa, no podem deixar de contestartot el seguit d'arguments del seu escrit.

Efectivament, la concessió de l'ús de l'habitatge al Sr. Héctor dónaestabilitat als menors, sense cap mena de dubte, hi entrarem tot seguit, peròno sense abans indicar, que les manifestacions que efectua l'adversa sobreque el Sr. Héctor va intentar evitar la guarda i custòdia compartida totdemanat la intervenció de l'EATAF, o el fet de què hi hagi guarda icustòdia compartida impliqui que, directament l'ús de l'habitatge impliquiuna rotació en el seu ús o compartir-lo.

Res d'això correspon amb la realitat del cas.

Es plenament comprovable de l'expedient judicial que el motiu pel que elSr. Héctor va demanar la intervenció de l'EATAF és perquè la Sra. Adoracion presentar denúncies penals en dues ocasions per suposats delictes deviolència contra la dona, procediments sistemàticament arxivats permanca de proves. Procediments aportats a jutjat i revisables perl'audiència sota el numero d'actuacions: Diligències Urgents - JudiciRàpid 1/2020 del Jutjat d'Instrucció 3 de DIRECCION000 iProcediment de Diligencies urgents - Judici Ràpid 82/2020 dl Jutjatd'instrucció 3 de DIRECCION000 a més d'un procedimentd'execució civil també, iniciat per la Sra. Adoracion en ple confinament).

Davant d'aquesta situació i de la extrema conflictivitat de la Sra. Adoracion, elSr. Héctor va actuar com correspon per salvaguardar el benestar dels seusfills que és demanar la intervenció d'una tercera part objectiva (EATAF)que valorés el que era més idoni pels menors fills de la ex parella. Entred'altres coses perquè moltes d'aquests situacions havien tingut lloc davantdels menors, cosa no només desagradable sinó preocupant pel Sr. Héctor a pare.

Contràriament al que diu la part adversa, demanar l'informe de la EATAFés precisament quelcom més que raonable davant d'una situació així. Tantés així, que el jutjador que en primer terme havia rebutjat la necessitatd'aquest informe de la EATAF en un primer moment del procediment, elva acceptar posteriorment ateses les circumstàncies del cas.

Però sigui com fos, aquest argument en aquest recurs d'apel·lació no tésentit ni és necessari perquè res té a veure amb el que estem tractant.

Simplement és un comentari per desprestigiar la imatge del Sr. Héctor del Tribunal i resulta, molt inapropiada i inoportuna.

Seguiment, correspon entrar en el punt de la estabilitat, que va íntimamentlligat amb el de la situació econòmica dels litigants.

Òbviament, en aquest moment, els menors es veuen beneficiats d'estabilitatsi el Sr. Héctor segueix en l'ús de l'habitatge familiar, perquè contribueix ala rutina que ja tenen instaurada des de la ruptura de la parella, però es quea més a més, la situació econòmica de la Sra. Adoracion i del Sr. Héctor no té

res a veure.

Així mateix, la part contrària manifesta que les part no van al·legar el puntde la estabilitat. Bé, el cas és que el jutjador pot valorar la situació enconjunt en base al principi de favor fili, del principi iura novit curia, itambé perquè la guarda i custòdia sí és una qüestió d'ordre públic.

S'ha d'indicar també que l'argument de que el Ministeri Fiscal no harevisat la documentació no el podem acceptar. Si bé, per la situació de lapandèmia COVID-19 el Ministeri Fiscal no compareix en sala en algunesocasions i posteriorment prepara l'informe, no és menys cert que se li remettota la informació als efectes oportuns i elabora l'informe amb totalinformació i accés a la prova obrant en les actuacions i la practicada en lavista.

Seguiment la part contrària inicia el seus arguments sobre la situacióeconòmica del Sr. Héctor, indicant que és pensionista i que és informàticqualificat. Però el cert és que la part contrària obvia moltes qüestions quevan resultar plenament acreditades en sala:

- En primer terme, la situació fiscal de la Sra. Adoracion no va quedar prouacreditada perquè el cert és que no va complir amb el requerimentjudicial d'aportar la seva documentació econòmica.

- Entre d'altres coses es va interessar l'aportació del model 720 sobredeclaració de propietats a l'estranger.

- Del resultat de l'esbrinament patrimonial, va resultar que no hisortien dades econòmiques de la Sra. Adoracion pel que no podem saberrealment què es el que ingressa i el que no, si bé, el que sí hi sortianomés es detectava el trasllat d'un carnet o vehicle al Regne Unit, fetque indica clarament la seva intenció de residir al estranger (llavors,per a què li caldria l'ús de l'habitatge?). Tot això és plenamentcomprovable en la 'Consulta Integral Patrimonio' que s'adjunta a laProvidencia de 6 d'abril de 2021.

En aquesta consulta, es veu clarament com no surt informacióeconòmica de la Sra. Adoracion, i que de fet, només surt a la pàgina17/22una incidència '(..) Canje Reino Unido Num Pages..' A part d'això,no hi ha cap altre informació econòmica o fiscal de la Sra. Adoracion, mésenllà que la relativa a l'habitatge familiar.

De fet, en seu judicial aquesta lletrada va preguntar a la Sra. Adoracion siera fiscalment resident a Espanya o no ho era, perquè si ho era i teniauna propietat al Regne Unit havia de presentar la declaració delModel 720. El cert és que aquesta informació no va ser ni aclarida niaportada per la part adversa, malgrat el mandat judicial de la mateixaProvidencia de 6 de maig de 2021 on s'hi estableix que 'se require ala parte demandada (..) aporte esta información a la mayor brevedadpossible'.

Doncs bé, dita documentació no es va aportar i abans, ni durant lavista. Per tant, la Sra. Adoracion no va demostrar degudament la seva

situació econòmica.

Si seguim valorant tot plegat, hem d'incorporar més informació i ésque la informació aportada al procediment és en la seva majoriadocumentació unilateral d'elaboració pròpia (resums) idocumentació relativa a bancs que està en anglès. A més a més, talcom es comenta a aquest escrit, la Sra. Adoracion va intentar aportar undocumentació de, suposadament, una resolució de contracte delloguer en anglès i sense traducció jurada, el qual, per motius obvis,no va ser admès a prova per complir amb els preceptes probatoris dela Llei d'Enjudiciament Civil.

Per tant, de la pràctica d'aquesta prova, no podem acceptar que la

adversa consideri que la valoració del jutjador va ser subjectiva,perquè realment el seu esforç probatori va ser mínim per aconseguirconvèncer al jutjador.

- Per altre banda, el Sr. Héctor va a portar absolutament tota la sevadocumentació, tant de declaracions d'impostos com de fi del'activitat com autònom, es va acreditar que fins i tot havia hagut detancar la web, va acreditar, a més, la seva minusvàlia i que li era mésdifícil trobar feina i que tot i això s'havia incorporat a nombroses

ofertes de treball tot intentant millor la seva situació econòmica.

Tota aquesta documentació consta al expedient judicial i tota ella vaser admesa en la seva totalitat.Realment, el esforç probatori del Sr. Héctor va ser molt elevat peracreditar la seva realitat econòmica, si bé la part adversa el vaintentar desacreditar amb arguments (cap d'ells acceptats peljutjador) com que 'suposadament' treballa en econòmicasubmergida, o que per exemple de l'esbrinament patrimonial aportatamb la referida Providència de 6 de maig de 2021 implicava que elSr. Héctor tenia ingressos a sumar a la documentació que nosaltreshavíem aportat. Res d'això és cert. Difícilment es pot obtenir clientssi fins i tot la seva pàgina web s'ha desactivat al finalitzar (i és laprincipal carta de presentació d'un dissenyador web).

Seguiment aclariré a més detall a què ens referim. El Sr. Héctor va

aportar totes les seves declaracions i llibres comptables. Així mateix,va aportar el resum anual de la seva pensió.

Si comencem per esclarir la pensió de minusvalia que percept el Sr. Héctor, ja correspon esclarir que els càlculs efectuats per l'adversa nocorresponen a la realitat. El còmput anual brut de la pensió del Sr. Héctor és de 10.893,24 € totals anuals (en brut) amb totes les paguesincloses. I no pas el càlcul que efectua la adversa al llarg de tot elprocediment, que intentar justificar exposant que el càlcul a fer és de906,04 € x 14 pagues = 12684,56 €. Aquest càlcul de l'adversa ésparcial i interessat i no correspon a la realitat. El Sr. Héctor té 12pagues o un total de 10893,24 € en brut per aquest concepte. Res mésen aquest concepte. La resta de càlculs son manipulacions de lainformació i de la realitat de les percepcions.

Tot seguit, si exposem la seva situació econòmica, trobem quedel'esbrinament patrimonial de 6 d'Abril de 2021 (adjunt a laprovidència de dita data) trobem que hi surten percepcionsdeclarades en el model 190. Correspon indicar que no sonpercepcions de més a més al que ja consta declarat als models

tributaris trimestrals o als llibres comptables que vam aportar.

Aquestes informacions son simplement, factures (o altrespercepcions) que han retingut diners al Sr. Héctor. Però en cap casimplica que s'hagin d'examinar de manera autònoma o separada dela informació comptable que vam aportar. Dit d'altre manera, que hiconsti tota aquesta informació no implica que el Sr. Héctor obtinguésaquestes xifres com a rendiments directes, sinó que simplement s'hiindica què li han retingut en l'exercici de la seva activitatprofessional, i altre cosa és que hagi obtingut un benefici (que no haestat el cas tal com s'acredita en els llibres i declaracions).

Indicar que aquesta part va aportar en seu judicial un total de 20documents acreditatius de tot el que estem exposant aquí. Ensretirem en dita informació.

A resultes de tot això, el jutjador va arribar al convenciment total de

què la situació més desfavorida desprès de la extinció de la parella defet era la del Sr. Héctor. I desprès de la valoració d'aquest recurs,

entenem, respectuosament, que el Tribunal no pot assolir una

conclusió diferent.

Segon.- Règim vacacional

Aquesta part va presentar un recurs d'aclariment (desestimat) en elque interessàvem que s'indiqués amb claredat el règim vocacional ila manera de gestionar els canvis de guarda i alternança durant

aquests períodes.

Tal com hem indicat anteriorment, el regim ha estat bastantcomplicat de gestionar i han estat molts els conflictes entre les parts.

El fet d'haver de combinar la interlocutòria de mesures provisionalsamb la resolució definitiva deixa molts punts en blanc que podendonar lloc a mals entesos i confusions. Per aquest motiu, reiterem enaquesta seu el nostre interès en què s'esclareixi de quina maneragestionar el règim vocacional, períodes d'alternança, i tot allò relatiua aquesta qüestió.

TERCERO.-En cuanto al uso y disfrute del domicilio familiar y su limitación temporal, en concreto limitada a la fecha de la venta de la vivienda.

Ciertamente la sentencia de Instancia no recoge al respecto lo acordado por las partes de común acuerdo en cuanto a limitar el uso de dicha vivienda a la fecha de la venta de la misma respecto de lo cual también existió acuerdo entre las partes. Sin embrago no por ello la sentencia vulnera lo dispuesto en el Art 281 incurriendo en una incongruencia extra petita, dado que como es sabido las medidas que se adopten en relación a los menores, entre ellas el garantizarles una vivienda, están fuera de la disponibilidad de las partes pudiendo el Juzgador adoptar las medidas que estimen más beneficiosas para los menores que es lo que ha efectuado la Juzgadora de Instancia cuestión distinta es que lo resuelto sea ajustado a los intereses de los menores.

Sobre el uso de la vivienda y su limitación temporal de que como recoge la sentencia del TSJCA de fecha 5-11-2020.

TERCER. Recurs de cassació

Motiu únic: infracció de l' article 233-20.2 del Codi civil de Catalunya

1.El motiu únic del recurs denuncia la vulneració de l'apartat 2 de l' article 233-20 CCCat ,i l'interès cassacional es vincula amb la contradicció amb la doctrina d'aquest tribunal expressada en les sentències 17/2010, de 22 d'abril, 74/2012, de 30 de novembre, 29/2018, de 19 de març, i 57/2018, de 21 de juny.

2.Pel que fa a l'atribució o distribució de l'ús de l'habitatge familiar, per bé que amb relació a situacions jurídiques regides pel Codi de família, la sentència d'aquest tribunal 67/2012, de 12 de novembre ,seguint la sentència 17/2010, de 22 d'abril, declarà que 'el dret a l'ús de l'habitatge familiar es caracteritza per la provisionalitat i temporalitat, ja que després del cessament de la convivència marital i si la llei no preveu una altra cosa, l'immoble hauria de tornar al règim jurídic ordinari que lliga disposició de l'ús a la titularitat.

És per això que en els casos de crisi matrimonial la llei preveu una sèrie de regles que parteixen de la prolongació de la solidaritat conjugal o de l'interès superior de tercers (els fills menors d'edat).

D'aquesta forma, l' article 83 del Codi de família , en cas de desacord entre els cònjuges sobre a qui cal atribuir l'ús de l'habitatge familiar, estableix que, si hi ha fills, l'ús s'atribueix, preferentment, al cònjuge que en tingui atribuïda la guarda, mentre duri aquesta; si la guarda dels fills es distribueix entre els cònjuges, resol l'autoritat judicial, i si no hi ha fills, s'atribueix l'ús al cònjuge que en tingui més necessitat, tenint l'esmentada atribució caràcter temporal, mentre duri la necessitat que la va motivar, sens perjudici de pròrroga, si escau.

És clar, doncs, que la norma legal es decanta per la prestació in natura de l'obligació dels pares de subministrar habitatge als seus fills, per tal que no hagin de patir més canvis en la nova situació, ja que, tot i ser cert que en el concepte d'aliments de l' art. 259 del CF hi ha inclòs l'habitatge, també ho és que existeix una regulació específica per al cas de la ruptura del matrimoni o de la parella en el cas d'existència de fills menors, de manera que, si hi ha fills, l'ús s'atribueix, preferentment, al cònjuge que en tingui atribuïda la guarda, mentre aquesta duri'.

La sentència 49/2009, de 3 de desembre ,ja havia advertit que la regulació legal aleshores vigent 'no supone que siempre y necesariamente la vivienda propiedad de uno de los cónyuges o miembros de la pareja deba ser atribuida al cónyuge que tenga la guardia y custodia de los hijos menores pues la ley ya establece que dicha atribución se realizará 'preferentemente', por lo que pueden existir razones poderosas que comporten una excepción a la regla general, como por ejemplo si el cónyuge no propietario a quien se hubiese atribuido la custodia tuviese por sí mismo medios más que suficientes para cubrir las necesidades de vivienda propias y la de los hijos, mientras que la necesidad más perentoria de vivienda la tuviese el cónyuge o miembro de la pareja propietario, en cuyo caso debería ser atribuida a este. De igual modo tampoco existiría obstáculo legal para instar una modificación de medidas si esta situación se diese con posterioridad a la atribución al cónyuge o miembro de la pareja custodia'.

3.La regulació aplicable al nostre cas és la continguda en el Codi civil de Catalunya, que destina els articles 233-20 a 233-25 a regular l'atribució però també l'exclusió i els límits de l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar en cas de nul·litat del matrimoni, divorci o separació judicial.

Segons que recull el preàmbul de la Llei 25/2010, d'aprovació del llibre segon del Codi civil de Catalunya, en el nou règim 'es posa èmfasi en la necessitat de valorar les circumstàncies dels cas concret', raó per la qual, si bé es manté com a criteri preferent l'atribució de l'ús al cònjuge a qui correspongui la guarda dels fills (article 233-20.2), s'hi introdueixen diverses possibilitats per tal que el beneficiari de l'ús sigui -amb caràcter temporal, susceptible de pròrroga- el cònjuge més necessitat, encara que no sigui el qui té la guarda dels fills (article 233-20, apartats 3 i 4), o en les quals escaigui excloure l'atribució de l'ús (article 233- 21.1).

En definitiva, dèiem a la STSJ 29/2018, de 19 de març, ' s'instaura un sistema molt flexible que persegueix la solució més beneficiosa ateses les circumstàncies del cas sense perdre de vista -si escau- el superior interès del menor'.

Concretament l'apartat 2 de l' article 233-20 CCCat disposa que 'si no hi ha acord [entre els cònjuges] o si aquest no és aprovat, l'autoritat judicial ha d'atribuir l'ús de l'habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta', norma complementada per l'article 233-24.1, segons el qual 'el dret d'ús s'extingeix per les causes pactades entre els cònjuges i, si es va atribuir per raó de la guarda dels fills, per l'acabament de la guarda'.

És una regla molt semblant a la del derogat article 83.2, a/ del Codi de família ,de manera que la doctrina jurisprudencial elaborada en relació a aquest precepte és també aplicable a la nova regulació.

La ja esmentada STSJ 29/2018 acabava dient que ' el legislador certament admet que en els supòsits descrits en els apartats 3 i 4 de l' article 233-20 CCCat [..]l'ús de l'habitatge familiar s'atribueixi -tot i així amb caràcter temporal susceptible de pròrroga- al cònjuge més necessitat, que pot no ser aquell a qui s'ha assignat la guarda dels fills. Però el que no admet el legislador, a banda dels supòsits d'exclusió de l'atribució de l'ús, és que quan l'ús de l'habitatge s'atribueix -seguint el criteri que ell mateix considera 'preferent'- al progenitor a qui correspon la guarda dels fills, hom el restringeixi de manera temporal en atenció a una raó que no sigui la durada de la guarda mateixa'.

És per aquesta raó que la STSJ 57/2018, de 21 de juny, va considerar contrari a l'article 233-20.2 un pronunciament judicial que atribuïa al cònjuge guardador l'ús de l'habitatge familiar fins que el fill menor assolís la independència econòmica, és a dir, més enllà de l'acabament de la guarda.

En la mateixa línia, tot i que des de la perspectiva contrària, la STSJ 51/2019, d'11 de juliol, després de refermar que 'no és en els casos en què hi ha fills en potestat que l'autoritat judicial ha de justificar la raó per la qual atribueix l'ús del domicili a qui exerceix la guarda ex article 233-20.2, que és la regla general i preferent, sinó -contràriament al que se sosté en el recurs- en aquells supòsits en què hi ha fills o discapacitats i l'autoritat judicial atribueix l'ús a l'altre cònjuge o no l'atorga a cap dels dos',considera ajustada a l'article 233-20.2 l'atribució a la mare guardadora d'una filla major d'edat amb discapacitat de l'ús de l'habitatge familiar amb caràcter indefinit, en vista que no s'havia acreditat la concurrència d'algun dels supòsits dels apartats 4 i 6 del propi article 233-20 o de l'apartat 1 de l'article 233-21.

4.La sentència contradiu la doctrina que s'acaba d'exposar, incorrent en una doble incoherència argumental.

D'una banda, si considerava que l'atribució de l'ús de l'habitatge decidida pel jutjat a favor de la mare guardadora dels fills estava vinculada precisament a l'exercici de la guarda (així ho diu expressament l'incís que obre el FJ quart), havia d'haver conclòs que l'atribució no podia ser feta per un període d'un any sinó que havia de comprendre tota la durada de la guarda (els fills en l'actualitat compten 14 i 9 anys respectivament).

D'altra banda, atès que el segon paràgraf del fonament jurídic quart de la sentència únicament contraposa la regla preferent d'atribució de l'ús de l'habitatge al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta (apartat 2) a la regla d'atribució -amb caràcter temporal, encara que prorrogable- al cònjuge més necessitat quan no hi ha fills o aquests són majors d'edat (apartat 3, b/), les circumstàncies del cas inexorablement conduïen a triar la primera de les regles esmentades, puix que és innegable que els litigants tenen fills en potestat.

En definitiva, quan l'ús de l'habitatge s'atribueix al progenitor que ostenta la guarda dels fills comuns per raó d'aquesta, com és el cas, no pot ser limitat en el temps, puix que la seva durada coincideix amb la de la guarda dels fills, sense perjudici lògicament que un eventual canvi substancial de les circumstàncies pugui determinar una decisió en un altre sentit.'

Aplicándolo al caso presente, habierndose acordado una gurda y custodia compartida y existiendo un acuerdo entre las partes respecto a dicho uso así como en cuanto a la limitación temporal en dicho uso, concretado a la venta del inmueble, deberá asó acordase en la sentencia, ya que no se aprecia que dicho acuerdo pueda ser prejudicial para los menores. En todo caso, habiéndose acordado unas guarda y custodia compartida y habiéndose atribuido dicho uso al Sr. Héctor por ser la parte más necesitada con arreglo a lo dispuesto en el Art 233-20.3 a) el aprtado 5) ya dispone que en los supuestos de los artdos 3 y 4 se ha de efectuar con carácter temporal y es susceptible de prorroga, también temporal si se mantienen las circunstancias que la motivaron.

En definitiva existiendo acuerdo entre las partes sobre la limitación temporal de dicho uso concretada a la fecha de la venta del inmueble, deberá estimarse dicho motivo del recurso.

CUARTO.-En cuanto a los gastos de la vivienda, la sentencia de Instancia acuerda que los gastos, tributos o cargas relacionadas con la la vivienda serán de cargo de los propietarios de conformidad con el título de propiedad, mientras que los gastos de suministros o reparaciones ordinarias, entre otras, serán a cargo de la persona a quien este atribuido dicho uso.

Aclarar y corregir que los gastos, tributos o cargas relacionadas con la titularidad de la vivienda de carrer DIRECCION001 nº NUM000 de DIRECCION000 se atenderán de conformidad con lo que dispone el articulo 233-23 numeral 1 y 2 del CCCat.

Asiste razón a la parte recurrente, en el caso presente deberá aplicarse lo dispuesto en el Art 233-23 del CCCat, ya que no existe causa alguna que justifique se adopte una medida contraria. Y en consecuencia en el artículo 233.23 CCCat ,relativo a las obligaciones por razón de la vivienda dispone:

1. En caso de atribución o distribución del uso de la vivienda, las obligaciones contraídas por razón de su adquisición o mejora, incluidos los seguros vinculados a esta finalidad, deben satisfacerse de acuerdo con lo dispuesto por el título de constitución; 2. Los gastos ordinarios de conservación, mantenimiento y reparación de la vivienda, incluidos los de comunidad y suministros, y los tributos y las tasas de devengo anual corren a cargo del cónyuge beneficiario del derecho de uso.

QUINTO.-En cuanto a la división e la cosa común la parte recurrente solicita que se recoja lo acordado por ambas partes de común acuerdo, en concreto, se solicita:

en que ambdues parts estaven d'acord en la declaració d'extinció del proindivís de la cosa comuna i en que la seva divisió fos a traves d'adjudicació a un dels dos copropietaris amb indemnització a l'altre, o fos per venda des de entitat especialitzada o per venda en publica subhasta. Aquest va ser l'acord de les parts en litigi, i veiem que la sentència no el recull acordant simplement la divisió de la cosa en comú. '

División de la cosa común, en el caso presente las partes están sometidas al régimen de separación de bienes y como recoge la sentencia de la AP de Barcelona Sec. 12 de fecha 27 mayo 2021 :

Dada esta premisa y como quiera que el divorcio comporta ipso iurela disolución del régimen económico matrimonial, a la hora de ordenar lo conveniente sobre la liquidación de los bienes comunes, no cabe referirse a la sociedad conyugal, como hace la sentencia, pues dicha sociedad no existe, sino a la división de los bienes comunes, tal como prevé el art. 232.12 CCCat .Y dado que únicamente existe un bien en común, que es la vivienda familiar, no es necesario hacer inventario ni seguir el procedimiento establecido en los artículos 806 y ss de la Ley de Enjuiciamiento Civil,sino que la división debe efectuarse, en trámite de ejecución de sentencia, en la forma dispuesta en el art. 552.11 CCCat ,en caso de que los cotitulares no lograran ponerse de acuerdo (STSJCat de 19 de abril de 2018).

Asimismo, como recoge la Sentencia de la AP de ap Barcelona sec 2 de fecha 21-11-2019:

El art. 232-12 CCCat relativo a la ' división de los bienes en comunidad ordinaria indivisa' contempla que en los procedimientos de divorcio, como el de autos, ' cualquiera de los cónyuges puede ejercer simultáneamente la acción de división de cosa común respecto a los bienes que tengan en comunidad ordinaria indivisa', especificando en el apartado 2 que ' Si existen varios bienes en comunidad ordinaria indivisa y uno de los cónyuges lo solicita, la autoridad judicial puede considerarlos en conjunto a efectos de formar lotes y adjudicarlos'.

Por su parte, la Disposición Adicional Tercera del Libro Segundo CCCat (Ley 25/2010) se refiere a las especialidades procesales relativas a pretensiones liquidatorias del régimen económico ejercidas dentro de los procesos matrimoniales, y prevé en su apartado 2 que ' Para determinar el crédito de participación o para liquidar los regímenes económicos matrimoniales de comunidad, debe seguirse el procedimiento establecido por los artículos 806 a 811 de la Ley del Estado 1/2000, de 7 de enero , de enjuiciamiento civil. También debe aplicarse este procedimiento para dividir los bienes en comunidad ordinaria indivisa en el supuesto a que se refiere el artículo 232-12.2.'

Teniendo a la vista los preceptos indicados, debemos considerar que en nuestro caso estamos ante un supuesto de división de 2 bienes inmuebles, de modo que no tiene ningún sentido proceder a la formación de lotes y aplicar el procedimiento especial de los arts. 806 y ss LECivil,sino que será en sede de ejecución de Sentencia cuando se proceda a hacer efectiva dicha división mediante su venta, en la forma que las mismas partes ya lo solicitan, bien mediante su adjudicación o

Por todo ello deberá también acogerse este motivo del recurso y hacer constar que la división se llevará a cabo en ejecución de Sentencia, llevándose a cabo la división en el modo acordado por las partes mediante la adjudicación a uno de ellos con la compensación del valor que representa la mitad que pertenece al otro, o por la venta a través de una entidad especializada o si ello no fuera posible por venta en pública subasta.

SEXTO.-En cuanto a la impugnación de la sentencia por el Sr. Héctor, ciertamente el mismo en el escrito de impugnación a la apelación y de impugnación a la sentencia, en cuanto a lo que es objeto de impugnación de la sentencia se limita a efectuar alegaciones respecto al recurso de apelación formulado por la Sra. Adoracion, la única impugnación que efectúa lo es en relación a los periodos de alternancia y la manera de gestionarlo, si bien nada concreta ni la problemática que aprecia. Y si nos remitimos a la aclaración que al respecto solicito en Instancia y que le fue denegada se constata que al respecto solicito:

A) Subsisten dudas respecto del régimen vacacional cuya aclaración respetuosamente solicitamos.

Se identifica cómo se reinicia el régimen habitual una vez finalizado el periodovacacional de verano, si bien interesamos se indique cómo reiniciar el régimencustodio habitual también tras los otros periodos vacaciones de Semana Santa y Navidad.

Todo ello a efectos de evitar confusiones en la aplicación de la resolución y concordancia entre los resuelto en el Auto de Provisionales 59/2020, de 27 de

febrero de 2020, dictada en el seno de la pieza de medidas provisionalescoetáneas registrada bajo el numeral 466/2019 y al Sentencia 83/2021 recaída eneste procedimiento.

Habida cuenta el sistema acordado en sentencia para la reanudación de la guarda y custodia tras el periodo de las vacaciones de verano, propondríamos manteneresa misma dinámica, y que reinicie su periodo custodio semanal tras lasvacaciones (ya sean de Navidad o Semana Santa o verano) el progenitor que nohubiera tenido consigo a los menores en el último periodo vacacional. Todo elloa fin de ir alternando la estancia con un progenitor u otro.

Estimando ajustado lo solicitado por la parte impugnante, y a efectos de evitar futuras controversias, se estima la propiamente aclaración solicitada en el sentido de que el sistema acordado en sentencia para la reanudación de la guarda y custodia tras el periodo de las vacaciones de verano, y que se acuerda que reinicie su periodo custodio semanal tras las vacaciones (ya sean de Navidad o Semana Santa o verano) el progenitor que no hubiera tenido consigo a los menores en el último periodo vacacional. Todo ello a fin de ir alternando la estancia con un progenitor Habiendo mostrado su conformidad las partes con lo acuerdo al respecto en en la pieza de medidas provisionales coetáneas a la misma a dicho acuerdo deberá estarse, si bien a efectos de evitar discrepancias se añade que lo acordado en el mismo respecto de las vacaciones de verano también regirá respecto de las vacaciones de semana santa y navidad.

En atención a todo lo expuesto procede la estimación del recurso de apelación y de la impugnación.

SÉPTIMO.- La estimación del recurso de apelación y de la impugnación, con lleva a no hacer pronunciamiento expreso en materia de costas en esta alzada c conforme al art 398.2 en relación con el art 394. de la LEC.

VISTOSlos preceptos legales citados y demás de general y pertinente aplicación

Fallo

QUE ESTIMANDOel recurso de apelación formulado por la representación procesal de Dª Adoracion y la impugnación formulada por Dº Héctor, ambos,contra la sentencia de fecha 27 de abril de 2021, completada por Auto de fecha 6 de mayo de 2021 del Juzgado de PRIMERA INSTANCIA nº 1 de DIRECCION000 , dictada en el procedimiento de Guarda y Custodia o alimentos a hijos menores no matrimoniales no consensuada nº 698/2019, de los que el presente rollo dimana, REVOCAMOS PARCIALMENTE, dicha resolución en el siguiente sentido:

REVOCANDO parcialmentedicha Sentencia en cuanto a su pronunciamiento en relación a la división de la cosa común que pasara a ser:

SE ACUERDA la división de la cosa común de la vivienda sita DIRECCION001 N.º NUM000 de la localidad de DIRECCION000, perteneciente a ambos progenitores e inscrita en el Registro de la Propiedad de DIRECCION000 comoFinca NUM001, folio NUM002, Libro NUM003, Tomo NUM004., que se llevará a efecto en ejecución de Sentencia,que podrá llevarse a cabo mediante la adjudicación a uno de ellos con la compensación del valor que representa la mitad que pertenece al otro, o por la venta a través de una entidad especializada o si ello no fuera posible por venta en pública subasta.

Se acuerda que las obligaciones contraídas por razón de su adquisición o mejora, incluidos los seguros vinculados a esta finalidad, deben satisfacerse de acuerdo con lo dispuesto por el título de constitución; 2. Los gastos ordinarios de conservación, mantenimiento y reparación de la vivienda, incluidos los de comunidad y suministros, y los tributos y las tasas de devengo anual corren a cargo del cónyuge beneficiario del derecho de uso.

Y en cuanto al uso y disfrute de la vivienda familiar sita en C/ DIRECCION001 nº NUM000 de DIRECCION000 se añade que dicho uso y disfrute atribuido al Sr. Héctor, queda limitado a la fecha de la venta de dicha vivienda

Se acuerda que el sistema acordado en sentencia para la reanudación de la guarda y custodia tras el periodo de las vacaciones de verano, regirá también para las vacaciones de navidad y semana santa acordando que reinicie su periodo custodio semanal tras las vacaciones el progenitor que no hubiera tenido consigo a los menores en el último periodo vacacional.

No se hace pronunciamiento expreso en materia de costas en esta alzada

De acuerdo con la Disposición Final 16 y la Disposición Transitoria Tercera de la LEC 1/2000,contra esta Sentencia cabe recurso de casación ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya) solamente si concurre la causa prevista en el apartado tercero del número 2 del artículo 477. También cabe recurso extraordinario por infracción procesal ante el mismo Tribunal conforme a lo previsto en los artículos 468 y siguientes de la misma norma ,siempre que concurra aquel interés casacional exigido por el recurso de casación y se formule de manera conjunta con este; dichos recursos deberán interponerse ante esta Sala en el plazo de veinte días.

Notifíquese esta resolución a las partes y, una vez firme, remítanse las actuaciones originales al Juzgado de Primera Instancia e Instrucción del que proceden.

Así lo ha decidido la Sala, integrada por los Ilmos. Sres. Magistrados ya indicados, quienes, a continuación, firman.

Puede consultar el estado de su expediente en el área privada de seujudicial.gencat.cat

Los interesados quedan informados de que sus datos personales han sido incorporados al fichero de asuntos de esta Oficina Judicial, donde se conservarán con carácter de confidencial, bajo la salvaguarda y responsabilidad de la misma, dónde serán tratados con la máxima diligencia.

Quedan informados de que los datos contenidos en estos documentos son reservados o confidenciales y que el tratamiento que pueda hacerse de los mismos, queda sometido a la legalidad vigente.

Los datos personales que las partes conozcan a través del proceso deberán ser tratados por éstas de conformidad con la normativa general de protección de datos. Esta obligación incumbe a los profesionales que representan y asisten a las partes, así como a cualquier otro que intervenga en el procedimiento.

El uso ilegítimo de los mismos, podrá dar lugar a las responsabilidades establecidas legalmente.

En relación con el tratamiento de datos con fines jurisdiccionales, los derechos de información, acceso, rectificación, supresión, oposición y limitación se tramitarán conforme a las normas que resulten de aplicación en el proceso en que los datos fueron recabados. Estos derechos deberán ejercitarse ante el órgano judicial u oficina judicial en el que se tramita el procedimiento, y las peticiones deberán resolverse por quien tenga la competencia atribuida en la normativa orgánica y procesal.

Todo ello conforme a lo previsto en el Reglamento EU 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, en la Ley Orgánica 3/2018, de 6 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales y en el Capítulo I Bis, del Título III del Libro III de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.