Sentencia CIVIL Nº 447/2018, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 16, Rec 194/2017 de 15 de Octubre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 16 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866200

Fax: 934867114

A/e: aps16.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0801942120168005425

Recurs d'apel lació 194/2017 A

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 01 de Barcelona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 35/2016

Part recurrent / Sol licitant: FIATC, Mutua de Seg. y Reaseg. a prima fija

Procurador/a: Jose Manuel Fernandez Aramburu Torres

Advocat/ada: Antonio Fernandez Bardon

Part contra la qual s'interposa el recurs: Consorcio de Compensación de Seguros

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 447/2018

Magistrats/magistrades Srs./Sres:

Inmaculada Zapata Camacho

Marta Rallo Ayezcuren

Federico Holgado Madruga

Barcelona, 15 d'octubre de 2018

La Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona ha vist, en apel lació, les actuacions de judici ordinari número 35/2016, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona, a instàncies de FIATC MUTUA DE SEGUROS, representada pel procurador Sr. José Manuel Fernández Aramburu Torres i defensada pel lletrat Sr. Antonio Fernández Bardón, contra el CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS, representat per l'Advocacia de l'Estat.

FIATC MUTUA DE SEGUROS ha apel lat contra la Sentència dictada pel Jutjat el 25 d'octubre de 2016.

Antecedentes

La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:

'Desestimo la demanda promovida por FIATC MUTUA DE SEGUROS, contra el CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS y absuelvo a la demandada de la pretensión de condena ejercitada en su contra. Se imponen las costas procesales a la parte demandante.'

FIATC MUTUA DE SEGUROS va apel lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, es va citar les parts a termini. Les actuacions es van remetre a aquesta Secció. Un cop compareguts els litigants, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar la deliberació del recurs per al dia 18 de setembre de 2018.

Ponent: la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.

Fundamentos

Demanda

En la demanda iniciadora d'aquest judici, Fiatc Mutua de Seguros (Fiatc) va reclamar la condemna del Consorcio de Compensación de Seguros (CCS) a pagar-li 10.206,24 euros de principal, l'import que la demandant havia abonat, com a indemnització, a dues persones lesionades en un accident de trànsit.

Com resumeix la Sentència del Jutjat, Fiatc va al legar que, el 12 de desembre de 2014, l'autobús de Transports Metropolitans de Barcelona, matrícula ....-DVD circulava pel carrer de Sant Antoni Maria Claret, de Barcelona, pel carril primer de la dreta, carril bus. A l'alçada del carrer de Padilla, un turisme que circulava pel segon carril de Pare Claret, va girar de manera inesperada i sorprenent a la dreta i va interferir en la trajectòria de l'autobús, el conductor del qual va haver de frenar per evitar la col lisió. Això va causar lesions a les passatgeres de l'autobús Laura i Mónica. Fiatc, com a asseguradora de l'autobús, va indemnitzar les perjudicades, sobre la base dels informes medico-forenses emesos en el judici de faltes seguit davant el Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona.

Fiatc demandava al CCS perquè el turisme causant dels danys era desconegut.

Contestació

El CCS es va oposar a la demanda, per falta de legitimació activa de Fiatc, com a asseguradora. Negava l'aplicabilitat dels articles 10 i 11 de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor (LRCACVM). Afegia que el pagament s'havia fet per l'assegurança obligatòria de viatgers, segons la documentació aportada. Al legava la falta de prova de la intervenció d'un vehicle desconegut i sostenia que la causa dels danys havia estat la frenada brusca del conductor de l'autobús. Finalment, amb caràcter subsidiari, invocava una concurrència de culpes del 25 %.

Sentència

La Sentència del Jutjat va desestimar la demanda. Va concloure la falta de cobertura legal de l'acció exercida per l'asseguradora contra el CCS, ja sigui en aplicació de l' article 1902 del Codi civil espanyol (CC), ja sigui de la LRCACVM. El jutge va raonar també, però, que no havia quedat provada la intervenció del vehicle desconegut, fet constitutiu de la pretensió de la demandant, que només tenia suport en la declaració testifical del conductor de l'autobús.

Recurs d'apel lació

El recurs d'apel lació de Fiatc, al qual va oposar-se el CCS- al lega:

Que ha quedat provada la dinàmica de la col lisió al legada en la demanda i, per tant, que el conductor del vehicle desconegut va causar els danys per la seva actuació imprudent.

Que el CCS està obligat a indemnitzar els danys i que l'acció exercida és la que atorga la legislació civil ( articles 1902 i 1158 CC) i l'article 10 LRCACVM

Valoració d'aquest tribunal. La prova dels fets

Seguint la sistemàtica del recurs d'apel lació, ens referirem primer a la qüestió fàctica.

No apreciem cap error en la valoració probatòria feta pel jutge.

Tal com raona la Sentència impugnada, l'únic suport de la versió sostinguda per la part demandant és la declaració testifical del mateix conductor de l'autobús, el Sr. Anton. L'altre testimoni, la Sra. Yolanda, una de les persones lesionades, declara que no va veure res, perquè estava d'esquena a la marxa i acabava de marcar el bitllet. Per tant, la manifestació que la Sra. Yolanda va fer en el document de liquidació de la indemnització, on s'exposa la versió de Fiatc, manca de consistència. No s'aporten més testimonis. La declaració del conductor és versemblant, però insuficient per considerar provada la intervenció causal d'un vehicle desconegut, ja que la prova s'ha de valorar, com ha fet el Sr. magistrat, d'acord amb les regles de la sana crítica, tot tenint en compte les circumstàncies que concorren en el testimoni ( article 376 de la Llei d'enjudiciament civil, LEC).

En absència d'altres proves, la demanda havia de desestimar-se.

L'acció exercitada

La falta de prova dels fets, determinant de la desestimació de la demanda, resta interès al segon motiu del recurs, de naturalesa estrictament jurídica, sobre la legitimació de l'asseguradora demandant per accionar contra el CCS, en repetició de la indemnització satisfeta als perjudicats en l'accident. Respecte d'això, mantenim una concepció més àmplia que la Sentència impugnada.

L'article 10 de la LRCACVM regula la facultat de repetició de l'assegurador, un cop pagada la indemnització:

a) Contra el conductor, el propietari del vehicle causant i l'assegurat, si el dany causat és ocasionat per la conducta dolosa de qualsevol d'ells o per la conducció sota la influència de begudes alcohòliques o de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicòtropes.

b) Contra el tercer responsable dels danys.

c) Contra el prenedor de l'assegurança o assegurat, per les causes que preveu la Llei 50/1980, de 8 d'octubre, de contracte d'assegurança, i, conforme al que preveu el contracte, en el cas de conducció del vehicle per qui no tingui el permís de conduir.

d) En qualsevol altre cas en què també es pugui escaure la repetició d'acord amb les lleis.

La reclamació de Fiatc no es pot encabir en els apartats a) i c) de l'article. Tampoc s'inclouria en l'apartat b) si es considera que, en sentit estricte, ni l'assegurador de responsabilitat civil és responsable dels danys, sinó assegurador del responsable, ni, encara menys, és responsable el CCS quan ha de satisfer la indemnització als perjudicats com a fons de garantia.

Ara bé, si s'interpreta l'apartat b) de l'article 11 LRCACVM en sentit ampli -el supòsit que regula és, per la seva dinàmica, una subrogació en el dret del perjudicat- o si s'aplica l'apartat d) de l'article 11 d'acord amb el sistema global dissenyat per la LRCACVM i amb les normes que impedeixen l'enriquiment sense causa, no ha d'haver-hi obstacle en el dret de l'asseguradora a reclamar.

Amb la finalitat de protecció als perjudicats per fets del trànsit, l'article 1.1 LRCACVM obliga el conductor i al propietari -i l'article7.1 a l'assegurador- a indemnitzar els danys causats a les persones amb motiu de la circulació i només exonera d'aquesta responsabilitat quan es provi que els danys deriven de la culpa exclusiva del perjudicat o d'una força major estranya a la conducció o al funcionament del vehicle. Aquest règim rigorós, que, en casos com l'examinat, obligava Fiatc a indemnitzar íntegrament les perjudicades, fins i tot si la culpa de l'accident era, en tot o en part, d'un tercer, té com a contrapartida la possibilitat de repetir contra el tercer, contra l'assegurador del tercer -així, per totes, la Sentència del Tribunal Suprem ( STS) número 319/2011, de 13 de març- i, si s'escau, contra el CCS, entitat aquesta contra la qual els perjudicats tenen acció directa.

La STS de 20 de desembre de 2007 (resolució número 1327) estima la reclamació d'una companyia d'assegurances contra el CCS, de la indemnització pagada per l'asseguradora a les víctimes d'un accident de trànsit causat per un vehicle no assegurat. L'asseguradora havia indemnitzat en virtut d'una sentència dictada sobre la base d'una pòlissa declarada falsa en un judici penal posterior i els autors del delicte eren insolvents.

El TS va considerar que la reclamació havia de prosperar encara que l' article 1158 CC invocat per l'asseguradora no resolgués directament i explícitament el conflicte plantejat i només per analogia s'hagués d'aplicar aquella solució: 'Casos de subrogación legal son aquellos en que paga un tercero y así lo dispone una norma concreta ( artículo 1209 CC ), y también aquellos en que paga un tercero interesado en la obligación, tanto si el deudor aprueba el pago, lo ignora o lo desaprueba ( artículo 1210.1 y 3 CC ) o cuando paga un tercero no interesado en la obligación pero cuenta con la aprobación, expresa o tácita, del deudor ( artículos 1210.2 y 1159 CC ).'

La STS diu: ' La solución del artículo 1158 II CC debe ser extendida, por analogía, a un supuesto en que, si bien no se produce, en puridad, el pago por un tercero de una obligación establecida con anterioridad, hay una atribución patrimonial que evita el nacimiento de la obligación o, por mejor decir, el paso del estado de potencia, o de latencia, al acto, mediante la concreción de un deber legalmente establecido, toda vez que hay una similitud jurídica esencial entre el caso a resolver y el previsto en el párrafo segundo del artículo 1158 CC si se acude, como es de regla, al fundamento de la norma y al de los supuestos configurados ( SSTS 20 de febrero de 1999 , 21 de noviembre de 2000 , 13 de junio de 2003 , etc.).'

'Al verificar el pago de la suma señalada como indemnización por la sentencia del juicio de faltas, la compañía aseguradora cumplía su propia obligación, pero ese cumplimiento evitaba que surgiera en acto la obligación de pago que de otra manera hubiera vinculado al Consorcio. Cuando se desvela que la atribución patrimonial realizada por la compañía aseguradora carece de causa, por inexistencia del seguro, parece justo que la compañía aseguradora pueda exigir en lugar del perjudicado (que ya no lo está, puesto que la aseguradora ha atendido la indemnización) que el Consorciole abone la cantidad que, en todo caso, le hubiera correspondido pagar. El supuesto se aproxima a un caso de enriquecimiento injusto, pues se produce un empobrecimiento que, paralelamente, genera un enriquecimiento, pero los estrechos cauces de la condictio de prestación en nuestro Derecho, marcados por la exigencia de un error en el solvens ( artículos 1895 , 1900 , 1901 del Código civil ), hasta el punto de que ha podido decirse, por la más autorizada doctrina, que el tratamientode los pagos indebidos sin error constituye una verdadera laguna legal, y la especificidad del supuesto, en el que se reclama no de quien recibió el pago, sino de quien debió haberlo hecho de no mediar la póliza que se reveló falsa, aconsejan otro camino.'

El nostre cas es configura també -en el plantejament de la demanda; cosa diferent és la prova- com un supòsit en el qual l'atribució patrimonial feta per l'asseguradora mancaria de causa, no per inexistència d'assegurança del conductor responsable (article 11.1 b/ LRCACVM), sinó per causació per un vehicle desconegut (article 11.1 a/ LRCACVM). El tractament de la legitimació activa hauria de ser el mateix, sens perjudici de les exigències de prova, atesa l'especificitat del supòsit de l'article 11.1 a/ LRCACVM i, en evitació de riscs de frau que són també a la base de la limitació de cobertura del precepte.

La STS 659/2009, de 22 d'octubre, tracta sense cap reticència un cas de repetició de l'asseguradora contra el CCS, en relació amb un vehicle desconegut.

Declara (fonament de dret tercer B): ' En el caso enjuiciado, la entidad actora, ahora recurrente, ejercitó como aseguradora una acción de repetición frente al Consorcio de Compensación de Seguros reclamando el 90 por ciento de las sumas abonadas por ella a un asegurado, en un juicio ejecutivo precedente, tras haberse dictado sentencia que atribuía al vehículo asegurado un 10 por ciento de responsabilidad en la producción del accidente de circulación y un 90 por ciento a otro vehículo desconocido, cuya responsabilidad debía ser asumida por el Consorcio de Compensación de Seguros[...].En consecuencia, el pago de la indemnización es condición indispensable para el nacimiento a favor de la aseguradora de la facultad de repetición a la que alude el artículo 7 LRCSVM.'

L'existència, en aquell cas, d'una resolució prèvia que condemnava el CCS és rellevant quant a la prova dels fets, però no tant pel que fa a la legitimació activa en l'acció de repetició, que el TS considera regida per l'article 7 de la LRCACVM (ara, l'article 10), ja que l'existència de la reclamació judicial anterior no depèn de l'asseguradora que exerceix l'acció de repetició, sinó de la decisió dels perjudicats.

El CCS, quan va contestar la reclamació de Fiatc prèvia a aquest judici, en la qual exercia el dret de repetició, no va al legar la falta de legitimació de l'asseguradora, sinó la falta d'elements objectius que acreditessin la intervenció d'un vehicle desconegut com a causant de l'accident (documents 6 i 7 de la demanada).

En qualsevol cas, la falta de prova dels fets al legats ha de determinar, com s'ha dit, la desestimació del recurs d'apel lació i la confirmació de la Sentència del Jutjat.

Costes

Desestimat el recurs d'apel lació, s'imposen a la part apel lant les costes de la segona instància del judici ( articles 394.1 i 398.1 LEC).

Fallo

Desestimem el recurs d'apel lació de FIATC MUTUA DE SEGUROS, contra la Sentència dictada, el 25 d'octubre de 2016, pel Jutjat de Primera Instància número 1 de Barcelona, en el judici ordinari número 35/2016, instat per FIATC MUTUA DE SEGUROS, contra el CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS.

Confirmem la Sentència del Jutjat.

Imposem les costes de la segona instància del judici a la part apel lant.

Amb pèrdua del dipòsit prestat per recórrer.

Contra aquesta sentència s'hi pot interposar recurs de cassació per interès cassacional (si el recurs presenta aquest interès conforme a la llei) i recurs extraordinari per infracció processal, aquest últim si es presentés conjuntament amb el primer. Si s'escau, s'han d'interposar davant aquesta Secció, en el termini de vint dies, constituint el corresponent dipòsit.

Conforme a la Llei 4/2012, de 5 de març, del Parlament de Catalunya, si hagués de fonamentar-se el recurs, encara que sigui en part, en infracció de l'ordenament jurídic català, s' hi podria interposar recurs de cassació, en cas d'apreciar-se contradicció amb la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de l'antic Tribunal de Cassació de Catalunya, o per falta d'aquesta jurisprudència.

Un cop ferma aquesta resolució, torneu les actuacions originals al Jutjat d'on provenen, amb un testimoniatge per al compliment.

Així, per aquesta Sentència, ho pronunciem, manem i signem.