Sentencia CIVIL Nº 450/2018, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 630/2018 de 28 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1707942120178119348

Recurs d'apel lació 630/2018 2

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona

Procediment d'origen: Procediment ordinari 719/2017

Part recurrent / Sol licitant: RIERA DE CABANYES COMPANYIA D'AIGÜES S.A., REC MADRAL COMPANYIA D'AIGÜES S.A., MALLART & VALLMAJO S.L.

Procurador/a: Laura Pagès Aguadé, Laura Pagès Aguadé, Laura Pagès Aguadé

Advocat/ada: Cristina Corretger I Casas

Part contra la qual s'interposa el recurs: Teodoro, PIC SAYOLS, S.L.

Procurador/a: Esther Sirvent Carbonell

Advocat/ada: Manuel Montesinos Costa

SENTÈNCIA NÚM. 450/2018

Il lms. Srs.:

PRESIDENT

Sr. JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO

MAGISTRATS

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 28 de novembre de 2018

Antecedentes

PRIMER.El 7 de setembre de 2018 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 719/2017, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Laura Pagès Aguadé, en representació de RIERA DE CABANYES COMPANYIA D'AIGÜES S.A., REC MADRAL COMPANYIA D'AIGÜES S.A. i MALLART & VALLMAJO S.L., contra sentència de 7 de juny de 2018, en què consta com a part apel lada la procuradora Esther Sirvent Carbonell, en representació de PIC SAYOLS, S.L. i Teodoro.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Desestimo la demanda interpuesta por RIERA DE CABAÑAS COMPAÑÍA DE AGUAS, SA, REC MADRAL COMPAÑÍA DE AGUAS, SA y MALLART & VALLMAJÓ, SL, contra PIC SAYOLS, SL y D. Teodoro por lo que las debo absolver y las absuelvo de todas las pretensiones contra las mismas formuladas en el escrito de demanda. Condeno a RIERA DE CABAÑAS COMPAÑÍA DE AGUAS, SA, REC MADRAL COMPAÑÍA DE AGUAS, SA y MALLART & VALLMAJÓ, SL las costas procesales.'

TERCER. El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 28/11/2018.

QUART. En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el Magistrat JAUME MASFARRÉ COLL.

Fundamentos

PRIMER.Els demandants impugnen la sentència d'instància perquè consideren que s'hauria d'haver estimat la seva petició de ser indemnitzats per les millores a la xarxa de subministrament d'aigua i noves instal lacions fetes a les urbanitzacions que es detallen a la demanda.

El primer que cal determinar és quines són les normes jurídiques que han de servir de base per decidir la qüestió controvertida. Per contestar aquesta pregunta cal partir de la premissa que el contracte subscrit el 30/12/1987 és un contracte d'arrendament d'indústria en el qual el senyor Teodoro actuava com a arrendador i Riera de Cabanyes Companyia d'aigües, SA (en endavant, Riera de Cabanyes) com arrendatària. En el seu pacte primer s'estableix que 'Don Teodoro, cede en arrendamiento a la sociedad Riera de Cabanyes Companyia d'Aigües SA los derechos e instalaciones que constituyen el suministro referido en los exponentes 1 y 2 que anteceden'. L'arrendament, per tant, s'estableix en relació a un negoci de subministrament d'aigua a diferents conjunts residencials que inclou les instal lacions ja existents per desenvolupar aquesta tasca. Les parts, per altra banda, van admetre aquesta qualificació jurídica en els escrits que es van aportar en el procediment ordinari 918/2015, seguit davant del jutjat número 1 de Girona. Qualificació jurídica que aquesta Sala va establir també de manera expressa quan va inadmetre el recurs d'apel lació interposat contra la sentència d'instància perquè la recurrent no havia complert amb el requisit consistent en la consignació de rendes.

Aclarit aquest extrem, hem de dir que compartim el criteri que el Jutge d'instància defensa en la seva resolució. Ens trobem davant d'una relació arrendaticia que, pel que fa a la qüestió que és objecte d'aquest plet, ha d'estar al que disposa l' article 1573 CC: 'L'arrendatari té, respecte de les millores útils i voluntàries, el mateix dret que es concedeix a l'usufructuari'. Per tant, quan ara es demana que es liquidi el possible deute derivat de les inversions fetes, cal estar al que disposa la normativa catalana per l'usdefruit, ja que aquesta institució sí disposa de regulació pròpia.

Davant d'aquest raonament, la recurrent considera que s'haurien d'aplicar les normes catalanes que regulen la possessió, tot argüint que així es derivaria del que estableixen els articles 111-1 a 111-6 CCCat. Aquesta postura no pot ser acollida. En tot allò que existeixi normativa catalana, aquesta serà aplicable amb preferència al dret estatal. Ara bé, en aquelles matèries en què no hi hagi una regulació pròpia (en matèria d'arrendaments urbans, contracte d'assegurança, etc.) regeix la normativa estatal que, en casos d'arrendament d'indústria, és la que recull el Codi civil espanyol. Quan aquest fa una remissió a les normes de l'usdefruit, llavors sí que cal estar a la norma catalana, i en concret a l'esmentat Codi civil de Catalunya, ja que és la norma vigent quan es pretén liquidar el pretès deute que reclama el recurrent.

Els preceptes que són, per remissió, aplicables al cas són els següents:

Article 561.6.4 CCCat : 'Els usufructuaris poden introduir millores als béns objecte de l'usdefruit, dins dels límits del seu dret, amb la facultat de retirar-les a l'acabament de l'usdefruit si això és possible sense deteriorar l'objecte'.

Article 561-12.1 CCCat : '1. Les càrregues privades existents en el moment de constituir l'usdefruit, les despeses de conservació, manteniment, reparació ordinària i subministrament dels béns usufructuats, i els tributs i les taxes de meritació anual són a càrrec dels usufructuaris.'

Article 561-12.3 CCCat : 'Les despeses de reparacions extraordinàries que no deriven de cap incompliment dels usufructuaris són a càrrec dels nus propietaris. Igualment ho són les contribucions especials que impliquen una millora permanent dels béns usufructuats. En tots aquests casos, els nus propietaris poden exigir als usufructuaris l'interès de les quantitats invertides'.

Article 561-16.4 CCCat : 'Els béns usufructuats, una vegada extingit l'usdefruit, s'han de restituir als nus propietaris, sens perjudici del dret de retenció dels antics usufructuaris o de llurs hereus per raó de les despeses de reparacions extraordinàries que els deguin'.

D'aquests preceptes es desprèn que només les despeses de reparacions extraordinàries i les contribucions especials que impliquen una millora permanent poden ser objecte d'indemnització.

A la demanda que es troba a l'origen d'aquestes actuacions es reclama per 'les noves millores a la xarxa i noves instal lacions realitzades' a les urbanitzacions que s'esmenten. Aquests responen al fet d'haver tingut que millorar i estendre les instal lacions i canonades per donar un correcte servei a un nombre cada vegada major d'usuaris. Aquestes inversions tenen un difícil encaix en el concepte de 'reparacions extraordinàries'. No ens trobem, pròpiament, davant de cap 'reparació' sinó davant de tasques d'ampliació i extensió del servei de subministrament d'aigua que l'arrendatària s'obliga a fer. Podrien, tal vegada, ser considerades contribucions especials que, si s'escaigués, comportessin una millora permanent en els béns arrendats.

Ara bé, en una matèria subjecte al principi dispositiu com la que ens ocupa, res impedeix que les parts arribin a acords que substitueixin la previsió legal, que sempre (llevat en matèria d'ordre públic) és supletòria als acords entre les parts, que tenen força de llei entre els contractants, segons es desprèn del que disposa l' article 1255 CC, o de l' article 111-6 CCCat: ' Llibertat civil

Les disposicions d'aquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden ésser objecte d'exclusió voluntària, de renúncia o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessàriament de llur contingut. L'exclusió, la renúncia o el pacte no són oposables a tercers si en poden resultar perjudicats'.

Del contingut del contracte de 30/12/1987 (després prorrogat) i del contracte de 5/2/1997 (protocolitzat a data 10/2/1997) es desprèn que és qui arrenda o participa en l'explotació del negoci de subministrament qui es fa càrrec de les despeses a fer per portar-ho a terme, sense que s'estableixi cap contraprestació quan el contracte finalitzi per les inversions fetes. L'arrendatària ja amortitzarà aquestes inversions per raó del benefici que tregui en l'explotació del negoci durant el termini de 40 anys (atesa la pròrroga pactada) en què romandrà en la seva explotació. No és contrari a la Llei, a la moral ni a l'ordre públic que les parts regulin lliurament qui assumeix les inversions a fer per l'explotació del negoci.

El que ara queda exposat és, fins i tot, reconegut per l'apel lant en el seu recurs. Així, ens diu textualment: 'Les meves representades van fer unes inversions a la xarxa arrendada comptant que les amortitzarien durant els 30 anys (que era la durada que es va pactar en la pròrroga del contracte (doc. 7 de la demanda), donat que el contracte i les seves pròrrogues han quedat rescindides judicialment,és totalment legítim i ajustat a dret reclamar els últims 10 anys d'amortització de les inversions realitzades, ja que no podran gaudir-les quan hagin d'entregar-les a la mercanti Pic Sayols SL(recordem que en data 31 de maig de 2017, el Jutjat va acordar l'entrega de les instal lacions (Doc. 30 de la demanda)'.

La negreta i el subratllat han estat posats per la mateixa part recurrent.

Doncs bé, el que ens diu la recurrent és que si el contracte hagués estat vigent durant tot el temps en què, inicialment, s'havia acordat (fins al 31 de desembre de 2027) la inversió s'hauria amortitzat i res hi hauria a reclamar. Si es demanda és, se'ns diu, perquè el contracte s'ha resolt 10 anys abans i, per tant, aquesta plena amortització no ha tingut lloc. D'aquí es desprèn que la mateixa recurrent admet que res podria reclamar a la finalització del contracte per les inversions fetes ('comptant que les amortitzarien' durant els anys pactats de contracte). La seva petició es fonamenta en una resolució anticipada del contracte que li ha privat d'explotar el negoci durant un termini de deu anys. Tanmateix, el que sembla no tenir en compte l'apel lant és que aquesta resolució no ha estat imputable a l'arrendadora (si fos així seria lògic pensar en la seva obligació d'indemnitzar pel perjudici que s'esmenta: hauria obligat a fer una inversió pensada pel temps de durada del contracte, havent-lo donat per finalitzat amb una antelació de deu anys), sinó que deriva de l'impagament de rendes per l'arrendatària. Per tant, derivant la resolució contractual d'una causa imputable a la recurrent, difícilment podrà fonamentar en aquest fet la seva petició. No és ja que qui incompleix no pot exigir a la contrapart que compleixi amb les seves obligacions, sinó que aquí l'arrendadora va complir amb les mateixes i qui incompleix i provoca la resolució contractual és l'arrendatària.

Aquesta posició de la recurrent (demanar ser indemnitzada en la part d'inversió no amortitzada per un avançament en la finalització acordada del temps de vigència del contracte) és coherent, com dèiem, amb el contingut dels contractes signats entre les parts (no així, en canvi, amb les pretensions esgrimides en aquest procés, per les raons indicades).

Veiem, doncs, el contingut d'aquests contractes.

Pel que fa al contracte d'arrendament de 30/12/1987.

En el seu pacte setè s'estableix que 'A partir del 1º de Enero de 1988 la sociedad Riera de Cabanyes Companyia d'Aigües SA asume la responsabilidad del suministro así como los derechos y obligaciones inherentes al mismo, quedando relevado de dicha obligación D. Teodoro. Queda entendido que D. Teodoro asume todos los gastos e ingresos del suministro existentes a 31 de diciembre 1987 y la sociedad Riera de Cabanyes Companyia d'Aigües SA todos los gastos e ingresos del suministro que se deriven a partir del 1º de Enero de 1988'. És a dir, que des que entra a regir el contracte d'arrendament, l'arrendatària es fa càrrec de totes les despeses necessàries per fer el subministrament, que fins llavors estaven a càrrec de l'arrendador.

En el seu pacte onzè s'estableix que tant Rec Madral Companyia d'Aigües SA (Rec Madral, en endavant) com Riera de Cabanyes 'se obligan a realizar la prestación del suministro de agua (...) con la máxima diligencia, con la obligación de mantener en buen estado toda la maquinaria, equipos instalaciones, reponiendo todos los elementos que sean necesarios para lograr la prestación de un servicio idóneo y el mantenimiento del mismo'. És a dir, que el manteniment, però també la reposició necessària dels elements que han de permetre el subministrament compromès, s'estableix a càrrec de l'arrendatària i de Rec Madral.

En el seu pacte dotzè es recull com Riera de Cabanyes 'desempeñará su cometido con libertad absoluta de gestión, asumiendo todas las obligaciones de una compañía de aguas'. Per tant, novament, s'estableix a càrrec de l'arrendatària la gestió necessària per permetre aquest subministrament.

No s'estableix cap contrapartida per les inversions que l'arrendatària hagués de fer conforme a les disposicions esmentades. Al contrari, la contraprestació s'estableix a favor de l'arrendadora en el pacte primer de l'annexa, i queda determinat en el pagament a favor del senyor Teodoro d'un percentatge de la facturació dels rebuts de l'aigua.

Quan, anys després, les parts es troben que, per diverses circumstàncies, els pous existents no tenen prou aigua per proveir a tots els clients, que han augmentat en número, arriben a un acord per tal que es pugui transvasar aigua d'altres pous que Rec Madral té en altres llocs. Aquest transvasament haurà de comportar una inversió important que el mateix contracte fixa en 70 milions de pessetes. Ara bé, aquest cost, no s'estableix que sigui assumit pel Sr. Teodoro. Ans al contrari, en el contracte ens diu que Rec Madral 'desconeix la forma en què es financiarà l'obra'. El contracte determina que 'Com a contraprestació a la mencionada portada d'aigües El Sr. Teodoro 'autoritzarà en el seu dia la incorporació al seu subministrament abans mencionat de la urbanització 'Terrafortuna' de Vidreres', percebent un 12% dels imports previstos. De la mateixa manera es pacta que Rec Madral, fins arribar al 'Dipòsit Mundet', podrà incorporar tots aquells abonats que cregui oportuns sempre 'que els costos vagin al seu càrrec'. Per tant, el que constatem és que aquesta forta inversió que es fa per subministrar aigua suficient al dipòsit Mundet l'assumeix Rec Madral. La raó és, per una banda, que aquest nou subministrament a aquest dipòsit haurà de permetre mantenir (o incrementar en el seu cas) els abonats que reben el subministrament d'aigua i, conseqüentment, el benefici que se'n deriva per qui assumeix aquest subministrament (que ho serà per Riera de Cabanyes, Rec Madral i Vallart&Vallmajó SL, que són empreses vinculades d'una manera o altra amb el contracte d'arrendament, i que es troben estretament relacionades fins al punt que tenen les seves comptabilitats centrades en una mateixa oficina i feta per uns mateixos treballadors). Per altra banda, perquè com també es fa constar en el contracte, 'no es transmet la propietat de l'aigua ni la propietat de la canonada que serà realitzada per Rec Madral. (...) Rec Madral serà la propietària d'aigua i instal lacions fins aquell punt de Can Mundet'.

Per tant, el que resulta d'ambdós contractes és que l'arrendadora, l'arrendatària i les empreses amb ella vinculades, van establir que les despeses de manteniment, però també de noves inversions necessàries per un correcte subministrament de l'aigua, corrien a càrrec de Riera de Cabanyes i Rec Madral, malgrat que ja es preveien costos importants com eren els derivats de fer transvasaments d'aigua des de nous pous. L'arrendatària, a canvi, havia de rescabalar- se amb el benefici que comportés la facturació del servei als múltiples usuaris, incloent-hi noves urbanitzacions.

I ja hem dit que aquesta conclusió que es desprèn de la interpretació dels contractes subscrits és, de fet, reconeguda per la recurrent quan diu que, d'haver-se esgotat tot el temps previst de vigència del contracte no tindria res a demanar. Objecció que, ja ha quedat dit també, no es pot acollir des del moment en què la resolució avançada del contracte s'ha establert, judicialment, per raó d'un impagament de rendes de la part arrendatària. Per tant, si la part demandant no ha tingut temps a amortitzar tota la seva inversió per haver-se escurçat el termini pactat inicialment de vigència del contracte, que és el motiu que indica per sustentar la seva pretensió, és un fet que només a ella li és imputable.

El que ara queda exposat fa innecessari entrar en altres qüestions tractades a la instància i que també han comportat la desestimació de la demanda, referides al fet de si, en tot cas, les proves practicades permetrien la concreció i quantificació de les contribucions especials (la sentència parla de despeses extraordinàries) que s'haguessin pogut fer (cosa que es nega en la resolució impugnada pels motius que exposa) o si també, com sosté la part apel lada, l'informe pericial de la demandant fa referència a pous sobre els quals el demandat no ostentaria cap dret o inclouria actuacions fetes per altres societats alienes al procés (Castell de Puig Mari SL o Master Llagostera SL).

El mateix cal dir pel que fa a la qüestió de legitimacions actives i passives, sobre les quals la recurrent també s'hauria mostrat discrepant amb el criteri d'instància. El jutgea quoconsidera que la petició de la demandant es fonamenta únicament en les obligacions contretes per Riera de Cabanes en el contracte d'arrendament de 1987, i nega legitimació activa a les dues altres societats demandants. Nega també la legitimació passiva del senyor Teodoro ja que les parts van acordar i signar que en la seva posició se subrogava la societat Pic Sayols SL. La part recurrent, en canvi, considera que el contracte de 5 de febrer de 1997, en el que s'establia un acord entre Rec Madral i Mallart&Vallmajó per una part, i el senyor Teodoro per altra part, no era més que una conseqüència de l'obligació assumida en el contracte d'arrendament de subministrar aigua a tots els abonats (contracte en el que Rec Madral intervenia com avalista), raó que justificaria que ambdues societats actuessin també contra el senyor Teodoro com a persona física, per raó de les inversions fetes fruït del contracte signat, per tal de proveir d'aigua suficient el pou 'Mundet' propietat del senyor Teodoro.

Aquests debats resulten ara innecessaris una vegada que hem establert que cap indemnització es pot atorgar per raó dels pediments continguts a la demanda atesos els mateixos pactes recollits en els contractes signats entre les parts, en una interpretació que, reiterem una vegada més, la mateixa recurrent ha compartit en el seu recurs, per bé que amb una petició indemnitzatòria per haver-se reduït el temps de vigència del contracte, que ha estat denegada pels motius ja explicitats.

Per les raons esmentades el recurs ha de ser desestimat.

SEGON.La desestimació del recurs comporta la imposició de costes d'aquesta alçada a la part recurrent ( article 398 LEC).

Fallo

La Sala acorda desestimarel recurs d'apel lació interposat per la procuradora Laura Pagès Aguadé, en representació de RIERA DE CABANYES COMPANYIA D'AIGÜES S.A., REC MADRAL COMPANYIA D'AIGÜES S.A. i MALLART & VALLMAJO S.L., contra sentència de 7 de juny de 2018 del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Girona, dictada en les actuacions de Procediment ordinari 719/2017, amb imposició de costes processals a la part recurrent.

D'acord amb la disposició final 16 i la disposició transitòria tercera de la LEC 1/2000, contra aquesta Sentència es pot interposar recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya només si concorre la causa prevista en l'apartat tercer del número 2 de l'article 477. També s'hi pot interposar recurs extraordinari per infracció processal davant aquest Tribunal conforme al que preveuen els articles 468 i els següents de la mateixa norma, sempre que concorri aquell interès cassacional exigit pel recurs de cassació i s'hi formuli de manera conjunta. Aquests recursos s'hauran d'interposar davant d'aquesta Sala en el termini de vint dies.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.