Sentencia Civil Nº 454/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 17, Rec 294/2007 de 29 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DISSET

Rotlle 294/07

Judici ordinari 268/06

Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat

S E N T È N C I A 454/08

Magistrades:

Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Il·lma. Sra. MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA

Barcelona, 29 de setembre de 2008

La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 268/06

seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat a instàncies del Sr. Evaristo contra la comunitat de propietaris del pàrquing del c/ DIRECCION000 núm. NUM000 - NUM001 de L'Hospitalet

de Llobregat, que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat pel demandant contra la sentència

dictada el dia 14 de novembre del 2006 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: DESESTIMO la demanda presentada por D. Evaristo contra la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS DEL PARKING DE LA CALLE DIRECCION000 NUM000 - NUM001 DE HOSPITALET DE LLOBREGAT, no habiendo lugar a las pretensiones formuladas en su contra y con imposición de costas a la parte actora."

SEGON.- El demandant apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 8 d'abril d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- El Sr. Evaristo , propietari d'una plaça d'aparcament del pàrquing situat a la finca assenyalada amb els núm. NUM000 - NUM001 del c/ DIRECCION000 de l'Hospitalet de Llobregat, interposa una demanda contra la comunitat de propietaris demanant que (a) es declari la nul·litat radical de la Junta celebrada el dia 20 de desembre del 2005 perquè s'inclouen places que no formen part d'aquesta comunitat i perquè en la liquidació dels comptes del 2004, s'inclouen despeses que no són d'aquesta comunitat i (b) s'ordeni a aquella societat, propietària d'aquelles places, per a que contracti els serveis directament amb les companyies subministradores. El demandant, en fase de conclusions, ha desistit de la petició de què es practiqui una nova distribució de coeficients, que va ser una de les peticions formulades .

En síntesi, explica la part demandant en el seu escrit de demanda que la majoria de places d'aparcament de la comunitat pertanyen a una societat que exerceix de forma abusiva el poder que li dóna l'amplia majoria que té fent un repartiment de les despeses per parts iguals i no per coeficients, incloent despeses d'una societat del mateix administrador i que no és membre d'aquesta comunitat.

La comunitat demandada no es va personar dins del termini concedit per contestar la demanda. Ho va fer en un moment posterior.

La sentència desestima la demanda, perquè les dues qüestions en què el demandant fonamenta la impugnació d'aquells acords havien estan inclosos en altres juntes i acords anteriors, que en el seu dia no van ser impugnats. I respecte a les despeses corresponents a l'any 2004, la prova practicada no permet acreditar que aquesta comunitat s'estigui fent càrrec de les despeses d'unes altres places d'aparcament.

Recorre en apel·lació el Sr. Evaristo que demana , en primer lloc que es declari la nul·litat de les actuacions i es retrotraguin al moment anterior a l'audiència prèvia perquè el Jutjat, en aquell moment processal, no li va admetre uns documents ( ni com a diligència final) mentre que a la comunitat demandada, que no havia contestat la demanda i havia estat declarada en rebel·lia, sí que li acceptà els que presentà que, d'altra banda, no tenien cap utilitat. Amb caràcter subsidiari, demana que s'estimi la demanda i es declari la nul·litat de l'acta de la junta de 20 de desembre del 2005 i s'ordeni a Ivamodona, SLU, perquè contracti els serveis directament a les companyies subministradores, i com a fonament invoca l' article 307.2 LEC que el Jutjat no ha aplicat i denuncia irregularitats en la proposició i pràctica de les proves. Al·lega, a més que la sentència es pronuncia sobre la distribució de despeses quan ja havia desistit expressament d'aquesta petició, i en canvi no resol les qüestions plantejades a l'acte del judici.

SEGON.- La petició de nul·litat i retroacció de les actuacions que, en el recurs, formula amb caràcter principal l'apel·lant pel fet d'haver-li denegat el Jutjat una sèrie de proves i per contra haver estimat les de la comunitat demandada, no pot prosperar. La denegació de proves per part del Jutjat no pot determinar la nul·litat de les actuacions encara que la decisió adoptada per aquell òrgan judicial pugui ser incorrecte. La part a qui se li ha denegat la prova i el pertinent recurs de reposició pot de nou demanar-la en la segona instància ( article 285.2 LEC ). Un dels casos que contempla l' article 460.2 LEC perquè es pugui practicar prova en la segona instància, és precisament el cas de què haguessin estat indegudament denegades en la primera instància, sempre que s'hagués intentat la reposició de la resolució denegatòria o s'hagués formulat l'oportuna protesta (article 460.2.1a). La part demandant, en formular el recurs d'apel·lació contra la sentència, podia, doncs, haver sol·licitat que es practiqués en aquesta instància la prova que es va denegar en la primera, i no ho ha fet. La seva petició és que es declari la nul·litat de les actuacions quan no es dóna cap dels supòsits que contempla la llei per poder adoptar aquesta mesura ni cap indefensió ( com s'al·lega) es pot apreciar quan ha estat aquesta part litigant qui no ha fet ús de la possibilitat que li concedeix la llei perquè es torni a examinar la procedència o correcció de les proves que se li han denegat en la primera instància.

Tampoc la decisió del Jutjat d'estimar determinada prova proposada per la part contrària, determina per ella mateixa la nul·litat de les actuacions, sens perjudici de què la part que s'oposa a l'admissió d'una prova ( i a qui s'ha desestimat el recurs de reposició interposat contra aquesta decisió), pugui fer valer els seus drets en la segona instància ( article 285.2LEC ) el que determinarà que el Tribunal examini la correcció de la resolució dictada pel Jutjat. La nul·litat de les actuacions, que és la petició principal de la part apel·lant, haurà de ser, per tant, desestimada.

TERCER.- Abans d'entrar en la qüestió que constitueix realment l'objecte de la controvèrsia plantejada en aquest litigi, cal fer unes precisions prèvies a la vista de les al·legacions formulades per l'apel·lant en el seu recurs.

I.- En el decurs del procediment ( en la fase de conclusions), la part demandant va admetre que el repartiment de despeses s'havia de fer per parts iguals desistint d'aquesta manera de la tercera de les peticions que conté la súplica de la seva demanda, tal i com s'ha encarregat d'aclarir aquesta part en el seu recurs. Per tant, cap tipus de pronunciament ha d'efectuar aquest Tribunal respecte si el sistema de distribució de les despeses ha de ser per parts iguals o per coeficient .

II.- La quarta de les pretensions en què es divideix la súplica de la demanda no pot ser estimada. Aquest Tribunal no pot examinar i resoldre una petició de condemna d'una societat que no ha estat demandada en aquest procediment ( Ivamadona, SL ), encara que el seu administrador sigui la mateixa persona que el la societat que ostenta la presidència de la comunitat demandada ( Maruda 3. SA). La demanda s'ha dirigit contra la comunitat de propietaris del C/. DIRECCION000 NUM000 - NUM001 , entitat distinta de la del seu president i encara més d'una societat que no és part integrant. La litis s'ha conformat incorrectament per tal de poder examinar i resoldre la quarta de les pretensions formulades en l'escrit de demandada. Quan aquest Tribunal va advertir aquesta irregularitat processal, ho va posar en coneixement de les parts per tal de poder decretar la nul·litat de les actuacions des d'audiència prèvia i així poder integrar la litis amb la intervenció, com a demandada d'Ivamadona, SL, petició a la que es van oposar ambdues parts. Atès que aquesta irregularitat processal no pot ser esmenada en aquesta segona instància ( article 465.3 LEC ), que les part s'oposen a que es decreti la nul·litat de les actuacions i que l'article 227 del mateix text legal , impedeix a aquest Tribunal que, en virtut d'un recurs, pugui decretar la nul·litat d'actuacions no sol·licitada llevat d'uns determinats supòsits que no són del cas ( falta de jurisdicció o de competència objectiva o funcional o violència o intimidació que afecti el Tribunal), aquella quarta petició consistent a què es condemni Ivamanoda, SL a fer determinada actuació, no pot prosperar.

III.- L'apel·lant denuncia en el recurs una sèrie de irregularitats que s'haurien produït a l'acte de la vista . En concret es refereix aquest litigant al fet que ( 1) la magistrada que va presidir l'acte no va actuar conforme preceptua l' article 307 LEC davant les respostes evasives de l'administrador de la societat que ostenta la presidència de la comunitat demandada, ( 2) a que no va tenir en compte l'oposició que va formular a la decisió que va prendre en relació a la prova proposada i ( 3) a què no es va permetre al seu advocat que pogués interrogar i exposar les conclusions sense limitar el seu dret de defensa. El primer que cal assenyalar al respecte és que, encara que es pogués concloure per part d'aquest Tribunal que s'han produït les esmentades irregularitats, la seva conseqüència no podria ser l'estimació de la demanda que és el que sol·licita l'apel·lant en el cas que es desestimés aquella nul·litat d'actuacions que ja s'ha examinat. Cosa distinta és que es poguessin tenir en compte aquestes circumstàncies en el procés de valoració de la prova. Però, en tot cas, després de visionar els actes de l'audiència prèvia i del judici, aquest Tribunal no pot compartir les conclusions a les que arriba l'apel·lant. Davant les respostes que donava el Sr. Gustavo ( administrador de Maruda 3, SA, presidenta de la comunitat) a les no sempre clares preguntes de l'advocat del demandant, a petició seva , la magistrada li va fer els advertiments de l' article 307 LEC , que és l'únic que es podia fer en aquell moment processal, com ja va informar la magistrada davant la insistència d'una actuació distinta per part de l'advocat de la demandant. Com ja se li informà, la valoració d'aquesta prova és una qüestió que s'ha d'efectuar en sentència. Altrament, l'oposició de la part demandant a la decisió del Jutjat respecte la prova proposada per ambdues parts va ser examinada i resolta de forma motivada. Finalment, tampoc es pot apreciar que s'hagi perjudicat o limitat el dret de defensa de la part demandant pels motius que exposa aquest litigant . El que succeí és que el lletrat pretenia ( i en una bona part ho va aconseguir) estendre el plet, sobretot amb els interrogatoris, a qüestions que excedien dels termes en què havia quedat fixada la controvèrsia. Fins i tot en fase de conclusions, a part de valorar la prova practicada, de sol·licitar la pràctica de diligències finals, va denunciar presumptes irregularitats produïdes en el judici i demanà la nul·litat de les actuacions.

IV.- Entén l'apel·lant que la sentència ha incorregut en incongruència omissiva perquè no ha donat resposta a les distintes qüestions plantejades per aquesta part a l'acte del judici. Tampoc aquesta denuncia pot prosperar. Per determinar si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol×licitat (ultra petita), o s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita) o si es deixen incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per les parts ( citra petita) llevat que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita. Per contra, no queda viciada pel fet de no haver-se referit ni donat resposta a les diverses qüestions i al· legacions efectuada per la part en el decurs del procediment. En aquest sentit, ha mantingut el Tribunal Suprem que els raonaments de les sentències no han d'abastar totes les al×legacions efectuades ni, fins i tot, els fets provats, sinó que ha de referir-se als aspectes fàctics que serveixen de base als fonaments jurídics que duen al jutge o tribunal a la seva decisió ( STS de 27 de maig de 1996).

QUART.- El propietari d'una de les places d'aparcament del pàrquing situat a l'edifici del núm. NUM000 - NUM001 del C/ DIRECCION000 impugna els acords adoptats a la Junta de la comunitat que es va celebrar el 20 de desembre del 2005. Entén que la junta és nul·la de ple dret per una doble raó. D'una banda perquè "s'hi inclouen places de garatge, i la societat que n'és propietària, sense que formin part de la comunitat" i d'altra "perquè s'hi inclouen conceptes en la partida de despeses que no corresponen ser assumides per aquesta comunitat de propietaris".

No es pot deixar de fer constar que la demanda no és el tot clara en l'exposició dels fets i fonaments jurídics que seria desitjable. A aquesta circumstància s'uneix el fet que la comunitat demandada no ha contestat la demanda en el termini legal i que ha estat a partir d'una actuació més que dubtosa ( convocatòria d'una posterior junta extraordinària per explicar els seus motius d'oposició a la demanda presentada) que és coneix quin és la posició del parer majoritari d'aquesta comunitat. És el contingut de l'acta de la junta impugnada el que permet entendre la reclamació que es formula a la demanda.

El que resulta d'aquesta acta és que la propietària de les places a que es refereix aquella primera pretensió és Ivamadona, SL. Aquestes places serien les del pàrquing de l'edifici del C/ Santiago Apòstol que segons s'ha al·legat i ja no es discuteix tenen al seu favor una servitud de pas per l'edifici del C/ DIRECCION000 . Ivamadona, SL no forma part de la comunitat i en aquesta acta ni se la té com a membre integrant i per tant ni assisteix a la junta ni té veu ni vot. El que succeeix és que aquesta societat , com a propietària de les 24 places del pàrquing de l'immoble de C/ Santiago Apòstol contribueix, a parts iguals amb els comuners de C/ DIRECCION000 , en les despeses d'aquesta comunitat, precisament perquè utilitzen els seus serveis per la servitud de pas. Resulta, per tant absolutament lògic que contribueixi al pagament d'unes despeses que també origina aquesta litigant.

Ara bé, el que es dedueix del 4t dels punts que s'inclouen en el setè dels apartats de la demanda, de la quarta de les pretensions que conté la súplica ( la que es dirigeix directament contra Ivamadona SL) i del sentit que s'ha donat a les preguntes formulades a l'acte del judici per part de la defensa del demandant ( la demanda ..) és que en el gruix de les despeses de la comunitat demandada no es trobarien inclosos només els serveis que físicament es presten en el pàrquing del C/ DIRECCION000 sinó també els del C/ Santiago Apòstol, que lògicament només usa i es beneficia la propietària d'aquestes places. El mateix Don. Gustavo ha reconegut que la llum i l'aigua que es presta físicament a Santiago Apòstol és la de DIRECCION000 , però el problema no és comptable sinó de la situació física que existeix en aquesta comunitat i que no és pot resoldre només comptablement, sinó acordant la divisió de serveis entre un i altre edifici. Mentre el contracte sigui únic, no es plantegi la desconnexió a la junta o no s'acordi judicialment ( aleshores haurà d'estar correctament integrada amb la partició dels directament afectats), la comptabilitat no pot reflectir unes despeses distintes.

En tot cas, però el que ha dut al Sr. Evaristo a impugnar aquella junta com ell mateix ha explicat a l'acte del judici-- amb una claredat que es troba a faltar a la demanda-- és un problema diferent. El que ha exposat aquest litigant és que en els comptes de la comunitat ( la de DIRECCION000 ) es computen 24 places de Santiago Apòstol per les quals Ivamadona SL participa en les despeses, quan, segons el Registre de la Propietat, són 46 les places que integren el pàrquing de Santiago Apòstol. Per tant-- segons entén aquest comuner Ivamadona, SL hauria de ser contribuir per 46 places i no només per les 24. La disfunció hauria sorgit perquè, registralment consten 46 places però en la realitat, en la mateixa superfície, i per una o altra raó, només en hi ha 24. Per aquesta raó, Ivamadona, SL estaria pagant menys per les despeses de DIRECCION000 del que li correspondria, i és aquest i no altre el motiu pel qual el Sr. Evaristo es mostra disconforme amb els comptes aprovats a la junta de 20 de desembre del 2005 i ha impugnat aquesta junta. En definitiva, el litigi s'ha plantejat processalment en una línia que no pot ser acollida per les raons exposades i s'allunya dels motius que, segons el mateix demandant, l'han dut a impugnar aquella junta. El recurs , per tant, haurà de ser desestimat.

CINQUÈ.- Les costes de l'apel·lació són a càrrec de l'apel·lant (( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Don. Evaristo contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de l'Hospitalet de Llobregat en data 14 de novembre del 2006 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, CONFIRMAR aquesta resolució amb imposició a l'apel·lant de les costes de l'apel·lació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.