Sentencia Civil Nº 46/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 17, Rec 633/2007 de 04 de Febrero de 2008

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ DISSET

Rotlle 633/07

Judici ordinari 1072/04

Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Badalona

S E N T È N C I A 46/08

Magistrats:

Il·lm. Sr. JOSÉ FRANCISCO VALLS GOMBAU

Il·lma. Sra. AMELIA MATEO MARCO

Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA

Barcelona, 4 febrer 2008

La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 1072/04,

seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Badalona a instàncies de Salvador , Alexander , Jorge , contra Luis Pedro , Eusebio , Irene , Jose Ramón , Bernardo i

Consuelo , que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandant i

la impugnació de la demandada a la sentència dictada el dia 21 de març del 2007 pel Jutjat de 1a. Instància.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando en parte la demanda presentada por el procurador Sr. Pesqueira Roca, en nombre y representación de D. Salvador , D. Alexander y D. Jorge , debo decretar la redención forzosa del censo de actuaciones, en cuanto grava la finca registral nº NUM000 , sita en el c/ DIRECCION000 nº NUM001 y DIRECCION001 nº NUM002 - NUM003 de Badalona por el precio de 27.894 euros, debiendo condenar a los demandados D. Bernardo y Dª Consuelo y a D. Jose Ramón , Dª Irene , D. Eusebio y D. Luis Pedro a otorgar la oportuna escritura de redención de censo, previa consignación por los actores de la cantidad señalada, todo ello en el plazo de viente (sic) días con apercibmiento (sic) de que de no hacerlo puede sustituirse su voluntad por la de este órgano judicial y todo ello a fin de que dicha escritura pueda causar en el Registro de la Propiedad nº 1 de Badalona los efectos legales oportunos, cancelación de las inscripciones vigentes relativas al censo y liberación de la finca de dicha carga.

No se hará pronunciamiento alguno en materia de costas."

SEGON.- La part demandant apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 2 de Badalona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que no només s'hi va oposar, sinó que a més, impugnà aquella resolució. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 21 de gener d'enguany.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència dictada pel Jutjat de 1a instància estima en part la demanda i decreta la redempció forçosa del cens que grava la finca dels demandants (la número NUM000 ) i condemna els demandats a atorgar la corresponent escriptura publica prèvia consignació per part dels demandants de la quantitat de 27.894 €.

La resolució és apel·lada pels demandants i impugnada pels demandats per diferents motius que seran examinats començant pels de caràcter processal.

Sostenen els demandats que el que va sol·licitar la part demandant a la súplica de la demanda fou la redempció de la pensió per un cèntim però no així la redempció dels drets inherents al domini la qual cosa no permet la llei de censos. Per aquest motiu la demanda havia de ser necessàriament desestimada. En no entendre-ho així el Jutjat i haver decretat la redempció forçosa del cens, ha incorregut en incongruència.

No es pot negar que la demanda incorre en certa confusió. Després de indicar a l'encapçalament que s'exercia una acció de redempció del cens que grava la finca dels seus representats i de fer continua referència a l'acció de redempció de cens exercida en el seu redactat, en un moment determinat s'invoca la Llei 6/00 de 19 de juny de pensions periòdiques com a norma aplicable per capitalitzar la pensió i acaba demanant (súplica) que es decreti "la redempció del censal de pensió 0,0369808458 de pesseta". Realment, la demanda és confusa i per aquest motiu i davant de les al· legacions de la part demandada que, lògicament , se'n feia ressò en contestar-la, a l'acte de l'audiència prèvia, el titular del Jutjat d'acord amb l' article 426.2 LEC , va requerir a la demandant que aclarís els termes de la seva demanda, i així es va fer. En aquell acte la defensa dels demandants precisà que el que es pretenia i es demanava era la redempció del cens de domini directe que gravava la finca dels seus clients tal i con repetidament es diu en el redactat de la demanda encara que s'hagi pogut incórrer en algun error en la invocació de les normes. En definitiva --afegia-- el que es vol és la cancel·lació del cens del Registre de la Propietat.

Els dubtes que provoca la fonamentació jurídica invocada a la demanda i els termes en què s'havia redactat la súplica van quedar resolts, doncs, amb els aclariments que va donar la part demandant a l'acte de l'audiència prèvia i que es ratifica amb els termes en què es van exposar les conclusions d'aquesta part. El Jutjat així ho va entendre i per aquest motiu, a la sentència decreta la redempció forçosa dels cens fixant el preu que han de pagar els demandants, qüestió que va passar a ser l'única controvertida. Cap tipus de incongruència, per tant, es pot apreciar en aquesta resolució quan concedeix el que se li demana resolent , d'acord amb una raonada valoració de les proves pericials practicades, l'únic punt de controvèrsia: el preu que s'ha d'abonar per la redempció. En aquest punt, la impugnació dels demandats haurà de ser desestimada.

També ho haurà de ser la primera de les qüestions plantejades per la part demandant. Aquesta part litigant, després d'haver invocat a la demanda la Llei 6/00 , i en conclusions la DT4a de la Llei 6/90 de censos, en el recurs pretén que la controvèrsia que es planteja entre les parts en relació a la quantitat que ha de rebre el censalista, es resolgui d'acord amb les normes del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya aprovat per la Llei 5/06 de 10 de maig i que no va entrar en vigor fins l'1 de juliol del 2006.

La Disposició Transitòria 14a del Codi civil estableix unes noves regles per la redempció dels censos constituïts d'acord amb la legislació anterior a la Llei 6/90 , com és el cas, però aquesta normativa no és d'aplicació a un litigi que s'ha iniciat molt abans de l'entrada en vigor de la llei, llevat previsió en contra que aquí no es dóna. La nova norma serà d'aplicació als censos que es pretenen redimir després de la seva entrada en vigor però no a aquells, com el present, la redempció del qual s'ha reclamat judicialment molt abans de la seva vigència. I així ho van entendre la part mateixa part demandant quan en fase de conclusions es va referir a la DT4a de la Llei 6/90 com aquella a la que s'havien d'ajustar per fixar el preu que s'havia de pagar en base a la valoració de la finca gravada pel cens que es volia redimir.

SEGON.- La sentència fixa la quantitat que han d'abonar els censataris d'acord amb la valoració de la finca que ha fet l'arquitecte tècnic designat judicialment.

En aquest punt, que constitueix l'objecte de la controvèrsia, el primer que plantegen els demandats és la validesa d'aquesta prova pericial. Al·lega aquesta part que aquesta prova ha estat incorrectament acordada perquè va ser el mateix Jutjat qui d'ofici l'acordà com a diligència final. No ha estat ben bé així.

Segons resulta de les actuacions , el que va succeir és que la prova pericial judicial que en el seu dia es va acordar, no es va poder practicar perquè el perit que havia designat no havia acceptat el càrrec. A l'acte del judici es va comunicar a les parts i es va apuntar a la possibilitat de què la prova es pogués acordar com a diligència final si una demanava algun dels litigants . De immediat la part demandant es va adherir a aquesta possibilitat. Per aquesta motiu, quan aquesta part va concloure les seves conclusions sense demanar la pràctica d'aquesta prova, el Jutge que dirigia l'acte, li demanà explicacions al respecte, moment en els que aquesta part actora reiterà la seva voluntat de què es practiqués aquesta prova com a diligència final. Per tant no és del tot correcte el que al·lega l'impugnant. La prova pericial judicial no es va decretar d'ofici i sense iniciativa de part. Si bé no es pot negar que aquesta iniciativa va estar en certa mesura conduïda pel Jutjat, aquesta actuació en tot cas no excedeix dels límits de la iniciativa probatòria que preveu l' article 282 LEC .

Els censualistes demanen que la valoració es faci d'acord amb els valors i paràmetres que conté l'informe emès pel Sr. Franco que consideren més estudiat, detallat i precís. Els censataris ja estan conformes en què la quantitat es fixi d'acord amb l'informe del Sr. Jesús Ángel però discrepen en un punt del seu dictamen. Ni un ni altre motiu d'apel·lació poden prosperar.

La part demandant, amb invocació d'una errònia valoració de la prova, pretén que es substitueixi la prova pericial en què es fonamenta el Jutjat per la que va aportar aquesta part. Els motius que es donen no resulten convincents a criteri d'aquest Tribunal. S'ha de recordar que el Tribunal Suprem, ja durant la vigència de la Llei d'enjudiciament civil de 1881, havia assenyalat que les proves han de ser lliurament valorades pels Jutges i Tribunals ( STS de 22 de desembre del 2000) els quals en aquest procés valoratiu, queden sotmesos a les regles de la sana crítica (resolucions de 16 de novembre de 1999 i de 20 de març del 2001), és a dir les del raciocini lògic i el bon sentit ( STS de 24 de juliol del 2001) o les més elementals directrius de la lògica humana ( STS 2 d'octubre de 1997, 14 d'octubre del 2000) I en aquesta lliure apreciació de les proves, la convicció judicial es pot obtenir atorgant un valor superior a determinades proves en relació a unes altres. En concret i pel que fa a la prova pericial i la seva valoració, es diu a la sentència de 14 d'octubre del 2000, que "per principi general la prova de perits és d'apreciació lliure, no taxada i valorable pel Jutge segons el seu prudent criteri, sense que existeixen regles preestablertes que regeixin la seva estimació [...] fins el punt que el jutge no està obligat a subjectar-se al dictamen pericial emès" ( en el mateix sentit , la sentència de 20 de novembre del 2002 que es remet a les de 19 de febrer de 1996, 16 d'octubre de 1998 i 18 de maig de 1999, entre d'altres). Actualment l' article 348 LEC estableix de forma expressa que " el Tribunal valorarà els dictàmens pericials segons les regles de la sana crítica", la qual cosa obliga als Tribunals, en cas de dictàmens contradictoris, a ponderar la competència professional dels perit que els han emès, les circumstàncies que porten a presumir la seva objectivitat, les operacions, anàlisis i estudis realitzats per arribar a aquelles conclusions i en definitiva les dades en les què es fonamenten i raonar de forma motivada la seva decisió respectant d'aquesta manera l'apreciació racional dels dictàmens, que és el que, en definitiva, el que preveu actualment l' article 348 LEC .

Tant el Sr. Franco com el Sr. Jesús Ángel són arquitectes tècnics i valoren la finca d'acord uns paràmetres que s'aprecien correctes i els dos dictàmens resulten prou detallats i explicats. En aquestes circumstàncies i atesa la discrepància en la valoració, el Jutjat dóna major valor al dictamen del Sr. Jesús Ángel per la seva imparcialitat, és a dir pel fet d'haver estat designat judicialment i no contractat per una de les parts. La decisió del Jutjat és raonable i aquest Tribunal no aprecia motius convincents per modificar-la.

Pel seu cantó la demandant discrepa en part de la valoració de la finca que dóna el Sr. Jesús Ángel . Entén, en una curiosa i sorprenent al·legació, que la construcció existent en aquesta finca no ha de ser valorada o si ho ha de ser, el valor que se li ha de donar és el de 0 €. En contra del que entén aquest litigant les construccions han de ser valorades per fixar el preu d'extinció dels drets inherents al domini perquè així ho estableixen expressament la regla b) de la DT4a de la Llei 6/90 . En aquest cas, per justificar que el valor de la construcció és 0€, el que al·lega l'apel·lant és que el valor d'aquesta construcció és el valor de l'edificació i per poder-la valorar, s'ha d'enderrocar i per tant el valor, llavors és 0. No es pot negar que l'argument és enginyós però inviable jurídicament. La construcció existent té un valor i també el té el dret d'edificació i per tant han de ser valorats per determinar el preu que s'ha de pagar per redimir el cens.

Finalment, els censataris sol·liciten que la quantitat que han de rebre els censualites es moderi per raons d'equitat invocant la regla c) de la DT 4a de la llei de censos del 90 . El que preveu aquesta regla és que, en cas que no hi hagi acord en la quantitat que ha de percebre el censualista, el preu de la finca a l'efecte de la redempció serà el que es determini judicialment. Davant la falta d'acord entre els litigants, el Jutjat l'ha determinat d'acord amb les proves pericials practicades. El que realment volen els ara apel·lants és que es redueixi aquesta quantitat que consideren excessivament elevada en atenció al valor que actualment té un cens. La llei estableix les regles per determinar les quantitats que ha de percebre el censualista en atenció al valor que té la finca. El preu a pagar és un percentatge que s'aplica sobre el valor de la finca i en aquest cas, ni tan sols s'al·leguen motius per poder considerar excessiva o desequilibrant la quantitat resultant. No es pot oblidar que el Jutjat ja ha fixat el preu en base a l'informe que dóna un menor valor aquesta finca ( el Sr. Franco la valora en el doble que el Sr. Jesús Ángel ) i a més se li ha aplicat una depreciació per la falta de rehabilitació d'una part de l'edifici. També en aquest punt el recurs haurà de ser desestimat.

TERCER.- Cada part litigant es farà càrrec de les costes que deriven del seu propi recurs ( articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'enjudiciament civil )

Fallo

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Salvador , Alexander i Jorge , representats per el Procurador Sr. OCTAVIO PESQUEIRA ROCA contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a. Instància núm. 2 de Badalona en data 21 de març del 2007 en el procediment del qual deriven aquestes actuacions, i desestimar la impugnació formulada per Bernardo , Consuelo , Jose Ramón , Irene , Eusebio i Luis Pedro , representats per la procuradora Sra. Mª JOSE BLANCHAR GARCIA, CONFIRMAR aquella resolució en la seva integritat.

Cada part litigant es farà càrrec de les costes derivades de la seva apel·lació/impugnació.

Un cop notificada i ferma aquesta sentència, s'han de tornar les actuacions originals al Jutjat de procedència amb testimoniatge d'aquesta resolució per al seu compliment i deixant-ne una certificació en el present expedient.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ- En el dia d'avui, i un cop signada pels Magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència, la publicitat que ordenen la Constitució i les Lleis. En dono fe.