Sentencia Civil Nº 460/2014, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 343/2013 de 19 de Noviembre de 2014

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 343/2013

Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Sabadell

Actuacions de procediment ordinari núm. 1028/2012

Sentència núm. 460/14

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

María del Mar Alonso Martínez

Antonio Gómez Canal

Barcelona, dinou de novembre de dos mil catorze

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 343/2013 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Sra. Quintana i Rodríguez, en representació del Sr. Jose Carlos , part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Desestimar íntegramente la demanda formulada por la procuradora Dª Carmen Quintana Rodríguez, en representación de D. Jose Carlos , frente a Würth España SA, representada por la procuradora Dª Neus Cano López, absolviendo a dicha demandada de todas las pretensiones dirigides frente a ella. D. Jose Carlos deberá assumir las costas causadas en esta instancia'

Segon . Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Albácar i Arazuri.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Rodríguez i Simón.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 5 de novembre de 2014, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 171 i ss.) pels següents motius:

1er) errònia valoració de la prova practicada, però només s'impugna el pronunciament de costes; hi ha nombrosos dubtes de fet no considerades: a) reconeix que ha estat clau no haver pogut interrogar el testimoni Sr. Artemio , per a poder demostrar que l'actor usava l'acetat de silicona per recomanació de dit ex-comercial de la demandada.

A l'audiència prèvia es va manifestar no localitzar-lo als números de mòbil de que disposava, es va demanar a l'empresa demandada que facilités el DNI per a localitzar-lo; es va facilitar una adreça però no el DNI; es va reiterar i no consta que el secretari hagués donat curs a la petició; ha resultat desconegut a l'adreça facilitada.

La demandada nega aquesta recomanació. Ve a reconèixer que ho nega un comercial de la demandada, el Sr. Constantino , que diu no va coincidir amb Artemio i que li va dir que l'acetat de silicona no era el producte més adient.

Reconeix també que a la demanda va exposar que creia que la causa de que només apareguessin taques en algunes cuines es deuria no al producte en sí sinó a una partida de tubs defectuosos o a una diferent concentració, i que això mateix pensà el Sr. Adolfo .

Davant l'exigència pel Jutjat d'haver presentat una pericial, diu que era impossible analitzar els tubs després de més d'un any i perquè entén que la càrrega de la prova era de la demandada, que tenia els laboratoris adients i podia haver analitzat els trossos. Enlloc de limitar-se a afirmar que el producte estava bé.

Entén per tot això que el Jutjat ha valorat de forma excessivament partidista la declaració de l'empleat de la demandada a Espanya que a la pregunta de quan van informar a l'ara recurrent de que el producte no era l'adequat -que fou després d'aparèixer les taques- , per no mentir, diu que no recorda. I finalment diu que suposa que a finals de 2003.

Considera que el Jutjat ha estat poc imparcial davant dels testimonis dels Srs. Blas i David , que parlen per la seva experiència i per la d'altres marbristes i afirmen, el primer d'ells, que a canteres del Llobregat sempre es va fer servir acetat de silicona (min. 22 i ss. DVD), quant menys des de 1996 i el segon (min. 28:05 i ss. DVD) que els comercials de la demandada havien ofert aquest acetat com a adhesiu per a la col·locació del granit moltes vegades. Però que un tal Nicolas li va dir que era com una loteria, que unes vegades tacava i altres no (min. 29:45 DVD).

Declaracions que no han estat tingudes en compte. Fins i tot s'utilitzen en contra d'aquesta part. En el sentit de que no hauria d'haver-lo ofert. Quan la realitat és que l'empresa demandada l'oferia.

Altrament, entén que els preus que es diuen de l'acetat a la contestació no són els reals. Es parla de 5,05 € i per a la silicona neutra de 13,50 € quan dels documents 4 i 5 s'extrau que l'acetat anava a 2,60 € i amb el descompte, a 1,95 € i que el blanc un xic més car, anava a 4,15 e però es podia obtenir amb un descompte del 35% a 2,69 €.

Reitera que és fals que sabés abans de l'aparició de les taques a Montcada i Reixach que l'acetat de silicona tacava. I sí que és cert que des aparèixer aquests danys no la va usar més.

Considera que no és cap loteria: el propi producte ja diu on no s'ha d'usar.

Per tot això i amb independència del fons entén que no és just que se li imposin les costes.

S'oposa la part demandada (f. 191 i ss.) pels següents motius:

1er) Entén que causa perplexitat el recurs. La recurrent no creu en els seus arguments en la mesura que no intenta modificar la sentència quant al fons. Es tracta, per tant, d'un recurs merament dilatori.

2on) Estem en un litigi on l'actora demana el rescabalament de 21.992,67 € que hauria patit de danys. O bé per un defectuós assessorament per part del comercial de la demandada, Don. Artemio , o per l'existència d'un defecte del producte.

3er) del Sr. Artemio , que va plegar l'any 2003, aquesta part conservava la seva adreça. Va resultar negativa la citació com a testimoni. No es va demanar diligència final. Es va renunciar la pràctica de la prova a la pràctica. Per això no ha demostrat qui l'hauria assessorat malament.

4rt) quant al suposat vici del producte no ha proposat l'actora cap prova al respecte. La càrrega probatòria ñés seva. Aquesta part va practicar prova que acredita la manca de deficiències.

5è) No es podia condemnar aquesta part per la sola existència de les taques al marbre. El cert és que l'actor no és un consumidor desinformat sinó un professional instal·lador de cuines. Va usar un producte inadequat per ser més barat. Ha d'assumir-ne les conseqüències.

6è) La no assistència del Sr. Artemio només es deu a la negligència de la part proponent. La manca d'acreditació del defecte del producte és deguda també a no haver desplegat cap prova. Sense relació de causalitat provada l'acció no odia prosperar. Les costes estan ben imposades per venciment objectiu.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actora (29-6-2012) diu que des de 1999 ve usant el producte acetat de silicona (f. 13 i ss.), factures de l'any 2000 a 2006) en la instal·lació de cuines de marbre, que mai li havien donat problemes, que ho comprava a un comercial dit Florian , però que l'any 2006-2007 va muntar 150 cuines en una obra de Montcada i Reixac i 250 a Viladecans, en quin moment li van fer una oferta especial a través del comercial de la demandada.

Al cap d'un any, la promotora de l'obra de Montcada li diu que han aparegut taques a 13 de les 150 cuines fetes. I la de Viladecans li comunica que el mateix ha passat en 90 de les 250 cuines fetes. Moment en que el nou comercial, Don. Constantino li diu que en realitat el producte que va millor és la silicona neutra, molt més cara.

Després de moltes proves de neteja amb diferents productes i d'haver de canviar el granit en un cas de Viladecans (1.714,75 € de cost, f. 27 i ss. relatives a les actuacions fetes per solucionar el problema) va reclamar a l'empresa (f. 54 i ss.) i la seva asseguradora va refusar el sinistre (f. 56-57)invocant error en l'aplicació d'un producte inidoni per part de l'ara actor.

Entén que no es pot demostrar científicament que el contingut dels tubs emprats estigués defectuós o fora diferent.

Reclama per les hores gastades en netejar i pels costos de reposició 21.992,67 € (f. 58 i ss.).

b) A la seva contestació, la demandada refusa la reclamació i nega haver recomanat mai l'ús de l'acetat de silicona per al muntatge de cuines de marbre ni de granit. Si l'actor ho ha usat és pel seu compte i risc.

No és apte per a superfícies poroses. La raó del seu ús és que és la meitat de car que el producte adient, la silicona neutra transparent per a marbre. Calcula que per l'adquisició dels 3.500 tubs que reconeix els va comprar s'hauria estalviat uns 29.575 €.

No és cert que adquirís els 2.580 tubs amb ocasió de les obres de Montcada i Viladecans. Ja que van ser adquirides l'agost, novembre de 2007 i febrer de 2008, després dels muntatges referits fets entre octubre i novembre de 2006 (docs. 14-15 demanda, f. 25 i ss.) i entre agost de 2007 i febrer de 2008 (docs. 11 a 13 demanda, f. 23 i ss.).

Nega que Constantino li oferís un netejador en sortir les taques, ja que venia comprant el Top Cleaner des de 2006 (f. 85 i ss.).

Espera, a banda de tot això, que l'actora acrediti el muntant dels danys que reclama.

Acompanya un informe tècnic del seu propi cap del departament de control de qualitat, Sr. Paulino , sobre l'acetat de silicona i els usos recomanats (f. 92 i ss.) negant la seva idoneïtat i manifestant recomanar sempre el seu producte 0890170001 silicona per a marbre i granit

c) A l'audiència prèvia, celebrada el 5 de desembre de 2012 (f. 114 i DVD) l'actora va demanar la testifical del Sr. Carlos Francisco , del que reconeix no saber cap més dada que va muntar una empresa nomenada Hagga Suministros Industriales SL que va presentar concurs voluntari (informació RAI, f. 106 i ss.). També la dels Don. Constantino , Adolfo i Ángel (refusat pel Jutjat), treballadors seus; així com la dels Don. Blas i David . La part demandada va demanar la testifical-pericial dels Srs. Inocencio i Paulino .

d) Consta que l'actora va insistir en escrit de 11-12-2012 que s'aportés el DNI Don. Artemio (f. 129) i que una diligència de data 5-2-2013 va estar a l'espera de l'arribada de l'exhort abans de donar-li curs (f. 130). Va resultar 'absent' (f. 145) a 14-2-2013 (f. 146)

e) Al judici celebrat el 20 de febrer de 2013 (DVD al f. 149) declaren en qualitat de testimonis:

1) no compareix el Sr. Carlos Francisco -el Jutjat manifesta que el mateix dia ha arribat la citació negativa- (min. 0:50 DVD)

2) el Sr. Constantino (min. 1:53 i ss. DVD), l'actor és client seu i ell és comercial de la demandada des de 13-10-2003. Va substituir Carlos Francisco . L'actor venia comprant l'acetat. Li va seguir venent. Sabia a què es dedicava. Li va dir que no era adequat per a marbres i granits. Que no era el producte adequat. Li va dir que havien aparegut taques, però no recorda la data. Ell li va dir que això era normal. Sobre marbre. Ven acetat a d'altres marbristes. Suposa que saben que no és adient per a marbre i granit. La silicona neutra és l'adient per a marbre i granit. Ell no ho ha venut per a marbres i granits. Serveix per segellar piques, miralls, etc. No per a marbres. L'acetat costa menys que la silicona neutra. Les taques poden tornar a sortir tot i fent servir el netejador. És arriscat fer servir el producte per qüestió de preu.

Des de 2003 li havia dit, suposa, quan li demanà, suposa, però no recorda. Suposa que al començament de la relació, finals de 2003. Mai ha sentit que Carlos Francisco ho recomanés per a marbres i granits. Mostres gratuïtes se'n donen. Mai ha donat a entendre que la demandada tingués cap responsabilitat.

3) el Sr. Adolfo (min. 9 i ss. DVD), cap relació, però treballà des de 2002 fins maig de l'any passat amb l'actor. Va participar en la col·locació de les cuines.

Recorda uns 200 pisos a Viladecans i uns 12 o 14 defectuosos. A Montcada 150. No es van veure afectades totes les cuines. 4 a Sallent, a Viladecans un centenar i a Montcada unes 20. Sempre han usat l'acetat fins que va aparèixer aquest problema. No hi havia indicacions als tubs de que no es fes servir a marbres. Les taques són als punts d'unió.

Apareixia de forma força erràtica. Segons plantes i pisos. La majoria no tenien problemes. A d'altres poques i a d'altres moltes. La qualitat del granit era la mateixa Marbres i Granits La Barca i Canteres del Llobregat. Dues marques. Els tubs anaven en caixes de 25. Anaven fent. Els va estranyar però per a ells era evident que era el producte, perquè marcava els enganxaments. Van pensar en una remesa defectuosa. S'aplica el netejador com pintant la taca, esperar que s'assequés, netejar, tornar aplicar fins que se n'anés.

Quan era possible arrencar la peça es feia. A algunes cuines amb un parell d'aplicacions se n'anava. En d'altres s'aplicà sis o set cops. Molts dies. Hi havia escales on la intensitat era més gran i no donava temps a netejar altres. Ho van netejar tot. A Viladecans a una senyora li van haver de canviar el bany. Es va refer amb silicona Henkel. Havia coincidit alguna vegada amb Carlos Francisco . Van guardar els 'pegotes' i trossos de marbre amb la taca. Per reclamar. Cobrava 1300 euros al mes més desplaçaments i menjar per compte de l'empresa. A la vista de les fotos reconeix els defectes.

No sap si els marbres eren de la mateixa veta. Quan es jugava amb les aigües sí. Les taques van desaparèixer però tornaven a aparèixer al cap d'uns mesos. Ara no sap si passa. Creu que es va aplicar un oli, però no ho sap.

4) el Sr. Blas (min. 21:04 i ss. DVD), amb l'actor té relació professional; treballava amb ell; els col·locava els marbres de les cuines; delineant superior de Canteras del Llobregat fins fa uns quatre mesos,. Prenia mides. Feia desballestat. Les col·locacions les feia Jose Carlos . Compraven acetat de silicona. Fins que van començar a sortir taques als marbres. Des de 1996. Sempre hi havia hagut silicona allí.

Va sortir el problema a 3 de 13 de Sallent i a Montcada de 150 22-23. Li van arribar moltes queixes. I li va trametre el mail. L'enviaven a verificar el que passava en obra. Reconeix les fotos. En algunes col·locades per ells mateixos també va passar. Ho netejaven. Depenia de cada cas la durada del procés.

No sap què és K+D. Les taques se n'anaven. A voltes s'hi havia d'anar vàries vegades.

5) el Sr. David (min. 27:20 i ss. DVD), relació professional amb l'actor, ell és encarregat d'un taller de marbre i l'actor els col·locava; el coneix des de 2004 o 2005; ells no han tingut problema perquè usen silicona neutra. Sempre. Mai han usat l'acetat; l'han provat i taca; i l'han refusat. Li han ofert per a col·locació de granit i marbre. Quan ve un comercial nou se li diu. Coneix altres a qui els han ofert. I que han tingut problemes també.

A ell li ha ofert el producte Nicolas , no sap el cognom. Sap que l'acetat no va bé amb el marbre porós. Filtra i taca. El darrer que li va oferir li va dir que era una autèntica loteria, segons la pedra. Ara, el granit sempre és força homogeni, quars, pfeldespat i mica.

6) Don. Inocencio , com a testimoni-perit responsable del departament de qualitat de la demandada (min. 31:29 i ss. DVD) manifesta que reconeix el dictamen. L'informe l'ha fet amb Don. Paulino . Conclouen que el producte no és deficient perquè per si és silicona acètica i té un percentatge de probabilitats gran de que taqui, això és conegut; tenen silicona per a pedra i marbre que no taca; i es comercialitza així.

Depèn molt de la pedra, especialment del marbre. Els plastificants cerquen camí i si poden surten fins a superfície. La silicona per a marbre, no. A l'etiqueta no és fa constar a la silicona neutra que sigui apte o no apte per marbre.

La taca no es pot acabar de netejar del tot. Perquè quan està penetrat el marbre, no hi ha res a fer, ve de sota a sobre per capil·laritat. Tard o d'hora torna a sortir. K + D li consta que ho han comprat canteres del Llobregat. Es pot usar per netejar marbre i granit. La silicona neutra de Henkel diu que és apta per marbre i granit.

No han analitzat el producte perquè saben que el problema és el seu comportament. Si s'ha usat durant molt de temps ho ignora. No s'hauria d'haver usat. Per a pedra i marbre recomanen altres silicones, no l'acètica. Corre risc qui usa l'acetat. Gran. En canvi la silicona per a marbres i pedra té un risc zero. Si durant anys s'ha usat l'acetat no és problema seu. No és una casualitat. És un fet conegut de sempre. Per això tenen una silicona per a marbre i granit. Hi ha diferència de preu, 2,5 o més vegades.

Tot comercial té un procés de formació dintre de l'empresa i fora. Amb els seus responsables directes. Hi ha reunions mensuals sobre els productes nous i actualitzacions de programes, etc. Això ho sap tot comercial des del primer dia.

7) Don. Paulino no declara per renúncia a dit testimoni (min. 42:57 DVD) en ser coautor de l'informe.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 26 de febrer de 2013 (f. 152 i ss.) desestima íntegrament la demanda.

Entén que no s'acrediten els fets constitutius de la demanda, essent la càrrega de la prova de l'actor. En concret, no es prova que hi haguessin tubs d'acetat de silicona defectuosos, no s'acredita tampoc que els comercials de la demandada en recomanessin l'ús per a enganxar marbres o granits.

Altrament considera que l'actor no és cap consumidor i que els efectes del producte (taques en ser usat sobre superfícies poroses) els havia de conèixer un professional del sector de la instal·lació de cuines.

Que, contràriament, Constantino ha deixat clar que portava les relacions amb l'ara actor des de 2003 i que el producte adient és la silicona neutra i que des de 2003 li va dir que l'acetat no era l'adient.

També ho declara Don. David , que diu que sí que li van recomanar i va fer proves abans d'usar-lo i s'adonà que tacava. I que el seu comercial li havia dit que l'acetat era com una loteria.

Conclou que el que ha passat aquí és que s'ha usat un producte inadequat. Com confirma l'informe tècnic de la demandada, adverat pel Don. Inocencio , tot el que desfà la possible presumpció de defectuositat llançada per l'actora.

Ressalta que no s'ha fet cap pericial, i que es podia haver fet perquè segons ha declarat Don. Adolfo van guardar els trossos ('los pegotes')

Absol, amb costes a l'actora, per venciment.

Quart. Encara que el recurs s'adreça solament a la no imposició de costes dissenya tot un argumentari o primer motiu que es centra en considerar que la sentència no ha valorat bé tota la prova i que planen nombrosos dubtes de fet sobre el cas, derivats:

1) de no haver pogut interrogar el comercial Sr. Artemio i perquè la demandada ha negat simplement haver recomanat l'ús de l'acetat de silicona per a operacions d'enganxada de plaques de granit i de marbre, a través d'un comercial seu, el Sr. Constantino ,

2) que sempre ha cregut que era un defecte degut a producte en part defectuós, però que no ha pogut fer una pericial perquè era impossible analitzar els continguts dels tubs un any després o més i perquè la càrrega de la prova era de la demandada.

3) que no s'ha valorat bé les declaracions dels testimonis Srs. Blas i David segons les quals a Canteres del Llobregat sempre es va fer servir acetat com a adhesiu per a col·locació de marbres i granits i que l'havien ofert els comercials de la demandada com a eina per a col·locar granits i marbres.

4) que els preus de l'acetat i de la silicona neutra no disten el que s'ha dit a la contestació.

Malgrat tot, el contestarem.

No es pot acollir.

Per les següents raons:

1) En primer lloc, del testimoni incomparegut, Sr. Artemio , no era clar ni la seva designa, doncs apareix com a Sr. Florian , Carlos Francisco o Artemio . L'empresa assegura haver donat totes les seves dades. El DNI probablement no el té perquè, pel nom, sembla un ciutadà sudamericà i s'hauria d'haver demanat el NIE. Cert que el demandat no l'ha facilitat. Però tampoc ha insistit l'actora en que se'l requerís. Ni quant a la nova citació i celebració de la prova com a diligència final. La sala detecta molt poc entusiasme en la pràctica d'aquesta prova per part de l'actor.

2) En cap moment s'ha demostrat que el producte aplicat fora defectuós, sinó inidoni per a l'ús a que se'l dedicava i que resulta palès de les fotos obrants a les actuacions: només s'ha de veure dites fotografies per entendre que no es tractava d'un producte adient. En cap moment la fitxa tècnica ens diu que sigui adequat per a enganxar pedres poroses com ara és el marbre. O el granit. En qualsevol cas, si una part pretén demostrar un defecte de fabricació del producte s'ha de fer amb mostres d'aquest indubtablement usades al lloc i moment en que s'ha generat el problema o reproduint-ne l'ús en condicions del tot similars, i amb un dictamen pericial seriós al respecte. Aquí no s'ha donat aquesta prova.

3) Quant a la pretesa recomanació directa del comercial o comercials de la demandada de l'ús d'aquest producte no està demostrada en cap moment. L'anàlisi de la prova el que ens mostra és que Constantino nega haver-lo recomanat coma adhesiu de marbres i granits quan afirma que li va dir que era inidoni per a aquesta finalitat. El que admet dit comercial és que ven acetat a marbristes i que suposa que aquests saben el que es fan. I explica per a què es fa servir. Ni havia sentit mai que Carlos Francisco ho recomanés per a segellar marbres i granits.

Per la seva part, Adolfo diu que ha aparegut en uns llocs i en d'altres no, però parteix de la base de que el granit i el marbre eren homogenis, tot i reconèixer que venien de pedreres diferents, el que és molt suposar. Diu que van guardar els 'pegots' i trossos per a poder reclamar però el cert és que no s'han aportat com a prova ni s'ha fet cap pericial sobre el producte emprat.

Qui sí afirma que feien servir l'acetat és Blas , entre 1996 i 2003, fins que van començar a sortir les taques. El que no vol dir que sigui el producte indicat. Potser hem localitzat qui ho recomanava i contra qui tal vegada s'hauria d'haver accionat, perquè de la pericial del Sr. Inocencio resulta clarament explicat que es tracta d'un producte inidoni per a la tasca per la que fou emprat.

I la testifical de David el que indica és que a ells no els ha passat mai res, tot i col·laborar amb l'actor des de 2004 o 2005 (potser després d'aparèixer el problema, sembla ser) perquè sempre han usat silicona neutra. Perquè el van provar i van veure que tacava. Més clar l'aigua...

4) la qüestió del preu pot ser un mòbil, però és una qüestió indiferent si l'acetat es tracta d'un producte molt més barat o amb una petita diferència de preu en relació amb la silicona neutra. No es pot usar allò que no és apte, sigui més barat o més car.

Cal concloure, per tant, que estem davant d'una situació de manca de perícia professional per part de l'actor per haver usat -i no s'ha provat que a recomanació del demandat o dels seus comercials- un producte amb risc important de que passessin coses com aquestes que aquí s'han mostrat succeïdes. Que no hagi passat en tots els casos no excusa ni albira una altra causa. Des de la declaració del Sr. David podem establir que no sempre es va usar l'acetat. Simplement, on s'ha causat el dany quina reparació es reclama, s'ha usat allò que no és adient. Ni recomanable. Encara que algú -que podria ser el Sr. Blas , però tampoc està del tot establert- ho hagi recomanat. El professional ho hauria de saber.

Precisament els dubtes que planen sobre la tesi de l'actor no són la causa real de la desestimació, ja que estem davant d'una afirmació òrfena de prova.

Cinquè. El segon i veritable motiu de recrs persegueix la no imposició de costes per l'existència de nombrosos aspectes que fan dubtar sobre el correcte establiment dels fets.

No es pot acollir.

No es pot dir que hi hagi circumstàncies dubtoses que permetin excloure les costes. La sentència no absol pels dubtes sobre la tesi de l'actor en base a l' art. 217.2 LEC .

El Jutjat a quo i aquesta Sala estan molt segurs de que no s'ha establert cap defecte de producte ni cap recomanació equivocada del seu ús per a marbres i granits per part del demandat o dels seus comercials. I res més.

Està clar que s'ha produït el problema, on s'ha produït, per l'ús de l'acetat de silicona de forma inadequada. No se sap per recomanació exacta de qui. S'està molt segur de que un professional com l'actor, que no és cap consumidor, havia de saber que no era adient aplicar l'acetat en aquests casos.

Molt pocs dubtes li deu oferir al propi apel·lant, el cas, quan només aspira a estalviar-se les costes.

Cal, per tant, desestimar íntegrament el recurs i confirmar plenament la sentència d'instància.

Sisè. Les costes de l'alçada s'han d'imposar a la recurrent ( art. 398 LEC ).

Fallo

Desestimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora contra la sentència dictada el 26 de febrer de 2013 pel Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Sabadell a les actuacions de procediment ordinari núm. 1028/2012 (Rotlle núm. 343/2013) que confirmem íntegrament, amb imposició de costes de l'alçada a la part recurrent.

La desestimació total del recurs determina per al recurrent la pèrdua del dipòsit constituït per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ.-Una vegada ha estat signada per tots els magistrats que l'han dictat, es dóna a l'anterior sentència la publicitat ordenada per la constitució i les Lleis. EN DONO FE.