Sentencia CIVIL Nº 461/2021, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 202/2019 de 08 de Octubre de 2021

Encabezamiento

Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Carrer Roger de Flor, 62-68, pl. 1 - Barcelona

08013 Barcelona

Tel. 934866180

Fax: 934867112

A/e: aps14.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0818442120178032132

Recurs d'apel·lació 202/2019 B

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Rubí

Procediment d'origen: Procediment ordinari 359/2017

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0660000012020219

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 14 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Concepte: 0660000012020219

Part recurrent / Sol·licitant: ISEE 2007, SL, MONTRONIC VIC, SL

Procurador/a: Carlos Paloma Marin, Elisabet Jorquera Mestres

Advocat/ada: MARIA ROSA GARCIA RUBIELLA, Eduardo FRANCÉS DE VELASCO

Part contra la qual s'interposa el recurs:

Procurador/a:

Advocat/ada:

SENTÈNCIA NÚM. 461/2021

magistrats:

Agustín Vigo Morancho Esteve Hosta Soldevila Guillermo Arias Boo

Barcelona, 8 dŽoctubre de 2021

VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo 202/2019 dimanant de les actuacions de procediment ordinari 359/2017-2 del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Rubí seguides a instancia de MONTRONIC VIC, SL, contra ISEE 2007, SL, (que va formular reconvenció), en virtut del recurs d'apel·lació interposat per cadascuna de les parts contra la Sentència 194/2018, de 17 d'octubre, del jutge de l'expressat Jutjat.

Antecedentes

PRIMER.- La part dispositiva de la Sentència apel·lada és del tenor literal següent:

'Queestimando parcialmentela demanda formulada por el Procurador de los Tribunales María Rosa García Rubiella, en nombre y representación de MONTRONIC VIC SL. contra ISEE 2007 SL debo condenar y condeno al demandado a pagar al demandante 28.357,32 eurosmás los intereses comerciales de la Ley 3/2024. Cada parte habrá de abonar las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad. A partir de esta Sentencia se devengarán los intereses del artículo 576 de la Ley de Enjuiciamiento Civil.

Que desestimando la reconvenciónla demanda formulada por el Procurador de los Tribunales Calos Paloma Marín en nombre y representación de ISEE 2007 SL contra MONTRONIC VIC S.L debo absolver y absuelvo a este último de los pedimentos de la reconvención, condenando en costas de la reconvención al demandado reconviniente'.

SEGON.- Ambdues parts hi van interposar recurs d'apel·lació, que van ser admesos a tràmit. Cada part es va oposar al recurs de l'altra i les actuacions es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació.

TERCER.- En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC.

VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.

Fundamentos

I.- PREVI.

PRIMER.- La demanda de MONTRONIC VIC, SL, i la reconvenció d'ISEE 2007, SL.

Montronic Vic, SL, (en endavant, MONTRONIC) va presentar demanda de judici ordinari contra Isee 2007, SL (en endavant, ISEE) en la pètita de la qual va sol·licitar que es dictés sentència en què es condemnés la demandada a pagar-li 96.829,60 €, dels quals 84.429,60 € corresponien a la manca de pagament de la seva facturació, més els interessos produïts fins a la data de la demanda, i 12.400 € per danys i perjudicis dels quals la demandada havia de respondre per incompliment contractual, més els interessos legals des de la demanda, i les costes del plet.

ISEE presenta escrit de contestació a la demanda en la pètita del qual va sol·licitar la desestimació d'aquesta, declarant si s'esqueia la nul·litat del pacte segon de l'acord [escrit] de 6 de juliol de 2017 [en realitat, de 2016] (document 117 de la demanda), amb condemna de l'actora al pagament de les costes; i, a continuació del mateix escrit, va formular reconvenció en la pètita de la qual va sol·licitar que es condemnés MONTRONIC a pagar-li 155.944,45 € en concepte de lucre cessant, amb imposició de costes.

MONTRONIC es va oposar a la reconvenció i va sol·licitar la seva desestimació.

Ambdues parts -especialment MONTRONIC- van presentar una abundant prova documental. El procés va seguir pels seus tràmits, es va celebrar l'audiència prèvia el 7 de maig de 2018, la vista en dues sessions el 20 de juny i el 24 de juliol de 2018, i una testifical com diligència final el 5 d'octubre següent, i el 17 d'octubre de 2018 el jutge del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Rubí va dictar la Sentència 194 d'aquell any que és l'objecte dels dos recursos d'apel·lació.

SEGON.- La Sentència de primera instància.

Al primer fonament de dret, va considerar que la naturalesa jurídica de la relació que unia les parts constituïa un contracte de subministrament, tot i que ISEE tenia que subministrar part del material; amb fonament a diversos e-mails enviats per ISEE a MONTRONIC, que la resolució va relacionar, va tenir per provat el retràs constant d'aquesta en el lliurament de les plaques o circuits electrònics; va estimar en part les pretensions condemnatòries de MONTRONIC per la suma de 28.357,32 €, a tenor de l'acord signat per les parts el 6 de juliol de 2016, pel valor del material reunit (acopiado) per MONTROTIC i lliurat a ISEE; va desestimar la pretensió de MONTROTIC de ser reemborsada del preu de 12.400 € del kit d'una màquina Yamaha que havia comprat, necessari per al muntatge PoP; va desestimar declarar nul el pacte segon de l'acord de 6 de juliol de 2016 per vici de consentiment d'ISEE (invocat per aquesta en la seva contestació a la demanda), per no haver-se exercitat la corresponent acció d'anul·labilitat mitjançant demanda reconvencional; i va desestimar implícitament la resta de pretensions de MONTRONIC; al segon fonament de dret, va desestimar la reconvenció d'ISEE; al tercer fonament de dret, va aplicar els interessos moratoris de la Llei 3/2004 a la part de les pretensions de MONTRONIC que havia estimat; al quart fonament de dret, va decidir sobre les costes; i, a la part dispositiva de la sentència, va estimar parcialment la demanda de MONTRONIC i va desestimar la reconvenció d'ISEE, efectuant tots els pronunciaments que hem reproduït més amunt.

ISEE va sol·licitar el complement de la Sentència en relació a la seva condemna al pagament de 28.357,32 €, que fou desestimat a la interlocutòria de 26 de novembre de 2018.

No compartim part de la valoració probatòria que efectua el jutge de primera instància, d'altra banda força escarransida, ni tampoc les conclusions a les que arriba, que substituïm pel que anirem indicant al llarg d'aquesta resolució.

TERCER.- Valoració de la prova en segona instància.

Tot i que en el sistema processal espanyol el coneixement del tribunal de segona instància és ple, de manera que el tribunal ad quemté plena competència per a revisar tot allò actuat pel jutjat a quo, tant pel que fa als fets com a les qüestions jurídiques oportunament deduïdes per les parts, per a comprovar si la resolució recorreguda s'ajusta o no a les normes processals i substantives que siguin aplicables al cas, quan es tracta de la valoració probatòria ( STS 255/2011 que reitera les SSTS 88/2013 i 562/2013, i STC 212/2000), la revisió de la sentència d'instància s'ha de centrar fonamentalment en verificar la legalitat de la producció de la prova, l'observança dels principis rectors de la càrrega de la prova i si s'escau de les regles legals relatives a la prova taxada, així com si en la valoració conjunta del material probatori el jutge a quo s'ha comportat de forma arbitrària, il·lògica, insuficient, incongruent o contradictòria o si, ans al contrari, l'apreciació conjunta de la prova realitzada pel jutge d'instància és la precedents per la seva adequació als resultats obtinguts en el procés.

QUART.- Breu resum dels fets que tenim per acreditats.

Amb el resultat conjunt de la prova practicada, tot i que contradictòria, que com sempre valorem segons les regles de la sana crítica i les màximes de l'experiència, tenim per acreditats els següents fets (sens perjudici que al tractar i resoldre els extrems conflictius que han plantejat les parts en el seu respectiu recurs d'apel·lació, aprofundim en aitals fets o n'afegim d'altres).

En tot cas, de moment, per tal de centrar el litigi, indicarem que amb el conjunt de la prova practicada ha quedat acreditat el següent:

L'any 2015 l'actora Montronic Vic, SL, (MONTRONIC) era una empresa dedicada a la fabricació i comercialització d'aparells i sistema electrònics, mentre que l'actora reconvencional Isee 2007, SL, (ISEE) es dedicava a la comercialització de dispositius electrònics. A finals d'aquell any ambdues companyies van iniciar una relació comercial amb vocació de duració en el tempos (de 'continuïtat' esmenta un e-mail d'ISEE) consistent que la primera muntaria per a la segona circuits electrònics emprant la tècnica PoP (package on package, que Vikipèdia diu que consisteix en un tipus d'encapsulat per a circuits integrats combinant-los apilats en forma vertical amb la finalitat d'aconseguir major densitat de components en dispositius com telèfons mòbils, ordinadors portàtils i càmeres digitals), tot i que ISEE coneixia que MONTRONIC no tenia experiència en el muntatge PoP ni disposava tampoc de la maquinària adient per a portar-lo a terme, que MONTRONIC va haver de comprar: una màquina Yamaha amb un kit especial de 12.400 € per a realitzar els muntatges PoP. En els acords previs MONTRONIC assumia també la compra del material necessari per al muntatge, però en la pràctica ISEE va imposar que el material estratègic o de més valor l'adquiriria ella i el lliuraria a la muntadora. Ambdues parts van començar a col·laborar sense formalitzar cap contracte escrit, malgrat que la muntadora va expressar reiteradament a ISEE el seu desig que el contracte es formalitzés d'aquesta forma, i amb aspectes rellevants del contracte, com les minves (mermas) del producte per defectes (a càrrec de quina de les companyies i si s'escau fins a quin percentatge) o el marge comercial de MONTRONIC, encara no definits. La manca d'un contracte escrit no era estranya a ISEE, que havia estat col·laborant amb la seva anterior muntadora, ROMPAL, durant set o més anys, també sense cap contracte d'aquesta mena.

MONTRONIC va tenir preparada la màquina de muntatge i el kit PoP que havia adquirit, el gener de 2016, quan va començar el període de prova o aprenentatge del muntatge dels circuits o plaques, en què es fabricaven prototips, que va durar fins a començaments del mes d'abril següent, moment en el qual pròpiament va començar la producció, que es va desenvolupar amb nombroses queixes d'ISEE en relació al temps de lliurament dels circuits que fabricava la muntadora, fins al mes de juny / començaments de juliol d'aquell any.

Quan la relació comercial ja estava deteriorada, però abans que comencessin a vèncer les factures de MONTRONIC dels muntatges efectuats i lliurats fins aleshores a ISEE, dels quals la comitent no n'havia ni n'ha pagat pagat cap, les parts van subscriure un acord escrit el 6 de juliol de 2016, amb cinc pactes sobre diversos serrells relatius a les darreres comandes d'ISEE i el material i els components que MONTRONIC encara mantenia en el seu poder. ISEE va incomplir allò acordat al document i també va deixar d'efectuar comandes a la muntadora, que va passar a fer a la companyia anglesa STI (Surface Technology International), la seva nova muntadora, amb la qual continuava treballant durant la tramitació del procediment ordinari en primera instància.

CINQUÈ.- La naturalesa del contracte litigiós.

L'apartat 1 del primer fonament de dret de la Sentència d'instància indica que la relació jurídica litigiosa constitueix (va constituir) un contracte de subministrament, en una conclusió que no ha estat impugnada per cap de les parts.

El contracte de subministrament és aquell en què un empresari (subministrador o proveïdor) sŽobliga mitjançant un preu unitari a lliurar a un altre (subministrat) cosa mobles en època i quantitat fixades en el contracte o a determinar per el subministrat segons les seves necessitats. El contracte de subministrament contempla varies prestacions que a la formalització del contracte no estan completament predeterminades sinó que queden pendents de determinació pel subministrat, qui decidirà successivament, dins dels límits estipulats en el contracte, la seva quantitat i periodicitat. Si aquestes circumstàncies ja estiguessin totalment determinades en el contracte de subministrament, aquest no es distingiria de la compravenda amb lliuraments repartits o fraccionats, la qual contempla sempre una prestació única encara que la seva execució pugui fraccionar-se, la qual cosa serà un element merament accidental del contracte. Pel contrari, en el contracte de subministrament és essencial lŽexistència de vàries prestacions que necessàriament sŽhan dŽexecutar successivament.

A continuació, passarem a examinar el recurs d'apel·lació de cadascuna de les parts.

II.- EL RECURS D'APEL·LACIÓ DE MONTRONIC.

SISÈ.- Motius del recurs.

La part apel·lant al·lega error en la valoració de la prova i incongruència omissiva de la Sentència.

SETÈ.- Els suposats incompliments de MONTRONIC.

El primer fonament de dret de la Sentència d'instància prescindeix de valorar el resultat de l'abundant prova presencial practicada en les dues sessions de la vista i en la diligència final de la testifical de Gines (responsable d'operacions d'ISEE) així com del transcendental document 23 de la contestació a la demanda (sobre el qual tornarem més endavant), i, en base a vuit e-mails de queixa (annexats a la demanda) dirigits per ISEE a MONTRONIC al llarg dels escassos tres mesos que va durar la relació contractual (més els tres mesos del període previ de prova), té per acreditat l'incompliment contractual de MONTRONIC pel seu el retràs constant en lliurar a ISEE el gènere (els circuits o plaques electrònics PoP).

No compartim aquesta valoració del jutge d'instància, que no té en compte dades rellevants que van quedar acreditades: i) que part del material necessari per a fabricar els circuïts PoP (precisament el més car i més difícil d'adquirir en el mercat, l'anomenat material estratègic) el proporcionava ISEE; ii) que en el procés de fabricació dels circuits PoP cal diferenciar dos períodes: primer, el de provisió o acumulació (acopio) del material necessari per a començar el procés de muntatge, que pot durar setmanes, que depèn dels proveïdors i que en part era responsabilitat d'ISEE, que era qui subministrava a MONTRONIC el material estratègic, i, a continuació, un cop que es tingui reunit tot el material, s'inicia pròpiament el procés de fabricació de les plaques amb el sistema PoP, que en el sector també és habitual que pugui durar varies setmanes; iii) que en ocasions era ISEE qui no complia en lliurar puntualment a MONTRONIC el material estratègic (document 98 de la demanda, consistent en un e-mail de 27 d'abril de 2016 enviat pel responsable d'operacions d'ISEE, Gines); iv) que amb aquestes dades el fet que les comandes escrites d'ISEE fossin a un mes vista era com paper mullat; i v) que el text dels e-mails en qüestió considerem que estava més dirigit a posar pressió sobre MONTRONIC de cara a una negociació del seu marge comercial i de les minves, i fins i tot del pagament de les seves factures, que a un endarreriment real en els lliuraments de les plaques imputable a MONTRONIC.

Ans el contrari, del conjunt de la prova practicada i en especial del document 23 de la contestació a la demanda -que malgrat tractar-se d'un document essencial la Sentència d'instància no valora-, anomenat ' Resumen: situación pedidos de fabricación 2015-2016 ' (pàg. 144 de les actuacions), que és un document intern d'ISEE elaborat pel responsable d'operacions d'ISEE, Gines, considerem prou acreditat que MONTRONIC no va incomplir el contracte verbal amb ISEE pel que fa als terminis d'entrega ni tampoc pel que fa a les minves raonables del producte. Ans al contrari, de l'esmentat document 23 de la contestació resulta que l'actuació contractual de MONTRONIC fou percentualment i en números absoluts similar a la de l'anterior muntadora d'ISEE, RONGAL, i de la posterior, STI, en relació al volum de facturació, als terminis de lliurament del producte i les minves de les plaques i fins i tot, pel que fa a STI, en relació als defectes de joventut de les primeres produccions, que respecte de la muntadora anglesa Gines qualifica en el document de ' fracaso, perdiéndose totalmente' dues produccions (cosa que no va impedir que, com van manifestar en la diligència final el mateix testimoni i, en la vista del judici, el Sr. Marcos de STI, ambdues companyies continuessin col·laborant).

Per tant, revoquem l'apreciació de l'apartat 1 del primer fonament de dret de la Sentència d'instància i, en el seu lloc, declarem que no ha quedat provat el retràs constant de MONTRONIC ni, val a dir, cap altre incompliment del contracte per la subministradora.

El que ens porta a examinar la procedència de les quantitats reclamades a la demanda de MONTRONIC.

VUITÈ.- Les quantitats reclamades per MONTRONIC a la seva demanda, que la part reitera en el recurs d'apel·lació.

1.- 48.136,96 € corresponents a tota la facturació de les plaques PoP impagada per ISEE, deduït ja l'abonament d'unes minves a la factura de 4 d'agost de 2016 (document 60 de la demanda).

L'existència del deute ha quedat acreditada amb les factures i albarans annexats a la demanda.

Per tant, estimem aquest pretensió.

2.- 4.190,55 €, corresponents a la compra de l'estoc residual dels materials aportats per MONTRONIC a la qual es va comprometre ISEE al pacte 4) de l'acord escrit de 6 de juliol de 2016, en el qual ISEE es va obligar a abonar a MONTRONIC el preu d'aitals components aportats per la muntadora, relacionats en un quadre inclòs al pacte, prèvia facturació a ISEE al preu acreditat amb les factures dels proveïdors (document 117 de la demanda).

L'existència d'aquest deute ha quedat acreditada amb les factures i els albarans dels proveïdors annexats a la demanda (documents 47 a 52, 55 i 56 de la demanda). Així mateix, el lliurament d'aquest material per MONTRONIC a ISEE també ha quedat acreditat.

Per tant, també estimem aquest pretensió.

3.- 12.400 € corresponents al preu del kit de la tecnologia PoP annex a la màquina de muntatge de la marca Yamaha que MONTRONIC va adquirir per a efectuar el muntatge dels circuits elèctrics amb aquesta tecnologia per a ISEE.

L'adquisició de la màquina amb el kit per a realitzar el muntatge PoP ha quedat acreditada amb la factura de la compra i el justificant de la transferència bancària del pagament del preu (documents 86 i 87 de la demanda).

Tot i que MONTRONIC va efectuar la inversió de la compra del kit en la confiança que ISEE li havia transmès que la relació comercial s'anava a perllongar en el temps, tal i com es desprèn de l'expressió de 'hi haurà una continuïtat' emprada per Teodosio en l'email que va enviar a Valeriano, director d'operacions de la muntadora, l'11 d'abril de 2016 (document 90 de la demanda), entenem que l'adquisició del kit PoP es va tractar d'un risc empresarial que MONTRONIC va assumir lliurament, de manera que el preu de la compravenda no és repercutible a ISEE.

Per tant, desestimem la partida de 12.400 € per la compra del kit.

4.- 28.357,32 €, corresponents al valor de l'estoc residual de components aportats per MONTRONIC, que al pacte 2 de l'acord escrit de 6 de juny de 2016 ISEE es va obligar a fer-se càrrec, al preu acreditat mitjançant les factures del proveïdors.

Aquesta és l'única de les pretensions de reclamació de quantitat de la demanda de MONTRONIC que la Sentència d'instància va estimar.

Com que aquesta partida és objecte del recurs d'apel·lació d'ISEE, examinarem la procedència d'aquesta partida al resoldre sobre aquest.

NOVÈ.- Incongruència de la Sentència.

L'al·legació quinta del recurs d'apel·lació al·lega incongruència de la Sentència per no haver resolt el jutge d'instància sobre l'acció de resolució contractual.

El motiu es desestima per dues raons:

1a) Per no haver sol·licitat la part el complement de la sentència abans d'interposar el recurs d'apel·lació, la qual cosa constitueix requisit necessari per a l'estimació d'aquest, tal i com ensenya la STS 230/2021, de 27 d'abril:

La petición del complemento de sentencia prevista en el art. 215.2LEC , como hemos dicho, constituye una vía para instar la subsanación de la incongruencia omisiva de la sentencia, y su utilización, según hemos afirmado en las sentencias reseñadas, es requisito necesario para denunciar esa incongruencia tanto en el recurso de apelación ( art 459 LEC), como en el extraordinario por infracción procesal ( art. 469.2LEC). Por ello, la falta de la petición de complemento cierra a las partes la posibilidad de plantear en la apelación la incongruencia por omisión de pronunciamiento. Al no haber respetado esta exigencia la Audiencia ha incurrido en la infracción procesal que se denuncia en los motivos.

Òbviament, aquesta doctrina també és aplicable a les altres invocacions d'incongruència omissiva de la sentència que formula la part al llarg del seu escrit del recurs d'apel·lació.

2a) Amb més motiu, desestimem l'al·legació quinta del recurs perquè examinada la pètita de la demanda no observem que en ella MONTRONIC sol·liciti que es declari la resolució contractual.

III.- EL RECURS D'APEL·LACIÓ D'ISEE.

DESÈ.- El recurs d'apel·lació d'ISEE es basa en les següents al·legacions: 1a) impugnació de la condemna d'ISEE al pagament de 28.357,32 € més els interessos comercials de la Llei 3/2004, amb una colla de submotius; i 2a) impugnació de la desestimació de la reconvenció, i subsidiària impugnació de la seva condemna al pagament de les costes.

ONZÈ.- Qüestió prèvia.

Reiterem el que hem indicat al novè fonament de dret en relació a la reiterada manca de congruència, fonamentació o exhaustivitat de la Sentència que invoca també aquesta part apel·lant, en relació a la doctrina que recull la STS 230/2021, de 27 d'abril.

DOTZÈ.- Primer motiu del recurs: la impugnació de la condemna d'ISEE al pagament de 28.357,32 € més els interessos comercials de la Llei 3/2004.

Es tracta de la factura de MONTRONIC per aquest import d'11 de gener de 2017, l'última emesa per la muntadora (document 61 de la demanda) relativa a l'estoc de materials aportats per MONTRONIC, que van quedar en el seu poder quan ISEE va deixar de realitzar comandes, que aquesta es va obligar a adquirir a tenor d'allò acordat al pacte 2) de l'acord de 6 de juliol de 2016, que correspon a la comanda núm. 16049900 d'ISEE annexa a l'esmentat acord (document 117 de la demanda), el pagament de la qual MONTRONIC va reclamar per burofax el 12 de gener de 2017 (document 1 de la contestació), que ISEE va respondre al seu burofax de 6 de febrer següent (document 2 de la contestació).

És l'apartat 1.1 del recurs d'apel·lació d'ISEE.

L'existència del crèdit ha quedat acreditada, mentre que amb la testifical del cap d'operacions de MONTRONIC, Valeriano, ha quedat també acreditat que la muntadora va lliurar aitals components a ISEE en correcte estat.

Per tant, desestimem aquest apartat del primer motiu del recurs.

A continuació passem a examinar els altres submotius que la part apel·lant inclou dins de l'al·legació.

a) Sobre l'obligació de vehicular la nul·litat del contracte via reconvenció.

El tercer fonament de dret de la Sentència d'instància va desestimar l'al·legació de la contestació a la demanda d'ISEE de nul·litat de l'acord escrit de 6 de juliol de 2016 (document 117 de la demanda) per vici en el consentiment, per no haver exercitat la part l'acció d'anul·labilitat en reconvenció.

ISEE s'oposa a aquest pronunciament al·legant que l'anul·labilitat d'un contracte es pot al·legar també com excepció.

El submotiu es desestima per les raons que indiquem a continuació: i) com és sabut, la nul·litat o nul·litat absoluta d'un contracte es produeix quan manca un dels seus elements essencials, que són consentiment, objecte i causa; mentre que l'anul·labilitat o nul·litat relativa es produeix quan el consentiment de la part contractant que la invoca està viciat per error, dol, violència o intimidació; ii) del text de l' art. 408.2 de la LEC (Si el demandado adujere en su defensa hechos determinantes de la nulidad absoluta del negocio...) a sens contrari resulta que l'anul·labilitat o nul·litat relativa només es pot invocar exercitant l'acció d'anul·labilitat, bé en la demanda, bé si s'escau en la reconvenció; iii) aquesta és la postura pacífica del Tribunal Suprem, per exemple, a la STS 214/2015; iv) la conclusió de la STS 172/2018 que reprodueix la part no constitueix un obiter dicta, tal i com resulta de l'apartat 3 del seu tercer fonament de dret, en el qual la resolució afegeix que 'para anularlo [el contrato] habría que haber ejercitado por vía reconvencional la correspondiente acción de nulidad por error vicio del consentimiento, conforme a la jurisprudencia antes citada'; i v) la STS 249/2009 que també cita la part no és aplicable ja que en aquell plet el Tribunal Suprem va confirmar la sentència desestimatòria de la demanda per estimació de l'excepció (excepció reconvencional) que va sol·licitar la nul·litat absoluta del contracte (això és, no l'anul·labilitat o nul· litat relativa) per infracció de la normativa sobre competència.

Per tant, desestimem aquest submotiu, el que automàticament ens porta a desestimar sense més consideracions el següent, sobre la prova del vici del consentiment del pacte 2) invocat per ISEE.

En tot cas, amb més motiu, el text dels pactes del document de 6 de juliol de 2016 sembla més producte d'una negociació entre les parts que no pas el resultat de la suposada actuació intimidatòria de MONTRONIC que invoca ISEE.

b) Inconsistència de la prova de la despesa de MONTRONIC.

El submotiu es desestima perquè amb fonament al resultat conjunt de la prova practicada hem tingut per suficientment acreditada la despesa que invoca la muntadora.

c) La condemna d'ISEE al pagament dels interessos comercials de la Llei 3/2004.

ISEE al·lega que la condemna al pagament d'aitals interessos no compleix el requisit de l' art. 6.a) de la Llei, això és, que el creditor hagi complert les seves obligacions contractuals i legals; així com que la Llei 3/2004 no és d'aplicació a supòsits com el litigiós.

El submotiu es desestima perquè al final del setè fonament de dret ja hem tingut per no provat cap incompliment del contracte per part de MONTRONIC (incompliment que, conforme a l' art. 217 de la LEC, ISEE tenia la càrrega d'acreditar); i, en segon lloc, perquè considerem que la Llei 3/2004 és plenament aplicable a relacions comercials com la litigiosa, encara que siguin conflictives com aquesta.

En conseqüència, desestimem tot el primer motiu del recurs.

TRETZÈ.- Segon motiu del recurs: impugnació de la desestimació de la reconvenció, i subsidiària impugnació de la condemna d'ISEE al pagament de les costes de la reconvenció.

1.- Si hem conclòs que no havia quedat acreditat cap incompliment contractual de MONTRONIC, la conseqüència d'aquesta conclusió és que cal desestimar la reconvenció d'ISEE de reclamació del pagament d'una indemnització per lucre cessant, ja que, a tenor de l' art. 1101 del CC, el primer pressupost per a l'exigibilitat d'aquest lucre cessant seria l'incompliment contractual de l'altra part contractant, que -ho repetim- l'actora reconvencional no ha acreditat.

Ans al contrari, hem tingut per acreditat que fou ISEE la que va incomplir el contracte de subministrament, per exemple, al no pagar una sola de les factures girades per MONTRONIC per la seva feina de muntadora.

Per tant, desestimem el primer apartat del motiu.

2.- Quant a la condemna d'ISEE al pagament de les costes de la seva demanda reconvencional, no apreciem l'existència dels seriosos dubtes de fet o de dret que invoca la part, recollits a l' art. 394 de la LEC com excepció a la regla processal civil d'imposar el pagament de les costes a la part que perdi, en el que s'anomena el principi del venciment objectiu. Dubtes de fet que no tenim considerant l'incompliment contractual de l'actora reconvencional i la desorbitada pretensió de la part de ser indemnitzada en 155.944,45 € per un suposadament patit lucre cessant, tot i que vingui recolzada per l'informe del perit Sr. Darío, la metodologia i les conclusions del qual no compartim.

Per tant, també desestimem el segon apartat del motiu.

IV.- CONCLUSIÓ.

CATORZE.- Estimació parcial del recurs d'apel·lació de MONTRONIC i desestimació íntegra del recurs d'ISEE.

En definitiva, doncs, estimem totes les pretensions formulades al recurs d'apel·lació de MONTRONIC, llevat de les relatives a la indemnització del preu de 12.400 € del kit PoP de la màquina Yamaha de muntatge i a la manca de declaració de la resolució de la relació contractual; i desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació d'ISEE.

QUINZÈ.- Les costes processals.

1.- Les de primeres instància.

Atès que l'estimació parcial del recurs d'apel·lació de MONTRONIC suposa encara l'estimació parcial de la seva demanda, a tenor de l' art. 394 de la LEC mantenim el pronunciament de la Sentència de primera instància de no imposar-ne el pagament de les costes a cap de les parts.

La imposició a ISEE del pagament de les costes de la seva reconvenció roman també sense modificació.

2.- Les de segona instància.

Atesa l'estimació parcial del recurs d'apel·lació de MONTRONIC, a tenor de l' art. 398 de la LEC no imposem el pagament de les costes del recurs a cap de les parts.

Atesa la desestimació del recurs d'apel·lació d'ISEE, conforme a l' art. 398 de la LEC li'n imposem les costes.

Fallo

1.- Estimant parcialment el recurs d'apel·lació interposat per MONTRONIC VIC, SL, contra la Sentència 194/2018, de 17 d'octubre, del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Rubí (judici ordinari 359/2017-2a), i desestimant el recurs d'apel·lació interposat per ISEE 2007, SL, contra la mateixa Sentència, revoquem i deixem sense efecte el primer paràgraf de la resolució apel·lada, que substituïm pel que indiquem a continuació:

Estimant substancialment la demanda presentada per MONTRONIC VIC, SL contra ISEE 2007, SL, condemnem la demandada a pagar a l'actora 84.429,60 euros més els interessos comercials de la Llei 3/2004 i els processals de l' art. 576 de la LEC des de la data d'aquesta resolució (quant a 28.357,32 euros, des de la data de la Sentència de primera instància), però no imposem a cap de les parts el pagament de les costes.

El segon paràgraf de la part dispositiva de la Sentència de primera instància, relatiu a la desestimació de la reconvenció d'ISEE 2007, SL, roman sense alteració.

2.- No imposem a cap de les parts el pagament de les costes del recurs d'apel·lació de MONTRONIC VIC, SL, i imposem a ISEE 2007, SL, el pagament de les del seu.

Torneu a MONTRONIC VIC, SL, el dipòsit constituït per a recórrer i doneu el destí legal al constituït per ISEE 2007, SL.

Contra aquesta resolució es pot interposar recurs extraordinari per infracció processal o de cassació per interès cassacional en el termini de vint dies des de la seva notificació.

Un cop notificada la Sentència a les parts, i un cop sigui ferma, torneu les actuacions al Jutjat d'instància, amb el seu testimoni, per al seu compliment.

Així ho pronunciem, manem i firmem.

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.