Sentencia Civil Nº 463/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 297/2011 de 11 de Noviembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECC. 3a

Apel·lació 297/11

Ordinari 1526/08 del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona

S E N T È N C I A

PRESIDENT

Il·lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA

Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ

Tarragona, 11 de novembre de 2011

Vist en aquesta Secció 3a de curs d'apel·lació interposat per AQUSPOT S.L., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sr. Farré Lerín i defensada pel Lletrat/da Sr. Just Faro, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona de data 18-2-2011, en procediment Ordinari 1526/08, sent part actora Volkswagen Finance S.A., i part demandada i reconvinent la recurrent, i Inmobicogo S.L., en rebel·lia processal aquesta última.

Antecedentes

PRIMER .- Sentènciainstància disposa: "Estimo la demanda presentada per Volkswagen Finance S.A. contra AQUSPOT S.L. i contra Inmobicogo S.L., declarada en situació de rebel·lia processal, condemno a les demandades a pagar conjunta i solidàriament a l'actora la quantitat de 40.957,88 euros, més els interessos meritats conforme el que es senyala al FJ 3 de la present resolució, i al pagament de les costes causades.

Desestimo la demanda reconvencional interposada per AQUSPOT S.L. contra Volkswagen Finance S.A. i contra Inmobicogo S.L., declarada en situació de rebel·lia processal, absolc les codemandades de les pretensions contra elles deduïdes, imposant les costes de la demanda reconvencional a l'actora".

SEGON.- En data 5-5-2011 es va presentar per AQUSPOT S.L. recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància.

TERCER.- Volkswagen Finance S.A. en data 25-5-2011 es va oposar al recurs.

QUART- En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.

VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,

Fundamentos

PRIMER.- S'al·lega, en primer lloc, infracció de l' art. 40 LEC al haver-se desestimat la sol·licitud de prejudicialitat penal presentada per la recurrent, demanant que s'anul·li la sentència impugnada i es suspengui el procediment fins que finalitzi el procediment penal.

Aquesta sol·licitud la va fer la recurrent per escrit presentat el mateix dia del judici, i va ser desestimada al mateix judici (no a l'audiència prèvia, com erròniament diu la recurrent). Ara bé, quan la recurrent va preparar el present recurs d'apel·lació, no el va preparar contra tal resolució sinó únicament contra tots els pronunciaments de la sentència, la qual res resol sobre el tema de la prejudicialitat penal. Per tant, no havent-se preparat el recurs d'apel·lació contra la resolució relativa a la prejudicialitat penal presa a l'acte del judici, no podia interposar-se el recurs contra la mateixa, el que fa que no es pugui resoldre per aquest Tribunal.

SEGON.- S'al·lega, en segon lloc, infracció de l' art. 98 9 del Reglament del Registre mercantil i de l'art. 21 CCom .

Examinant els fets declarats provats, es va interposar demanda per Volkswagen Finance S.A. contra AQUSPOT S.L. i contra la fiadora solidària Inmobicogo S.L. en reclamació de 40.976,91 euros, per no haver les demandades retornat el préstec pel finançament de la compra d'un cotxe fet per contracte de 15 i 21 de juny de 2005 (contracte núm. 01FI25015069); la compra la va fer AQUSPOT S.L., actuant com apoderat de la mateixa Rubén , segons poder general per administrar de data 5-5- 2003, manifestant l'apoderat que el poder estava vigent; va intervenir el contracte un Notari, a fi de constituir el contracte títol executiu, intervenció respecte a l'atorgament i la firma d'AQUSPOT S.L. a través del seu representant Rubén , donant fe de la identitat, capacitat i legitimitat de les firmes dels atorgants i de la seva conformitat amb el contingut del contracte.

La codemandada AQUSPOT S.L. es va oposar a la demanda i va interposar demanda reconvencional, al·legant que el contracte de préstec el va fer en el seu nom i representació Rubén en base al poder general de data 5-5-2003, però que aquest poder havia estat revocat el dia 14-5-2004, revocació que va ser publicada al BORME el 9-6-2004, per la qual cosa quan Rubén va fer el contracte de préstec no tenia ja poder per a obligar a AQUSPOT S.L., demanant a la demanda reconvencional la declaració de nul·litat del contracte de préstec de 15 i 21 de juny de 2005.

La sentència impugnada estima substancialment la demanda i desestima la reconvenció, al aplicar l' art. 1738 CC i l'art. 98 de la Llei 24/2001 , al haver fet el Notari judici de suficiència del poder.

TERCER.- Pel que fa a la infracció de l' art. 98 la Llei 24/2001 , relatiu al judici de suficiència del poder fet pel Notari, en el que es fonamenta la sentència impugnada per a considerar vàlid el contracte, s'ha d'estimar tal infracció, ja que, com bé al lega l'apel lant:

En primer lloc, no consta al contracte cap declaració de suficiència del poder feta pel Notari, sense perjudici que donés fe de la identitat, capacitat i legitimitat de les firmes dels atorgants i de la seva conformitat amb el contingut del contracte.

En segon lloc, perquè la declaració de suficiència notarial no determinada la validesa o no d'un contracte, no pot transformar un contracte nul en un de vàlid, ni, òbviament, impedeix que els Tribunals declarin la nul litat del mateix. Com diu la SAP Las Palmas de 8-6-2009: "Una cosa es que dicha entidad compradora actuara de buena fe y que, además, conforme a lo dispuesto en el art. 98.2 de la Ley 24/2001, de 27 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social «la reseña por el notario de los datos identificativos del documento auténtico y su valoración de la suficiencia de las facultades representativas harán fe suficiente, por sí solas, de la representación acreditada, bajo responsabilidad del notario» y otra bien distinta que dichas circunstancias puedan mantener la eficacia de una extralimitación de poder y con ello la validez del negocio formalizado por la apoderada. La declaración de suficiencia de poder apreciada por el notario (cuya fe lo es especialmente a efectos registrales; a fin de que la labor calificadora del registrador no pueda contradecir la dación de fe notarial respecto a la representación) lo es bajo su (del Notario) responsabilidad no bajo la responsabilidad del poderdante. Y la buena fe del comprador que confía en una errónea declaración de suficiencia del poder no puede convertir un negocio nulo en válido".

QUART.- Al·lega l'apel·lant també infracció de l' art. 9 del Reglament del Registre mercantil i de l'art. 21 CCom.

L' art. 21 CdC i l'art. 9 del Reglament del Registre mercantil estableixen que "1. Los actos sujetos a inscripción sólo serán oponibles a terceros de buena fe desde su publicación en el Boletín Oficial del Registro Mercantil. Quedan a salvo los efectos propios de la inscripción. 2. Cuando se trate de operaciones realizadas dentro de los quince días siguientes a la publicación, los actos inscritos y publicados no serán oponibles a terceros que prueben que no pudieron conocerlos. 4. La buena fe del tercero se presume en tanto no se pruebe que conocía el acto sujeto a inscripción y no inscrito, el acto inscrito y no publicado o la discordancia entre la publicación y la inscripción".

El Tribunal Suprem en sentència de 17 d'abril de 1998 , després de recordar que el contingut del Registre mercantil es presumeix exacte i vàlid, que els actes subjectes a inscripció només seran oposables a tercers de bona des de la seva publicació en el Borme i que la bona fe del tercer es presumeix, conclou que tota aquesta normativa ( articles 20 i 21 CCom i Reglament del Registre Mercantil ) impedeix que puguin quedar afectats per una possible nul·litat o ineficàcia, aquells que actuant amb plena i absoluta bona fe, celebraren un contracte confiant plenament en l'exactitud del que es publicava en el Registre Mercantil, afegint que "los principios de seguridad jurídica y de protección de terceros de buena fe imponen que no se haya de perjudicar a dichos terceros por limitaciones o supresiones del poder de representación, que no hayan podido conocer, ni racionalmente prever".

Ara bé, s'ha de tenir en compte que el poder general és objecte d'inscripció obligada al Registre Mercantil ( art. 22.2 CdC i arts. 11.3 i 94.1.5 RRM ), sent-ho també la revocació de tal poder, única manera d'evitar els efectes de la presumpció de validesa i exactitud establerts a l' art. 20 CdC , coordinar el RM amb la realitat, produir efectes respecte a tercers de bona fe ( art. 21 CdC i art. 9 del Reglament del Registre mercantil ) i evitar l'efecte de l' art. 8.2 RM ("Se entenderán adquiridos conforme a Derecho los derechos que se adquieran en virtud de acto o contrato que resulte válido con arreglo al contenido del Registro"), i ser conforme al que disposa l' art. 291 CdC ("Los actos y contratos ejecutados por el factor (...) serán válidos con relación a terceros, mientras no se haya cumplido, en cuanto a la revocación de los poderes, lo prescrito en el número 6 art. 21"). Així la DGRN en Resolució de data 7-7-1993 estableix "La oponibilidad frente a todo tercero de los actos inscribibles en el Registro mercantil, como es el caso de la revocación del poder general que nos ocupa (al que se confieren facultades generales en cuantos asuntos pertenezcan al giro o tráfico de la empresa que es objeto de la sociedad poderdante), cuando además habían transcurrido quince días de su publicación en el "Boletín oficial del Registro mercantil" (vid. arts. 21.1 y 2; 22.2 y de modo específico, el 291 CCom )".

Per tant, quan un apoderat actua en el tràfic ha de presentar còpia autoritzada del seu poder, sent suficient - arts. 164 i 165 RN - la presentació del tal poder -títol acreditatiu de la representació de l'apoderat- per a pressuposar la vigència del mateix. Aquesta exhibició del poder que l'apoderat posseeix, amb l'afirmació de que el poder està vigent, suposa una presumpció de legitimació de l'apoderat per actuar en nom i representació del poderdant, presumpció o aparença suficient pel tràfic jurídic conforme als usos i al principi de la bona fe, al donar lloc a una raonable seguretat jurídica en el tràfic mercantil. Ara bé, tal seguretat jurídica no és absoluta, ja que tal presumpció de legitimació de l'apoderat pot destruir-se. Si el tercer que contracta amb l'apoderat vol tenir una total seguretat jurídica, i veure inatacable el seu contracte, ha de consultar el Registre Mercantil, ja que si no ho fa es veu afectat pel contingut del mateix. En definitiva, el tercer de bona fe, per molt de bona fe que sigui, queda afectat per allò inscrit al Registre Mercantil i publicat al BORME una vegada passats 15 dies des de la publicació, al ser el poder general i la seva revocació d'obligada inscripció ( art. 21 CdC i art. 9 del RRM ). La inscripció i publicació de la revocació d'un poder inscrit és, doncs, suficient garantia perquè la societat poderdant pugui desvincular-se dels efectes del poder. Per altra banda, i a més, havent intervingut en el contracte un notari, aquest podia fàcilment haver consultat l'Arxiu General de Poders revocats o el Registre Mercantil o el BORME per a comprovar si el poder exhibit per l'apoderat estava encara vigent en el moment de contractar.

És cert també que l' art. 1738 CC , precepte en que també es fonamenta la sentència impugnada per a considerar vàlid el contracte, disposa que "allò fet pel mandatari ignorant la mort del mandant o qualsevol altra causa que fan cessar el mandat és vàlid i produeix tots els efectes respecte a tercers que hagin contractat amb ell de bona fe". Ara bé, l'eficàcia de tal precepte ha de cedir necessàriament davant la norma especial establerta a l' art. 21 CdC i art. 9 del RRM pel cas de revocacions de poders inscrites al Registre Mercantil i publicades al BORME. Per això cap rellevància té si es va comunicar o no la revocació del poder a l'apoderat, i si aquest va tenir o no, doncs, coneixement de tal revocació.

Finalment, no es pot atendre l'oposició plantejada a la reconvenció relativa a que l'apoderat tenia des de l'any 1996 un poder especial que va ser revocat el 30-7-2009 (folis 273 a 281), ja que ni queda provat quin era l'objecte de tal poder, encara que es pot presumir raonablement que no seria per a fer la compra del vehicle objecte del contracte d'aquest plet, ni l'apoderat va utilitzar tal poder especial per a fer el contracte d'aquest plet, havent utilitzat el poder general per administrar de data 5-5-2003, que estava revocat.

Procedeix, en conseqüència, estimar parcialment el recurs, revocar la sentència impugnada, desestimar la demanda i estimar la reconvenció, declarant la nul·litat del contracte de préstec de 15 i 21 de juny de 2005 (contracte núm. 01FI25015069), al no haver-lo consentit AQUSPOT S.L., conforme els arts. 1259 i 1261.1 CC , faltant doncs l'element essencial del seu consentiment. Al desestimar la demanda s'imposen les costes d'aquesta a l'actora. Al estimar la reconvenció s'imposen les costes d'aquesta a les demandades reconvingudes, conforme l' art. 394 LEC .

Aquesta decisió de desestimació de la demanda ha d'afectar a tots els demandats, inclòs el demandat en rebel·lia processal, al ser aplicable per analogia -com diu ja en les Ss de 19-2-2009 i 26-2-2009- la doctrina, al haver solidaritat passiva, que, sent la mateixa l'acció exercitada contra tots els demandats i determinat el fet controvertit, aquest ha d'afectar a tots els codemandats, doncs no és possible que el fet sigui d'una manera per uns i d'una altra manera per altres codemandats, ja que s'aniria en contra de la naturalesa i connexitat que respecte de tots té la litis.

CINQUÈ.- Conforme als arts. 394 y 398 LEC , al estimar parcialment el recurs, no es fa imposició de les costes del mateix.

Vistos els preceptes citats i demés de general i pertinent aplicació,

Fallo

ESTIMEM parcialment el recurs d'apel·lació interposat per AQUSPOT S.L. contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 6 de Tarragona de data 18-2-2011, en procediment Ordinari 0526/08, que es REVOCA, fent els següents pronunciaments:

1.- Desestimem la demanda interposada per Volkswagen Finance S.A. i estimem la reconvenció presentada per AQUSPOT S.L., declarant la nul·litat del contracte de préstec de 15 i 21 de juny de 2005 (contracte núm. 01FI25015069). S'imposen les costes de la demanda a l'actora. S'imposen les costes e la reconvenció a les demandades reconvingudes.

2.- No es fa imposició de les costes del recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat de procedència, amb testimoni de la present resolució, i demaneu d'aquell rebut.

Així ho acordem, manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintidos de noviembre de dos mil once. Doy fe.