Sentencia Civil Nº 463/2012, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 576/2011 de 11 de Octubre de 2012

Encabezamiento

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle núm. 576/2011

Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 101/2010

Sentència núm.463

Illms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Francisco Herrando Millán

María del Mar Alonso Martínez

Barcelona, onze d'octubre de dos mil dotze.

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 576/2011 les actuacions de sengles recursos d'apel.lació interposats respectivament pel procurador Sr. Manjarín i Albert, en representació Wold Strategies International Consulting, part actora, i per la procuradora Sra. Yagüe i Gómez-Reino, en representació de North Wind Yard SL, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer. La part dispositiva de la Sentència apel.lada és la següent: "FALLO.- Que, estimando parcialment la demanda: 1.- Condeno a la demandada a pagar 33.554,59 € a la actora, más el interès legal desde el 11 de febrero de 2009 y hasta la efectividad del pago. 2.- cada parte satisfarà las costas causades a su instancia y las comunes, de haberlas, por mitad".

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part actora recurrent a través del procurador Sr. Manjarín i Albert.

Ha comparegut en aquesta alçada la part demandada recurrent a través de la procuradora Sra. Yagüe i Gómez-Reino.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 3 d'octubre de 2012, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Illm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer. Apel.la la part actora la Sentència d'instància (f. 192 i f. 212) pels següents motius:

1er) L'estimació de la demanda és substancial. Tan sols divergeix la sentència de la demanda quant a la data a partir de la qual s'han de calcular els interessos sobre el principal (11-2-2009 enlloc de 31-10-2008 -no es comparteix però s'acata-), 4 mesos, és a dir, 519,94 € de diferència sobre un total de 36.969,88 €. Un 98,6% del reclamat.

2on) Infracció conseqüent de l' art. 394 LEC i jurisprudència que recolza que l'estimació substancial equival a la íntegra a efectes de costes (cita la sent. AP Barcelona 21-6-2005 que esmenta la del TS de 12-7-1999, sent. AP Barcelona de 23-1-2004 i sent. AP Barcelona de 30-4-2003 )

Postula la revocació parcial i que s'imposin les costes de la primera instància a la demandada.

Apel.la la part demandada la Sentència d'instància (f. 198 i f. 217 i ss.) pels següents motius:

1er) Discrepa de l'estimació parcial de la demanda i de la condemna imposada.

2on) Vulneració de normes processals: la demanda es va limitar a fer la reclamació de quantitat dimanant d'unes factures basant-se en un reconeixement de deute, una carta de resolució del contracte tramesa per aquesta part i una carta d'aquesta part fent una proposta de pagament. Així com un burofax de reclamació extrajudicial. L'actora no aporta les factures d'on diu dimana el seu dret. Això vulnera els arts. 264 i 265.1 LEC en relació al 217 LEC . Aquesta part sí va aportar tot el que tenia en defensa pròpia i es va basar en: l'ambigüitat de cretes clàusules contractuals, la correcta notificació de la resolució contractual - amb la corresponent limitació de l'obligació de pagament fins dita data-, que el meritament d'honoraris era bimensual i no a tant alçat, que el pretès reconeixement de deute no es produeix en les circumstàncies invocades de contrari i que els serveis realitzats no havien estat prestats a sencera satisfacció d'aquesta part.

A l'audiència prèvia l'actora va aprofitar per aportar 25 nous documents dient que anaven tots referits a les allegacions complementàries fetes a dit acte (tot eren correus electrònics i informació de data molt anterior a la demanda). Només s'havien d'admetre els documents tendents a demostrar que les clàusules no eren ambigües, o que els serveis havien estat prestats correctament. Res més. Tant les factures com el reconeixement de deute -entre d'altres documents- s'havien d'haver aportat amb la demanda. I s'han reiterat documents ja aportats abans. A més s'han admès documents -els CDs- en llengua anglesa exclusivament, infringint la normativa que exigeix la seva traducció. I inclouen converses privades que no van ser autoritzades de ser gravades. Això ha provocat desigualtat d'armes i indefensió a aquesta part. Reconeix que el Jutjat els va admetre sota condició de que només es valorarien els pertinents. Demana a la sala que obri en conseqüència.

3er) Errònia valoració de la prova: des de la perspectiva de que no estan aportats els docs. 5-9, 12-13, 16-17, 21-25 i 27-28 és més que dubtós que s'hagi acreditat el dret de l'actora. El Jutjat es basa en el reconeixement que és un document aportat a l'audiència prèvia indegudament. No es pronuncia sobre si els serveis es donaven a modus d'iguala com honoraris mensuals de consultoria o no. Important perquè l'extinció del contracte determina el dies ad quem de meritament d'aquests honoraris. La clàusula 10 no preveu cap penalització per resolució que permeti reclamar serveis no prestats. De la clàusula 5, que diu que l'empresa percebria 36.000 € per mensualitats es desprèn aquest meritament mensual. El fet de que es meritessin encara que no arribés la consultora a trobar els socis inversors interessats entén que deixa el compliment del contracte al sol arbitri de la demandada ( art. 1256 CC ). De no interpretar-se com aquesta part indica seria perfectament legal resoldre als dos mesos per l'altra part i cobrar-ho tot, generant un greu enriquiment injust. Que el contracte prevegi que les obligacions de confidencialitat i de pagament sobreviurien a qualsevol resolució només es pot entendre en el sentit d'allò que s'estigués devent per feina realment feta i ben feta. És en aquests termes que es va reconèixer deure 15.933,49 € corresponents a les factures vençudes sota el contracte vigent. La pròpia actora distingeix entre el meritat fins la resolució i allò que entén se li deu i que és posterior a aquella.

Aquesta part es diu que té pagats 2 mesos més despeses i té facturats i no pagats 4 mesos més despeses i 6 mesos addicionals (en això no hi estem d'acord) més despeses.

No es duen els serveis que no s'han prestat.

Les factures eren "d'honoraris mensuals de consultoria".

El reconeixement de deute que s'aporta de contrari aquesta part sosté que no s'ha produït; s'aporta una proposta de nou contracte per aquesta part (doc. 5 contestació) i es va introduir la possibilitat d'encloure dintre del nou contracte les factures pendents de pagament segons l'altra part. Però això no s'ha d'entendre com cap reconeixement de deute, sinó com un element negociador.

Postula la revocació i l'estimació parcial de la demanda i que se la condemni a abonar a l'actora solament 15.933,49 € sense costes.

S'oposa la part actora al recurs de la demandada (f. 239 i ss.) pels següents motius:

1er) La prova documental de l'audiència prèvia està ben admesa a l'empara de l' art. 265.3 LEC : no es refereixen tots a les allegacions complementàries sinó a la contestació. No s'ha vulnerat l' art. 270 LEC . Les factures (docs. 5-8) es van aportar per clarificar els conceptes pels que es reclamava i explicar la quantia del reconeixement de deute que es negava per la demandada. El doc. 10 és un correu electrònic on la demandada demana a l'actora fer un nou contracte. El doc. 12 i 13 són correus d'esborranys del nou contracte i el doc. 17 és un correu on clarament es reconeix deure els 36.000 euros. Els docs. 21-24 són també correus on la demandada li reconeix a l'actora un deute de 33.554,59 €. Els documents 17 i 26 demostren que entre les parts hi havia obligacions que pervivien després de la resolució. Els docs. 11,27 i 28 són gravacions de converses entre les parts i els docs. 14, 15, 18, 19 i 20 són felicitacions a l'actora per la seva gestió, prova de que el treball es feia a plena satisfacció. El doc. 25 és una prova de la mala fe de la demandada que supeditava el pagament del degut a ulteriors serveis de l'actora. El doc. 9, nota registral, es va aportar per demostrar que qui signava aquests documents eren del consell d'administració de la demandada. Reconeix que es va oposar la demandada però de forma genèrica, a l'audiència prèvia, a l'admissió d'aquests documents i entén que estan ben admesos. El reconeixement de deute no solament resulta dels docs. 22 i 23 sinó del 2 i 3 (idèntic al 24) i 4 de la demanda, de manera que fins i tot no s'admetessin la qüestió quedaria igualment acreditada.

Tampoc no hi ha manca de traducció dels docs. 27 i 28, la major part del seu contingut està en castellà. Són prova del treball realitzat; no és necessària la seva traducció; cap illicitud de les gravacions perquè es tracta de reunions.

2on) La prova està ben valorada. La demandada ha reconegut fins en 5 ocasions diferents deure la suma a la que ha estat condemnada. Els 33.554,59 euros corresponen a les quantitats no pagades i a les despeses.

Aquesta xifra està en tot cas reconeguda. Així al doc. 2 de la demanda i 5 de la contestació on en fer-li una proposta de modificació del contracte i oferir pagar solament 15.933,49 € se li diu que depèn d'ells admetre aquesta xifra o la de 36.000; al doc. 22 de l'audiència prèvia és clar que diu que tenen diners però poden pagar amb efectes bancaris (pagarés) la suma de 35.554,59 € i proposen un pla de pagaments (doc. 23). Als docs. 3 de la demanda i 24 de l'audiència prèvia es fia un pla de pagaments per a pagar 33.554,59 €. Al doc. 4 de la demanda consta reclamació d'aquesta suma, sense resposta.

El sentit del contracte, a més és clar: es fixen uns honoraris de 36.000 € -més despeses- que es divideixen en mensualitats de 3.000 € que s'havien de pagar encara que el contracte s'acabés abans. Els honoraris són quelcom diferent de la comissió per trobar capitals. Retainer en anglès significa que es paga per avançat sens perjudici o no de la prestació de qualsevol servei. La clàusula 10 és molt clara. Invoca la correspondència posterior (docs. 12, 17 22-24 audiència prèvia i 2 i 3 de la demanda).

El treball es va fer a satisfacció: es va pagar durant mesos sense cap refús, hi ha abundosa prova del treball ben fet i nombrosos missatges de felicitació. La pròpia carta de resolució no esmenta cap incompliment. I hi ha els reconeixements posteriors.

Postula la desestimació del recurs de la demandada.

S'oposa al recurs de l'actora la part demandada (f. 247 i ss.) pels següents motius:

1er) No hi ha una estimació substancial. L'actora reclama una suma concreta de principal i una altra d'interessos. En no estimar correcta la quantificació dels interessos el Jutjat l'estimació esdevé parcial.

Postula la confirmació amb costes.

Segon. L'anàlisi de l'actuat en aquest incident revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda, l'actora, empresa de consultoria, reclama 35.399,71 €. Sosté que fou contractada el 15-3-2008 i que el 31-10-2008 la demandada va resoldre unilateralment el contracte suposa que per problemes econòmics. Sosté que els honoraris i despeses meritats fins aleshores pujaven 33.554,59 €, que entén reconeguts als documents acompanyats. Més 1.845,12 euros d'interessos.

Acompanya fotocòpia del contracte de 15-3-2008 (en anglès, f. 6 i ss., traduït al castellà al f. 8 i ss.) del que resulta a la clàusula 5a in fine que, en cas de no haver-hi inversors proporcionats per l'empresa consultora -en quin cas meritaria el 3% del diner total invertit-, els honoraris de l'empresa seran "36.000 € a pagar com uns honoraris avançats de 3.000 € cada mes des de la signatura del present contracte". De la clàusula 10a resulta que cada part té dret a resoldre sense motiu especial el contracte en qualsevol moment "amb preavís... de trenta dies. Les obligacions de pagament i de confidencialitat sobreviuran a l'acabament d'aquest acord ..."; correu electrònic de data 31-10-2008 (traduït al f. 12) resolent el contracte; s'hi explica que no poden pagar a dia de la data, les factures, i fereixen un nou contracte amb major comissió per èxit , pagant el facturat fins aleshores, 15.933,49 €, no la resta; clarament es faculta l'ara actora a "admetre el deute por 15.933,49 o per 36.000 € així que deixem aquesta decisió a la seva disposició, tot i que valoraríem molt positivament la primera opció"; també acompanya correu electrònic (traduït al f. 15) de data 16-1-2009 on es diu per la demandada que s'ha retardat en els pagaments per causa de dificultats financeres i suggereix un calendari de pagaments segons el qual es pagarien 10.000 € a 15-3-2009, 15-4-2009 i 13.554,59 € el 15-5-2009, essent el total 33.554,59 €; acompanya així mateix la reclamació extrajudicial per burofax, a través del despatx Advocalia-Condeminas (f. 16), de data 11-2-2009.

b) A la seva contestació, la demandada reconeix el contracte -i un d'anterior de data 30-10-2007- i acompanya un annex NO SIGNAT de data 12-4-2008 (traduït al f. 68 i ss.) on la clàusula 5a diu el mateix però sobre la base de 35.000 € (payable as a monthly retainer fee, com a honoraris mensuals) i de 5.000 €/mes; tot i això, invoca obscuritat de la clàusula 5a, d'honoraris; especialment quant a la forma de compatibilitzar el percentatge de 3% i els 36.000 €; sosté que a més el compliment queda a mercè i a l'arbitri de l'empresa consultora perquè del redactat literal sempre cobraria, hagués fet o no bé la seva feina; entén que només es deu fins al moment de la resolució; la resolució no fou per problemes financers; que no té que tenir una causa específica (clàusula 10); que es va proposar un contracte nou; nega el càlcul d'interessos per no estar pactats interessos per mora en el pagament de factures, que ja contenen un "delate fee" o interès de demora, del 6%. Reconeix el deute en 15.933,49 € i nega la resta. Entén que mai hi hagué cap reconeixement de deute en redactar-se el doc. 2.

Acompanya (f. 63, traduït al 64), un correu electrònic d'on l'ara actora està dient que dubta com dividir els 35. (traduït al f. 73)000 € d'honoraris i suggereix 5.000 al mes a data 30-4-2008, correu electrònic d'on resulta la llista de factures pagades i pendents i les factures del contracte de 2007 (f. 74 i ss.) i d'aquest de 2008 (f. 77 i ss.)

c) A l'audiència prèvia celebrada el 15-9-2010 (f. 171 i ss. i DVD) es van admetre de forma condicional a que realment foren imprescindibles per rebatre la contestació, com a més documental, els documents obrants als f. 123 i ss., alguns com el del f. 162 reiteratius d'altres de la demanda i contestació. Per entendre'ls prima facie exigits per rebatre la contestació i sense perjudici del que es resolgués en sentència.

d) Al judici celebrat el 18 de març de 2011 (f. 186 i ss. i DVD) es renuncia per cada part a l'interrogatori del legal representant de cada part i així mateix a la testifical del Sr. Teodosio per part de la demandada. Restant únicament com a prova la documental admesa. Es reiteren allegacions contra la prova documental admesa en l'audiència prèvia.

Tercer. La Sentència d'instància, de data 21 de març de 2011 (f. 188 i ss.) estima en part la demanda.

Entén e en base a la documental (doc. 22 i 23) resulta indubtablement el reconeixement de deute per la xifra de 33.554,59 €. Tot i no considerant la documentació entrada a l'audiència prèvia, això també resulta del doc. 2 clarament.

Refusa la pretensió d'interessos per no estar pactats.

I aplica els ordinaris legals de mora des de demanda.

Condemna a abonar els 33.554,59 €

Sense costes per considerar-ho estimació parcial.

Per raons de sistemàtica examinarem primer el recurs de la part demandada.

Sosté la part demandada al primer i segon motius de recurs que no s'havia d'haver admès la documental aportada a l'audiència prèvia per l'actora per tractar-se de documents que per la seva data s'havien d'haver aportat amb la demanda ( art. 270 LEC ), especialment pel que fa a un pretès reconeixement de deute.

Té raó la part recurrent. Es tracta de documentació en part argumentable pel que fa a la seva aportació tardana ateses les manifestacions fetes a la contestació per la demandada, però és obvi que es tracta de manifestacions absolutament esperables, atesos els tremes de la demanda, i que es tracta de documentació relacionada directament amb el cas i perfectament disponible per a l'actora, de manera que integra aquell conjunt d'elements probatoris documentals en que aquesta basa la seva acció, raó per la qual entén la Sala que s'havia d'aportar íntegrament amb la demanda. La Sala no tindrà en compte dita documentació.

Quart. El primer i tercer motius de recurs combaten la sentència per errònia valoració de la prova, des de la perspectiva de que no han estat aportats realment els documents 5-9, 12-13, 16-17, 21-25 i 27-28, atès que el Jutjat es basa en el reconeixement aportat a l'audiència prèvia de forma clara -docs. 22-23-.

No es poden acollir aquests motius.

Doncs clarament al f. 15 consta correu electrònic de 16-1-2009 on de forma inequívoca la part avui demandada manifesta que les quantitats a pagar sumen un total de 33.554,59 € i ofereix un calendari de pagaments. Això és un reconeixement explícit de deute, com ho fou abans també el correu de data 31-10-2008 on, a banda de resoldre el contracte per raons econòmiques, i de proposar un nou contracte nou i abonar 15.933,49 €, e faculta la part creditora per entendre, nogensmenys, que el degut aleshores són els 36.000 € pactats al contracte.

Altrament, el sentit de la clàusula 5a del contracte és clar: no es meritaven mensualment, per feina ja efectivament feta, els honoraris, sinó que aquests venien calculats com a for-fait de tot el servei en 36.000 euros quin pagament es fraccionava i pagava cada mes, que és exactament a l'inrevés del que sosté la recurrent. Llevat d'incompliment de la prestació, lògicament, els 36.000 euros restaren meritats per tot el treball i es fraccionava el seu pagament mensualment. La part comitent tenia possibilitat de resoldre'l sense necessitat d'invocar incompliment de l'empresa prestadora dels serveis -s'entén que perdent tot el preu compromès- i així ho va fer, invocant a més dificultats econòmiques greus (culpa pròpia al capdavall, no aliena).

No es pot acollir tampoc l'allegació d'incongruència omissiva quant al motiu de la resolució i la procedència d'aquesta. El Jutjat parteix del reconeixement (en concret del més nítid d'ells) com a resum d'actes propis anteriors. Tant fa ara si aquell document no era valorable, perquè n'hi ha d'altres equivalents, com hem vist. Està ben clarament expressat a les missives electròniques referides que les raons de la resolució són econòmiques de la part avui demandada. No s'invoca cap fet aliè ni cas fortuït. No hi ha cap prova, ni el més mínim esforç probatori, d'incompliment contractual per part de l'avui actora; de no demostrar-se incompliment parcial, com que el problema és del deutor, clarament financer, es deu tot el compromès.

No pot el Tribunal ni plantejar-se graduar o moderar d'ofici aquesta clàusula penal implícita perquè subsidiàriament no ha estat postulat per la deutora ( art. 1154 CC ).

És obvi que no es deuen, en canvi -tampoc es facturen ni reclamen-, despeses posteriors a la resolució.

S'ha d'estimar en part el recurs de la part demandada, encara que sense conseqüències revocatòries.

Cinquè. La part actora recorre el pronunciament quant a costes per entendre que estem davant d'una estimació substancial i no parcial de la demanda.

S'ha d'acollir el motiu.

Efectivament, estem davant d'una substancial estimació de la demanda: el que es desestima són 1.845 euros d'interessos (aspecte no recorregut) des de la resolució fins la demanda. Exactament el 5,22% del total reclamat.

En conseqüència, s'estima íntegrament el recurs de l'actora i es revoca en part la sentència d'instància quant al pronunciament de costes de primera instància, en les que serà condemnada la part demandada ( art. 394 LEC ).

Sisè. L'estimació íntegra del recurs de l'actora imposa les costes de primera instància a la demandada ( art. 394 LEC ). L'estimació parcial del recurs de la demandada sense conseqüències revocatòries implica que aquesta ha de veure confirmats els pronunciaments atacats. El que es tradueix en la imposició de les costes de l'alçada del seu recurs ( art. 398 LEC ).

No s'imposen les costes d'alçada dimanants del recurs de la part actora atesa la seva prosperitat total ( art. 398 LEC ).

Fallo

Estimem íntegrament el recurs d'apel.lació interposat per la representació de la part actora i estimem en part, sense conseqüències revocatòries, el recurs d'apellació interposat per la representació de la part demandada, ambdós contra la sentència dictada el 21 de març de 2011 pel Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 101/2010 (Rotlle núm. 576/2011) que revoquem en part, exclusivament en ordre a imposar les costes de primera instància a la part demandada.

Amb imposició de costes de l'alçada derivades del seu a la part demandada i sense imposició de les costes de l'alçada derivades del seu recurs a la part actora.

L'estimació total del recurs determina el retorn del dipòsit per recórrer a la part actora recurrent.

L'estimació parcial del recurs però sense conseqüències revocatòries determina la pèrdua del dipòsit per recórrer per a la part demandada recurrent.

Així per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.

PUBLICACIÓ. -Aquesta Sentència ha estat llegida i publicada el mateix dia de la seva data pel magistrat ponent, i s'ha celebrat audiència pública. EN DONO FE.