Sentencia CIVIL Nº 465/2019, Audiencia Provincial de Girona, Sección 1, Rec 264/2019 de 17 de Junio de 2019

Encabezamiento

Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps1.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120188100517

Recurs d'apel lació 264/2019 1

Matèria: Apel lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000

Procediment d'origen: Divorci contenciós 324/2018

Part recurrent / Sol licitant: Marcos

Procurador/a: PERE FERRER FERRER

Advocat/ada: JOAN LLEAL TULSA

Part contra la qual s'interposa el recurs: Edurne

Procurador/a: CARMINA JANER MIRALLES

Advocat/ada: LLUIS MARIA MESTRES NUALART

SENTÈNCIA NÚM. 465/2019

Magistrats:

Fernando Ferrero Hidalgo

Carles Cruz Moratones

Nuria Lefort Ruiz de Aguiar

Girona, 17 de juny de 2019

Antecedentes

PRIMER.El 15 de febrer de 2019 es van rebre les actuacions de Divorci contenciós 324/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000 , a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador PERE FERRER FERRER en representació de Marcos , contra la sentència de data 23/10/2018, en què consta com a part apel lada la procuradora CARMINA JANER MIRALLES, en representació de Edurne .

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'FALLO

Seestima sustancialmentela demanda formulada por DOÑA Edurne , representada por la Procuradora de los Tribunales Doña Carmina Janer Miralles, contra D. Marcos , representado por el Procurador de los Tribunales D. Pere Ferrer Ferrer, y, en consecuencia,declaro la disolución por divorciodel matrimonio constituido por DOÑA Edurne y D. Marcos , con todos los efectos legales inherentes al mismo.

Se establecen las siguientes medidas:

1. La patria potestad se ejercerá de forma compartida por ambos progenitores, actuando siempre en beneficio de las menores y de acuerdo con su personalidad. Serán válidos los actos que realice uno de ellos conforme al uso social y a las circunstancias o en situaciones de urgente necesidad. En caso de desacuerdo, cualquiera de los dos podrán acudir al Juez, quien, después de oír a ambos y a los hijos si tuvieran suficiente juicio y, en todo caso, si fuera mayor de doce años, atribuirá sin ulterior recurso la facultad de decidir al padre o a la madre. Si los desacuerdos fueran reiterados o concurriera cualquier otra causa que entorpezca gravemente el ejercicio de la patria potestad, podrá atribuirla total o parcialmente a uno de los padres o distribuir entre ellos sus funciones. Esta medida tendrá vigencia durante el plazo que se fije, que no podrá nunca exceder de dos años. En los supuestos de los párrafos anteriores, respecto de terceros de buena fe, se presumirá que cada uno de los progenitores actúa en el ejercicio ordinario de la patria potestad con el consentimiento del otro. En defecto o por ausencia, incapacidad o imposibilidad de uno de los padres, la patria potestad será ejercida exclusivamente por el otro. Si los padres viven separados, la patria potestad se ejercerá por aquel con quien el hijo conviva. Sin embargo, el Juez, a solicitud fundada del otro progenitor, podrá, en interés del hijo, atribuir al solicitante la patria potestad para que la ejerza conjuntamente con el otro progenitor o distribuir entre el padre y la madre las funciones inherentes a su ejercicio ( Artículo 156 del Código Civil ).

El hecho de que la patria potestad sea compartida supone que cualquier decisión importante sobre los menores que exceda de la patria potestad doméstica, deberá ser decidida por ambos progenitores de mutuo acuerdo, concretamente en lo relativo a enfermedades, estudios, viajes, y análogos. En caso de desacuerdo, se deberá actuar de la forma más arriba indicada.

2. La guarda y custodia de los menores de edad será atribuida a la madre.

3. El régimen de visitas a favor del padre respecto de los hijos comunes será el que ambos progenitores acuerden expresamente y,en defecto de acuerdo, el siguiente:

Los fines de semana alternos, con pernocta, desde el viernes a la salida del colegio hasta el lunes a la entrada del colegio. El progenitor o un tercero de común acuerdo entre las partes recogerá a los menores.

Intersemanalmente, se establece un régimen flexible por las circunstancias actuales laborales de las partes. En defecto de acuerdo, el progenitor no custodio tendrá derecho de estar con los menores dos tardes por semana (según la disponibilidad horaria laboral y según lo que establezcan las partes) y, en su defecto, desde las 17:00 horas hasta las 20:00 horas.

El período vacacional se configura de la siguiente forma:

-vacaciones de verano (julio y agosto).

Cada progenitor podrá tener a los menores por estancias quincenales alternas. En los años pares elige la madre y en los impares, el padre.

-vacaciones de Navidad.

Cada progenitor tendrá al menor la mitad de las vacaciones escolares de Navidad, fijándose el primer periodo desde el inicio de las vacaciones escolares hasta el día 30 de diciembre a las 18:00 horas en que los recogerán el otro progenitor que los tendrán en su compañía hasta el final de las vacaciones de Navidad. En los años pares elige la madre y en los impares, el padre.

-vacaciones de Semana Santa.

Los menores podrán estar en compañía de cada progenitor según el siguiente detalle: primer periodo, desde la finalización de las clases escolares hasta las 20:00 horas del miércoles santo, y el segundo periodo, desde ese momento hasta el inicio de las clases en que se dejarán a los menores en el colegio. En los años pares elige la madre y en los impares, el padre.

El lugar de entrega y recogida, en defecto de acuerdo y si no se ha dispuesto otra cosa en esta resolución, será el domicilio materno.

4. D. Marcos deberá satisfacer, en concepto de pensión de alimentos a los hijos comunes del matrimonio, 300 euros mensuales (150 euros por hijo), importe que se actualizará anualmente de conformidad con el IPC que publique el INE. Dicho importe será abonado en la cuenta bancaria que la progenitora designe los días 1 a 5 de cada mes.

Respecto a losgastos extraordinarios, ambos progenitores abonarán por mitad los que correspondan, previo acuerdo sobre su necesidad y conveniencia, y siempre que tales gastos no estén cubiertos por los sistemas públicos de Sanidad y Educación. Si alguno de tales gastos hubiera de realizarse urgentemente, sin tiempo de obtener el acuerdo del otro progenitor, el que satisfaga la totalidad del gasto habrá de justificar documentalmente, con aportación de copia de factura o recibo, el importe satisfecho, a fin de que el otro progenitor liquide el porcentaje establecido del gasto correspondiente. Ello mientras que los menores requieran los alimentos antes establecidos.

5. Respecto al uso de la vivienda familiar, se atribuye a la demandante por ostentar la guarda y custodia de los menores de edad.

6. Respecto los gastos derivados del préstamo para el vehículo, ambas partes están conformes en que la demandante pague las cuotas y se quede con el uso del vehículo. Se accede a ello. Ahora bien, dicho pacto sólo tiene efectos para las partes, pues la entidad prestamista no puede perder una garantía (otro deudor) por el mero pacto entre las partes en este procedimiento sin intervenir en esa subrogación (en conexión con lo que establece el art. 233-23 CCCat . y las Sentencias del TS de 5 de noviembre de 2008 , de 29 de abril de 2011 y de 26 de noviembre de 2011 ).

No se hace especial pronunciamiento sobre costas.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 10/06/2019.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent elmagistrat Carles Cruz Moratones.

Fundamentos

Primer.Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es dirà.

Segon.En el present procediment de divorci es veuen concernits dos fills comuns de 8 i 3 anys d'edat als qual atribueix el jutge d'instància la guarda i custòdia en exclusiva a la mare. Fixa una pensió d'aliments a càrrec del pare de 150€ per cada fill i l'ús de l'habitatge en copropietat resta per la mare i els fills. També s'oposa la sentència a la divisió de la cosa comuna.

Tercer.Consideració general sobre el Dret aplicable.

La Sentència del TSJ de Catalunya de 27.2.06 ja ens recorda '...és clara la prioritària aplicació del dret civil de Catalunya de conformitat amb l' art. 12 del Codi civil (LEG 1889, 27), art. 1 de la Compilació de 1960 , art. 1 del text refós de 1984 de la Compilació de Catalunya) , ara art. 111.1 , 2 i 3 de llei primera del Codi civil de Catalunya i ha dit aquesta Sala (STSJC de 2-10-2003 [RJ 2003, 8209])...', i afegim que l' article 111.5 de la llei primera del Codi català (CCC ) encara ho disposa de manera més contundent. Aleshores, es d'obligació de la Sala d'aplicar el dret adient sota el principida mihi factum dabo tibi iusque fonamenta el segon paràgraf de l' article 218.2 de la LEC , encara que la conclusió a la que arribarem també ens hi portaria el Codi civil al legat.

La STJC de 17.10.13 dictada en Ple: 'Y ello por cuanto si bien dijimos en las STSJC de 25 de mayo y 12 de septiembre de 2011 , que las normas del derecho civil de Cataluña constituyen el derecho común de esta comunidad y son de aplicación territorial preferente, como resulta de los artículos 111-3 , 111-4 y 111-5 del CCCat , también resaltamos que debe ser respetado el reparto competencial del art. 149,1 de la CE así como las normas contenidas en las leyes especiales, cuya aplicación resulta preferente a la norma general.'

I cal fer aquest recordatori perquè la sentència d'instància fa referència generalitzada a l'aplicació del Codi Civil (excepte en la qüestió de la pensió d'aliments i en la despesa del préstec hipotecari), quan és d'aplicació el Codi Civil de Catalunya (llibre II, Títol III, Cap. III) en els efectes del divorci.

Quart.Fets provats

Aclarida la qüestió del dret aplicable, hem d'analitzar els diversos motius del recurs. Cal començar per determinar les circumstancies que concorren en el cas:

1) Es tracta d'un matrimoni que té dos fills de 8 i 3 anys d'edat que viuen a DIRECCION001 en el domicili familiar i localitat on estan escolaritzats.

2) La mare treballa en un empresa a la localitat de DIRECCION002 i fa un horari de 14h a 22:00 hores de dilluns a divendres. Guanya unes 1200€ mensuals en 14 mensualitats. Viu a DIRECCION001 amb els seus fills i la distància per carretera amb DIRECCION002 és de 37 km i una durada de trajecte de 45' aproximadament.

3) El pare treballa en una empresa a DIRECCION003 amb un horari de 8h a 17:30H de dilluns a divendres. Guanya una 1.200€ mensuals. Viu a DIRECCION003 .

4) La distància entre DIRECCION003 i DIRECCION001 és de 26 km per carretera i una durada d'uns 30'.

5) L'àvia paterna dels menors viu a DIRECCION001 i l'àvia materna viu a Barcelona. La mare té contactada una persona que té cura dels seus fills ('cangur') de 21h a 23h. els dies laborables.

6) La habitatge conjugal a DIRECCION001 és copropietat dels progenitors i està gravat amb una hipoteca que paga una quota mensual total de 700€ al mes que es reparteixen entre els copropietaris.

Cinquè.Potestat parental (guarda i custòdia) compartida

En el seu recurs el pare discrepa de la decisió de la guarda monoparental en favor de la mare acordada per la sentència d'instància. Ja hem tingut ocasió de fer l'abordatge de la problemàtica entorn de la guarda i custòdia compartida. Així en la nostra sentència de 26.2.14 (rotlle 644/2013) dèiem: '... Esta Sala viene estableciendo con reiteración, que exime de cita concreta, que la nueva regulación legal hace inevitable superar en la mayoría de los casos la guarda y custodia monoparental y la terminología totalmente inadecuada de régimen de visitas. En supuestos como el presente en que, en principio, ambos progenitores tienen plena capacidad para atender debidamente a su hijo.

Esta Sala prefiere hablar de la potestad parental compartida, en lugar de sistema de guarda y custodia.

En el mal llamado régimen de visitas, según el sistema de guarda monoparental, el progenitor que tiene a su hijo o hijos con él no se limita simplemente a visitarlos, sino que es el momento en el que tal progenitor ejerce parte de sus funciones parentales (los alimentan, los asiste en los deberes del colegio, los lleva al médico si se ponen enfermos, los acompaña a las actividades extraescolares o deportivas que tengan que realizar, se preocupa de su situación personal y social, y en definitiva le transmite sus pautas educativas como padre o madre). Y si en tal régimen las funciones parentales son compartidas, realmente la titularidad de una guarda exclusiva sólo conlleva el ejercicio de funciones residuales y organizativas en la vida cotidiana de los hijos (citas médicas, citas en el colegio, compra de ropa y otros enseres, etc.). Por lo que si ello es así no se comprende la razón por la que ambos progenitores que están capacitados para el cuidado de los hijos no pueden también participar, bien de forma compartida, bien distribuida en dichos quehaceres cotidianos de los hijos. Y ello durante el periodo de guarda establecido que podrá ser igual o desigual en atención a otras circunstancias distintas a la capacidad de los padres para el cuidado de los hijos. Y así debe entenderse la regulación legal que efectúa el Libro II de Familia del Código Civil Catalán, cuando, por un lado, regula el contenido del plan de parentalidad y, por otro lado, regula la forma en que debe ejercerse la guarda, según hemos dicho.

El Tribunal Supremo, en sentencia de 29 de abril del 2013 ha sentado como doctrina jurisprudencial que 'la redacción del artículo 92 no permite concluir que se trate de una medida excepcional, sino que al contrario, habrá de considerarse normal e incluso deseable, porque permite que sea efectivo el derecho que los hijos tienen a relacionarse con ambos progenitores, aun en situaciones de crisis, siempre que ello sea posible y en tanto en cuanto lo sea.'. Por lo tanto, aunque el Tribunal Supremo aplica el Código Civil, más restrictivo en esta materia que el Código civil catalán, se aprecia claramente que la regla general debe se la guarda compartida de ambos progenitores. Y solamente cuando el interés de los hijos lo aconseje podrá establecerse un régimen distinto.

De otro lado nuestro TSJ Catalunya en S del 09 de enero de 2014 , interpretando el art. artículo 233-8 , 1del CCCat que se refiere a la responsabilidad parental, establece que la nulidad del matrimonio, el divorcio o la separación judicial no alteran las responsabilidades que los progenitores tienen hacia sus hijos y que, en consecuencia, estas responsabilidades mantienen el carácter compartido y, en la medida de lo posible, deben ejercerse conjuntamente. Sigue diciendo esta Sala que, 'Este criterio se constituye en principio rector de la nueva legislación como indica el Preámbulo de la ley al afirmar que el libro II abandona el principio general según el cual la ruptura de la convivencia entre los progenitores significa automáticamente que los hijos deben apartarse de uno para encomendarlos individualmente al otro. Por contra, se introduce como norma que la nulidad, el divorcio o la separación no alteran las responsabilidades de los progenitores sobre los hijos. En consecuencia, estas responsabilidades mantienen, después de la ruptura, el carácter compartido y corresponde a la autoridad judicial determinar, si no existe acuerdo sobre el plan de parentalidad o si este no se ha aprobado, cómo deben ejercerse las responsabilidades parentales y, en particular, la guarda del menor, ateniéndose al carácter conjunto de estas y al interés superior del menor.'

Ciertamente el libro segundo CCC, proporciona una serie de criterios que deben ponderarse conjuntamente para determinar el régimen y la forma de ejercer la guarda. No se trata ciertamente de criterios rígidos puesto que el propio artículo 233-8,3 ordena a la autoridad judicial que en el momento de decidir sobre las responsabilidades parentales de los progenitores atienda de forma prioritaria al interés del menor. De este modo el art. 233-10, 2 dispone que el juez, si no existe acuerdo o si este no se hubiese aprobado, debe determinar la forma de ejercer la guarda, ateniéndose al carácter conjunto de las responsabilidades parentales, de acuerdo con el artículo 233-8.1 aunque también permite que el juez pueda disponer que la guarda se ejerza de modo individual si conviene más al interés del hijo.

La meritada STSJC citada, dice que 'los criterios desarrollados en el apartado primero del artículo 233-11 CCCat vienen a positivar los que la jurisprudencia había tenido ya en cuenta, así: la vinculación afectiva entre los hijos y cada uno de los progenitores, así como las relaciones con las demás personas que en su caso convivan en los respectivos hogares; la aptitud de los progenitores para garantizar el bienestar de los hijos y la posibilidad de procurarles un entorno adecuado, de acuerdo con su edad; la actitud de cada uno de los progenitores para cooperar con el otro a fin de asegurar la máxima estabilidad a los hijos, especialmente para garantizar adecuadamente las relaciones de estos con los dos progenitores; el tiempo que cada uno de los progenitores había dedicado a la atención de los hijos antes de la ruptura y las tareas que efectivamente ejercía para procurarles el bienestar; la opinión expresada por los hijos competentes; los acuerdos en previsión de la ruptura o adoptados fuera de convenio antes de iniciarse el procedimiento; y la situación de los domicilios de los progenitores, y los horarios y actividades de los hijos y de los progenitores.'

Dit això que es pot resumir en què la solució inicial donada pel legislador de la guarda compartida és considera, sobre el paper, la més favorable pels fills, cal analitzar, cas per cas, les circumstancies (personals i materials) que concorren perquè resulti que l'interès superior dels fils no es vegi compromès per aquell sistema de guarda.

En el present cas en que els ingressos són similars entre els progenitors, ens trobem davant de dues variables que concorren en tots dos com són el seu horari de treball i que el centre de treball no són els del domicili comú a DIRECCION001 . Així hem vist que el pare treballa des de les 8h del mati fins les 17:30h de la tarda a DIRECCION003 i la mare ho fa en una empresa de DIRECCION002 i amb un horari de 14h a 22h.

Seguint els criteris que ens marca l' article 233-11 del CCC com a referencials per a la decisió a prendre també ressaltem que els dos progenitors tenen capacitats similars per fer-se càrrec dels seus fills i que no hi ha cap element de prova que ens indiqui dificultats dels nens en la seva relació amb cap dels progenitors. També constatem que la família fins la separació de fet s'organitzaven amb l'ajut de l'àvia paterna, afortunadament per a ells i els petits.

Aleshores, no podem confirmar la decisió de la sentència d'instància de donar-li la potestat parental compartida i no exclusiva a la mare, quan els dos tenen disponibilitats i habilitats semblants, les mateixes ganes de tenir els seus fills i han cooperat amb allò que els afectava i que el seu horari laboral i ubicació del centre de treball, els dificulta per igual la seva relació diària amb els fills. No són cap excepció en el món actual des de la beneficiosa incorporació de la dona al món del treball i per aquesta raó moltes parelles de progenitors han de disposar de la col laboració dels avis o fins i tot de suport puntual d'alguna 'cangur' per conciliar la vida familiar amb la laboral. Amb això volem dir que no es demonitzar el rebre ajut extern, sigui familiar o si no es pot amb ajut aliè a la família per completar franges horàries no cobertes familiarment.

En conseqüència entenem que la potestat parental (guarda i custòdia) ha de ser compartida però no significa que hagi de ser necessàriament per períodes setmanals sinó que es poden trobar altres formes alternatives, sobretot atenent a la curta edat dels menors i de la conveniència que mantinguin les rutines que envolten el domicili i evitar-los periòdics desplaçaments entre localitats. Per aquesta raó entenem que la guarda i custòdia ha de ser que totes les tardes des de la sortida del col legi fins les 20:30 romanguin els petits amb el pare (que haurà de completar la franja horària fins les 17:30h que ell arriba a DIRECCION001 ) en que haurà de retornar-los al domicili familiar banyats i sopats, havent de completar la mare la franja horària fins les 23h que ella arriba de treballar.

Pel que fa a les vacances cal estar al que ja ha resolt la sentència d'instància però els períodes de juliol i agost és més convenient que els nens restin per períodes setmanals i no quinzenals, atesa la seva curta edat, llevat de pacte puntual entre els progenitors.

Durant els dies més significats de les vacances de Nadal (24,25 i 26 de desembre i 1,5 i 6 de gener) es permetrà que el progenitor no custodi pugui veure durant dues hores al dia als seus fills.

Sisè.Contribució dels aliments

Atesa la distribució del temps de guarda que hem indicat i de que les disponibilitats econòmiques dels progenitors són molt semblants, entenem que cadascun s'haurà d'ocupar de les despeses immediates vinculades a la cura dels nens però que hauran d'ingressar cada mes 150€ cadascun en un compte comú que servirà per fer front a les despeses dels petits que no estat vinculades directament a la guarda (compra la compra de vestimenta, despeses del menjador o de l'escola i d'altres de similar naturalesa). Pel que fa a les despeses extraordinàries confirmem la decisió de la instància en els termes en que ve expressada.

Setè.Atribució de l'habitatge familiar. Caràcter temporal

Sense perjudici del que direm a continuació sobre la divisió de la cosa comuna, en aplicació de l' article 233-20.3 del CCC hem de concloure que no es pot fer l'atribució a la mare perquè hem dit que la guarda i custòdia ha d'estar repartida i que cap dels progenitors apareix com a 'més necessitat' que l'altre. En conseqüència i coherència amb el que direm a continuació, entenem que cal fer una atribució només temporal a la mare fins que l'habitatge conjugal que és copropietat dels dos progenitors sigui venut i amb les obligacions contingudes en l'article 233-23 del mateix Codi.

Vuitè.Divisió de la cosa comuna. L'habitatge en copropietat

Té raó l'apel lant quan demana l'aplicació de l' article 233-25 del Codi el qual )a diferència d'altres ordenaments) va posar fi a la polèmica referida als habitatges en condomini que propiciava abans el Codi de Família . L'actual regulació permet posar a la venda l'habitatge en comú, sense perjudici de que si està gravat amb un dret d'ús determinat (p.e. la majoria d'edat dels fills), aquest dret d'ús es pugui mantenir tot i el canvi de titularitat dominical. Aquesta fórmula del legislador català propicia acords respecte la posar fi al condomini, cosa que sol resultar la millor solució de cares a gestionar la ruptura familiar i a la vegada no agreujar la situació del copropietari que no en pot fer ús. Resta en mans dels progenitors trobar el millor moment per posar a la venda i consumar-la, sense perjudici dels pactes que puguin arribar.

En conclusió, doncs el recurs interposat pel Sr. Marcos ha de ser estimat parcialment.

Novè.No fem pronunciament sobre costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i que no es pot considerar que hi hagi hagul cap tipus de mala fe o temeritat en la part recurrent.

Fallo

1. ESTIMEM PARCIALMENTel recurs d'apel lació interposat per la representació processal de Marcos

2. REVOQUEM PARCIALMENTla Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de DIRECCION000 , en les actuacions de divorci contenciós núm. 324/2018 de les quals dimana aquests Rotlle en el sentit de:

1) Atorguem la potestat parental compartida dels menors Victorino i Romeo als dos progenitors. Aquesta potestat s'exercirà entre setmana amb la pernocta tots els dies en el domicili actual a DIRECCION001 i el pare en tindrà la guarda cada tarda des de les 16:30h fins les 20:30h en que els haurà de reintegrar al domicili matern degudament banyats i sopats. També els tindrà el pare en caps de setmana alterns, amb pernocta, des del divendres a la sortida del col legi fins el dilluns a l'entrada del mateix. Ell o un tercer de comú acord els recollirà. Les vacances escolars de juliol i agost es repartiran per setmanes i elegirà en els anys parells la mare i en els senars el pare. Durant els dies més significats de les vacances de Nadal (24,25 i 26 de desembre i 1,5 i 6 de gener) es permetrà que el progenitor no custodi pugui veure durant dues hores al dia als seus fills.

2) Cada progenitor s'haurà d'ocupar de les despeses immediates vinculades a la cura dels nens però hauran d'ingressar cada mes 150€ cadascun en un compte comú que servirà per fer front a les despeses dels petits que no estat vinculades directament a la guarda (compra la compra de vestimenta, despeses del menjador o de l'escola i d'altres de similar naturalesa). Pel que fa a les despeses extraordinàries confirmem la decisió de la instància en els termes en que ve expressada.

3) Fem una atribució només temporal a la mare i als fills de l'habitatge conjugal situat a DIRECCION001 fins sigui venut i amb les obligacions contingudes en l'article 233-23 del mateix Codi.

4) Acordem la divisió de la cosa comuna (habitatge conjugal) en els termes previstos en el FJ Vuitè.

5) Mantenim la resta del pronunciament que no s'oposi al que hem inidicat.

No fem imposició de les costes en cap de les dues instàncies.

Contra aquesta sentència hi cap recurs de cassació per interès cassacional davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes indicats en l' article 476-2-3 ª i 3 de la LEC .

També hi cap recurs extraordinari per infracció processal d'acord amb l' article 469 i la Disposició Final 16 de la LEC .

Aquesta és la nostra Sentència que, jutjant de manera definitiva, pronunciem, manem i signem i que es dipositarà al Llibre de sentències d'apel lació.