Sentencia Civil Nº 467/2009, Audiencia Provincial de Lleida, Sección 2, Rec 163/2009 de 18 de Diciembre de 2009

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL

DE LLEIDA

Secció segona

El Canyaret, s/n

Rotlle núm. 163/2009

Procediment ordinari núm. 93/2008

Jutjat Primera Instància 5 Lleida

SENTÈNCIA núm. 467/2009

PRESIDENT

IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX

MAGISTRATS

IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA

IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA

Lleida, divuit de desembre de dos mil nou

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de

procediment ordinari número 93/2008, del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida , en virtut del recurs interposat per CONSTRUCCIONES EDIFIMAT

LLEIDA SL, representada per la procuradora Ana Suils Arcon i assistida per la lletrada Mª Victoria Castro Prades contra la sentència de data vint-i-dos d'octubre

de dos mil vuit dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 163/2009. La part apel·lada és Virgilio , representat pel procurador José

Luis Rodrigo Gil i assistit pel lletrat Carlos Matute Sánchez. És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr. ALBERT GUILANYA FOIX, Magistrat President d'aquesta

Audiència Provincial

Antecedentes

PRIMER. La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-dos d'octubre de dos mil vuit, és la següent: "DECISIÓ.-FALLO :Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por D. Virgilio contra CONSTRUCCIONES EDIFIMAT LLEIDA S.L y desestimando íntegramente la reconvención formulada por esta ultima debo condenar a la citada demandada principal al pago de la cantidad de 25.798,32 euros mas los correspondientes intereses moratorios calculados desde la fecha de interposición de la demanda, sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 576 de la LEC y todo ello sin hacer especial pronunciamiento con relación a las costas causadas respecto a la demanda principal y con expresa imposición a CONSTRUCCIONES EDIFIMAT LLEIDA S.L en cuanto a se refiere exclusivamente a las costas de la demanda reconvencional. [...]"

SEGON. Contra l'anterior sentència, CONSTRUCCIONES EDIFIMAT LLEIDA SL va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar la part contrària , i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.

TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 16 de novembre de 2009 per a la votació i decisió.

QUART. En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.

Fundamentos

PRIMER. La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant error en la valoració de la prova i concretament en la de la prova documental i testifical atès que, segons aquesta part, les factures confeccionades unilateralment no demostren en absolut que s'hagués fet cap de les feines que es reclamen com tampoc ho fan els testimonis, el que fa que acudir a les presumpcions com fa la sentència, resulti un error. Tampoc es pren en consideració la documentació que s'acompanya a la contestació a la demanda i que acreditaria que el deute està pagat així com la testifical del legal representant de Lider Wash. Més endavant manifesta que si bé és cert que es varen executar les obres, aquella execució va restar inacabada, i afegeix literalment "existint la exceptio non adimpleti contractus". Així mateix impugna la desestimació de la reconvenció insistint en que concorre l'excepció abans esmentada i citant jurisprudència al respecte i denunciant la incorrecta aplicació de l'article 217 de la LEC pel que fa a l'acreditació dels vicis o defectes denunciats. En definitiva demana la revocació de la sentència amb desestimació de la demanda i estimació de la reconvenció.

La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.

SEGON. Analitzarem separadament cadascun dels motius de recurs que ha fet valer la part apel·lant. El primer fa referència l'error en la valoració de la prova i singularment en la prova documental i testifical, i així es diu per l'apel·lant que la part actora solament aporta factures confeccionades unilateralment i que això no acredita la realització dels treballs que es facturen. Doncs bé, pel que fa al valor probatori que cal donar als documents privats, és prou coneguda la doctrina del Tribunal Suprem conforme a la qual la manca de reconeixement d'un document privat no el fa absolutament inútil als efectes del article 1225 del Codi Civil , sinó que pot prendre's en consideració, ponderant el grau de credibilitat que pugui tenir segons les circumstancies del debat, o complementat amb d'altres mitjans de prova (SSTS de 27-6-81, 16-7-82, 28-11-86, 29-5-87 i 1-2-89). Més en concret, i pel que fa a les factures, si bé és cert que no poden fer prova plena si no han estat reconegudes per l'altra part litigant, tampoc és cert que se les hagi de privar de tota eficàcia probatòria amb minva dels principis de la bona fe contractual ( arts. 1258 del C.c. 57 del C. de c .), i de seguretat en el tràfic mercantil. Ha de fixar-se, doncs, amb un criteri racional, el principi que la factura conté una presumpció de veritat comercial, i que juntament amb d'altres mitjans de prova, encara que siguin indiciàries, pot arribar a tenir plena eficàcia probatòria. I aquesta és la conclusió a la qual arriba el Sr. Jutge de primera instància, qui raonadament, té en compte per a donar versemblança a la prova documental aportada, tant les declaracions testificals dels legals representants de Hermanos Aranega, Gem SL o Lider Wash SL, com les contradiccions en les quals incideix el propi demandat en la seva defensa (al·lega pagament dels treballs, treballs realitzats inadequadament, etc.. que resulten incompatibles amb la negació de les factures), conjuntament valorades, per arribar a una conclusió estimatòria de les pretensions de la demandant.

Els esforços argumentals de l'apel·lant, entenem que no són suficients per a la finalitat revocatòria pretesa, atès que tal i com hem indicat reiteradament, quan el recurs d'apel·lació es basa en un eventual error d'apreciació de la prova comès pel Jutjador de primera instància, només pot prosperar en cas que les conclusions obtingudes en aquesta valoració siguin absurdes o il·lògiques, atesos els resultats de la prova practicada, o quan no s'hagi considerat alguna prova objectiva. Aquest no és aquí el cas, ja que la conclusió obtinguda per la Sr. Jutge d'instància a la vista de las proves a l'efecte practicades, s'evidencia llur absoluta correcció, raó per la qual les al·legacions de l'apel·lant representen una visió parcial i subjectiva, que si bé és admissible en defensa dels interessos legítims que representen, no pot substituir l'objectiva i imparcial conclusió del Jutjador a quo, a la qual la Sala s'hi ha de remetre en evitació de reiteracions innecessàries, tant pel que fa a la real execució de les obres facturades, com pel que fa a les quantitats que a compte ha pagat la demandada i les que encara li restaria per pagar i que són objecte de la condemna ja que, repetim, les argumentacions de l'apel·lant en res desvirtuen la valoració feta pel jutge a quo.

TERCER. Pel que fa a la concurrència de l'al·legada exceptio non adimpleti contractus, sembla que la part apel·lant la confon amb l'exceptio non rite adimpleti contractus atès que el que es denúncia no és una inhabilitat absoluta de l'obra sinó simplement un compliment defectuós.

Efectivament l'excepció d'incompliment contractual (exceptio non adimpleti contractus), en la seva modalitat de compliment defectuós (exceptio non rite adimpleti contractus), ha estat recollida per moltes sentències del Tribunal Suprem, com les de 27 de març de 1991, 8 de juny de 1996, 22 d'octubre de 1997 i 12 de juny de 1998. Així, la primera d'elles ja diu que: "los principios del respeto a la palabra dada y a la buena fe dieron lugar al nacimiento de dos acciones diferentes, una de contrato no cumplido, llamada "non adimpleti contractus", y otra de contrato no cumplido adecuadamente en cantidad, calidad, manera o tiempo, denominada "exceptio non rite adimpleti contractus".

Sembla clar que aquí la que en tot cas procediria de ser cert el que la part demandada afirma (fet que no està acreditat), no seria la de contracte incomplert sinó la de contracte complert defectuosament. Sigui com sigui és el cert que res es diu, per part de la demandada en el seu recurs, respecte de les obres de Vilagrassa i Vilaverd i sí de les de Cambrils i Vilaller. En ambdós supòsits el jutge a quo ja diu quina és la raó per entendre que no concorre l'excepció al·legada i és que en cap cas la demandada reconvinent acredita aquells perjudicis que diu reclamar, ni haver satisfet ni un euro en tal concepte. Per contra, afegirem que consta acreditat i pel que fa a l'obra de Cambrils que el problema estava en el paviment sent que els materials, àdhuc el formigó, els subministrava la demandada que era la que dirigia als treballadors de l'actora, com de fet declara un ex treballador d'aquella que diu que per indicacions de la demandada es va arribar a aplicar el formigó en dies de pluja el que podria haver influït negativament en el paviment.

Pel que fa a l'obra de Vilaller, el totxo ceràmic tipus "gero" emprat tampoc sembla que fos l'adequat i és la demandada qui el va subministrar sent per altra banda, com de fet reconeix el legal representant de la demandada, que no va ser el Sr Virgilio ni cap dels seus treballadors qui amb l'excavadora va realitzar els forats als que s'havia d'instal·lar els boxes de rentat i que a la fi varen ser considerats de dimensions inadequades per part de la direcció tècnica. En definitiva no es desvirtua en res les afirmacions del jutge a quo i per tant escau ratificar en tots els seus extrems la sentència de primera instància.

QUART. Atès el que disposa l'article 394 de la LEC les costes s'han d'imposar a la part apel·lant.

Fallo

DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Ana Suils Arcón contra la sentència de data 22 d'octubre de 2008 del Jutjat de Primera Instància número 5 de Lleida que CONFIRMEM en tots els seus extrems i amb expressa imposició a la part apel·lant de les costes causades en aquesta alçada.

Torneu les actuacions al Jutjat de procedència amb certificació de la sentència als efectes que s'escaiguin.

Així per aquesta la nostra sentència, ho pronunciem, ho manem i ho signem,

PUBLICACIÓ. El/La magistrat/ada jutge/essa ha llegit i publicat la Sentència anterior, en audiència pública, en el dia d'avui. En dono fe.