Sentencia CIVIL Nº 468/2022, Audiencia Provincial de Girona, Sección 2, Rec 738/2022 de 14 de Noviembre de 2022

Encabezamiento

Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona

17001 Girona

Tel. 972942368

Fax: 972942373

A/e: upsd.aps2.girona@xij.gencat.cat

NIG 1718042120218289146

Recurs d'apel·lació 738/2022 2

Matèria: Apel·lació civil

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners

Procediment d'origen: Adopció 733/2021

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 1647000012073822

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)

Concepte: 1647000012073822

Part recurrent / Sol·licitant: Horacio

Procurador/a: Juan Maria Janer Miralles

Advocat/ada: Monica Martinez Blanco

Part contra la qual s'interposa el recurs: Isidro

Procurador/a: Miriam Verdaguer Crous

Advocat/ada: Anna De Quintana Perez

SENTÈNCIA NÚM. 468/2022

Il·lms. Srs.:

MAGISTRATS

Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT

Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO

Sr. JAUME MASFARRÉ COLL

Girona, 14 de novembre de 2022

Antecedentes

PRIMER.El 13 d'octubre de 2022 es van rebre les actuacions de Adopció 733/2021, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel procurador Juan Maria Janer Miralles, en representació de Horacio, contra la Interlocutòria de data 13 de maig de 2022, en què consta com a part apel·lada la procuradora Miriam Verdaguer Crous, en representació de Isidro.

SEGON.El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:

'Disposo l'adopció d' Genoveva per part de Isidro, amb els efectes civils legalment establerts, la qual passa a anomenar-se d'ara endavant Inmaculada.'

TERCER.El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.

Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 09/11/2022.

QUART.En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.

Es va designar com a ponent el magistrat Joaquim Fernández Font.

Fundamentos

Tema litigiós.

PRIMER.El Sr. Isidro sol·licita l'adopció de la Sra. Genoveva, major d'edat i filla de la Sra. Nuria, amb la qual manté des de fa anys una relació de parella.

La Sra. Nuria estava casada amb el Sr. Horacio.

El matrimoni es va dissoldre per divorci per sentència de 4 d'abril de 2.013 del Jutjat de Primera instància i Instrucció número 4 de Santa Coloma de Farners.

El Sr. Horacio és el pare de la persona a qui es pretén adoptar en aquest procediment.

SEGON.La Sra. Genoveva ha donat el seu consentiment a l'adopció.

La seva mare, ha assentit.

El pare, personat en el procediment, ha manifestat la seva oposició.

TERCER.La interlocutòria de primera instància ha estimat la demanda.

Aquesta decisió es fonamenta en què s'ha demostrat el requisit de la convivència ininterrompuda entre l'adoptant i l'adoptanda des d'abans que complís els catorze anys, previst per l' article 235- 33 del Codi civil de Catalunya.

QUART.El Sr. Horacio no està d'acord amb aquesta decisió.

El seu recurs s'estructura en dos motius diferents.

Primer, segons el quer argumenta, no s'hauria complert el requisit de la convivència ininterrompuda, perquè durant tota la minoria d'edat de la seva filla ha tingut la potestat parental i ha intentat de totes les maneres mantenir el contacte amb la seva filla.

Ha estat ell i no el Sr. Isidro qui ha pres les decisions inherents a aquella potestat. A més, ha pagat les prestacions d'aliments que pertocaven d'acord amb la sentència de divorci i la de modificació de mesures.

Aquesta relació ha esdevingut impossible per la negativa de la filla i els entrebancs de la mare per fer-la efectiva.

En definitiva, al·lega que la convivència del Sr. Isidro amb l' Inmaculada seria purament fictícia.

Segon, la constitució de l'adopció seria contrària als interessos de la seva filla.

Considera que podria ser que d'alguna manera estigués 'abduïda' per part de la seva mare i de l'adoptant, presentant una actitud totalment contrària al pare sense cap motiu ni justificació.

Aquesta situació s'hauria demostrat en les sentències dictades en primera i segona instància en el procediment de modificació de mesures del divorci i en els informes de l'EATAF confegits en aquell procediment i en el verbal de visites entre la menor i els seus avis paterns.

Igualment s'acreditaria en els procediments d'execució derivats del de modificació de mesures.

En definitiva, l'adopció no estaria justificada.

Consideració prèvia.

CINQUÈ.D'acord amb l' article 39.3 de la Ley 15/2.015, de 2 de julio, de Jurisdicción Voluntaria, davant l'oposició del pare, la diligència d'ordenació de 17 de febrer de 2.022, va acordar la transformació del procediment que se seguia en un declaratiu verbal.

La transformació havia d'implicar que la resolució que el decidís, havia de tenir la forma de sentència ( article 447 de la LEC), no d'interlocutòria, que és la que té la resolució impugnada.

Aquesta diferència no ha generat cap mena d'indefensió a les parts fins ara, perquè els hi ha permès d'al·legar el que han considerat oportú i presentar un recurs d'apel·lació contra la resolució que ha decidit la qüestió litigiosa.

Ara bé, sí que és rellevant als efectes de la procedència dels recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació contra la sentència de segona instància, que no serien viables en el cas que aquest resolució també tingués la forma d'una interlocutòria.

Per tot això, és procedent considerar a tots els efectes que la resolució impugnada ha de ser una sentència i no una interlocutòria.

Convivència no interrompuda.

SISÈ.La persona a qui vol adoptar el demandant, és major d'edat, i ja ho era quan es va presentar la demanda.

Va néixer el dia NUM000 de 2.003 i la demanda es va presentar el dia 18 de novembre de 2.021.

És a dir, en aquell moment tenia una mica més de divuit anys i tres mesos.

SETÈ.L'específica regulació de l'adopció de majors d'edat es troba a l' article 2335- 33 del CCCat, que diu:

'Només es pot adoptar una persona major d'edat o una persona emancipada si ha conviscut ininterrompudament amb l'adoptant des d'abans d'haver complert catorze anys o si ha estat en situació d'acolliment preadoptiu, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a l'assoliment de la majoria d'edat o a l'emancipació, i hi ha continuat convivint sense interrupció'.

VUITÈ.Segons la demanda d'adopció, el Sr. Isidro i la Sra. Nuria van iniciar la seva convivència com a parella l'any 2.014 (sense més precisions temporals), moment a partir del qual també es va iniciar la convivència del primer amb la filla de la segona, així com amb el seu germà petit.

Aquella data d'inici de la relació no queda documentalment demostrada.

El Sr. Isidro i la Sra. Nuria van constituir notarialment la seva unió estable de parella el 7 d'octubre de 2.021.

Que no es formalitzés la relació fins a l'esmentada data, òbviament no ha d'implicar que la convivència no existia, si hi ha proves suficients que ho demostrin.

El Sr. Isidro, la Sra. Nuria i els dos fills d'aquesta darrera, viuen a una casa situada al número NUM001 del carrer DIRECCION000 de DIRECCION001.

Aquest immoble és propietat del Sr. Isidro, que el 8 de gener de 2.015, va fer una declaració d'obra nova sobre la finca afirmant que hi estava construint una casa.

Segons el padró del municipal, la Sra. Nuria i els seus dos fills s'hi van empadronar el dia 8 d'abril de 2.016.

El Sr. Isidro ho va fer el 18 d'agost del mateix any.

L'acte administratiu de l'empadronament només demostra a partir de quina data una determinada persona ha declarat davant l'administració local que ha passat a viure en un concret domicili, però evidentment no pot excloure que hi visqués des d'abans.

Fins i tot si comptem l'inici de la convivència estrictament des de la data que consta en el padró, resulta que el 18 d'agost de 2.016 l' Genoveva tenia tretze anys acabats de fer.

Per tant, s'acompleix el requisit de la convivència continuada des d'abans que l'adoptanda fes els catorze anys.

NOVÈ.L'apel·lant no discuteix que adoptant i adoptanda hagin continuat vivint en el mateix domicili fins a l'actualitat.

El que diu és que es tracta d'una convivència fictícia perquè, durant la minoritat de la seva filla, va mantenir la potestat parental i la va exercir, el que va suposar que també convivia amb ella durant els períodes de visites

Que hagi mantingut la seva potestat parental durant tota la minoritat de la seva filla, o que també hi convisqués en execució del que es va decidir per la sentència de divorci de mutu acord de 4 d'abril de 2.013 fins que es van interrompre les visites, no exclou la convivència entre la seva filla i el demandant, que no deixa de produir-se pel fet que mantingués la potestat parental.

El que es tracta de determinar és si la convivència, en les condicions temporals legalment establertes, ha existit o no, i ha quedat acreditat que sí s'ha produït.

En definitiva, concorre el requisit previst per l' article 235- 33 del CCCat.

Interès de la filla de l'apel·lant.

DESÈ.Com ja hem avançat, aquest segon motiu de l'apel·lació es fonamenta en què la voluntat de l' Inmaculada, favorable a l'adopció per part del Sr. Isidro, no s'hauria determinat lliurament, sinó que vindria condicionada per una negativa materna i de la pròpia filla a tenir cap mena de contacte amb el Sr. Horacio sense cap motiu de pes que ho justifiqui.

Des d'aquesta perspectiva, l'interès real de la filla seria que no fos adoptada, sinó que es mantingués la relació filial amb ell, perquè l'adopció no estaria justificada.

ONZÈ.La finalitat genuïna de l'adopció és la integració en una família dels menors respecte dels quals s'han extingit o no funcionen correctament els vincles derivats de la relació filial amb els seus progenitors o amb algun d'ells.

L'adopció d'un major d'edat s'admet d'una manera excepcional perquè, per definició, atesa la majoria d'edat de l'adoptat, ja no concorre aquella idea central de protecció d'un menor, procurant-li una família que no té o que no se n'ocupa correctament.

Aquesta excepcionalitat s'expressa clarament, per exemple, a l' article 175.2 del Codi civil espanyol, quan fa servir les paraules 'por excepción'.

També és present a la redacció de l' article 235- 33 del Codi civil de Catalunya, que no en va comença dient 'només es pot adoptar una persona major d'edat...'.

DOTZÈ.L'article 235-39 de la mateixa norma preveu que l'adopció s'ha de constituir per una resolució judicial motivada, tenint en compte l'interès de l'adoptat.

TRETZÈ.La conjunció de les dues normes implica que, des del moment que l'adopció d'un major d'edat es configura legalment com una situació excepcional, la seva aplicació requerirà d'una justificació suficient de les raons que han de portar a fer aquesta excepció.

La pràctica quotidiana del tribunals demostra que la immensa majoria dels casos en què es sol·licita l'adopció d'un major d'edat, es basen en el desconeixement del parador del pare o en què s'ha desentès d'una manera manifesta i perllongada dels seus fills.

Això justifica que ni tan sols faci oposició a la pretensió d'adopció, el que permet resoldre la qüestió amb una interlocutòria dictada en un procediment de jurisdicció voluntària, on només es té en compte si s'ha complert el requisit de la convivència continuada entre l'adoptat i l'adoptant des d'abans que el primer complís catorze anys.

CATORZÈ.És evident que no ens trobem en aquesta situació.

Això fa que s'hagi d'entrar a estudiar si les raons en què es fonamenta la pretensió són prou consistents per constituir una adopció que legalment és excepcional.

El relat que fa la demanda, com també el de la resolució impugnada, se centra en la demostració de la convivència continuada entre el Sr. Isidro i l' Inmaculada, sense entrar a valorar quines són les causes que han portat a la manca de relació entre ella i el seu pare.

La convivència ininterrompuda, amb els matisos introduïts pels tribunals a aquesta manca d'interrupció, és un requisit necessari i indispensable per poder constituir l'adopció, però no suficient, perquè és necessari acreditar mínimament les raons que justifiquin fer aquella excepció.

Una altra interpretació portaria a anorrear el caràcter excepcional que legalment s'atorga a aquesta classe d'adopcions.

Tampoc podem menystenir que la relació jurídica entre pares i fills és de caire bilateral.

Des d'aquesta perspectiva, la voluntat d'algú de deixar de ser fill o filla del seu pare o la seva mare, i la d'una altra persona d'adoptar-la i que passi a ser el seu fill o filla, no s'inclou dins l'autonomia de la voluntat de les parts.

Aquesta pretensió per definició afecta, o pot afectar, al pare o a la mare a qui es vol 'desposseir' d'aquesta condició.

Escau recordar que l'article 235-47, quan regula els efectes de la filiació adoptiva, determina que la persona adoptada passa a ser parent de l'adoptant i la seva família igual que la filiació per naturalesa.

Paral·lelament, s'extingeix el parentiu entre l'adoptat i la seva família biològica, fora de les excepcions legalment previstes.

Per tot el que hem exposat, és procedent entrar a valorar les proves presentades sobre la procedència de l'adopció instada.

QUINZÈ.La sentència de 4 d'abril de 2.013 va dissoldre per divorci el matrimoni de la Sra. Nuria i del Sr. Horacio.

Ho va fer aprovant el conveni regulador que van presentar, en el qual es va pactar que la guarda sobre els dos fills del matrimoni, l' Inmaculada i un seu germà més petit, correspongués a la mare.

S'establia un règim de visites que podem qualificar de normal, entre el pare i els seus fills, de caps de setmana alterns i de tardes durant la setmana amb un preavís de 24 hores. Les vacances es repartien per meitats.

Igualment, es va pactar i aprovar, que el pare pagaria en concepte d'aliments dels fills 200 mensuals per a cadascun.

SETZÈ.Aquest règim de visites es va complir sense que consti cap incidència especial, fins les acaballes de l'any 2.016, en què els fills es van negar a estar amb el seu pare.

Això va provocar que la Sra. Nuria plantegés un procediment de modificació de mesures amb la finalitat que es deixés sense efecte aquell règim de visites consensuat pels progenitors, de manera que els fills només tinguessin relació amb el seu pare quan volguessin.

Igualment, la mare demanava que se li conferís de manera exclusiva la facultat de decidir sobre certs aspectes de la vida dels seus fills que podríem considerar quotidians.

DISSETÈ.La sentència de 24 de juliol de 2.017, del Jutjat número 4 dels de Santa Coloma de Farners, va estimar en part la seva pretensió, en el sentit d'establir un règim de visites entre pare i fills en un punt de trobada.

En el que ara ens interessa, la jutgessa que la va redactar ja explicava que cridava l'atenció el rebuig que els fills manifestaven vers el seu pare, que quedaria completament injustificat perquè, respecte de l' Inmaculada, semblava que se centrava en un mòbil que el seu pare li va reglar i les condicions d'ús que li hauria posat.

Tanmateix, sobre la base d'aquell rebuig a tenir relació amb el pare, va considerar adient restablir les visites en un punt de trobada.

Va desestimar l'atribució a la mare de les facultats de decisió que reclamava.

Finalment, va incrementar la pensió d'aliments a 250 euros atès que el nou règim de visites que establia, implicava que els fills estiguessin molt més temps amb la mare.

DIVUITÈ.Tant la Sra. Nuria com el Sr. Horacio va apel·lar aquesta resolució.

El recurs va ser resolt per la sentència de 24 de maig de 2.018 d'aquesta Secció Segona, que estimant el recurs del Sr. Horacio, va declarar la nul·litat de la sentència avantdita perquè durant el procediment es va denegar la prova d'un informe de l'EATAF que va proposar, la qual la Sala considerava rellevant per resoldre el tema litigiós relatiu a les visites del pare i els seus fills.

De la lectura d'aquesta sentència resulta que el tribunal feia esment a què el rebuig cap al pare que expressaven els fills era estrany, sense que s'acreditessin raons sòlides que el justifiquessin.

Per aquesta raó, davant d'una posició dels fills que qualificava d'extrema, considerava necessària la realització de la prova que havia demanat el Sr. Horacio.

DINOVÈ.L'informe de l'EATAF de 11 de desembre del mateix any, fet a resultes de la sentència d'aquesta Secció, deia que el tècnic que va fer la intervenció no apreciava cap motiu rellevant que expliqués el posicionament contrari, en el que ara ens interessa, de l' Inmaculada cap al seu pare.

També constatava que les explicacions tant de la mare com de la filla per justificar la situació que es produïa, eren similars i poc consistents, i que la mare tendia a interpretar de forma negativa la figura del pare i a no promocionar-la davant els fills.

Acabava constatant les dificultats pràctiques d'establir un règim de visites i recomanava una intervenció terapèutica familiar amb la finalitat de revertir la situació.

D'aquest informe no resulta per enlloc cap connotació negativa del tracte o de l'actitud que havia tingut el pare respecte de la seva filla que pogués justificar el rebuig a la relació.

VINTÈ.La sentència de 22 de febrer de 2.019, dictada també en el procediment de modificació de mesures a causa de l'anul·lació de la primera, excloïa que la mare hagués alienat la voluntat de la filla.

També constatava, però, que ningú havia sabut justificar els motius del rebuig a mantenir una relació amb el pare.

Ponderant les circumstàncies concurrents, la jutgessa d'instància descartava la possibilitat d'establir un règim de visites entre pare i fills en un punt de trobada sense que prèviament es desenvolupés una teràpia familiar, per molt que no hi hagués cap causa que justifiqués aquell rebuig.

Finalment, tornava a desestimar atorgar en exclusiva a la mare la facultat de decidir sobre els tems que demanava.

VINT-I-UNÈ.Aquest procediment va quedar interromput per prejudicialitat penal arran d'una denúncia presentada per la Sra. Nuria contra el Sr. Horacio, per presumptes coaccions contra el seu fill petit, quan s'hi va acostar per parlar amb ell un parell de vegades.

La sentència del Jutjat Penal número 6 de Girona, de 29 de juny de 2.020, el va absoldre.

VINT-I-DOSÈ.Un cop reiniciat el procediment per la sentència absolutòria en l'àmbit penal, es va resoldre el recurs d'apel·lació que va presentar el Sr. Horacio contra la sentència de 22 de febrer en el procediment de modificació de mesures pel que feia a la suspensió del règim de visites amb els seus fills.

La Secció Primera d' aquesta Audiència, en la sentència de 15 de gener de 2.021, va desestimar el recurs.

Ho va fer perquè, després d'explorar els dos fills, aleshores l' Inmaculada també era menor, va apreciar que no volien veure al seu pare, el que feia que a la vista de la seva edat (a l' Inmaculada li faltava poc més de mig any per arribar als divuit), no se'ls pogués imposar un règim de visites.

Convé destacar que del text d'aquesta resolució per enlloc es fa cap retret al pare o entra a valorar que el comportament dels fills estigui justificat per algun motiu determinat.

Simplement valora la impossibilitat d'imposar un règim de visites contra la seva voluntat.

VINT-I-TRESÈ.Paral·lelament al procediment de modificació de mesures, es va seguir un verbal en què els avis paterns reclamaven visites amb l' Inmaculada i el seu germà.

Atès que també es constatava la negativa dels nets a tenir cap mena de contacte amb els seus avis paterns, també es va considerar adient reclamar un informe de l'EATAF.

La professional que el va confegir explicava que ni s'estava complint el règim de visites ni tampoc la teràpia familiar.

Igualment considerava convenient establir la relació entre avis i nets i aconsellava una actuació en un punt de trobada per normalitzar la situació amb la família paterna extensa.

VINT-I-QUATRÈ.En aquest procediment es va arribar a un acord entre els avis paterns i la mare en virtut del qual designaven una psicòloga per fer una teràpia familiar entre els avis i els nets.

La psicòloga designada de mutu acord, el març del 2.020 va concloure que els fills mostraven un rebuig molt important cap els seus avis i tota la família paterna extensa, que deriva d'un rebuig cap al pare, que no es basa en cap motiu concret i que la terapeuta considera injustificat.

VINT-I-CINQUÈ.El Sr. Horacio va instar diversos procediments d'execució de la sentència de primera instància del procediment de modificació de mesures per poder fer efectiva la teràpia familiar que establia.

En el darrer d'ells, que també va resultar suspès per prejudicialitat penal arran de la tramitació del procés que acabem d'esmentar, impugnava la interlocutòria de 24 de febrer de 2.021 del Jutjat número 4 de Santa Coloma de Farners, que havia denegat despatxar l'execució.

La interlocutòria de 31 de maig de 2.021, d'aquesta Secció Segona, va estimar el seu recurs i va decidir que continués endavant l'execució.

Aquesta resolució insistia en què els motius del rebuig dels fills eren banals, de manera que la seva animadversió respecte del seu pare no estava justificada, sense descartar una possible alienació parental dels fills per part de la seva mare.

VINT-I-SISÈ.La Sra. Nuria va presentar una demanda d'execució de la sentència de modificació de mesures de 22 de febrer de 2.019, perquè el Sr. Horacio no li havia pagat les pensions d'aliments dels fills comuns des del mes de juny de 2.018 fins el febrer de 2.019.

La interlocutòria de 30 de desembre de 2.019, va desestimar l'oposició a l'execució presentada pel Sr. Horacio i va decidir que l'execució continués endavant.

El Sr. Horacio la va apel·lar. La interlocutòria d'aquesta Secció Segona de 24 de juliol de 2.020, va desestimar el recurs.

Del contingut d'ambdues resolucions, en el que ara té interès per a resolució d'aquest litigi, resulta que en realitat va fer els pagaments en un compte que ja s'havia utilitzat temps enrere i que estava a nom d'una tercera persona.

Aquests ingressos, però, no van ser percebuts per la Sra. Nuria, el que justificava que l'execució continués.

L' Inmaculada, el 8 de setembre de 2.021, poc després d'arribar a la majora d'edat, va renunciar a rebre aliments del seu pare.

VINT-I-SETÈ.La demanda d'adopció es va presentar el dia 18 de novembre de 2.021.

L' Genoveva va fer els divuit anys el NUM000 del mateix any.

És a dir, tres mesos i pocs dies després de la seva majoritat.

VINT-I-VUITÈ.Dels fets que acabem d'exposar resulta que durant tot el procediment de modificació de mesures de la sentència de divorci de mutu acord, no s'ha pogut constatar cap motiu rellevant que hagi portat a l' Inmaculada a decidir que no volia tenir relació amb el seu pare.

Les diverses resolucions que s'hi han succeït clarament expliquen que es tracta d'una decisió injustificada i exagerada.

A la mateixa conclusió va arribar l'informe de l'EATAF.

Que la sentència de la Secció Primera de 15 de gener de 2.021, que va posar fi a aquell procediment, considerés que no era possible imposar un règim de visites entre el pare i els fills per la seva negativa absoluta i a la vista de la seva edat (a l' Inmaculada li faltava una mica més de mig any per fer els divuit anys), no amaga que va confirmar la sentència de primera instància, de 22 de febrer de 2.019, que arribava a la mateixa conclusió, però que imposava una teràpia familiar amb la finalitat de reconduir la situació.

No es pot considerar que el Sr. Horacio desatengués les seves obligacions personals com a pare. Més aviat s'ha vist impossibilitat d'exercir les seves funcions parentals per la negativa, insistim que injustificada, de la seva filla.

Ha intentat que es complissin les sentències que establien la necessitat de portar a terme una teràpia familiar, amb la finalitat de mirar de refer les relacions.

És a dir, no s'ha desentès malgrat la situació fàctica i ha intentat revertir-la.

Per altra banda, ha estat absolt de les acusacions que contra ell es feien en un procés penal, que tampoc podem passar per alt que no tenien com a presumpte subjecte passiu a l' Inmaculada.

VINT-I-NOVÈ.Des de la vessant purament patrimonial o d'assistència econòmica a la seva filla, la demanda ni tan sols deia que l'hagués negligit en cap moment.

En el decurs del procediment es va acreditar que es van produir uns impagaments de les pensions dels fills des del juny de 2.018 fins el febrer de 2.019.

També s'ha de ponderar que van obeir més aviat a ingressos fets en un compte anteriorment utilitzat que no van arribar a la Sra. Nuria i que per tant no es podien considerar pagats.

Amb posterioritat, no consta cap més impagament que es pugui entendre com un incompliment dels deures cap a la seva filla que, quan ja era major d'edat i poc abans de la presentació de la demanda d'adopció, va renunciar a continuar percebent diners del seu pare.

TRENTÈ.Per tot el que hem argumentat i a la vista dels fets acreditats, considerem que no estem davant d'un supòsit excepcional que permeti la constitució de l'adopció d'un major d'edat.

L'interès de la persona adoptada, al qual fa esment l' article 235- 39 del CCCat, quan es tracti de l'adopció d'un major d'edat, s'ha d'entendre en el sentit que la pretensió sigui raonable en funció de les concretes circumstàncies del cas.

No es pot entendre que el sol fet que la persona que vol adoptar i la que vol ser adoptada estiguin d'acord amb l'adopció, ja impliqui que només s'hagi de constatar si es compleix el requisit de la prèvia convivència abans que la segona faci els catorze anys.

Tot i que des de ja fa anys no ha existit cap relació entre pare i filla, no podem obviar que ha estat senzillament perquè ella no ha volgut. En canvi, el pare ha intentat restablir-la d'acord amb les resolucions judicials que això ho determinaven.

És a dir, a més de no haver pogut tenir cap relació amb la seva filla durant anys sense cap causa que ho justifiqui, ara es mira d'augmentar aquesta fractura privant-lo de la seva condició de pare.

TRENTA-UNÈ.Que una parella, sigui matrimonial o no, amb fills menors d'edat trenqui la seva relació i que algun d'ells o tots dos refaci la seva vida sentimental amb una altra persona, és completament habitual.

Ho és, igualment, que els fills passin a conviure des de petits amb la nova parella del seu pare o de la seva mare.

Aquesta convivència és normal, i fins i tot beneficiós, que generi una vinculació afectiva important.

El que no és possible, però, és que per aquesta sola raó i sense examinar les circumstàncies del cas, es permeti que la parella del pare o de la mare adopti els seus fills, el que determina l'extinció de la relació familiar amb el pare o mare biològics de manera irreversible.

No tenim cap dubte que hi ha una relació afectiva consolidada entre el Sr. Isidro i l' Inmaculada, el que sens dubte vol dir que el comportament del primer cap a la segona ha estat molt bo.

Ara bé, aquesta circumstància no fa que esdevingui raonable una pretensió d'adopció ponderant el conjunt de circumstàncies del cas.

TRENTA-DOSÈ.Per tot el que hem exposat, és procedent estimar el recurs i denegar la petició d'adopció.

Costes.

TRENTA-TRESÈ.De conformitat amb l' article 398.2 de la LEC no imposem les costes de la segona instància.

TRENTA-QUATRÈ.D'acord amb l' article 394.1 de la LEC, imposem les costes de la primera instància a la part demandant.

Fallo

PRIMER.Estimem el recurs d'apel·lació presentat en nom de Horacio contra la sentencia de primera instància i la revoquem, en el sentit de desestimar la demanda d'adopció.

SEGON.Imposem les costes de la primera instància a la part demanant.

TERCER.No imposem les costes de la segona instància.

Contra aquesta resolució es pot presentar recurs de cassació d'acord amb allò que estableix l' article 477.2.3 de la LEC, si s'acredita el seu interès cassacional, i per infracció processal de conformitat al que preveu la disposició final setzena de la mateixa llei processal.

Serà competent per a la seva resolució el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i s'haurà de presentar davant d'aquesta Secció de l'Audiència en el termini de vint dies des de la seva notificació.

En el moment d'interposar-los s'haurà de fer, si escau, el pagament del dipòsit preceptiu.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i, una vegada ferma, retorneu les actuacions originals al Jutjat de Primera Instància i Instrucció d'on procedeix.

Així ho ha decidit la Sala, integrada pels Il·lms. Srs. Magistrats indicats, els quals, a continuació, signen.

Podeu consultar l'estat del vostre expedient a l'àrea privada de seujudicial.gencat.cat.

Les persones interessades queden informades que les seves dades personals s'han incorporat al fitxer d'assumptes de l'oficina judicial, sota la custòdia i responsabilitat d'aquesta, on es conservaran amb caràcter confidencial i es tractaran amb la màxima diligència.

Així mateix, queden informades que les dades que conté aquesta documentació són reservades o confidencials i que el tractament que se'n pugui fer queda sotmès a la legalitat vigent.

Les parts han de tractar les dades personals que coneguin a través del procés de conformitat amb la normativa general de protecció de dades. Aquesta obligació incumbeix als professionals que representen i assisteixen les parts, així com a qualsevol altra persona que intervingui en el procediment.

L'ús il·legítim de les dades pot donar lloc a les responsabilitats establertes legalment.

Amb relació al tractament de les dades amb finalitat jurisdiccional, els drets d'informació, accés, rectificació, supressió, oposició i limitació s'han de tramitar conforme a les normes que siguin aplicables en el procés en què s'obtinguin les dades. Aquests drets s'han d'exercir a l'òrgan o oficina judicial en què es tramita el procediment i n'ha de resoldre la petició qui en tingui la competència atribuïda en la normativa orgànica i processal.

Tot això de conformitat amb el Reglament EU 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, la Llei orgànica 3/2018, de 6 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el capítol I bis del títol III del llibre III de la Llei orgànica 6/1985, de l'1 de juliol, del poder judicial.