Acerca de operadores lógicos
Última revisión
05/03/2013
Sentencia Civil Nº 47/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 16/2011 de 12 de Julio de 2012
GPT Iberley IA
Copiloto jurídico
Relacionados:
Tiempo de lectura: 28 min
Orden: Civil
Fecha: 12 de Julio de 2012
Tribunal: TSJ Cataluña
Ponente: BASSOLS MUNTADA, NURIA
Nº de sentencia: 47/2012
Núm. Cendoj: 08019310012012100062
Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2012:8895
Núm. Roj: STSJ CAT 8895/2012
Encabezamiento
President:
Excm. Sr. Miguel Ángel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 12 de juliol de 2012
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat pel Sr. Juan Francisco , representat davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Ana Moleres Muruzábal i dirigit per l'advocat Sr. Josep M. Ballvé Pijuan, contra la Sentència dictada per la Secció 3a de l'Audiència Provincial de Tarragona el 17 de setembre de 2010 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Reus el 21 d'octubre de 2008 en el procediment ordinari núm. 980/07. La Sra. Encarna , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Francesca Bordell Sarró i dirigida per l'advocada Sra. Cristina Rodríguez Aguirre. El Sr. Germán , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Francesca Bordell Sarró i dirigit per l'advocada Sra. Carmen García Aguilera.
Antecedentes
'Que desestimando la demanda formulada por Doña Encarna y Don Germán contra Don Juan Francisco debo absolver y absuelvo a dicha demandada de las pretensiones contra ellos deducidas en este proceso'.
'Que ESTIMANDO EL RECURSO DE APELACION interpuesto por la representación procesal de DÑA. Encarna y Germán contra la sentencia de 21 de octubre de 2.008 dictada por el Juzgado de Primera Instancia núm. 1 de Reus , autos de Juicio Ordinario núm. 980/2007, REVOCAMOS LA MISMA y efectuamos los siguientes pronunciamientos:
1º) Estimamos íntegramente la demanda formulada por la representación procesal de DÑA. Encarna y D. Germán contra D. Juan Francisco , y:
a) declaramos libre de fideicomiso los bienes heredados por D. Jesús Carlos procedentes de la herencia de su cuñada DÑA. Celsa , siendo dichos bienes los siguientes:
- mitad indivisa del terreno sito en el término municipal de Cambrils, partida DIRECCION000 , inscrito al tomo NUM000 , libro NUM001 de Cambrils, folio NUM002 , finca registral NUM003 ;
- piso sito en c/ DIRECCION001 , nº NUM004 , NUM005 - NUM006 de Cambrils, inscrito al tomo NUM000 , libro NUM001 de Cambrils, folio NUM007 , finca registral NUM008 ;
- mitad indivisa del local sito en la c/ Valencia núm. 42 e Cambrils, inscrito al tomo 705, libro 437 de Cambrils, folio 121, finca registral 31.836;
- mitad indivisa del local sito en la c/ Valencia, nº 42 de Cambrils, inscrito al tomo 705, libro 437 de Cambrils, folio 120, finca registral 31.834;
- mitad indivisa del local sito en la c/ Valencia, nº 40 de Cambrils, inscrito al tomo 747, libro 467 de Cambrils, folio 50, finca registral 32.849;
- mitad indivisa del local sito en la c/ Valencia, nº 40, bajo, letra B de Cambrils, inscrito al tomo 747, libro 467 de Cambrils, folio 52, finca registral 32.851;
- tercio indiviso de casa sita en la c/ DIRECCION002 , nº NUM009 , inscrito al tomo NUM000 , libro NUM001 de Cambrils, folio NUM010 , finca registral NUM011 ;
- solar inscrito en el Registro de la Propiedad nº 3 de Reus, tomo NUM016 , libro NUM017 de Cambrils, folio NUM018 , finca registral NUM019 , inscripción NUM009 ;
-mitad indivisa de la finca urbana inscrita en el Registro de la Propiedad nº 1 de Tarragona, tomo NUM012 , libro NUM013 de Tarragona, folio NUM014 , finca registral NUM015 , inscripción NUM009 .
b) declaramos válida la disposición testamentaria efectuada por D. Jesús Carlos respecto de dichos bienes y consiguiente entrega de legados dispuestos.
c) declaramos la nulidad del gravamen de fideicomiso respecto de las anotaciones registrales practicadas sobre dichos bienes en la inscripción a favor de D. Jesús Carlos .
d) ordenamos la cancelación registral de las inscripciones de dominio que sobredichos bienes se han practicado posteriormente a favor de D. Juan Francisco .
e) ordenamos la inscripción de dichos bienes a favor de los respectivos titulares según disposición testamentaria de D. Jesús Carlos .
f) no efectuamos expresa imposición de las costas de instancia.
2º) No se efectúa expresa imposición de las costas de esta alzada'.
Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Núria Bassols i Muntada.
Fundamentos
Són antecedents de caràcter fàctic que resulten ineludibles a l'efecte d'assolir una correcta comprensió del tema litigiós els següents:
Amb data 6 de juliol de 1993 va morir la causant senyora Celsa , la qual no tenia legitimaris, i havia atorgat testament notarial de caràcter obert el 19 de febrer de 1986, document en què, pel que ara interessa, s'establia:
- '
- 'Instituía heredera universal de todos sus bienes presentes y futuros a su hermana Doña Serafina '.
- 'Sustituía por la vulgar a la heredera instituida, por el nombrado legatario, Don Benito '.
La senyora Serafina , que fou instituïda, doncs, hereva universal va sobreviure poc temps a la seva germana senyora Celsa , atès que Serafina morí el 12 de desembre de 1993. La mort d'aquesta darrera es produí sense haver acceptat ni repudiat l'herència de la seva germana Celsa , però havent atorgat testament notarial obert el 7 de juliol de 1965 en el qual disposà:
'-
Amb data 9 de juny de 1994, l'espòs de la senyora
Serafina , senyor
Jesús Carlos , va atorgar escriptura pública en la qual deixà constància que: '
Amb posterioritat, en concret amb data 30 de gener de 2001, l'esmentat senyor Jesús Carlos va ratificar l'escriptura d'acceptació d'herència al mateix temps que va incloure en l'inventari del cabal relicte el 50 % d'una finca que provenia de l'herència de la seva esposa, i l'altre 50 % de la mateixa finca que incloïa en virtut del dret de transmissió de la seva cunyada senyora Celsa .
Les esmentades escriptures d'acceptació d'herència atorgades pel senyor Jesús Carlos varen ésser inscrites en els corresponents registres de la Propietat, i tots els béns van quedar sense distincions afectats pel fideïcomís de residu que havia establert la senyora Serafina en les seves disposicions d'última voluntat.
El dia 30 de maig de 2005 el senyor
Jesús Carlos va atorgar testament, en el qual ordenà una sèrie de llegats en favor de la seva germana, nebots i altres persones, entre elles els demandants en aquest litigi senyor
Germán i la senyora
Encarna , la clàusula corresponent deia: '
El 6 de juliol de 2006 el senyor Germán i la senyora Encarna , com a hereus del senyor Jesús Carlos , varen acceptar a benefici d'inventari l'herència causada per aquest, i a l'ensems lliuraren els llegats que la causant senyora Serafina havia ordenat com a lliures, és a dir, sense estar afectats pel fideïcomís de residu, més amunt descrit; per la seva banda consideraren lliures del fideïcomís de residu els béns procedents de l'herència de la senyora Celsa
Interessa deixar constància del fet que quan el senyor
Jesús Carlos va inscriure l'herència de la seva esposa senyora
Serafina i la de la seva cunyada, premorta, es va incloure la prevenció de '
Amb data 25 de juliol de 2006 el senyor Juan Francisco , únic parent consanguini de la causant senyora Serafina , després d'acreditar aquest parentiu i el fet que no hi havia cap altre parent viu de l'esmentada causant, va inscriure a favor seu les finques que formaven part del cabal relicte, tant de la senyora Serafina , com de la seva germana premorta senyora Celsa .
Els titulars dels registres de la Propietat número 1 de Tarragona i número 3 de Reus varen denegar les inscripcions dels llegats a favor dels legataris nomenats pel senyor Jesús Carlos , en la part que procedien de l'herència de la senyora Celsa , en haver inscrit pocs dies abans les dites finques en favor del suposat hereu fideïcomissari senyor Juan Francisco .
La demanda que originà aquest debat va ésser presentada pels senyors Germán i Encarna , en considerar els demandants que pel fet de morir la senyora Serafina deixant al seu hereu gravat amb un fideïcomís en relació a l'herència de la seva germana, i deixant també, a l'ensems, un dret de transmissió (en no haver acceptat ni repudiat l'herència) no suposa que la càrrega fideïcomissària s'estengui també a l'herència de la senyora Celsa .
Conseqüència de tot l'anterior, la demanda principal contenia el següent
4º.- Se declare error de concepto y consiguiente nulidad del gravámen de fideicomiso respecto de las anotaciones registrales practicadas sobre dichos bienes en la inscripción a favor de Don Jesús Carlos .
5º.- Se declaren nulas y ordene la cancelación registral de las inscripciones de dominio que sobre dichos bienes se han practicado posteriormente a favor de D. Juan Francisco .
6º.- Se acuerde y ordene la inscripción de dichos bienes a favor de los respectivos titulares, según disposición testamentaria de Don Jesús Carlos '
El demandat senyor Juan Francisco es va oposar a les pretensions esgrimides pels contraris, en considerar que els béns procedents de l'herència de la senyora Celsa no han fet curs directament (en virtut de la seva acceptació) al patrimoni del senyor Jesús Carlos , i conseqüentment, com a lliures en favor dels demandants senyors Germán i Encarna , sinó que contràriament a aquesta afirmació (segons criteri del demandat), els susdits béns s'integraren prèviament al cabal relicte de la senyora Serafina , i per aquesta circumstància queden gravats per la substitució fideïcomissària que aquesta darrera havia imposat en el seu testament.
Segons la contesta a la demanda, en morir la senyora Serafina sense haver acceptat ni repudiat els béns procedents de la seva germana, sí que el senyor Jesús Carlos podia fer ús del dret de transmissió regulat en l'article 29 de Codi de successions, però en haver-se integrat els béns de la primera causant en el cabal relicte de la segona, encara que la primera hagués disposat testamentàriament dels seus béns com a lliures, resultaren gravats pel fideïcomís establert en el seu dia.
La Sentència de Primera Instància circumscriu de forma sintètica la
Tot seguit la susdita Sentència posa sobre la taula l'existència de dues teories al respecte, que són: la que anomena teoria científica (la doctrina l'anomena també teoria moderna, de la doble adquisició, o d'adquisició directa) que suposa una adquisició sense intermediaris, de manera que els béns van directament del primer causant (en aquest supòsit senyora Celsa ) al seu cunyat (senyor Jesús Carlos ), i la teoria anomenada clàssica, segons la qual hi ha dos moments o passos, un de la primera causant (senyora Celsa ) a la massa hereditària de la segona (senyora Serafina ), i d'aquesta al seu hereu senyor Jesús Carlos .
La Sentència de Primera Instància fa un estudi acurat de les opinions doctrinals i de la jurisprudència de les Audiències Provincials que han tractat la qüestió, per acabar inclinant-se per la teoria clàssica. En conseqüència, la dita Sentència desestima la demanda principal.
Contràriament a aquesta postura, la Sentència dictada per l'Audiència Provincial, objecte d'aquest recurs de cassació, analitza les consideracions que emparen una o altra postura al voltant de les quals rau el nucli jurídic objecte de la contesa, per acabar inclinant-se en favor de la teoria de la transmissió directa dels béns (teoria moderna), i per aquesta circumstància estima íntegrament la demanda.
Contra la Sentència de l'Audiència, el demandat senyor Juan Francisco , hi prepara i interposa recurs de cassació, en el qual en un únic motiu s'esmenten com a preceptes infringits els articles 29 del Codi de successions de Catalunya i l ' article 1006 del Codi civil espanyol.
En el recurs de cassació també s'analitzen les dues teories suara exposades, a saber, la teoria de l'adquisició directa, en virtut de la qual en la successió
En el recurs també s'invoca la infracció de la doctrina fixada en la Sentència dictada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 31 de gener de 2008 , la qual havia de pronunciar-se sobre la naturalesa jurídica del dret de transmissió, per tal de determinar l'import de la liquidació de l'impost sobre successions. El recurs transcriu bona part de la dita Sentència i posa de relleu que en aquesta se segueix la teoria clàssica o de la doble adquisició.
Tal com reconeix el recurrent en el seu únic motiu de cassació, el problema que aquí es planteja és d'índole o caràcter estrictament jurídic, i precisament és per aquesta circumstància que no es presenta recurs extraordinari per infracció processal, ja que les parts litigants estan totalment d'acord amb el relat fàctic més amunt exposat.
Per aquest motiu el recurs, després de denunciar com a infringit l' article 29 de la Llei 40/1991, de 30 de desembre , que regula el Codi de successions de Catalunya, aplicable al cas per motius de dret intertemporal, diu que tant l'agent com la part demandada en aquesta contesa coincideixen que la decisió d'aquesta depèn exclusivament de si aquest Tribunal Superior de Justícia s'acull a la teoria clàssica o de la doble transmissió, tal com ho féu la Sentència de Primera Instància, o en sentit contrari, el Tribunal s'inclina per la teoria moderna o de l'adquisició directa, tal com ho féu l'Audiència Provincial.
Certament, del fet que la Sala s'ajusti a una o altra teoria depèn el sentit de la resolució que es dicti, en definitiva. El Jutjat de Primera Instància número 1 de Reus, en seguir la teoria clàssica, va entendre que en exercir el senyor Jesús Carlos el 'ius transmissionis' regulat en l'article 29 del CS, pel fet d'acceptar l'herència de la seva cunyada, senyora Celsa , es produïa una doble transmissió, la primera en fer trànsit dels béns de l'herència d'aquesta al cabal relicte de la senyora Serafina , i tot seguit, una altra transmissió d'aquesta darrera en favor del seu drethavent i vidu, senyor Jesús Carlos .
A conseqüència d'aquesta doble transmissió, els béns provinents de l'herència de la senyora Celsa restaren gravats pel fideïcomís de residu establerts per la seva germana en el testament.
Contràriament a això, l'Audiència Provincial seguí la teoria de l'adquisició directa, per la qual cosa considerà, literalment, que: '
En seguir aquesta teoria, l'Audiència Provincial va entendre que els béns que el senyor Jesús Carlos va rebre procedents de l'herència de la seva cunyada senyora Celsa estaven lliures de qualsevol càrrega i gravamen fideïcomissari, per la qual cosa estimà la demanda formulada per la senyora Encarna i pel senyor Germán , i va declarar lliures del fideïcomís descrit el béns que es descriuen en la susdita Sentència.
El cert és que el problema jurídic on rau l'interès cassacional no té una solució fàcil i, conseqüentment, ha donat lloc a doctrina contradictòria. Si acudim al dret romà clàssic resulta que no reconeixia la possibilitat de transmetre el dret a acceptar l'herència, ja que la delació era tractada com un dret estrictament personal, que era intransmissible tant amb caràcter
Aquesta prohibició es va anar endolcint amb el pas del temps, i en principi es va admetre la possibilitat que acudissin a acceptar l'herència els hereus d'aquells cridats que es trobaven impossibilitats per fer-ho; però és amb el Codi justinià (6,30,19) quan es concedeix als hereus de l'hereu testamentari o
Definitivament el
Ja hem dit que la doctrina que ha tractat el tema està dividida, a saber:
La primera teoria que abordà el problema, o teoria clàssica, va entendre que en exercir el transmissari positivament el seu dret a l'opció, que en realitat es un
En la doctrina italiana autors tan coneguts com Messineo, Cicu, Losana i Ferri s'inclinen per aquesta posició.
La doctrina alemanya és lògic que segueixi també aquesta teoria de la doble transmissió, ja que, en el sistema germànic, l'adquisició de l'herència es produeix pel fet de la mort, per la qual cosa el dret que es transmet ha d'ésser un dret en certa manera ja adquirit, malgrat que ho fos de forma provisional.
En la doctrina espanyola hi ha molts autors que segueixen la teoria clàssica, com ara Manresa, Valverde, Sánchez Romàn, Barrachina, Traviesas, Roca Sastre, Lacruz.
Roca Sastre compara el dret de transmissió amb el dret de representació, i arriba a la conclusió que tant amb un dret com amb l'altre s'adquireix un '
La segona teoria, oposada a la clàssica, és la teoria de l'adquisició directa, la qual també s'ha anomenat teoria de la doble capacitat, ja que exigeix al transmissari capacitat tant en relació amb el primer causant, com en relació amb el transmitent; la difusió a Espanya d'aquesta teoria va tenir causa per virtut d'alguns autors italians que s'oposaren a la teoria clàssica, a títol d'exemple Barassi, Barbero i Andreoli.
Pel que fa als autors espanyols (a títol d'exemple) Albadalejo segueix la teoria d'adquisició directa (també anomenada de la doble adquisició) en dir que el transmissari succeeix en el '
Entre els autors espanyols que han seguit el sistema de l'adquisició directa tenim Puig Ferriol, Roca Trías, Varttier Furzalida, Jordano Fraga, Montserrat Valero...
Quant a jurisprudència del Tribunal Suprem, escau dir només ha abordat la qüestió d'una forma tangencial. Pel que fa aquest Tribunal Superior de Justícia, no ha tingut encara possibilitat de pronúncia, per la qual cosa és convenient fer un estudi de les doctrines suara esmentades i de les conseqüències de l'aplicació de l'una o de l'altra de les teories exposades.
Escau posar de relleu, per altra banda, que part de la doctrina considera que el redactat distint de l' article 29 del CS en relació al 1006 del CCivil condueix al fet que a Catalunya s'hagi de seguir la teoria d'adquisició directa o moderna, mentre que el Codi civil s'inclina per la clàssica; en tot cas, resulta clar que aquesta Sala només es pot pronunciar en relació amb l'article 29 de CS.
La '
Per aquest motiu s'ha de ressaltar:
- Que l'aplicació de l'article 29 del Codi de successions exigeix una pluralitat d'herències, l'herència del primer causant i l'herència del segon o transmitent, que tenen o poden tenir com a destinatari final la persona beneficiaria del '
- De l'article 205 del Codi de successions, se'n deriva que la Llei vol limitar els efectes de l'herència fideïcomissària a les persones que hagi determinat el testador o fideïcomitent, de manera que el gravamen no es pot fer extensiu a d'altres persones que no va tenir en compte el fideïcomitent en ordenar la càrrega, com ara el successor de l'hereu fiduciari per dret de transmissió, que podria ésser fins i tot una persona desconeguda pel fideïcomitent.
Les anteriors premisses, segons el parer de la Sala, tenen molta transcendència, i condueixen a les següents consideracions:
1. En el dret de transmissió successòria,
2. Que el fet irrebatible de l'existència de dues herències distintes, i, en principi independents, provoca que
3. En cas que fos el primer causant el que hagués imposat unes determinades limitacions, càrregues o gravàmens en la seva herència, el transmitent rebria una delació a la primera herència (que no arriba a acceptar ni a repudiar) amb les susdites càrregues, de manera que amb l'exercici del '
4. El caràcter
5. Així mateix, en defensa de la teoria moderna, es pot afirmar que aquesta impossibilita que alguna persona incursa en una causa d'incapacitat relativa i, fins i tot, d'indignitat arribi a adquirir els béns del primer causant.
6. La teoria de l'adquisició directa, o la que afirma que en virtut del '
'En els casos de dubte, la interpretació es fa en sentit favorable a l'afavorit, i les disposicions que li imposin qualsevol càrrega s'interpretaran restrictivament'; una interpretació en sentit contrari suposaria vulnerar el tradicional criteri favorable a la interpretació restrictiva de les càrregues fideïcomissàries.
En conclusió, podem afirmar que en el supòsit tractat i amb aplicació del dret de successions de Catalunya:
- L'herència fideïcomesa té el seu origen en el testament de la senyora
Serafina i, consegüentment, només ha d'involucrar les persones que s'hi esmenten sense que es pugui fer extensiva la càrrega fideïcomissària (imposada per una altra testadora i per un altre cabal relicte) a una herència que es defereix al transmissari per mor d'una causa o fonament diferent, a saber el '
L'aplicació de les anteriors consideracions al cas objecte de la contesa comporta que s'hagi de confirmar la Sentència dictada per l'Audiència i, en conseqüència, rebutjar el recurs de cassació interposat.
Com s'ha fet evident, el tema objecte de la controvèrsia, és a dir, la '
Fallo
LA SALA CIVIL I PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA DECIDEIX :
Així ho acorda la Sala i signen el president i els magistrats esmentats més amunt.