Sentencia CIVIL Nº 473/2022, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 11, Rec 472/2021 de 27 de Septiembre de 2022

Encabezamiento

Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona

08018 Barcelona

Tel. 934866150

Fax: 934867109

A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat

NIG 0808942120198047174

Recurs d'apel·lació 472/2021 B

Matèria: Judici Ordinari

Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 8 de DIRECCION000

Procediment d'origen: Procediment ordinari 128/2019

Entitat bancària: Banc de Santander

Per a ingressos en caixa, concepte: 0657000012047221

Pagaments per transferència bancària: IBAN ES55 0049 3569 9200 0500 1274

Beneficiari: Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil

Concepte: 0657000012047221

Part recurrent / Sol·licitant: Genaro, Geronimo, Estrella

Procurador/a: Eladio Roberto Olivo Luján, Alejandro Villalba Rodriguez, Alejandro Villalba Rodriguez

Advocat/ada: Natàlia Ferri Martínez, Montserrat Arcelina Pérez Fernández

Part contra la qual s'interposa el recurs: Hermenegildo

Procurador/a: Jaime Paloma Carretero

Advocat/ada: ALBERT COLOMBO SÁNCHEZ

SENTÈNCIA NÚM. 473/2022

magistrats:

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs i Estany

Mireia Borguñó i Ventura

Antoni Gómez i Canal

Barcelona, 27 de setembre de 2022

La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 472/2021 les actuacions de sengles recursos d'apel·lació interposats, respectivament, pel procurador Sr. Villalba i Rodríguez, en representació de la Sra. Estrella, part codemandada, i pel procurador Sr. Olivo i Luján, en representació de la part actora; i ha pronunciat la següent Sentència.

Antecedentes

Primer.La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: 'FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por el procurador de los Tribunales Eladio Roberto Olivo Luján, en nombre y representación de Genaro, contra Geronimo, debo condenar y condeno a la parte demandada a abonar a la actora la suma de 22.006'59 euros, más los intereses legales devengados desde la interposición de la demanda hasta el completo y efectivo pago del principal, debiendo cada parte satisfacer sus propias costas, siendo las comunes por mitad. Desestimo íntegramente la demanda presentada por el procurador de los Tribunales Eladio Roberto Olivo Luján, en nombre y representación de Genaro, contra Hermenegildo y contra Estrella, absolviendo a los mismos de los pedimentos deducidos en su contra, con expresa imposición de costas a la parte actora'.

Segon. Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent integrada per la codemandada Sra. Hermenegildo, a través del procurador Sr. Villalba i Rodríguez.

Ha comparegut en aquesta alçada la part apel·lant actora a través del procurador Sr. Olivo i Luján.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent codemandada integrada pel Sr. Hermenegildo, a través del procurador Sr. Paloma i Carretero.

Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 21 de setembre de 2022, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.

Fundamentos

Primer.Apel·la la part actora la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) Apel·la per l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Hermenegildo, per la desestimació de la demanda contra la Sra. Estrella i pel pronunciament de costes(pel que s'imposen al recurrent les dels absolts i no s'imposen les del Sr. Geronimo).

2on) Quant a la manca de legitimació passiva del Sr. Hermenegildo: hi ha infracció de normes processals, en concret quant a les reguladores de la sentència ( art. 218 LEC) ja que en tràmit de conclusions no es poden introduir conceptes nous; a banda de que el pare en base a l' art. 1903 CC és responsable del que fa el fill menor, l'excepció apreciada no fou mai al·legada; s'introdueix a conclusions i es basa en que els pares estan divorciats i és la mare qui té la guarda i custòdia. A la contestació es defensava que Geronimo no era responsable, es negaven els fets i la causalitat i s'acabava demanant pluspetició. La manca de legitimació passiva dels pares es feia depenent de la manca de responsabilitat del fill. En cap moment es diu que estan els pares divorciats. Vulnera el principi de contradicció i congruència.Extra petita.

3er) Subsidiàriament, s'invoca la legitimació passiva del pare Hermenegildo malgrat no tenir la guarda i custòdia del fill. En cap moment s'ha acreditat la data de la sentència de divorci i, per tant, no està clar si aquell dia la custòdia era ja solament de la mare. Cert que el fill va dir que no veia el pare feia cinc anys i la mare que tenia visites els caps de setmana cada quinze dies. Però el clar és queels dos tenien la potestat parental. 'Guarda' en el concepte de l' art. 1903 CC, després de la reforma de 1981 en que ja no es parla de 'vida en compañía', no significa solament guarda i custòdia. No és descartable sense més la responsabilitat. Cal analitzar els fets. La brutalitat de l'agressió per part del menor, aleshores de 17 anys, denota una responsabilitat no ja in vigilando(els fets passen a les 16:50 h. de la tarda) sinó in educando. Els dos progenitors són responsables de l'educació del fill de manera que pugui aquest viure en societat. Invoca jurisprudència al respecte ( sent. AP Ourense 28-2-2005, sent. AP Albacete 20-2-2016, sent. AP Huelva 16-5-2005) de responsabilitzar ambdós progenitors.

3er) Errònia valoració de la prova quant a l'absolució de la Sra. Estrella: no hi ha prova de que emprés tota la diligència possible; la sentència fins i tot conté una incongruència eterna doncs parteix al FJ Quart de la responsabilitat dels progenitors amb l'excepció d'acreditar diligència de bon pare de família, i a la part dispositiva se l'exculpa sense cap prova de dita diligència. La pròpia Sra. Estrella s'exculpava a la seva contestació apel·lant a que el seu fill era ja major d'edat, cosa incerta totalment. Reitera els arguments anteriors respecte del pare aplicables a la mare; com a titular de la potestat ha de respondre.

4rt) Subsidiàriament als motius anteriors, demana la no imposició de costes si preval la consideració de manca de responsabilitat dels progenitors. El FJ Sisè diu que respecte de les costes d' Geronimo, cada part pagui les seves i imposa a aquesta part les de Hermenegildo i no diu res respecte de les de Estrella. Però a la part dispositiva ens imposa les costes dels dos progenitors. Hi ha una estimació substancial de la demanda respecte d' Geronimo. I quant als progenitors el cas és, quant menys, dubtós. La pròpia sentència al FJ Tercer ens diu que calia demandar els progenitors en base a l' art. 1903 CC ja que d'entrada la seva legitimació passiva quant a la responsabilitat a més solidària, en els fets, apareixia com indiscutible.

Postula la revocació i que es mantingui la condemna a Geronimo però que es condemni també els dos progenitors, solidàriament i que es condemni els tres a pagar les costes de primera instància per estimació substancial. També en les costes de l'alçada.

Subsidiàriament, de mantenir-se l'absolució dels dos progenitors, que es condemni Geronimo al pagament de les costes per estimació substancial. I que els progenitors paguin les seves costes.

Apel·la la part demandada (Srs. Lucio i Estrella) la Sentència d'instància (EJCat) pels següents motius:

1er) Inexistència de nexe causalde l' art. 1902 CC: no nega aquesta part haver estat present a la baralla, però sí nega haver donat cap cop de puny al nas de l'actor; no hi ha cap prova al respecte. A l'acte de mediació, el Sr. Lucio reconegué haver agredit al Sr. Genaro, però no pas al nas. Hi havia tres persones més a la baralla i l'únic que va acudir i va reconèixer haver-hi participat fou aquesta part però en cap cas el cop de puny que se li atribueix. Recorda que la mediació en menors serveix per a evitar la pena si es reconeixen els fets. I això fou el que va moure aquesta part. Desconeixia aquesta part que se n'aprofitaria l'altra part per demanar-los una indemnització que els suposaria embargar-se per a tota la vida, tenint en compte la situació econòmica del Sr. Geronimo.

2on) Subsidiàriament, errònia valoració de la prova i pluspetició de l'adversa: per al cas que la Sala entengués que el Sr. Geronimo és qui va donar el cop de puny, la valoració és desmesurada, ja que hi hagué un error mèdic que va complicar la lesió, de manera que el nexe causal resta també perjudicat en part quant menys. Dels informes mèdics es desprèn que el 21-2-2017 l' HOSPITAL000 va fer una valoració errònia de les lesions, parlant de contusió per no haver fet cap Rx -o no haver-les tingut disponibles, ja que es diu que no les va poder mirar per no estar 'penjades' al sistema informàtic- i administrat solament Ibuprofeno i paracetamol. És a dir, fins 24-4-2017 no es porta al CAP per la mare de l'actor un informe on s'indica que presenta desviació de l'envà nasal amb oclusió de fossa i alteració de forma del dors pel tendrum d ela fractura. És a dir, fins quasi dos mesos després els metges del CAP no disposen de les radiografies i TAC, tot el que va produir un empitjorament del pacient que res a veure té amb aquesta part. La curació hauria estat molt més ràpida i sense complicacions de no haver errat el diagnòstic inicial. Per això aquesta part està conforme quant al període de sanitat que estableix la sentència, 1.806,47 €. Però no quant a les seqüeles físiques de 10 punts (10.332,42 €) i 9 punts de seqüela estètica (9.167,70 €) atès que de les primeres no hi ha cap prova; la sinusitis crònica podia existir d'abans de la baralla i no ser-ne conseqüència. La disnea nasal, er alteració, podria ser tributària només d'1 punt i no pas de 3 ja que es pot tornar a operar. Únicament cal apreciar, per tant, 3 punts. I no hi ha seqüela estètica; no n'hi ha prova. Estaríem, per tant, davant de la suma de 3.099,72 €. I el total a indemnitzar seria de 5.606,19 € inclosos els 700 e de perjudici personal.

Postula la revocació parcial i la rebaixa de la indemnització a 5.606,19 €.

S'oposa la part actora (EJCat) al recurs de la part demandada integrada per la Sra. Estrella i el Sr. Lucio pels següents motius:

1er) L'adversa apel·la qüestionant la relació de causalitat i subsidiàriament invocant pluspetició. La sentència està correctament dictada en aquests punts. Quant a la relació de causalitat i la quantia la valoració que fa la sentència d'instància no és irracional ni arbitrària i no és, per tant, revisable en apel·lació.

3er) Quant a la relació de causalitat, la sentència prova clarament que es va tractar d'una agressió grupal i per tant, el demandat Lucio n'és responsable solidari. Hagin o no participat altres individus aliens al procés. L'expedient de menors 151/2017 no deixa lloc a dubtar que la seva responsabilitat està acreditada de forma contundent i indiscutible. Aquesta part coneixia l'agressor i des del primer moment en facilità nom i cognoms als Mossos i a la primera assistència facultativa el 21-2-2017. La pròpia contrapart ens reconeix que Lucio va participar a la baralla però diu que ho va fer per evitar una pena més gran i sense estar assessorat. Clarament està negant a la jurisdicció civil allò que va admetre a la penal.

4rt) Quant a la pluspetició, entén que no s'ha proposat altra prova alternativa a la pericial presentada per aquesta part(doc. 2) ratificat al judici pel Dr. Juan Francisco. L'informe del Forense de Menors no ha estat proposat per cap part com a prova i si s'ha acabat introduint al procediment ha estat com document adjunt a l'informe requerit al Jutjat de Menors sobre l'expedient i el resultat del programa de mediació. No s'ha qüestionat la valoració que fa la sentència al FJ Quart. La controvèrsia es limita en la quantia establerta com a seqüeles físiques i estètica.El Jutjat acull la pericial, que descarta la preexistència de lesions prèvies, com la sinusitis crònica, descarta l'error de diagnòstic com a causa determinant de complicacions i remarca que hi ha a l'historial del pacient nombrosos TAC i RMN que descarten aquestes patologies prèvies. El perjudici estètic s'informa com moderat pel fet de ser facial, i s'apliquen 9 punts d'un marge legal de 7 a 13 punts, havent-hi cicatrius internes i una evident desviació.

Postula la confirmació amb costes.

S'oposa la part demandada integrada pel Sr. Hermenegildo (EJCat) al recurs de l'actora pels següents motius:

1er) S'oposa al recurs contra la desestimació de la demanda front d'aquesta part:no és cert, en primer lloc, que no s'hagi plantejat degudament per aquesta part la nostra manca de legitimació passiva; es va invocar a la contestació i a l'audiència prèvia. La sentència en cap cas s'ha extralimitat quant als fets fixats, obvia l'apel·lant els principisiura novit curiai da mihi factum, dabo tibi ius; el Sr. Hermenegildo està divorciat de la Sra. Estrella des de 2011. La sentència li atribuí en exclusiva la potestat a la mare. També la custòdia. Els fets que ens ocupen són de 2017 i succeeixen quan el seu fill Lucio estava sota la guarda i custòdia de la mare. A més, ala vista oral (desembre de 2020) a preguntes d'aquesta direcció lletrada, el Sr. Lucio va respondre que portava més de 5 anys sense tenir cap contacte amb el seu pare, el Sr. Hermenegildo. Per tant, en el moment dels fets ni en tenia aquest la guarda i custòdia del menor ni contacte de cap classe. Per tant ens manca legitimació passiva. Invoca a contrariol' art. 1903 CC que condiciona la responsabilitat del representant legal a que el menor estigui sota la seva guarda.

2on) Cal que la Sala ratifiqui l'excepció de manca de legitimació passiva estimada a instància. Invoca la sent. TS 11-3-2000

Postula la confirmació amb costes.

Segon.L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

a) A la seva demanda inicial (20-2-2019), el Sr. Genaro reclama 49.178'30 € per lesions i seqüeles causades per Geronimo que, en data 21-2-2017, li va donar un cop de puny al nas sobre les 16:50 h. davant de l'establiment DIRECCION001 situat a AVENIDA000 núm. NUM000 de DIRECCION002, així com diversos cops de peu donats per aquest i altres tres companys més seus. Demanda l'agressor i solidàriament els seus pares, Hermenegildo i Estrella com a representants legals d'aquell ja que en data dels fets era menor d'edat (17 anys).

Com a resultat de dita agressió va patir l'actor fractura nasal i, a conseqüència, insuficiència respiratòria nasal, FND amb congestió, episodis de sinusitis i otitis de l'oïda dreta. Entén que de la documentació mèdica s'acredita la relació de causalitat entre l'agressió i la producció de tot aquest quadre.

Acompanya de document 2 (EJCat) informe pericial del Dr. Juan Francisco (que entén que hi ha 94 dies impeditius moderats x 52'13 € = 4.900,22 €, 585 dies de curació d'impediment bàsic x 30'075 = 17.593,88 €, total 22.494,20 €; més seqüeles d'estrès posttraumàtic (1-3), que puntua en 1 punt, de disnea nasal per alteració unilateral (1-3), que puntua en 3 punts, més sinusitis crònica posttraumàtica (5-12) que puntua en 5 punts, més dolor articulació temporo-maxil·lar dreta, 2 punts; total 11 punts, tenint en compte que el lesionat té 17 anys, 11.764,07 €; perjudici estètic (7-13) que fixa en 9 punts, tenint en compte els 17 anys del lesionat, 9.167,70 €, total per seqüeles 9.167,70 €; més per tractament mèdic quirúrgic grup II en grau mig/alt (400-1600 €) 700 €, més perjudici moral per pèrdua lleu (1500-15.000 e) 5.000 €; total a indemnitzar, 49.178,30 €. Acompanya com a doc. 3 còpia denúncia (f. 19 i ss.) que conté informe mèdic d'urgències (f. 23 i ss.) i posterior assistències (f. 31 i ss.). Demana que s'oficiï al Jutjat de Menors núm. 4 de Barcelona per a aportació de l'expedient 151/2017 seguit contra l'agressor (on se'l va absoldre per prescripció del delicte, tot deixant oberta la via civil rescabaladora, doc. 5, f. 33 i ss. -vide íd. f. 66 i ss.-).

b) En contestar la demanda, la Sra. Estrella i el Sr. Geronimo (f. 126 i ss.) neguen els fets però reconeixen que el dia 21-2-2019 Geronimo i altres tres nois van tenir un altercat amb l'actor, però en cap moment Geronimo fou considerat responsable de l'agressió quines conseqüències motiven la demanda;hi havia altres tres nois més que el van colpejar per tot el cossegons el propi dNBCHJS0001enunciant i poden haver estat els altres. No hi ha sentència que culpabilitzi Geronimo, ja que el procediment penal fou arxivat per prescripció. Va invocar així mateix manca de legitimació passiva de la Sra. Estrella en ser el seu fill major d'edat (es deu referir al temps de la demanda). Oposen també valoració excessivaja que l'informe primer, de Bellvitge, de 21-2-2017 parla de contusió a manca de Rx i atès que només se li va administrar al lesionat ibuprofè i paracetamol, de manera que no és fins 24-4-2017 que la mare del lesionat aporta al CAP un informe on es parla de desviació de l'envà nasal amb oclusió de fossa i alteració de forma del dors per tendrum de fractura, és a dir, quasi dos mesos després. De manera queconsidera que l'agreujament del quadre fou per error inicial de diagnòstic.

c) Contesta separadament Lucio (f. 143 i ss.) i excepciona manca de legitimació passiva en no ser responsable dels fets. Nega el relat de fets que fa l'actor. No s'ha pogut provar que hagi estat ell qui va donar el cop de puny a l'ara actor. No hi ha condemna penal. Nega el nexe causal.Tampoc té, per tant, legitimació passiva el seu pare, el Sr. Hermenegildo. Invoca pluspetició. Amb caràcter general diu que els efectes reclamats superen els propis de l'agressió descrita i que ja s'aclarirà en període probatori. Anuncia però no aporta cap pericial alternativa.

d) Contesta el Sr. Hermenegildo (EJCat), pare d' Geronimo, negant els fets i invocant manca de legitimació passiva d' Geronimo en no ser autor dels fets. De cap document obrant a les actuacions resulta, entén, que fora Geronimo qui causés les lesions que patí l'ara actor.Nega tota relació de causalitat entre la conducta d' Geronimo i les lesions reclamades. Subsidiàriament, oposa pluspeticiódient que les sumes reclamades no tenen cap justificació, per damunt de qualsevol xifra racional per una lesió com la reclamada.

e) La diligència d'ordenació de 28-5-2020 cita les parts a audiència prèvia per al 14-7-2020 (f. 154). Es va celebrar a la data fixada (f. 157 i DVD itinerat). Cada part va mantenir la seva tesi.

Com a prova, l'actor va demanar l'interrogatori del demandat Sr. Geronimo, la documental per reproduïda, més documental per tal que s'oficiés al Jutjat 4 de Menors per a aportació de l'expedient 151/2017 (consta aportat al f. 201 i ss.), l'atestat policial (consta aportat al f. 180 i ss.) i l'informe de valoració del programa de reparació i mediació(consta al f. 218 girat i ss.) on consta reconeguda l'agressió per part d' Geronimo -'le di un puñetazo y opino que està mal y me arrepiento porque no le quería hacer daño' '(me) siento mal porque he hecho daño físico a una persona y lo he hecho pasar mal a él, a su família y ala mía' 'sí (he) perjudicado a Genaro y a su família'-, f. 221; -inclou l'informe forense al f. 231 i ss., que recull les lesions de contusió i fractura desplaçada vers dreta d'ossos propis del nas, el seguiment fet i recull una valoració d'un total de 21 dies de sanitat, discreta desviació nasal, estètica, episodis repetitius de sinusitis, congestió i obstrucció nasal per la desviació del septe nasal, amb molta probabilitat de ser intervingut en el futur de rinoseptoplàstia -8 mesos d'observació abans de cirurgia-), pericial del Dr. Juan Francisco i testifical dels Srs. Calixto, de la Sra. María Cristina, mare de l'actor, i de la Sra. Ángela.

El codemandat Sr. Hermenegildo va demanar interrogatori dels codemandats Sra. Estrella i Geronimo,

Els codemandats Geronimo i Estrella van demanar la documental per reproduïda.

e) El judici es va celebrar l'1-12-2020 (f. 243 i DVD itinerat)

Declaren en interrogatori:

1er) El Sr. Geronimo (min. 1:17 i ss. DVD) manifesta que va donar un cop de puny al Sr. Genaro, creu que al cos. Va participar en un programa de mediació. En dit programa recorda haver reconegut haver-li donat un cop de puny a la cara, però diu que mai fou així, que ho va declarar així per no anar a la presó. Li van dir que havia de fer-ho així els del programa de mediació.

Els pares estan separats des de 2011 o 2012. Viu amb la mare. No veu el pare des de fa cinc anys.

Genaro feia kingboxing, creu.

2on) La Sra. Estrella (min. 4:08 i ss. DVD) diu que amb Hermenegildo estan divorciats des d efa vuit anys. Li donà la guarda exclusiva a ella encara que el pare pot endur-se'l de visita cada 15 dies. Estava aquell dia sota la guarda d'ella.

Els dos ostentaven la potestat, cap d'ells n'estava privat.

Declaren com a testimonis:

1) el Sr. Calixto (min. 8:04 i ss. DVD), coneix de vista els presents, no té cap interès, és agent de policia; el dia dels fets encara no ho era; anava a la feina, a agafar el cotxe aparcat al carrer. Es va trobar tres joves ventant-se del que havien fet, 'mira qué fuerte le has dado' li deia un al un altre i, en passar pel DIRECCION001 es troba el jove agredit amb sang a la cara i es queda amb ell. Amb mascareta no reconeix el demandat. Recorda i dona la descripció del que va veure. Genaro sagnava pel nas, a terra.

No recorda si li va dir que l'havien pegat un o tres.

2) La Sra. María Cristina (min. 12:06 i ss. DVD) va participar amb el seu fill en un programa de mediació de menors i reparació; la va trucar la mediadora i li va dir que un d'ells havia reconegut els fets i la mare d'ell s'oferia a indemnitzar.

3) La Sra. Ángela (min. 14:33 i ss. DVD), va ser testimoni de l'agressió, no coneixia ningú; va veure uns xavals que estaven front d'ella, va escoltar un cop, es va girar i va veure que li havien donat a la cara, no sap exactament on. El noi que hi ha aquí no pot assegurar que sigui ell, però per l' estatura, cabell i així sí és ell.

Va escoltar el cop i es va girar. Aquest estava amb els altres. Quan es va girar va veure que havien pegat al que estava traient sang, però no va veure qui el pegava; deduí que havien estat els altres. Només ell sagnava.

Declaren com a perits:

1)El Dr. Juan Francisco (min. 19:51 i ss. DVD) es ratifica quant a seqüeles, únic punt discutit, en el seu informe; es va diagnosticar fractura d'ossos nasals; les radiografies i TACS van posar de manifest quadres lesius de la zona orbital, sinusitis i mandíbula; les seqüeles finals són les de la pàg. 6 de l'informe: disnea nasal que no ha pogut estar pal·liada per cirurgia, a més hi ha cicatrius condicionants; hi ha dues dades objectives de la seva persistència en el envà nasal, la sinusitis crònica és per engruiximent de la zona, confirmada per TACX, sinusitis de repetició, dolor a l'articulació mandibular-temporal, s'objectiva per RMN a DIRECCION003 l'abril de 2018, luxació recidivant que s'ha pal·liat quedant com a residual; el perjudici estètic és moderat perquè el defecte està a cara i es veu. Entre 7-13 punts; no són visibles les cicatrius, però sí la deformitat nasal; ho valora en 9 punts. Són compatibles amb un cop de puny. Són les normals i habituals, per bé que n'hi ha de majors i menors. N'ha vist fins i tot que han requerit set o vuit intervencions. No hi havia lesions preexistents. S'han fet múltiples TACs i RMNs No hi ha hagut retard en el tractament que hagi pogut agreujar el quadre. El nexe causal per ell és clar. No és un expedient de Trànsit amb tantes visites. No és obligatori fer un informe cada 15 dies. Però n'hi ha més de 20.

Quant als dies d'incapacitat els computa en base a que el tractament ha durat fins un moment determinat, continuadament, farmacològic i quirúrgic, fins que es corregeix la luxació mandibular. Repercutint en la funció nasal. Des del sinistre fins 21-1-2019, fins després dels darrers tractaments d'otorrino. La correcció de l'ATM podria ser a partir de dos mesos abans. Però la seva evolució ha requerit més visites. Els tres mesos inicials s'han contemplat com de caràcter moderat perquè a més del quadre reflectit, tot era més intens; en aquest període s'ha generat la sinusitis.

Els tres primers mesos, a urgències no només es detecta contusió. També es detecta la fractura. A la segona visita l'endemà de la primera, ho valoren com contusió en no poder veure la radiografia. Abans els pacients sortien amb la radiografia. Ara es queden arxivades. I no estaria disponible. És raonable no posar fractura sense comprovar la RX. Però ha estat diagnosticada la fractura abans i després. Intervencions n'ha tingut una, una rinoseptoplàstia.

Els 94 dies moderats són independents de si estava a casa seva convalescent. No podia respirar ni mastegar amb normalitat. Podia caminar. Vida normal, però, no en feia. No recorda si va anar a escola o no. Però és complicat amb aquesta lesió. Les lesions són dificultants per a respirar. Activitats bàsiques compromeses, per tant.

Va visitar el pacient abans i després de l'informe. L'alta la considera en base a la darrera consulta i interconsulta amb otorrino. I tenint en compte dues visites anteriors del gener de 2019. Se li va fer una 'segona' operació entre cometes, una cura semi-quirúrgica un mes abans i, per tant, el quadre no estava resolt, però sí estabilitzat.

La lisis de la sinèquia és el que va motivar aquesta segona cirurgia el 17-8-2018. I explica en què va consistir.

Tercer.La Sentència d'instància, de data 9 de febrer de 2021 (f. 244 i ss.) estima en part la demanda.

Entén que en aquest tipus de fets regeix la solidaritat, igual que la inviabilitat de l'excepció de litisconsorci passiu necessari(que de fet ningú invoca). Amb cita de jurisprudència aplicable.

Entén, així mateix, que queda acreditada la responsabilitat d' Lucio en base al testimoniatge de l'expedient de menors; allí el denunciant l'identifica com qui li va donar el cop de puny al nas; fets que van ser reconeguts després en el programa de mediació per part del propi Lucio ('le di un puñetazo y opino que està mal y me arrepiento porque no le quería hacer daño' '(me) siento mal porque he hecho daño físico a una persona y lo he hecho pasar mal a él, a su família y ala mía' 'sí (he) perjudicado a Genaro y a su família') de forma evident.

Entén que essent menor d'edat en principi l' art. 1903 CC responsabilitza també els pares, també solidàriament; encara que quan es demanda ja sigui major d'edat; responsabilitatin vigilando, in educandoi in custodiando.

Però, en considerar que era la Sra. Estrella qui ostentava la guarda i custòdia en estar divorciats -extrem que s'escolta per primera vegada a conclusions, no abans- n'exculpa el pare.

Més avall entén que la mare ha fet en aquest cas tot el que ha pogut, tractant-se d'un menor a escassos deu mesos d'assolir la majoritat, atès també que la baralla va sorgir en un espai totalment imprevist i fora de l'espai de control de la guardadora, en un horari gens inhabitual, de manera que un esdeveniment com aquest resultà, entén, absolutament imprevisible. I per això l'exculpa també.

Entén que hi ha un evident nexe causal entre l'agressió i les lesions i seqüeles(amb gran esforç argumentatiu i comentaris jurisprudencials sobre els requisits de l'acció aquil·liana), valora la pericial acompanyada per la part actora i considera que el període de sanitat és massa elevat ja que no hi ha justificació de tractament seguit des de 30-6-2017, valorant que aquesta és la orientació de l'informe forense de 12-7-2017 (pàg. 16 de les actuacions del procediment de Menors); també fa seves les valoracions quant a seqüeles. Finalment acull un dia d'hospitalització, 9 dies impeditius i 11 no impeditius, la septoplàstia feta el 21-12-2018, que valora en 31 dies de perjudici personal bàsic; i dona per aquest concepte 1.806,47 €; quant a seqüeles, no considera acreditada la d'estrès posttraumàtic, però sí totes les demés de l'informe pericial actor. En total, concedeix 22.006,59 €. Amb interessos legals des de la demanda.

No li reconeix a l'actor pèrdua de qualitat de vida per manca de prova.

Conseqüentment, estima en part la demanda i condemna Lucio i absol els dos progenitors.

Imposa a l'actor les costes del codemandat Sr. Hermenegildo. I que cada part suporti les seves costes i les comunes per meitat en els demés casos per haver estat en part estimada la demanda contra Lucio.

Per raons de sistemàtica examinarem en primer lloc el recurs de la codemandada Sra. Estrella i del codemandat Sr. Lucio, relatiu als fets causals del dany. I, seguidament, el recurs de la part actora que simplement demana l'extensió dels efectes de la sentència als codemandats absolts.

Quart.El primer motiu del recurs entén que no hi ha nexe causal, atès que en la versió dels recurrents no estaria acreditat que el Sr. Lucio hagués infligit cap cop de puny a l'actor.

No es pot acollir.

L'examen de la prova no permet albirar cap dubte al respecte. És el propi demandat Sr. Lucio qui reconegués en seu policial i judicial de menors la seva participació junt amb altres dos nois més, en l'agressió. Ara ens diu que en el procés de mediació va autoinculpar-se per tal d'evitar la pena, una versió que en principi és del tot irrellevant, atesa la doctrina dels actes propis (111-8 CCC) i el principiubi commodum ibi incommodum. No es pot aprofitar dels avantatges del declarat en seu penal per desdir-se'n sense més en via civil amb igual profit; ahir evitar la pena, avui evitar la responsabilitat civil. Altrament, l'hem sentit declarar en el judici que el va colpejar quant menys, segons creia recordar, al cos.

En qualsevol cas es tracta d'una declaració unilateral, òrfena de prova objectiva, i que contrasta amb la parcialment derivada de les testificals, que apunten a que eren tres els nois que agredien a la cara o al cap, quant menys, de l'ara actor ( art. 217 LEC), preferint aquest Tribunal, com el d'instància, la conclusió més lògica que ens arriba de l'examen d'aquesta darrera prova.

Finalment, cal recordar que el propi TS en sentència d'11-4-2000 va deixar clar que la norma de l' art. 1903 CC proporciona base per a una reclamació de rescabalament contra els pares dels menors autors dels fets danyosos fonamentant-se en la declaració de fets provats establerta pel Tribunal de Menors.

Cinquè.El segon motiu, subsidiari del primer, invoca pluspetició argumentant que l'abast de les lesions i seqüeles es degué a una errada del diagnòstic inicial que agreujà la situació del lesionat.

No es pot acollir.

Al marge de la prova documental existent a les actuacions, que mostra clarament que des del primer moment es va saber que es tractava d'una fractura de l'envà nasal, tot i no tenir disponibles les radiografies fetes a urgències, la declaració en seu judicial del perit de l'actora, única pericial com a tal considerable, és contundent quant a ratificar l'abast de les lesions i la gravetat de les seqüeles apreciades a instància finalment. En realitat, l'únic punt discutit realment del seu informe fou el relatiu a seqüeles. I explica fil per randa -i ens remetem al contingut del FJ Segon a l'efecte- per què ha valorat aquestes en la forquilla corresponent de les seqüeles estètiques moderades (9 punts) i quant a les físiques (10 punts). La sala comparteix plenament el seu criteri i l'adoptat a sentència. No es discuteix el nombre de dies de curació.

Tot el que ens ha de dur a desestimar íntegrament el recurs dels codemandats Srs. Lucio i Estrella.

Sisè.El primer motiu de recurs de l'actor sosté que no s'havia d'haver considerat mancat de legitimació passiva el progenitor del demandat Sr. Geronimo, Sr. Hermenegildo perquè dita excepció es va introduir extemporàniament, en tràmit de conclusions.

No es pot acollir.

La legitimació passiva correspon apreciar-la al Tribunal d'ofici (iura novit curia) i pot fer-ho amb independència de que l'actora o fins i tot les dues parts l'hagin sostingut, ja que és una qüestió que ateny al dret i l'acció, de manera que tot i afirmada per l'actora pot apreciar-se'n la seva manca pel Tribunal, ja perquè no es donin els fets constitutius de l'acció que determinarien de natural la responsabilitat del demandat o bé perquè manquin les condicions de procedibilitat contra ell o no concorrin les condicions de l'acció com a tal.

Una altra qüestió és que no es pugui qüestionar si la seva concurrència o mancança hagi estat apreciada erròniament pel Tribunal d'instància, en via d'apel·lació.

Setè.Es basa el segon motiu del recurs de l'actor, subsidiari de l'anterior, en considerar que l' art. 1903 CC responsabilitza tot progenitor del fet lesiu causat pel seu fill quan aquest està sota la seva potestat. De forma quasi objectiva o objectiva. I, per tant, entén que s'ha de considerar legitimat passiu el pare.

S'ha d'acollir.

La responsabilitat de l' art. 1903 CC és clarament objectivada i patrimonialment garantista de la insolvència que es presumeix en el menor -no oblidem que la Lex Aquíliaprecisament neix per lluitar contra els danys ocasionats pels esclaus a tercers i també per al cas de danys causats pels fills sota potestat (en aquell moment considerats, uns i altres, tot sigui dit, meres 'coses', talment com els animals domèstics, meres propietats delpaterfamilias)-. Neix amb vocació d'implementar una responsabilitat objectiva al 100% i aquesta essència es pot afirmar que perdura als nostres dies (de manera que l'aplicaríem també a un accident causat pel fill per ús indegut i maldestre de la moto, el cotxe - sent. TS 23-9-1988 on, amés, el pare autoritzava aquest ús indegut-, o l'escopeta de caça del pare -i l'accident o l'agressió, d'haver estat produïda en un centre escolar, tot i la delegació de facultats de guarda que l'escolarització implica, fins i tot podria concórrer amb la responsabilitat dels educadors, però no exclouria completament ni en tot cas la dels pares si d'alguna manera (com sol succeir en aquests casos) l'activitat lesiva derivés en origen de la seva manca de control oculpain vigilandodels progenitors (pensem en lesions causades per una arma de foc sostreta pel fill al pare i introduïda a l'escola, encara que es dispari no del tot accidentalment, sinó per imperícia, o en els casos de les sents. TS de 22-9-1984 -incendi a casa d'un veí provocat per un menor del que es responsabilitzà al pare- o de 22-9-1992 en que l'ús indegut del cotxe causant de les lesions fou propiciat per no haver posat les mesures adequades per evitar-ho el pare-) o la sentència del TS de 30-6-1995 en un cas en que l'ús d'una pistola d'aire comprimit pel menor acabà en lesions de pèrdua d'un ull d'un altre menor o en el cas de la mort de tres persones a mans d'un menor amb la pistola del seu pare -sent. TS 24-5-1996-).

Així la sent. AP A Coruña -5a- de 12-5-2011 (EDJ 2011/103384) (Ponent Il·lm. Sr. Tasende i Calvo) responsabilitza la mare del noi que agafa la bicicleta d'aquella i amb la seva autorització, tot circulant, atropella i lesiona un vianant. En un cas d'agressió simple com aquest que ens ocupa, però, la sent. AP Barcelona -1a- de 25-4-2016 (EDJ 2016/123981) (Ponent Il·lma. Sra. Portella i Lluch) va condemnar un centre escolar i a la seva asseguradora de RC per haver-se produït l'agressió al pati, tot considerant la responsabilitat dels pares partint de la concepció actual objectiva i que abandona la tesi d'exigir laculpa in vigilando, per bé que els acaba absolent en tant que entén que en aquests casos hi ha una completa delegació de la guarda legal, en base a la doctrina assentada per la sent. TS de 3-12-1991.

I aquesta responsabilitat, tant a les fonts històriques com a l'actual art. 1903 CC (que data de la primera edició del CC, de 1889), ve derivada de la relació legal d'especial subjecció que constitueix la potestat parental, més encara que de la guarda efectiva o concreta. I els seus efectes es despleguen a través de la solidaritat, legal, talment com si els pares foren una asseguradora del seu fill front del perjudicat.

El recurrent invoca a favor d'aquesta tesi alguna sentència de la jurisprudència menor, en concret les sentències de l'AP d'Ourense de 28-2-2005, la de l'AP d'Albacete de 20-2-2016 i la de l'AP de Huelva de 16-5-2005.

La primera (EDJ 2005/32168) ens diu que en cas de cònjuges separats i amb atribució a un sol d'ells de la guarda i custòdia cal interpretar l'expressió legal 'que habitan en su compañía' de l' art. 1903 CC en sentit ampli i equitatiu per tal d'evitar que el progenitor que té atribuïda la guarda en exclusiva i, per tant, qui assumeix més sacrificis, sigui el més perjudicat per l'atribució a ell sol de la responsabilitat per actes del menor sota guarda, sinó que cal entendre que la Llei responsabilitza els dos progenitors per igual, tant el present com l'absent, malgrat que per la seva edat (en aquell cas 16 anys) el menor gaudeixi d'una àmplia autonomia i llibertat en si difícilment controlables sota estrictes criteris d'obediència, de manera que no cap enquadrar ja la responsabilitat dels pares en una presumpció deculpa in vigilandoo in aeducando, sinó en els especials poders i deures inherents a la seva potestat a la qual ve lligada la garantia de rescabalament de tercers perjudicats, que és el que cerca la norma.

La segona (EDJ 2016/20859), en un cas d'agressió com el que ens ocupa, remarca que es tracta d'una responsabilitat directa, no subsidiària, entén que dita responsabilitat no es pot individualitzar en cas de separació o divorci cap al progenitor custodi ja que es tracta d'una responsabilitat solidària d'ambdós progenitors.

La tercera (EDJ 2005/128384) senyala que en un cas també d'agressió i de pares separats com el que ens ocupa, ens hem de remetre a la sent. TS d'11-10-1990 que ja va establir que el concepte emprat per l' art. 1903 CC de 'bajo su guarda' admet situacions transitòries derivades del dret de visita o del propi conveni, que s'ha de tenir en compte que el menor tenia 17 anys i que, davant d'això, el control per part del progenitor que ostenta la guarda és quant menys molt relatiu devent- se d'exigir la imputació a que es refereix l' art. 1903 CC a ambdós progenitors.

Compartim aquesta línia doctrinal. D'entendre's que només ha de respondre el titular efectiu de la guarda, encara que amb una presumpció de desatenció o manca de supervisió en tot cas de dany, a no constar una diligència deguda, la seva responsabilitat acabaria molt diluïda en base a les consideracions fetes per aquestes sentències en casos -no pas infreqüents- de menors molt propers a la majoritat, com aquí ha passat, i això redundaria en desprotecció del perjudicat, doncs pràcticament ningú es veu emparat per l'existència d'una assegurança de responsabilitat civil voluntària que cobreixi aquests supòsits (una mesura que tard o d'hora haurà d'implementar el Legislador amb caire obligatori, com ha hagut de succeir per cobrir danys causats per determinades mascotes potencialment perilloses).

Al respecte, cal dir que aquesta Audiència segueix, en línies generals, aquesta direcció que entén com quasi objectiva la responsabilitat del progenitor que té la potestat del fill, basat més aviat, això sí, en presumir un dèficit de la necessària supervisió que és inherent al deure dels progenitors.

Efectivament, cal preguntar-se si això varia en situacions de progenitors separats. En el cas dels no separats s'ha vingut establint que la responsabilitat de l' art. 1903 CC només admet en contra la prova de l'ús d'una diligència adequada al concepte de bon pare de família, nogensmenys la qual, el fet s'acaba produint (sent. TS 12-5-1999). I afecta els dos titulars.

Com a exemple d'exoneració per considerar haver-se emprat tota la diligència deguda, està el cas de la sentència de la secció 1a d'aquesta Audiència, de 15-11-2021 (Ponent Il·lma. Sra. Portella i Lluch) (ROJ: SAP B 13315/2021), que va considerar que de la caiguda i lesions derivades d'aquesta patides per un motorista quina trajectòria fou interceptada per una pilota que va sortir d'un pati, on pare i fill jugaven a pilota, no n'havia de respondre el pare ja que s'havien adoptat totes les precaucions i tot i això la pilota sortí al carrer i no van poder agafar-la, tot i córrer-hi al darrere; qualificant el fet com 'risc propi de la vida' i considerant que no hi havia infracció de cap deure de vigilància per part del demandat. Aquesta sentència es va basar en els Principis de Dret Europeu de la Responsabilitat Civil, art. 6:101, que exigeixen que hi hagi una deficient supervisió en tot cas i que l'acte en sí sigui negligent. Així com en la sentència del TS de 31-1-2009, en que va passar més o menys el mateix, per bé que aleshores s'estava jugant en un parc públic. I es basa també en un precedent anterior de la pròpia secció primera d'aquesta Audiència de 30-6-2015 (recurs 680/2013) en un cas en que un menor anava en bicicleta i va atropellar-ne un altre que anava en patinet, circulant per zona habilitada a l'efecte, i on també es va considerar que els progenitors no havien infringit el deure de vigilància.

Val a dir també que entre aquests casos i el que ens ocupa hi ha la distància inevitable entre l'acció culposa, l'accident, i la dolosa, l'agressió; el que impedeix establir entre ells la necessària identitat de raó.

Per contra, la sentència de la secció 17a de 21-11-2018 (Ponent Il·lma. Sra. Sanahuja) (ROJ: SAP B 11727/2018), que sí contempla un cas d'agressió d'un menor cap a un altre (després d'una discussió al pati de l'escola el matí, per la tarda se li acosta i des d'un mur d'una alçada de mig metre se li llança al damunt i de resultes li fractura una tíbia), deixa clara la responsabilitat dels progenitors basant-se en la sentència del TS de 10-3-1983 que va establir la responsabilitat parental en aquests casos fins i tot tractant-se d'un menor inimputable (sent. TS 16-5-2000) -la inimputabilitat fou en aquest cas també plantejada per la demandada, en tenir només 13 anys- perquè afers com aquest només s'ha d'entendre que poden respondre a un dèficit evident de vigilància (s'exclouen, però els casos més clars de manca de capacitat equivalent a inimputabilitat criminal, com va establir la sent. TS de 5-3-1997).

És a dir, remarcant la presumpció de manca de supervisió suficient (sents. TS 1-6-1980, 10-3-1983, 28-7-1997).

També es basa en la sentència de la secció 16a de l'AP Barcelona de 31-5-2018, que, a l'ensems, es va basar per aplicar la responsabilitat de l' art. 1903 CC, en la sent. TS de 8-3-2006 i en la de 10-11-2006 que van assenyalar que dita responsabilitat és quasi-objectiva i que es genera pel fet de transgredir el deure de vigilància. Dita sentència citava a l'ensems les de 14-3-1978, 4-3-1979, 17-6-1980, 10-3-1983, 22-1-1991 i 7-1-1992, 30-6-1995 i 16-5-2000. Recordant que s'ha de provar, segons el propi 1903 CC, haver emprat la diligència deguda a un bon pare de família per eximir-se de dita responsabilitat, és a dir, remarcant la presumpció de mancança de dita diligència en tot cas de dany.

Per bé que pel TS també s'exigeix previsibilitat del fet lesiu (sents. TS 29-10-1999, 8-3-2002 -on es diu que el xoc amb un patinet en línia en una zona de vianants per part d'una nena que hi circula amb 11 anys és del tot previsible-, havent exclòs la responsabilitat per dany derivat del simple joc infantil en el decurs del qual un menor resulta lesionat greument, com és el cas de la sent. TS 28-12-2001 -EDJ 2001/53944- o 8-3-2002 -EDJ 2002/3552- on una menor va perdre un ull d'un cop amb l'extrem d'una corda de saltar en el primer cas i amb un cop de pilota en el segon), la necessària per poder exercir correctament la supervisió parental, s'ha d'entendre, en cada cas (i així responsabilitza el pare pel fet que el fill de 13 anys hagi llançat un petard i fet perdre un ull a una nena, sent. TS 4-5-1984, o pels danys causats per uns menors amb un producte químic corrosiu adquirit en un establiment, sent. 8-3-2006 -EDJ 2006/21316-o als pares d'un menor que comet abusos sexuals contra una menor, perquè coneixent els trastorns de conducta d'aquest, no van adoptar les mesures adients al respecte, sent. TS 10-11-2006).

Tampoc és anàloga al nostre cas la sent. AP Barcelona -1a- (EDJ 2016/189067) de 23-9-2016 (ponent Il·lma. Sra. Portella), en un cas de trànsit (atropellament de vianant avançat per bicicleta conduïda per menor), però en ella el Tribunal es limita a aplicar la responsabilitat dels pares sense més argumentació que el contingut de l' art. 1903 CC.

Si examinem l'evolució jurisprudencial del TS, tot i recalcar que la responsabilitat es basa en una presumpció de culpa, tampoc s'està de dir en moltes ocasions que en cap cas es reitera la necessitat d'acreditar aquesta culpa, sinó que es presumeix i esdevé així una responsabilitat quasi-objectiva (això es ve reiterant en les sents. del TS de 14-3-1978, 24-3-1979, 17-6-1980, 22-1-1991, 7-1-1992, 30-6-1995 i 16-5-2000). Però ja a la sent. d'11-3-2000 es deia que estem davant d'una responsabilitat per semi-risc amb projecció quasi-objectiva que procedeix encara que els pares no estiguin presents en el moment de cometre's el fet. I que, per tant, afecta per igual els dos.

Per tant (i compartim la premissa major de la pròpia sentència recorreguda) la responsabilitat ve determinada pel fet de ser els progenitors titulars de la potestat i no exclusivament de ser guardadors del menor. La responsabilitat neix, per tant, de l'exercici de la potestat (sens perjudici de que en casos de delegació d ela guarda, puguin ser responsabilitzat els avis, sent. AP Guadalajara 13-5-2004 -EDJ 2004/47357-).

Això quant als no separats. Quant als separats cal preguntar-se si aquesta càrrega de vigilància l'ha d'assumir solament el titular de la guarda i custòdia.

I, en termes generals, si bé cabria entendre que sí, quan les funcions d'aquesta no estan compartides, les sentències examinades ja hem vist que es decanten cap a una equitativa o igualitària distribució de la potestat que dimana de la potestat.

En el cas que ens ocupa tot indica que la potestat era dels dos, la guarda de la mare demandada i el pare gaudia de les aleshores anomenades visites, però tenia guarda efectiva en el precís moment dels fets.

No ha quedat acreditada la manca de relació amb el fill de més de cinc anys enrere, ja que es basa només en el declarat per aquest i no en una decisió judicial modificativa del règim establert en sentència de divorci.

Per tant, hem d'acollir la tesi del recurrent sobre la legitimació passiva del pare del menor, Sr. Hermenegildo, encara que el dia dels fets aquests no exercís la guarda directa via règim de visites o períodes vocacionals.

Vuitè. El tercer motiu de recurs planteja que tampoc la mare ha de ser exonerada de responsabilitat ja que no consta que hagi servat la deguda diligència adequada per evitar el succeït.

S'ha d'acollir.

Exactament pels mateixos raonaments en que hem basat la legitimació passiva i la responsabilitat del progenitor no guardador, que donem per reproduïts, també ha de respondre el que, a més, és guardador.

Encara que no pas amb major intensitat, ja que la presumpció de manca de contenció o de tasca educativa adient és predicable d'ambdós progenitors en casos extrems com el que ens ocupa (una manifestació, en suma, delbulliyingescolar); tasca de supervisió i contenció que entenem ha de ser compartida i no solament atribuïda al progenitor custodi: cal recordar que la separació o el divorci no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills ( art. 233-8 CCC) que, consisteixen (art. 236-17) en educar-los, proporcionar-los una formació integral, el que significa inculcar-los des de ben menuts els valors fonamentals de la tolerància, el diàleg com a mitjà de solucionar els conflictes i la renúncia a la violència, encara que a voltes hagin d'exigir-los l'obediència deguda i els hagin de corregir de forma proporcionada, raonable i moderada, fins i tot sol·licitant excepcionalment l'ajuda i la intervenció dels poders públics (que no solament hem d'entendre com els agents de l'autoritat governativa, sinó també els professionals dependents de les estructures públiques assistencials psicosocials).

Cal, per tant, estimar íntegrament el recurs de la part actora, el que determina que no hàgim d'entrar en el quart motiu, subsidiari.

Novè.L'estimació íntegra del recurs de l'actor determina la no imposició de costes d'aquesta alçada derivades de dit recurs (art. 398) alhora que la desestimació del recurs dels codemandats Srs. Lucio i Estrella determina que els hagin de ser imposades les costes d'aquesta alçada derivades del seu recurs ( art. 398 LEC).

Desè.La prosperitat del recurs de l'actor determina la revocació parcial de la sentència i l'estimació íntegra de la demanda, el que comporta la imposició de les costes de la primera instància als tres demandats, Geronimo, Hermenegildo i Estrella ( art. 394 LEC) sense que aquest Tribunal trobi mèrits per a no imposar-les en base a seriosos dubtes de fet o de Dret que en cap cas concorren en aquest litigi.

Onzè.Atès allò que disposa l' art. 208.4 LEC s'informa a les parts litigants que aquesta sentència no és ferma. I que contra la mateixa cabrà interposar recurs extraordinari per infracció processal i/o de cassació sempre que la quantia ultrapassi els 600.0000 €. Cas de que la quantia sigui inferior a 600.000 € només podrà interposar-se recurs de cassació per interès cassacional, conjuntament amb el recurs extraordinari per infracció processal, ja sigui davant el TSJCat. (si la cassació es fonamenta en infracció del Dret Civil català o la jurisprudència del TSJCat.) o bé davant del TS (si la cassació es basa en infracció de normativa civil estatal o jurisprudència del TS) atenent allò que disposen els arts. 477.2.3er i 3, 478.1 i D. Final 16a LEC i els arts. 2 i 3 de la Llei 4/2012 de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de Dret Civil Català.

Fallo

Estimem íntegramentel recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part actora alhora que desestimem íntegrament el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la part demandada integrada pels Srs. Estrella i Geronimo, tots ells contra tot o part de la sentència dictada el 9 de febrer de 2021 pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 8 de DIRECCION000, a les actuacions de procediment ordinari núm. 128/2019 (Rotlle núm. 472/2021) que revoquem en part.

En conseqüència, estimem íntegrament la demanda i condemnem els demandats a abonar a l'actor la suma de 22.006,59 € més els interessos legals des de la demanda, amb imposició de costes de la primera instància als demandats i sense imposició de les costes de l'alçada derivades del recurs de l'actor i amb imposició als demandats de les costes de l'alçada derivades del seu recurs.

L'estimació total del recurs de l'actor determina per a dit recurrent el retorn del dipòsit constituït per recórrer.

La desestimació del recurs dels codemandats determina la pèrdua del dipòsit constituït per aquests per recórrer.

Així, per aquesta Sentència, ho pronuncia, mana i signa aquest Tribunal.