Sentencia Civil Nº 477/2011, Audiencia Provincial de Tarragona, Sección 3, Rec 215/2011 de 29 de Noviembre de 2011

Encabezamiento

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA

SECCIÓ TERCERA

APEL·LACIÓ 215/2011

PROCEDIMENT ORDINARI 1749/09

JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 2 DE REUS

SENTÈNCIA

PRESIDENT:

GUILLERMO ARIAS BOO

MAGISTRATS

JOAN PERARNAU MOYA

MANUEL GALÁN SÁNCHEZ

Tarragona, vint-i-nou de novembre de dos mil onze

Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora Purificación García Díaz, en representació d'Inmoprats Reus, SL, defensada per l'advocat José A. Úbeda Millán, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Reus, amb data de vint-i-cinc de novembre de dos mil deu , a les seves actuacions 1749/09, en què han estat parts, com a demandant, la pròpia apel·lant, i, com a demandats, en la seva qualitat d'hereus del finat Sr. Artemio , el Sr. Fidel , el Sr. Moises , i la Sra. Alicia .

Antecedentes

Primer. La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Desestimar la demanda interpuesta por la procuradora Sra. Ramón en representación de Inmoprats Reus, SL, contra herencia yacente e ignorados herederos de don Artemio y en consecuencia, debo absolver y absuelvo a la parte demandada de las pretensiones instadas en su contra con imposición de costas a la parte actora."

Segon. El demandant hi va interposar un recurs d'apel·lació, pels fonaments que va considerar adients.

Tercer. Els demandants s'hi van oposar, pels motius que van entendre que hi eren d'aplicació

Quart. Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.

Fundamentos

Primer. BREU HISTÒRIA DEL CAS. La demandant va promoure unes actuacions processals contra Artemio (al quan han succeït, en el decurs d'aquestes actuacions, els seus fills) amb el suport bàsic d'un document el text del qual, en la part que ens interessa, era aquest:

En Reus, veintidós de agosto de dos mil cinco.

RECONOCIMIENTO DE DEUDA

REUNIDOS

Como parte deudora, Artemio , mayor de edad (...I

Como parte acreedora, la entidad mercantil Inmoprats Reus, SL (...)

INTERVIENEN (...)

EXPONEN

PRIMERO.- Que la parte deudora reconoce tener contraída con la parte acreedora una deuda de nueve mil euros (9.000 €) en concepto de compra del piso sito en Reus (...)

SEGUNDO.- Que la parte deudora pagará a la parte acreedora la deuda contraída de la siguiente forma:

a) NUEVE MIL EUROS (9.000€) a la escritura de la casa.

TERCERO.- Que el origen de la deuda se funda en diversas relaciones patrimoniales existentes entre las partes firmantes sin que se requiera justificación ni prueba alguna a la parte acreedora para la efectiva reclamación llegado el vencimiento, bastando la simple presentación del presente documento firmado (...)"

Segueix una única signatura, que la demandant atribueix a Artemio .

L'hi reclamava, en les actuacions que diem, sobre la base del document parcialment transcrit, els nou mil euros de què parla el propi document.

Segon. Havent-hi comparegut, a les actuacions, els hereus d' Artemio , van impugnar l'autenticitat del document de contínua cita així que van tenir l'oportunitat de fer-ho, en contestar la demanda del procediment ordinari que portem ara entre mans. Van reiterar la impugnació a l'audiència prèvia i a la fase de conclusions, i en cap moment van reconèixer la signatura que hi havia com a firma del seu pare. La demandant no va proposar, però, cap prova dirigida a adverar-ne l'autenticitat.

Tercer. El jutge de primera instància va considerar, aleshores, que el document impugnat, com a tal, no podia fer prova plena del seu contingut. Va examinar, a continuació, si, en vista d'altres fets que pogués considerar acreditats, hom podia presumir que s'havia produït cap acte que justifiqués l'existència del deute documentat. Però va concloure que no, atès que: primer, no hi havia cap vestigi documental d'un desplaçament de nou mil euros del patrimoni de la demandant al de la persona inicialment demandada (quan, si s'hagués produït un lliurament de diners d'aquesta importància, bé hauria d'haver existit, fins i tot en el cas d'un traspàs en metàl·lic, algun document bancari que acredités o el reintegrament del numerari del lloc on el tingués dipositat abans l'actora, o l'ingrés ulterior, per part del receptor, en un altre lloc, o la seva destinació a cancel·lar les càrregues que poguessin justificar la seva necessitat de disposar de fons); segon, no hi havia, tampoc, cap prova certa de l'existència d'un negoci de les parts relatiu al pis identificat al document de reconeixement de deute. Així doncs, la sentència de primera instància va desestimar de manera íntegra la demanda.

Quart. El demandant hi ha interposat un recurs d'apel·lació, en què demana, en primer terme, una nul·litat parcial de les actuacions, i, de forma subsidiària, l'estimació de la seva demanda, ja que entén que la valoració de la prova que ha fet el jutge de primera instància no ha estat correcta.

Cinquè. SOBRE LA PRETENSIÓ DE NUL·LITAT. La part apel·lant demana la nul·litat de la sentència perquè, com a conseqüència d'un error en la identificació d'una persona que havia de declarar com a testimoni a l'acte de la vista, no s'hi va poder practicar una de les proves que havien estat admeses pel Jutjat de Primera Instància. Ara bé, de conformitat amb el que disposa l' article 465.2, paràgraf segon, de la Llei d'Enjudiciament civil , no escau la declaració de nul·litat quan el defecte processal que en justifica la petició pot ser esmenat durant la tramitació de la segona instància del plet. En aquest procediment, si la prova a la qual es referia l'apel·lant hagués estat pertinent, s'hauria pogut practicar en aquesta segona instància, de manera que en cap cas era procedent la declaració de nul·litat. A sobre, com ja va declarar aquest tribunal, no era, en realitat, una prova pertinent. Per combatre els arguments expressats a la sentència impugnada, hauria estat necessari demostrar que la demandant havia lliurat efectivament al demandat inicial els diners que li reclamava, o que aquest havia utilitzat una suma igual per realitzar un pagament relacionat amb l'eventual venda del pis identificat al document que serveix com a suport de la reclamació de la demandant. Res de tot això ens podia aportar la prova a la qual es referia l'apel·lant, mitjançant la qual volia acreditar que havia persones -com l'al·ludida testimoni- que s'havien interessat a comprar el pis en qüestió -la qual cosa no provaria, és clar, que el propietari hagués contret un deute de nou mil euros amb la immobiliària demandant per un concepte relacionat amb la venda d'aquest mateix pis- El primer motiu del recurs ha de ser, així doncs, rebutjat.

Sisè. REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. I amb el mateix material probatori amb què comptava el jutge de primera instància, aquest Tribunal ha de ratificar els seus sensats i raonables arguments i la seva conseqüent valoració dels fets. Primer, el document que constitueix el suport principal de la reclamació de l'actora no fa prova plena del seu contingut, de conformitat amb el que disposa l' article 326.1 de la LEC , interpretat a contrario, ja que la demandada n'ha impugnat l'autenticitat -hi objectava l'apel·lant que la impugnació de la demandada, realitzada en el període de conclusions, era intempestiva. N'hi ha prou amb llegir les actuacions per constatar la lleugeresa amb què la demandant ha dit una cosa així: a la contestació de la demanda (foli 38) tan bon punt havien comparegut com a part d'aquest procediment, els demandats van negar l'autenticitat de la signatura atribuïda al seu pare; ho van tornar a fer a l'audiència prèvia (foli 78) i així ho va fer constar el jutge de primera instància en dictar sentència (foli 103)- Segon, és veritat que no hi ha la més mínima prova ni vestigi documental que hi hagués cap desplaçament patrimonial o cap acord entre les parts que justifiqués el naixement del deute el pagament el qual reclama l'actora en aquest plet, la qual cosa, quan parlem de nou mil euros, ens fa concloure que és de tot punt inversemblant que s'hagués produït cap acte que servís com a títol del naixement d'una relació de crèdit entre les pròpies parts -una suma de diners així deixa, en moure's, alguna pista- Tercer, fins i tot si acceptéssim el text del document com a títol constitutiu d'una relació jurídica, hauríem de rebutjar la pretensió de la demandant, atès que el dia que assenyala com a termini final de l'obligació que declara, l'atorgament de l'escriptura pública de venda del pis identificat al propi document, encara no és arribat (si més no, no consta a les actuacions que s'hagi esdevingut) Ha de perir, doncs, el segon motiu d'impugnació, i, amb ell, el recurs sencer.

Setè. COSTES DE LA SEGONA INSTÀNCIA. Són a càrrec de l'apel·lant, de conformitat amb el que disposen els articles 394.1 i 398.1 de la Llei d'Enjudiciament civil .

Fallo

Amb desestimació del recurs d'apel·lació que ha interposat la procuradora Purificación García Díaz, en representació d'Inmoprats Reus, SL, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Reus , amb data de vint-i-cinc de novembre de dos mil deu, a les seves actuacions 1749/09,

1) CONFIRMEM aquesta sentència, i

2) CONDEMNEM l'apel·lant a pagar les costes del seu recurs.

Retorneu les actuacions originals al Jutjat del qual provenen, amb testimoni d'aquesta resolució, i demaneu-ne rebut.

Doneu la destinació legal al dipòsit que ha constituït l'apel·lant per interposar el seu recurs.

Aquesta és la nostra resolució, que manem i signem.

PUBLICACIÓN.- Leída y publicada ha sido la anterior resolución por quien la dictó estando celebrando Audiencia Pública en el día veintinueve de noviembre de dos mil once. Doy fe.