Sentencia Civil Nº 478/2008, Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 14, Rec 1000/2007 de 25 de Septiembre de 2008

Encabezamiento

SENTÈNCIA N. 478/08

Barcelona, vint-i-cinc setembre dos mil vuit

Audiència Provincial de Barcelona, Secció Catorze

Magistrats:

Francisco Javier Pereda Gámez (Ponent)

Mª Carmen Vidal Martínez

Rosa Maria Agulló Berenguer

Rotlle n.: 1000/2007

Judici Verbal, derivat de monitori, n.: 204/2007

Procedència: Jutjat de Primera Instància n. 2 d'Esplugues de Llobregat

Objecte del judici: impagament de factures de transport ( art. 349 Co. Co .)

Motiu del recurs: incompetència de jurisdicció, falta de motivació de la sentència i errònia valoració de la prova

Apel·lant: Deerfoot Sport, S.L.

Advocat: X. Pons Torres

Procurador: D. Font Berkhemer

Apel·lat: United Parcel Service España LTD y Cia, SRC

Antecedentes

1. RESUM DEL PLET DE PRIMERA INSTÀNCIA

El dia 14 de març de 2007 la part actora va presentar demanda en la que sol·licitava que es requerís de pagament al demandat per 20 dies, per 1.498,61 euros, que li deu, més els interessos del 10,58% de la Llei 3/2004 , de Morositat, i amb expressa condemna al pagament de les costes.

Donades raons pel requerit, en el judici verbal l'actor ratifica la seva pretensió. Considera competent la jurisdicció civil i sosté que no s'ha plantejat declinatòria, a quina pretensió s'oposa el demandat i és resolta la competència in voce pel jutge, que l'accepta.

Quan al fons, l'actor reclama per dos enviaments internacionals i rebat les raons d'oposició. La part demandada contesta i ratifica la seva oposició. Diu que no deu la factura per "ajustos" (n.6), que li van oferir preus millors dels facturats i que no caben interessos de morositat quan la factura és errònia.

La sentència recorreguda, de data 9 de juliol de 2007 , considera que la oferta de millors preus no va arribar a ser signada, per quin motiu el demandat ha de pagar el nominal de les factures, i que és d'aplicació la llei de morositat. Per tot això, la jutgessa estima la demanda i condemna Deerfoot Sport, S.L. al pagament de 1.498,61 euros, més els interessos especials i les costes causades per la oposició.

2. QÜESTIONS PLANTEJADES EN EL RECURS D'APEL·LACIÓ

La part recorrent insisteix en la nul·litat d'actuacions, per la manca de jurisdicció, i en la manca de motivació de la sentència, per no valorar les proves. Diu que és incoherent aplicar la tarifa amb descompte per a una partida (Canadà) i no per l'altra (Itàlia), que la obscuritat i confusió la va crear la demandada (no va fer esment de la necessitat de signatura) i que tot això arrossega la improcedència dels interessos.

La part apel·lada s'oposa. Diu que no es va presentar declinatòria dintre del termini legal i que la llei no estableix la competència dels jutjats mercantils per aquesta matèria. Afegeix que la sentència està suficientment motivada, que no hi ha error en la apreciació de les proves i que els interessos són deguts.

3. TRÀMITS EN LA SALA

L'assumpte es va registrar a la Secció el 17 de desembre de 2007. No s'ha resolt sobre prova i no s'ha assenyalat vista pública. La deliberació de la Sala ha tingut lloc el dia 9 setembre 2008. Aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal ( art. 465.1 LEC ), degut a causes estructurals, el que es fa constar als efectes de l' article 211.2 LEC .

Fundamentos

1. LA COMPETÈNCIA DE LA JURISDICCIÓ CIVIL

Com ja varem dir en el Rotlle 771/2007, en casos com aquest no estem, ineludiblement, davant d'una falta absoluta de competència objectiva de la jurisdicció civil, ni davant d'una ineludible especificació de competències rationae materia del art. 86 ter LOPJ.

No hi ha norma legal imperativa que exclogui els jutjats de primera instància de la jurisdicció i competència per a resoldre un judici verbal derivat de procés monitori en reclamació de l'import d'unes factures, sense que l' article 86 ter LOPJ estableixi que en aquests casos sigui imperativament competent el jutjat del Mercantil. El fet, absolutament accessori en aquest cas, de que les factures puguin derivar d'un transport internacional de mercaderies (el que no està clar, doncs consta que al menys en part es traslladaven catàlegs, f.49) o la necessitat d'apreciar si va haver o no un pacte de reducció de preus no poden alterar aquesta apreciació.

A aquests efectes, hem de recordar que els òrgans jurisdiccionals especialitzats en algunes matèries ("mercantils") no constitueixen una jurisdicció independent que exclogui d'altres. En sentit propi, de jurisdicció només hi ha una, conforme al principi d'unitat jurisdiccional ( art. 117.5 CE ), que es la jurisdicció ordinària, sense perjudici de la distribució en ordres jurisdiccionals i, en aquest àmbit, els jutjats i tribunals mercantils no constitueixen un ordre jurisdiccional autònom, sinó que pertanyen a l'ordre jurisdiccional civil.

Per altra part, la composició i atribucions dels òrgans judicials (Títol IV del Llibre I LOPJ), en especial dels de primer grau de l'ordre jurisdiccional civil, inclou la atribució als Jutjats de Primera Instància del coneixement de "los juicios que no vengan atribuidos por esta Ley a otros Juzgados y Tribunales" ( art. 85, 1º LOPJ ), manifestació de la vis atractiva del art. 9.2 LOPJ que comporta una atribució competencial universal, per a una tutela judicial efectiva, sense afecció rationae materia.

La LOPJ no assigna als jutjats de primera instància competències sobre judicis per raó de la matèria (de drets fonamentals, civil, de consum, etc.) sinó per a tot tipus de "judicis" no atribuïts a altres òrgans i el judici verbal derivat del monitori entra dintre d'aquesta definició.

L'Exposició de Motius de la Llei Orgànica 8/2003, de 9 juliol, per a la Reforma Concursal , i el paràgraf inicial del art. 86 ter. 2 prediquen la selecció de "matèries" de que entendran els jutjats mercantils de entre les pròpies de l'ordre jurisdiccional civil. D'aquesta forma, la descripció de matèries del art. 86 ter. 2 només pot jugar ad intra de l'ordre civil, sense alterar la seva unitat i la seva competència universal residual, i ve fixada per raons pragmàtiques (segons la esmentada Exposició de Motius, pel coneixement específic i profund de la matèria, la celeritat i la agilitat, la coherència i la unitat en la labor interpretativa i la millor distribució del treball), però no per una naturalesa diferent de l'ordre de jurisdicció.

En resum, sense perjudici de la regulació estatutària dels magistrats que els serveixen, la existència dels Jutjats mercantils no comporta necessàriament una atribució de competències per raó de la matèria absolutament incompatible amb la competència universal dels jutjats de primera instància "per a tota classe de judicis", ni fa néixer un ordre jurisdiccional distint, sinó que implica una concreció de tasques per delegació legislativa (alternativa a la via d' acord governatiu del CGPJ, a tenor del art. 98 LOPJ , o a les normes de repartiment en altres jutjats, como els de família, incapacitat, etc). De obligat compliment, per suposat, les competències dels Jutjats mercantils no deixen nua totalment d'atribució competencial als restants òrgans del mateix ordre jurisdiccional, el civil, que es únic.

La distribució competencial té una finalitat funcional i no orgànica. No hi ha possible conflicte de competència - art. 42 LOPJ -, ni conflicte de jurisdicció - art. 37 i 39 LEC , tot evitant el peregrinatge jurisdiccional, evocant la tutela judicial efectiva i invocant la vis atractiva i la competència residual de la jurisdicció civil, que no es dona en els òrgans mercantils, que no són "jurisdicció" independent (como es dedueix del paràgraf inicial del art. 86 ter LOPJ ).

2. LA VALORACIÓ DE LES PROVES

Un nou estudi de les actuacions posa de manifest que la jutgessa d'instància no valora correctament les proves.

La contractació mercantil es caracteritza per la seva agilitat i és evident que l'encàrrec de transports (més aviat arrendament de servei de paqueteria) no es formalitza, habitualment, per escrit.

Per una banda, si la pròpia transportista entrega a la demandada una "Guía de Servicios y Tarifas de UPS" (f.72 a 103) en quina part inicial, enganxat amb pega, situa dos fulls de tarifes més econòmiques, per al "Servicio Transborder Standard" i pel "Servicio Expedited" i no fa cap reserva, ni en aquests fulls, ni en el prospecte, de la necessitat de formalitzar contracte per escrit per a la seva validesa (el contracte de transport es formalitza amb la carta de port), està obligada a respectar els preus oferts.

Encara més s'ha de donar la raó al recorrent si respecte al primer enviament, des de Canadà, l'actora aplica la tarifa reduïda: per 1 paquet de 5,9 kilograms, de la zona 9, servei Express, la actora factura 146,10 euros, segons tarifa general, f. 84 i 49, i després aplica un "descuento Tier: 100,70", sobre un total de 165,09, quantitat que s'aproxima a la tarifa de 5 Kg., zona 6, del f. 74. I, per contra, quan es tracta de l'enviament des de Itàlia, no aplica cap descompte.

En tercer lloc, la pròpia oferta d'abonament de 600 euros (f.139) comporta l'admissió tàcita de que els preus de facturació no eren correctes.

En definitiva, pot ser cert que aquests preus es fixin per a clients preferents, amb un elevat volum de facturació o, com diu la Sra. María Dolores (declaració en judici), per a client que "mantenen un volum internacional", però la dada fonamental és que el proveïdor i oferent del servei no va fer expressa menció d'aquesta circumstància al demandat, creant l'aparença de que els preus eren bons, i va iniciar la primera facturació amb el preu reduït, per quin motiu ha d'estar als seus propis actes.

3. ELS INTERESSOS I LES COSTES

L'estimació del recurs fa inexigible l'import de les factures i, per tant, els criteris que autoritzen els interessos de morositat en la llei 7/2004 .

Les costes d'instància no s'imposen perquè la demana s'estima en part i les del recurs no s'han d'imposar, d'acord amb les previsions dels arts. 398.1 i 394 LEC , perquè s'ha estimat dit recurs.

Executada provisionalment la sentència, l'actor haurà de tornar l'excés, amb els interessos legals des de la data del pagament.

Fallo

1. Estimen el recurs d'apel·lació i revoquem la sentència d'instància.

2. Estimem en part la demanda i condemnen Deerfoot Sport, S.L. a pagar a United Parcel Service España LTD y Cia, SRC la quantitat de 395,57 euros, més els seus interessos legals des de la data de presentació de la demanda, sense pronunciament sobre les costes d'instància.

3. No ens pronunciem sobre les costes del recurs.

Un cop notificada aquesta sentència es tornaran les actuacions al Jutjat d'Instància amb testimoni de la mateixa, per a compliment.

Així ho pronunciem i signem.

PUBLICACIÓ.- Faig constar que en el dia d'avui he rebut, signada l'anterior resolució i que seguidament es procedeix a donar-ne compliment. En dono fe.