Sentencia CIVIL Nº 48/202...io de 2022

Última revisión
09/12/2022

Sentencia CIVIL Nº 48/2022, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Civil y Penal, Sección 1, Rec 54/2022 de 28 de Julio de 2022

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico


Relacionados:

Tiempo de lectura: 79 min

Orden: Civil

Fecha: 28 de Julio de 2022

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: ALEGRET BURGUES, MARIA EUGENIA

Nº de sentencia: 48/2022

Núm. Cendoj: 08019310012022100050

Núm. Ecli: ES:TSJCAT:2022:8251

Núm. Roj: STSJ CAT 8251:2022


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA

Sala Civil y Penal

RECURSO DE CASACIÓN-INFRACCIÓN PROCESAL núm. 54/2022

Procedimiento ordinario 735/2019 - Juzgado Primera Instancia 2 Girona

Recurso de apelación 757/2021 - Sección Civil 2 Audiencia Provincial Girona

Recurrente: Claudia

Procuradora: INMACULADA LASALA BUXERES

Letrado: JOAN BOU MIAS

Recurrida: Constanza

Procuradora: GEMMA PUJADAS CASAS

Letrada: ELENA CARMEN SERRA DE CORRAL

MINISTERIO FISCAL

SENTENCIA NÚM. 48

Presidente:

Excmo. Sr. D. Jesús Mª Barrientos Pacho

Magistrados:

Ilma. Sra. Dª. Mª Eugènia Alegret Burgués

Ilmo. Sr. D. Fernando Lacaba Sánchez

Ilmo. Sr. D. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, 28 de julio de 2022

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, integrada por los Magistrados que se expresan más arriba, ha visto el recurso de casación y extraordinario por infracción procesal núm. 54/2022 contra la sentencia dictada en el Recurso de apelación 757/2021 - Sección Civil 2 Audiencia Provincial Girona como consecuencia del Procedimiento ordinario 735/2019 - Juzgado Primera Instancia 2 Girona. La Sra. Claudia ha interpuesto recurso de casación e infracción procesal, representada por la Procuradora INMACULADA LASALA BUXERES y defendida por el Letrado JOAN BOU MIAS. La Sra. Constanza, parte recurrida en este procedimiento, ha estado representada por la Procuradora GEMMA PUJADAS CASAS y defendida por la Letrada ELENA CARMEN SERRA DE CORRAL. Ha intervenido el Ministerio Fiscal.

Antecedentes

PRIMERO.La Procuradora de los Tribunales Sra. María Àngels Vila Reyner, actuó en nombre y representación de Claudia formulando demanda de juicio ordinario que se siguió en Procedimiento ordinario 735/2019 ante el Juzgado de Primera Instancia 2 de Girona. Seguida la tramitación legal, el Juzgado indicado dictó sentencia con fecha 21 de abril de 2021, el fallo de la cual dice lo siguiente:

'FALLO

Estimar parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Ignacio A. de Quintana Tuebols en nombre y representación de Dª. Josefina y Dª. Claudia por lo que se condena a Lorenza al pago de la legítima a las actoras que se fija en 107.256,34 euros para cada una de ellas, más el interés legal de dichas cantidades desde la fecha de la muerte del causante (1 de noviembre de 2017).

Se condena a Dª. Constanza a la reducción proporcional de los legados dispuestos a su favor y en cuantía suficiente para hacer pago de la legítima de las actoras por no restar bienes suficientes a los herederos legitimarios para retener su propia legítima, siendo la cuota no cubierta de 21.826,33 euros.

No se hace expreso pronunciamiento sobre costas.'

SEGUNDO.Contra esta Sentencia, la parte demandante interpuso recurso de apelación, que se admitió y se sustanció en la Sección 2 de la Audiencia Provincial de Girona la cual dictó Sentencia en fecha 24 de febrero de 2022, con el siguiente fallo:

'FALLO

QUE DESESTIMANDO, el recurso de apelación formulado por la representación procesal de Dª Claudia, contra la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia Nº 2 de Girona, en fecha 21 de abril de 2021, en autos de Procedimiento Ordinario nº 735/2019, del que dimana el presente Rollo de apelación, CONFIRMAMOS ÍNTEGRAMENTE, dicha sentencia, con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente.'

TERCERO.Contra esta Sentencia, la representación procesal de Claudia interpuso recurso de casación y extraordinario por infracción procesal. Por Auto de fecha 17 de mayo de 2022, este Tribunal se declaró competente y admitió a trámite el recurso de casación e infracción procesal interpuesto, dándose traslado a la parte recurrida y al Ministerio Fiscal para formalizar oposición por escrito en el plazo de veinte días.

CUARTO.Por providencia de fecha 23 de junio de 2022 se tuvo por formulada oposición al recurso de casación y de conformidad con el art. 485 de la Ley de Enjuiciamiento Civil se señaló para su votación y fallo, que ha tenido lugar el día 28 de julio de 2022.

Ha sido ponente la Magistrada Doña María Eugènia Alegret Burgués.

Fundamentos

PRIMERO.Planteamiento

1. Frente a la sentencia recaída en el procedimiento nº 757/2021 seguido en apelación ante la Audiencia provincial de Girona se alza la defensa de la Sra. Claudia que interpone un recurso extraordinario por infracción procesal y recurso de casación que articula en dos motivos.

2. El recurso extraordinario por infracción procesal se funda en el art. 469.1.2º de la LEC, esto es, por infracción de las normas procesales reguladoras de la sentencia alegando la vulneración del art. 216 de la propia ley que regula el principio de justicia rogada por haber resuelto, primero el Juzgado y luego la Sala de apelación, algo distinto a lo pedido, confundiendo las pretensiones en realidad ejercitadas con indefensión de la parte.

3. Mediante el recurso de casación se defiende que la Sala de apelación no podía entender que habiendo aceptado la Sra. Claudia con anterioridad a la presentación de la demanda el legado deferido en pago de su legítima, en la demanda pudiese optar por la reclamación en dinero, prescindiendo de la anterior aceptación por resultar aquella irrevocable ex arts. 427-16.3 y 451-9.3 CCC.

SEGUNDO.Recurso extraordinario por infracción procesal. Principio de justicia rogada. Congruencia

1. El principio de rogación o de justicia rogada se regula en el art. 216 LEC y según se recoge en la Exposición de Motivos de la LEC dicho principio resulta básico en el proceso civil de modo que:

'...... no se entiende razonable que al órgano jurisdiccional le incumba investigar y comprobar la veracidad de los hechos alegados como configuradores de un caso que pretendidamente requiere una respuesta de tutela conforme a Derecho. Tampoco se grava al tribunal con el deber y la responsabilidad de decidir qué tutela, de entre todas las posibles, puede ser la que corresponde al caso. Es a quien cree necesitar tutela a quien se atribuyen las cargas de pedirla, determinarla con suficiente precisión, alegar y probar los hechos y aducir los fundamentos jurídicos correspondientes a las pretensiones de aquella tutela'.

Por tanto, conforme al principio señalado, los Tribunales se han de ajustar: (a) A los hechos alegados por las partes; (b) A las pruebas practicadas en la litis controvertida, y (c) A las pretensiones oportunamente deducidas STSJCat de 4 de diciembre de 2017 (ROJ: STSJ CAT 10689/2017 - ECLI:ES:TSJCAT:2017:10689).

2. Por su parte el TS, Sala 1ª en la S de 21 de septiembre de 2021 (ROJ: STS 3420/2021 - ECLI:ES:TS:2021:3420) recuerda que el principio de justicia rogada se suele identificar como la suma del principio dispositivo y del principio de aportación de parte y se configura legalmente como una exigencia para el tribunal en el art. 216 LEC, cuando impone que:

'Los tribunales civiles decidirán los asuntos en virtud de las aportaciones de hechos, pruebas y pretensiones de las partes, excepto cuando la ley disponga otra cosa en casos especiales'.

3. La manifestación última de este principio en el proceso civil es la vinculación del órgano judicial a las peticiones formuladas por las partes, de manera que su decisión habrá de ser congruente con las mismas, sin que pueda otorgar cosa distinta a la solicitada, ni más de lo pedido, ni menos de lo resistido. Por ello, la sentencia de la Sala 1ª nº 795/2010, de 29 de noviembre, recordó la correlación entre el principio de justicia rogada ( art. 216 LEC) y la congruencia de la sentencia ( art. 218.1 LEC).

4. El principio de congruencia que toda sentencia, salvo casos especiales, debe guardar con las pretensiones oportunamente ejercitadas en la litis, debe atender a la petición y a la causa de pedir. Su infracción adquiere relevancia constitucional, ex art. 24 CE, cuando afecta al principio de contradicción, si se modifican sustancialmente los términos del debate procesal, ya que de ello se deriva una indefensión a las partes, que al no tener conciencia del alcance de la controversia no pueden actuar adecuadamente en defensa de sus intereses.

5. Para comprobar si la sentencia es congruente y preserva el principio de justicia rogada, debe compararse el suplico integrado en el escrito de demanda y, en su caso, de contestación, y la parte resolutiva de las sentencias que deciden el pleito, en función, como se ha dicho, de los hechos alegados y de la causa de pedir.

En el mismo sentido STS, Sala 1ª de 22 de marzo de 2022 (ROJ: STS 1067/2022 - ECLI:ES:TS:2022:1067).

TERCERO.Estimación del recurso extraordinario por infracción procesal

1. Sentado lo anterior, visto el contenido de la demanda, del suplico de la misma y de la contestación, el motivo debe ser estimado.

2. Entienden las sentencias de instancia que la hoy recurrente, Sra. Claudia, parte actora de esta litis junto con su hermana Josefina, solicitó el pago de la legítima estricta cuantificada en una suma de dinero cuando ello no resulta ni del contenido de la demanda ni de su suplico correctamente interpretado a la luz de la causa de pedir definida por los preceptos sustantivos que regulan la legítima, su atribución y las formas de pago.

3. La demanda la inician las Sras. Claudia y Josefina contra su hermana menor de vínculo sencillo, Sra. Lorenza, heredera del común padre, el Sr. Jeronimo y contra la Sra. Constanza, madre Lorenza, y su hija Visitacion, en su condición de legatarias del causante. El padre de las actoras y esposo de la Sra. Constanza en su segundo matrimonio falleció el día 1-11-2017 siendo su último testamento notarial el emitido en fecha 20-7- 2017.

4. En dicho testamento dejaba heredera a su hija menor Lorenza y legataria a su esposa la Sra. Constanza. A las actoras, hijas de su primer matrimonio les atribuía la legítima en la siguiente forma:

' Llega a les seves filles Josefina i Claudia, en pagament dels seus drets legitimaris, la meitat indivisa a cadascuna dels drets que li puguin correspondre sobre el local titularitat del testador situat a Girona, carrer DIRECCION000, finca registral NUM000, en els següents termes:

- Imposa a les seves filles la obligació, que en cas de venda del local 25 de dita finca, en compliment de la sentència de divorci resultant del procediment 942/2012, que conté el conveni de mutu acord dels seus pares, satisfacin a la seva mare Sra. Carina, el 30% del preu net de la mateixa.

En cas que la seva filla Josefina no pugui o no vulgui acceptar aquest llegat, la substitueix per la seva filla Claudia.

El present llegat s'estableix amb la cautela Sociniana de tal manera que si es reclamés la llegítima s'entendrà renunciat el llegat.'

5. La Sra. Constanza aceptó la herencia en nombre de su hija menor Lorenza en fecha 30-10-2018 y en relación con el legado de las actoras (finca NUM000) se dispuso en dicha escritura que se haría entrega posteriormente. La heredera incluyó en el activo de su herencia las fincas registrales NUM001 y NUM002, las cuales junto con la finca NUM000, formaban el local único sito en la calle DIRECCION000 de Girona.

6. Por su parte, las Sras. Claudia y Josefina comparecieron en una Notaría de Girona y en fecha 3-4-2019, mediante escritura pública, la Sra. Josefina renunció a su parte del legado reservándose el derecho a reclamar la legítima, acreciendo dicha parte a su hermana Claudia, que lo aceptó, requiriendo a continuación a la heredera a que le hiciese entrega de las tres fincas registrales ( NUM000, NUM002 y NUM001) en qué, a su parecer, consistía el legado.

7. A continuación se presenta la actual demanda en la que se explica, en lo que ahora interesa, que el legado aceptado por Claudia no comprendía únicamente la finca registral NUM000 como pretendía la legal representante de la heredera, sino, además, las otras dos fincas registrales que conformaban un único local.

En esa consideración, Claudia quería la entrega de estas tres fincas en cuyo caso previa determinación del quantum concreto en que la legítima consistiría y siendo su valor superior, nada más pedía, aceptando la carga impuesta.

Que, sin embargo, de considerarse que el legado aceptado solo comprendía una finca de las tres registrales que conformaban físicamente el local, dado su pequeño valor, interesaba el complemento de legítima previa su cuantificación, con liberación de la carga impuesta por el testador, además de la reducción de los legados para el pago de la legítima.

Por su parte Josefina entendía que a ella le correspondía el pago de la legítima estricta ascendente como mínimo a la suma inicial de 107.262,45 euros, incrementada con los valores de otros bienes que entendía existían en el caudal hereditario.

8. Todo ello se infiere de los puntos 77 a 81 de la demanda que para mayor claridad transcribimos a continuación:

'77. D'acord amb els pediments d'aquesta part, la legítima de la Sra. Claudia quedaria satisfeta amb l'atribució del llegat ordenat pel seu pare, amb l'acreixement produït per la renuncia de la seva germana. Això sempre que SSª estimi (i) que el llegat del local del Carrer DIRECCION000 de Girona es referit a les tres finques registrals, tant si la valoració del mateix sigui la donada per aquesta part, com la de l'adjudicació de l'herència. En aquest cas la legatària hauria d'assumir per disposició del testament i d'acord amb el disposat en l' article 451-9 del CCCat la carga establerta de satisfer el deute del seu pare envers la seva mare i pagar a aquesta última el 30% del valor de venda.

78. Però, en el cas que (ii) es consideri que no li correspon el llegat en aquests termes, entenem que la Sra. Claudia té dret a demanar un suplement de legítima, o en el seu cas, la totalitat de la legítima, si es considerés que reclamant el suplement és d'aplicació la clàusula socini.

79. L'import del total de la legítima seria la dotzeava part del valor en que es fixi el cabdal relicte que aquesta part quantifica en aquest moment processal en l'import de 107.262,45.- €, tot se'ns perjudici de que s'incrementi pels conceptes anteriorment comentats o de que SSª determini un valor de la legítima diferent un cop practicada la prova.

80. A l'import que li correspongués a la Sra. Claudia se li hauria de reduir el valor que tingués l'immoble llegat (si llegat = a 1 sola finca), sempre que aquesta reclamació de suplement no comportes l'aplicació de la clàusula socini, i, en aquest cas, la carga es tindria per no posada d'acord amb el principi d'intangibilitat de la legítima contemplada en l' article 451-9 del CCCat.

81. En relació a la Sra. Josefina tindria dret al pagament de la dotzeava part del valor que se li fixi al cabdal relicte, que aquesta part xifra ara en 107.262, 45.-€, tot se'ns perjudici de que s'incrementi pels conceptes anteriors o de que SSª determini un valor de la legítima diferent un cop practicada la prova.

9. A continuación, estimando que con los bienes libres de la herencia no se podrían pagar las legítimas incluida la de la heredera legitimaria y su cuarta falcidia, solicitaron reducir los legados atribuidos a la Sra. Constanza por inoficiosos, así como la nulidad de la entrega de los legados a dicha demandada por no preservar los intereses de su hija menor, la heredera Lorenza.

10. Entre los fundamentos de derecho en un epígrafe denominado acumulación de acciones se dice que en la demanda se ejercita una acción de reclamación de legítima (debe entenderse por Josefina) y de entrega de legado (debe entenderse por Claudia) contra la heredera Lorenza.

11. En base a estos hechos, sucintamente explicados, el contenido del suplico de la demanda fue el siguiente:

'DEMANO AL JUTJAT: Que tingui per presentat aquest escrit amb les còpies que acompanyo, i tingui per interposada la demanda contra la Sres. Lorenza, Constanza y Visitacion, i que desprès dels tràmits oportuns dicti sentència per la qual es determini :

1. Que, la SRA. Lorenza ha d'estar i passar en el fet de que les meves principals Sres. Claudia i Josefina tenen dret a la percepció de la legítima del seu pare Sr. Jeronimo, amb els interessos legals que siguin d'aplicació, condemnant-la al pagament de la mateixa a favor de cadascuna de les meves principals.

2. Que la quantia obligada satisfer per l'hereva és de la legítima de la Sra. Josefina i Claudia és la dotzena part de la xifra fixada com valor del cabdal relicte.

3. Que l'import de la legítima és de 107.265,51 €, més la dotzena part que correspongui d'incrementar aquest import amb el més el valor que resulti de més de les participacions socials de les participacions socials de les mercantils ' RESTAURANT MAS LES GOGES,S.L.' i 'VINS SANT JULIÀ,S.L.', comptes corrents, aixovar domèstic, assegurances o, en el cas de que el negoci de restaurant Mas les Goges, en el moment de la mort del causant no l'explotés la primera d'aquestes societats, el valor del mateix, o d'aquells elements de l'activitat que no eren propietat de la Societat o, en tot cas, aquell import que SSª consideri convenient a resultes de la prova practicada.

4. Que s'obligui a l'hereva Sra. Lorenza al lliurament del llegat establert en la clàusula 2ª del testament a favor de la seva germana Claudia, davant la renúncia al mateix de la Sra. Josefina.

5. Que es declari que el llegat establert en la clàusula 2ª referent a la finca Carrer del DIRECCION000, inclou les tres finques registrals de la ciutat de Girona, NUM001, NUM002 i NUM000.

6. Que d'acord amb el pediment anterior l'hereva faci lliurament de la titularitat de les tres finques, s'efectuï la corresponent escriptura pública i en virtut de la present sentència es declari la improcedència de l'adjudicació efectuada en l'acceptació d'herència atorgada davant la Notari Sra. SILVIA MARTÍNEZ CARNICERO el dia 30 d'octubre del 2.018, i es declari també improcedents els assentaments que acreditin la propietat de l'hereva en relació a les registrals NUM001 i NUM002 de Girona, ordenant la seva cancel.lació.

7. Que en el cas de que es desestimés el pediment 5è i es considerés que el llegat afecta només a la registral NUM000, es declari amb caràcter subsidiari

a. Que la SRA. Claudia té dret a sol·licitar el suplement de legítima a l'hereva, havent-li de satisfer l'hereva l'import que resulti de la diferència entre el seu dret de legítima que es determini d'acord amb els pediments anteriors i el valor de la finca NUM000, o el que SSª estimi.

b. Que en aquest cas, la Sra. Claudia no hauria d'assumir l'obligació imposada pel testador en la clàusula Segona del testament consistent en pagar a la seva primera esposa, la Sra. Carina, el 30 % del valor de venda de la finca. O que, en el cas d'assumir aquesta obligació, l'import en que aquesta es quantifiqui, mermarà el valor del llegat rebut a compte de legítima, havent de rebre la resta en forma de suplement.

8. Que es declari la inoficiositat dels llegats establerts en el testament del Sr. Jeronimo atorgat en data 20 de juliol del 2.017 davant el Notari Sr. ENRIC BRANCÓS NÚÑEZ en concret:

- S'acordi la reducció del llegat ordenat en la clàusula tercera del testament del Sr. Jeronimo a favor de la Sra. Constanza , en el qual la substitueix fiduciariament per la seva filla, Lorenza, i s'ordena que en cas de disposició es reparteix el net obtingut, a terceres parts entre les dos anteriors i la Sra. Visitacion.

- Així com la dels llegats ordenats en les clàusules, QUARTA, QUINTA, SISENA I SETENA a favor de la dita Sra. Constanza.

- I el valor net del llegat a compte de legítima establert en la clàusula SEGONA del testament, en la part que excedeixi el pagament de la legítima de la Sra. Claudia. .

9. Que es declari que, d'acord amb l'estimació del pediment anterior, es redueixin cadascú dels llegats anteriors d'acord amb la proporció i plantejament efectuat per aquesta part en el Fet Dècim Primer i el que resulta de la prova practicada (reducció proporcional del valor dels llegats, tenint en compte que el llegat previst en la clàusula Segona de testament a favor de la Sra. Claudia ho es a compte de legítima i que, segons s'interpreti aquest llegat recau en ella una obligació) en quantitat necessària i suficient per cobrir les llegítimes no cobertes o en la proporció o percentatge que determini SSª.

10. Que es declari els lliuraments dels llegats efectuats a favor de la Sra. Constanza en l'escriptura d'acceptació d'herència què es va atorgar davant la Notari Sra. SILVIA MARTÍNEZ CARNICER, a 30 d'octubre del 2.018, sota el número de protocol 2426 són nuls, i s'acordi, per tant, la nul·litat de les inscripcions en el Registre de la Propietat que varen efectuar els lliuraments dels dits llegats, al no estar correctament formada la voluntat del l'hereva que tenia que lliurar els llegats d'acord amb el disposat en l' article 427-22 del CCCat apartat 3er.

11. És procedeixi a la condemna en costes a la part demandada en cas de que s'oposi als pediments de la present.'

12. La parte demandada se opuso a la demanda, sin oponer en forma la excepción de defecto legal en el modo de proponerla ni aducir tampoco la existencia de una indebida acumulación de acciones.

13. Combatió el fondo de las pretensiones de las actoras, tanto respecto de la cuantificación de la legítima, como en relación con la atribución del legado en pago de la legítima de ambas que consideró estaría formado únicamente por una de las fincas registrales de las 3 que configuraban el local.

Aceptó que Josefina podía reclamar la legítima estricta por haber renunciado al legado según la cautela socinicontenida en la cláusula testamentaria, pero no así Claudia que, habiendo aceptado el legado, nada más podía reclamar.

14. Consta en el hecho sexto de la contestación a la demanda, por más se hiciera algún comentario en el extenso escrito que podía inducir a confusión lo siguiente:

' SEXTO.- DERECHO DE ACRECER DEL LEGADO EN FAVOR DE LA SRA. Claudia EN CASO DE RENUNCIA DE SU HERMANA Josefina.

Como se ha dicho, esta parte quiere respetar en todo momento la voluntad del causante y por tanto, su voluntad expresa era que si Josefina renunciaba al legado, su parte acreciera a su hermana Claudia, si ésta lo aceptaba.

Se acepta por esta parte tanto la renuncia de Josefina como la aceptación de Claudia del legado. Por tanto, y en virtud de tal aceptación, no habría lugar a la opción para la misma que establece la cautela socini incorporada.

Se notificó a mi representada el acta otorgada el 3 de abril de 2019. No dio a esta parte ni tiempo a su contestación ( ya que se estaba preparando con el oficial correspondiente de la Notaría Mateu ) que ya se recibió la demanda. Denota una clara mala fe, ya que sabían cuál era la respuesta.

Esta parte está de acuerdo en la entrega del legado a Claudia, en concreto finca registral NUM000, local NUM003 de la calle DIRECCION000, sin derecho a ningún exceso ni parte de legítima en virtud de la cautela socini y con la obligación futura y condicional a la venta que no se puede deducir en este momento.

Claudia con la aceptación que hizo del legado en la Notaría y remitida a mi representada, como madre de la menor Lorenza, ha realizado su opción por el mismo. Ahora no puede ir contra sus propios actos y optar por la legítima, porque le fuera más conveniente.'

Y en los puntos 74 a 75 del mismo escrito, hecho 8:

'74. Entendemos que la Cláusula Segunda, examinada en su conjunto, debe prevalecer y por lo tanto la fórmula empleada concede a las sras. Josefina y Claudia la opción de aceptar el legado quedando entonces excluida la posibilidad de reclamar la legítima o bien reclamar la legítima lo que implica renunciar al legado, según estimen más conveniente a sus intereses. De esta forma, se respeta la protección legal que nuestro sistema jurídico otorga a la legítima porque las legatarias-legitimarias pueden optar por reclamarla y no sufren menoscabo alguno de sus derechos legitimarios.

Coincidimos así con la interpretación realizada de contrario en este punto porque es la más respetuosa con la voluntad del sr. Jeronimo y éste es el principio defendido por esta parte de manera coherente en la contestación a la demanda.

75. En consecuencia, reconocemos que la sra. Josefina, habiendo renunciado al legado establecido por su padre, tiene derecho a reclamar la legítima que le corresponda, que podrá ser pagada, a elección de la heredera, en dinero o en bienes cuyo valor ascienda a la cantidad resultante del cálculo de la legítima.

Por su parte, la sra. Claudia, quien ha aceptado, en los términos fijados por su padre, el legado del local sito en Girona, calle DIRECCION000, finca registral NUM000, adquiere la finca descrita porque substituye a su hermana Josefina tras la renuncia de ésta, posibilidad que y fue prevista por el testador. Como ya hemos alegado en los puntos 70 y 71 de esta contestación, así lo manifestó de forma expresa en escritura pública ante Notario. Por lo tanto, entendemos que cualquier otra petición adicional de las sras. Josefina y Claudia contraviene sus propios actos.'

15. Cierto es que en punto relativo a las conclusiones indica también (sic): ' que no queda claro lo que se pide porque es una sucesión de peticiones incoherentes e incompatibles entre sí ...es una exposición de alternativas (aunque nombra como subsidiarias) poco claras que pretenden que sea SSª la que determine las dudas que plantean.'

Para acabar con la siguiente frase: ' Por ello esta parte solicita de forma principal la desestimación de la demanda a excepción en coherencia con nuestra petición, de la petición de Claudia de aceptación del legado en pago de su legítima en toda su extensión tal como lo especifica en el testamento su padre del local NUM003, finca registral NUM000,de Girona y que la legítima para Josefina asciende a la cantidad fijada en la demanda y la heredera se obliga a su pago en la forma que estime conveniente.'

En coherencia con lo anterior, el suplico del escrito de contestación tiene el siguiente contenido:

'SOLICITO AL JUZGADO, que teniendo por contestada la demanda en tiempo y forma, con los documentos que se acompañan y copias de todo ello, se sirva admitirlo, me tenga por comparecido y una vez cumplidos los demás trámites procesales se dicte sentencia rechazando las peticiones de la actora, a excepción de la declaración de la aceptación de Claudia del legado establecido en la cláusula segunda del testamento del sr. Jeronimo en su estrictos términos de acuerdo con su voluntad, y la aceptación de Josefina de la legítima de su padre por renuncia expresa del legado anterior, en la cuantía especificada en la demanda, que la heredera, Lorenza, satisfará en la manera que le sea más conveniente, con expresa imposición de costas.'

16. En la audiencia previa, la magistrada de primera instancia no constata excepciones procesales que deban ser resueltas.

17. Así las cosas, la sentencia de primera instancia cuantifica la legítima de las actoras, tiene por probado que en el legado por el que se atribuyó la legítima a las hijas mayores comprendía tres fincas registrales y no una sola. Y considerando que la actora Sra. Claudia había solicitado el pago de la legitima estricta (ordinales 1 a 3) y también el legado (ordinales 5 a 7), siendo incompatible lo uno con lo otro, determinó que no podía reclamar el legado de modo que por aplicación de la cautela socinicondenó a la heredera al pago de la suma de 107.256,34 euros a cada una de las legitimarias más intereses legales y redujo una parte de los legados de la Sra. Constanza por inoficioso.

Dice al respecto la sentencia en el FJ 9:

'La parte demandada sólo muestra su conformidad con la entrega del legado a Dª. Claudia si este se individualizaba en la finca registral NUM000, lo cual no ha sido resuelto en tales términos en la presente resolución, de manera que pretendiendo no sólo la percepción del legado sino también de la legítima debe quedar el derecho de esta actora reducido a percibir la legítima estricta al no haber respetado la voluntad del causante al reclamar la legítima dado que , se reitera, mediante la demanda se reclama por las actoras la legítima (ordinales 1 a 3 del suplico) así como el cumplimiento a favor de Dª. Claudia de la entrega de legado ( ordinal 5 ) por lo que se debe entender efectuado el derecho de opción que se concedió mediante la cautela socini o facultad alternativa que, sujeta a su libre decisión, puede ejercitar en uno u otro sentido conforme a sus legítimos intereses la legitmaria, considerando que al interponer la demanda reclamando la legítima, pese a contravenir sus propios actos con infracción del art. 111-8 CCCat, debe prevalecer la voluntad del testador.'

18. Recurrida la sentencia por la Sra. Claudia (también impugnó la sentencia de primera instancia la Sra. Constanza para el caso de que se estimase el primer motivo del recurso de la Sra. Claudia) adujo ante la Audiencia que no había reclamado la legítima estricta sino la entrega del legado que ya había aceptado en forma irrevocable.

19. La Sala de apelación confirma la sentencia argumentando que:

'En este caso al ejercitar la acción de reclamación de legitima debe entenderse que renuncia al legado al reclamar la legitima, que es lo que el testador dispuso en su testamento. De tal modo que al haberse efectuado la reclamación de la legitima, se aplica la clausula socini establecida por el testador cuya voluntad debe prevalecer y en consecuencia deberá mantenerse lo resuelto en la sentencia de Instancia en el sentido que el mismo solo tiene derecho a la legitima estricta. Por otro lado señalar que la parte recurrente, contrariamente a lo mantenido en el recurso, acerca de la irrevocabilidad de la aceptación del legado efectuada, no lo entendía así al interponer la demanda en que después de aceptar el legado, reclamaba también la legitima.

Y en cuanto al reproche efectuado a la Juzgadora de Instancia por no advertirle en la audiencia previa de la incompatibilidad de las acciones ejercitadas, la sentencia de Instancia se ha limitado a resolver sobre los hechos controvertidos fijados por las partes en la audiencia previa, y en dicha audiencia previa la misma parte actora fijo como tales y a los efectos que aquí interesan:

fijar la cuantía del caudal relicto; fijar la cuantía de la legitima; el hecho de aceptar legado implica que haya renunciado a reclamar legitima.'

20. Pues bien, no entendemos los razonamientos de las sentencias de instancia toda vez que respecto de Claudia -única parte ahora recurrente- la pretensión ejercitada en primer lugar tras algunas superfluas peticiones declarativas iniciales y previa solicitud de cuantificación de la legítima, era la entrega del legado dispuesto por el testador en tal concepto, legado que ya había aceptado y cuyo contenido (una o tres fincas según la voluntad del testador) era precisamente uno de los puntos que se contendían en la demanda. Reclamar el pago de la legítima no implica que necesariamente sea la legítima estricta dineraria, cuando del propio suplico y del contenido de la demanda se infiere que Claudia reclamaba el legado dispuesto por el testador en pago de la legítima y Josefina la legítima estricta.

21. Podría discutirse si Claudia podía reclamar también además de la entrega del legado aceptado y de considerarse finalmente que venía integrado por una sola finca registral, un suplemento de legítima, dada la existencia de la cautela socinipero dicha pretensión solo se articuló en forma subsidiaria a la desestimación de la primera opción (entrega del legado compuesto por las tres fincas registrales).

22. Cabe recordar que en el derecho civil catalán la atribución de la legítima puede realizarse en forma de herencia o de legado o en cualquier otro modo y que puede pagarse también en dinero o en bienes de la herencia.

23. La entrega del legado de cosa específica, aun siendo de eficacia real, debe realizarla el heredero cuando no se cuenta con la posesión y no es incompatible con la cautela socinicuando lo que se pide al heredero es, precisamente, aceptado el legado, que se haga entrega del mismo, máxime cuando la heredera se había atribuido para sí en la escritura de aceptación de herencia las dos fincas que también habían sido objeto del legado legitimario, teniéndolas inscritas a su favor.

24. Es por ello que, determinando la sentencia de primera instancia que el legado comprendía las tres fincas registrales cuyo valor excedía de la legítima estricta, cuando la pretensión principal era la entrega de dicho legado tal y como había dispuesto el testador, según la interpretación del testamento por la que se abogaba, mal podía condenarse al pago de la legítima estricta cuantificada en la suma de 107.256,34 euros sin mutar las pretensiones oportunamente ejercitadas y sin vulnerar el carácter irrevocable que tiene la aceptación de la herencia o del legado según se verá al resolver el recurso de casación.

No cabe olvidar que la petición del legado y su ejercicio justificado constituye una facultad inherente a la posición jurídica del legatario que el testador no puede derogar o limitar y articula el derecho del legatario a obtener, conforme a la disposición testamentaria, el pago de su legado ( STS 19 de julio de 2018 (ROJ: STS 2854/2018 - ECLI:ES:TS:2018:2854).

25. De este modo, las sentencias incurren en el vicio de incongruencia al haberse alterado de forma sustancial los términos del debate procesal con infracción del principio de justicia rogada.

En consecuencia, se estima el recurso extraordinario por infracción procesal, lo que obliga a resolver sobre la litis como órgano de instancia conforme a lo alegado en el recurso de casación por la única recurrente ( DF 16 de la LEC).

CUARTO.Recurso de casación. Estimación

1. En el primer motivo del recurso de casación se dice infringido por la sentencia de la Audiencia, el art. 427-16.3 del CCC a cuyo tenor: la aceptación y repudiación de los legados son irrevocables, pero, si el mismo objeto del legado ha sido atribuido a quien lo ha repudiado por cualquier otra disposición de última voluntad subsistente que ignoraba, este puede aceptarlo posteriormente.

En el segundo motivo se aduce la vulneración del art 451-9.3 del CCC el cual establece que, si el legitimario acepta la herencia o el legado sometidos a alguna limitación, se entiende que renuncia al ejercicio de la opción establecida por el apartado 2[2. Como excepción a lo establecido por el apartado 1, si la disposición sometida a alguna de las limitaciones a que se refiere dicho apartado tiene un valor superior al que corresponde al legitimario por razón de legítima, este debe optar entre aceptarla en los términos en que le es atribuida o reclamar solo lo que por legítima le corresponda].

Ambos motivos serán analizados conjuntamente.

2. Se trata de una sucesión en la que resulta aplicable el libro IV del CCC por la fecha de la muerte del causante en el año 2017.

3. El Preámbulo del libro IV del CCC dice que 'mantiene los principios sucesorios del derecho catalán tal y como estaban plasmados en el Código de sucesiones: los principios de necesidad de heredero, de universalidad del título de heredero, de incompatibilidad de títulos sucesorios, de prevalencia del título voluntario y de perdurabilidad del título sucesorio. Estos principios, que distinguen el derecho catalán de sucesiones de otros muchos ordenamientos, han funcionado razonablemente bien en la praxis sucesoria y no se ha considerado oportuna su alteración. Por otra parte, como es sabido, el mismo sistema establece, cuando existen razones que lo justifican, las excepciones o modulaciones pertinentes'.

La permanencia del título sucesorio afecta tanto a la herencia como al legado, de modo que aceptada la herencia o el legado tal manifestación de voluntad resulta irrevocable.

Así lo dispone el art. 461-1.3 para la herencia y el art. 427-6.2 para los legados.

4. En materia de legítima el derecho civil catalán la configura como un derecho de carácter personal y necesario que causa una obligación en el causante de atribuirla a determinadas personas en su sucesión.

El derecho civil de Catalunya siempre ha reconocido un amplio margen al causante de la sucesión para atribuir la legítima en la forma que tuviese por conveniente (STSJCat de 10 de julio de 2000) y así viene establecido también en el art. 451-1 del CCCat: ' La legítima confiere a determinadas personas el derecho a obtener en la sucesión del causante un valor patrimonial que este puede atribuirles a título de institución hereditaria, legado, atribución particular o donación, o de cualquier otra forma'.

Con la promulgación del Libro IV del CCCat, aun conservando la institución -pese a la polémica doctrinal surgida pues parte de la misma doctrina abogaba por su supresión- se producen, no obstante, algunas importantes variaciones en la línea de restricción de estos derechos iniciada con la modificación del año 1990.

5. Una de estas modificaciones según se dijo en la STSJCat de 15 de diciembre de 2014 (ROJ: STSJ CAT 12012/2014 - ECLI:ES:TSJCAT:2014:12012) es precisamente la regulación de la cautela sociniu opción compensatoria.

También el Preámbulo de la Ley 10/2008 por la que se aprobó el Libro IV del Código Civil de Catalunya nos da las claves de la nueva regulación cuando dice:

'El libro cuarto mantiene la legítima como atribución sucesoria legal y límite a la libertad de testar, pero acentúa la tendencia secular a debilitarla y a restringir su reclamación. Se generaliza la fórmula de la cautela compensatoria de legítima, o cautela socini, como regla por defecto en toda sucesión. Esta decisión, también debilitadora de la legítima, implica que se respeta solo la intangibilidad cuantitativa, y no la cualitativa. Los legitimarios gravados deben optar por aceptar la legítima gravada o por renunciar a la institución de heredero o al legado y reclamar la que estrictamente les corresponda, sin poder pretender la supresión de cargas ni gravámenes si el valor de lo recibido es superior al de la legítima'.

6. El actual artículo 451-9 del CCC establece que:

'1. El causante no puede imponer sobre las atribuciones hechas en concepto de legítima o imputables a esta condiciones, plazos o modos. Tampoco puede gravarlas con usufructos u otras cargas, ni sujetarlas a fideicomiso. Si lo hace, estas limitaciones se consideran no formuladas. 2. Como excepción a lo establecido por el apartado 1, si la disposición sometida a alguna de las limitaciones a que se refiere dicho apartado tiene un valor superior al que corresponde al legitimario por razón de legítima, este debe optar entre aceptarla en los términos en que le es atribuida o reclamar solo lo que por legítima le corresponda. 3. Si el legitimario acepta la herencia o el legado sometidos a alguna limitación, se entiende que renuncia al ejercicio de la opción establecida por el apartado 2.'

7. De la lectura sistemática del art. 451-9, antes transcrito, en relación con el art. 451-10 se infiere -como resalta la práctica totalidad de la doctrina científica catalana- que el legislador catalán ha optado por una garantía mínima de la legítima únicamente en términos de 'valor' de modo que, aun sin previsión expresa del testador, se establece tácitamente la cautela compensatoria que permite al legitimario comprobar y decidir si le compensa aceptar las atribuciones que le ha realizado el causante a título de herencia o de legado con las limitaciones impuestas en el testamento (porque estime que estas superan el valor de la legítima en sentido estricto), o bien renunciar a ellas para obtener únicamente la legítima, en forma cuantitativa y cualitativamente preservada.

Para el legitimario se configura como un derecho de opción o facultad alternativa que, sujeta a su libre decisión, puede ejercitar en uno u otro sentido conforme a sus particulares intereses.

8. En el presente caso es el propio testador el que dice que si se reclama la legítima se entiende que se renuncia al legado, cláusula que debe interpretarse a la luz del nuevo libro IV, en tanto que el legado venía gravado con la obligación en el caso de venta de hacer entrega de una determinada suma a la madre de las legatarias.

9. La opción tanto del testador como de la propia ley supone pues que se debe escoger entre un quantum que exceda del valor de la legítima estricta sufriendo una merma en la cualidad de lo recibido por hallarse sometido a alguna limitación, condición, o la legítima estricta, libre de todo gravamen.

10. En el presente caso la hoy recurrente, estimando que el legado comprendía por entero el local de la calle DIRECCION000 escogió aceptarlo pues en ese supuesto al exceder su valor del quantum legitimario apreció que le convenía, incluso con la carga existente.

La aceptación resulta irrevocable y en todo caso, como se ha dicho al resolver el recurso extraordinario por infracción procesal, la hoy recurrente no pretendió revocar su aceptación sino pedir a la heredera la entrega del local, integrado por tres fincas registrales y para el caso de que se considerase que el legado solo lo era de una finca registral, el suplemento de la legítima.

Cuestión jurídica distinta planteada por la parte demandada es si, supuesto que el valor del legado aceptado fuese de menor importe al quantum legitimario por comprender la finca registral más pequeña, su aceptación implicó la renuncia a percibir el complemento de legítima al que se refiere el art. 451-10.2 del CCC.

11. El Juzgado y la Sala de apelación no interpretaron correctamente la normativa invocada cuando prescinden de la aceptación del legado previa a la formulación de la demanda y ordenan el pago a Claudia de la legítima estricta, ascendente a la suma de 107.256,34 euros más sus intereses legales. La Sentencia debe ser casada pues en este punto.

12. Ello nos obliga a examinar el recurso de apelación que subsidiariamente interpuso la defensa de la Sra. Constanza para el caso de que la Audiencia estimase el primer motivo del recurso de apelación de la Sra. Claudia en la parte referida a la acción principal, en la medida en que así ha sido solicitado en el escrito de oposición al recurso extraordinario y de casación presentado.

QUINTO.Resolución del recurso de apelación subsidiariamente presentado por la defensa de la legataria Sra. Constanza

1. En la impugnación de la sentencia de primera instancia combate la parte demandada la valoración del local sito en la calle DIRECCION000 de Girona y de igual forma que el legado comprenda las tres fincas registrales de las que se compone el local. Termina suplicando que se diga que el legado fue solo de la finca NUM000.

2. Por elementales razones lógico jurídicas se examinará en primer lugar el segundo punto del recurso ya que de confirmarse el criterio del Juzgado de primera instancia en el sentido de que el local legado comprende las tres fincas registrales el valor que se atribuya, siendo en todo caso superior al valor del quantum legitimario, deja de tener trascendencia para la resolución de lo que se planteó en el recurso de apelación.

3. El motivo de impugnación no puede ser estimado pues la sentencia de primera instancia valora adecuadamente las pruebas con la inmediación debida, llegando a la conclusión de que en el legado estaban incluidas las tres fincas registrales que componían físicamente el único local sito en la calle DIRECCION000 de Girona.

Los razonamientos de la sentencia son compartidos por esta Sala.

4. El testador en la cláusula del testamento referida a las legítimas de sus dos hijas mayores, para identificar el objeto del legado no se refiere únicamente a una finca registral, que ciertamente menciona expresamente por su número, sino al local titularidad del testador sito en la calle DIRECCION000 de modo que cabía indagar la voluntad del causante respecto del alcance real de lo legado.

A partir de la situación física del local (espacio diáfano sin divisiones) y de la utilización anterior por la familia de la primera esposa como negocio familiar; del escaso valor de la finca registral nº NUM000 en relación con la carga impuesta que se refiere a la 'finca NUM003 de dicha finca' y con el destino del legado: satisfacer las legítimas de sus hijas que importaba más de 200.000 euros, así como con la propia introducción de lacautela socinique carece de sentido si lo legado no tiene un valor superior a la legítima estricta, la conclusión a la que llega la sentencia de primera instancia de que el legado lo comprendía la totalidad del local, esto es con inclusión de las registrales nº NUM001, NUM000 y NUM002, resulta lógica y acorde a lo dispuesto en el art. 421-6.1 CCC, debiendo, por tanto, ser mantenida.

5. Por todo lo expuesto, procede casar en parte la sentencia condenando a la heredera demandada a entregar a la hoy recurrente las tres fincas registrales nº NUM001, NUM000 y NUM002 en concepto de legado legitimario, con nulidad de la inclusión de las fincas nº NUM001 y NUM002 como de propiedad de la heredera en la escritura pública de aceptación de la herencia de fecha 30 de octubre de 2018 así como la de las inscripciones registrales contradictorias correspondientes.

SEXTO.Costas y depósito para recurrir

No se imponen las costas del recurso de apelación que debió ser estimado en parte. Tampoco las de la impugnación atendida la complejidad de las cuestiones debatidas. No se imponen tampoco las costas del recurso extraordinario por infracción procesal ni de casación ( art. 394 y 398 de la LEC) con devolución del depósito constituido.

Fallo

LA SALA DE LO CIVIL Y PENAL DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA, DECIDE:

Estimando el recurso extraordinario por infracción procesal y el de casación interpuesto por la Sra. Claudia contra la sentencia de fecha 24 de febrero de 2022, dictada en la Sección 2 de la Audiencia Provincial de Girona en el recurso de apelación 757/2021, con revocación parcial de la misma debemos dejar sin efecto la condena a Lorenza al pago de la legítima de 107.256,34 euros más intereses legales a la Sra. Claudia y en su lugar debemos condenar como condenamos a la heredera a otorgar escritura pública de entrega del legado deferido por el difunto Sr. Jeronimo en su último testamento a la Sra. Claudia, legado consistente en el local sito en la calle DIRECCION000 de Girona compuesto por las fincas registrales nº NUM001, NUM000 y NUM002 del Registro de la propiedad nº 2 de Girona, con la carga impuesta, ordenando la nulidad de la inclusión de las fincas registrales números NUM001 y NUM002 en la escritura de aceptación de la herencia de la Sra. Lorenza otorgada en fecha 30 de octubre de 2018 con cancelación de las correspondientes inscripciones registrales, confirmando en lo restante la sentencia de la Audiencia provincial, salvo la imposición de las costas de apelación y las de la impugnación que no se imponen a ninguna de las partes.

No se imponen las costas del recurso extraordinario por infracción procesal ni las costas del recurso de casación con devolución de los depósitos constituidos.

Notifíquese la presente a las partes y con su testimonio remítase el Rollo y las actuaciones a la Sección indicada de la Audiencia.

Así por esta sentencia, definitivamente juzgando, lo pronunciamos, mandamos y firmamos.

PUBLICACIÓN.Esta Sentencia se ha firmado y publicado el mismo día de la fecha por los Magistrados de esta Sala que la han dictado. Doy fe.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Sala Civil i Penal

RECURS DE CASSACIÓ-INFRACCIÓ PROCESSAL núm. 54/2022

Procediment ordinari 735/2019 - Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Girona

Recurs d'apel·lació 757/2021 - Secció Civil 2 Audiència Provincial de Girona

Recurrent: Claudia

Procuradora: Inmaculada Lasala Buxeres

Lletrat: Joan Bou Mias

Persona contra la qual es recorre: Constanza

Procuradora: Gemma Pujadas Casas

Lletrada: Elena Carmen Serra de Corral

Ministeri Fiscal

SENTÈNCIA NÚM. 48

President:

Excm. Sr. Jesús M. Barrientos Pacho

Magistrats:

Il·lma. Sra. M. Eugènia Alegret Burgués

Il·lm. Sr. Fernando Lacaba Sánchez

Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio

Barcelona, 28 de juliol de 2022

La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 54/2022 contra la Sentència dictada en el recurs d'apel· lació 757/2021 - Secció Civil 2 Audiència Provincial de Girona, com a conseqüència del procediment ordinari 735/2019 - Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Girona. La Sra. Claudia ha interposat recurs de cassació i infracció processal, representada per la procuradora Inmaculada Lasala Buxeres i defensada pel lletrat Joan Bou Mias. La Sra. Constanza, part contra la qual es recorre en aquest procediment, ha estat representada per la procuradora Gemma Pujadas Casas i defensada per la lletrada Elena Carmen Serra de Corral. Hi ha intervingut el Ministeri Fiscal.

Antecedents de fet

Primer.La procuradora dels tribunals, la Sra. Maria Àngels Vila Reyner, va actuar en representació de Claudia i va formular una demanda de judici ordinari que es va seguir en el procediment ordinari 735/2019 davant el Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Girona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar la Sentència amb data 21 d'abril de 2021, la decisió de la qual diu el següent:

'FALLO

Estimar parcialmente la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales D. Ignacio A. de Quintana Tuebols en nombre y representación de Dª. Josefina y Dª. Claudia por lo que se condena a Lorenza al pago de la legítima a las actoras que se fija en 107.256,34 euros para cada una de ellas, más el interés legal de dichas cantidades desde la fecha de la muerte del causante (1 de noviembre de 2017).

Se condena a Dª. Constanza a la reducción proporcional de los legados dispuestos a su favor y en cuantía suficiente para hacer pago de la legítima de las actoras por no restar bienes suficientes a los herederos legitimarios para retener su propia legítima, siendo la cuota no cubierta de 21.826,33 euros.

No se hace expreso pronunciamiento sobre costas.'

Segon.Contra aquesta Sentència, la part demandant va interposar recurs d'apel·lació, que es va admetre i es va substanciar a la Secció 2a de l' Audiència Provincial de Girona, la qual va dictar Sentència en data 24 de febrer de 2022, amb la decisió següent:

'FALLO

QUE DESESTIMANDO, el recurso de apelación formulado por la representación procesal de Dª Claudia, contra la Sentencia dictada por el Juzgado de Primera Instancia Nº 2 de Girona, en fecha 21 de abril de 2021, en autos de Procedimiento Ordinario nº 735/2019, del que dimana el presente Rollo de apelación, CONFIRMAMOS ÍNTEGRAMENTE, dicha sentencia, con imposición de las costas de esta alzada a la parte recurrente.'

Tercer. Contra aquesta Sentència, la representació processal de Claudia va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de data 17 de maig de 2022, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre a tràmit el recurs de cassació i infracció processal interposat, i el va traslladar a la part objecte de recurs i al Ministeri Fiscal perquè formalitzessin l'oposició per escrit en el termini de vint dies.

Quart.Per provisió de data 23 de juny de 2022 es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, de conformitat amb l'article 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar data per a la votació i decisió, que han tingut lloc el dia 28 de juliol de 2022.

N'ha estat ponent la magistrada Sra. María Eugènia Alegret Burgués.

Fonaments de dret

Primer.Plantejament

1. Enfront de la Sentència que va recaure en el procediment núm. 757/2021 seguit en apel·lació a l'Audiència Provincial de Girona s'alça la defensa de la Sra. Claudia, que interposa un recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació que articula en dos motius.

2. El recurs extraordinari per infracció processal es fonamenta en l' article 469.1.2 de la LEC, és a dir, per infracció de les normes processals reguladores de la sentència i al·lega la vulneració de l'article 216 de la mateixa Llei, que regula el principi de justícia sol·licitada, per haver resolt, primer el Jutjat i després la Sala d'Apel·lació, una cosa diferent a la demanada i haver confós les pretensions exercitades realment amb la indefensió de la part.

3. Mitjançant el recurs de cassació es defensa que la Sala d'Apel·lació no podia entendre que, després que la Sra. Claudia hagués acceptat amb anterioritat a la presentació de la demanda el llegat deferit en pagament de la seva llegítima, en la demanda pogués optar per la reclamació en diners i prescindís de l'acceptació anterior, atès que és irrevocable ex articles 427-16.3 i 451-9.3 CCC.

Segon.Recurs extraordinari per infracció processal. Principi de justícia sol·licitada. Congruència

1. El principi de rogacióno de justícia sol·licitada es regula en l' article 216 LEC i, segons es recull en l'exposició de motius de la LEC, aquest principi és bàsic en el procés civil, de manera que:

'[...] no s'entén raonable que a l'òrgan jurisdiccional li incumbeixi investigar i comprovar la veracitat dels fets al·legats com a configuradors d'un cas que requereix pretesament una resposta de tutela conforme a dret. Tampoc no es grava el tribunal amb el deure i la responsabilitat de decidir quina tutela, entre totes les possibles, pot ser la que correspon al cas. A qui creu que necessita tutela és a qui s'atribueixen les càrregues de demanar-la, determinar-la amb precisió suficient, al· legar i provar els fets i adduir els fonaments jurídics corresponents a les pretensions de la tutela.'

Per tant, de conformitat amb el principi assenyalat, els tribunals s'han d'ajustar:(a)als fets al·legats per les parts, (b)a les proves practicades en el litigi controvertit i (c)a les pretensions oportunament deduïdes - STSJC de 4 de desembre de 2017 (ROJ:STSJ CAT 10689/2017 - ECLI:ES: TSJCAT: 2017:10689).

2. Per part seva, el TS, Sala 1a, en la Sentència de 21 de setembre de 2021 (ROJ:STS 3420/2021-ECLI:ES:TS:2021:3420) recorda que el principi de justícia sol·licitada se sol identificar com la suma del principi dispositiu i del principi d'aportació de part i es configura legalment com una exigència per al tribunal en l' article 216 LEC, quan imposa que:

'Els tribunals civils han de decidir els afers en virtut de les aportacions de fets, proves i pretensions de les parts, llevat que la llei disposi una altra cosa en casos especials'.

3. La manifestació última d'aquest principi en el procés civil és la vinculació de l'òrgan judicial amb les peticions formulades per les parts, de manera que la seva decisió ha de ser congruent amb elles, sense que pugui atorgar una cosa diferent a la sol·licitada, ni més del que s'ha demanat, ni menys del que s'ha resistit. Per això, la Sentència de la Sala 1a núm. 795/2010, de 29 de novembre, va recordar la correlació entre el principi de justícia sol·licitada ( article 216 LEC) i la congruència de la sentència ( article 218.1 LEC).

4. El principi de congruència que qualsevol sentència, tret de casos especials, ha de mantenir amb les pretensions oportunament exercitades en el litigi, ha d'atendre la petició i la raó petitòria. La seva infracció adquireix rellevància constitucional, ex article 24 CE, quan afecta el principi de contradicció, si es modifiquen substancialment els termes del debat processal, ja que se'n deriva una indefensió a les parts, que en no tenir consciència de l'abast de la controvèrsia no poden actuar adequadament en defensa dels seus interessos.

5. Per comprovar si la sentència és congruent i preserva el principi de justícia sol·licitada, s'ha de comparar la pètita integrada en l'escrit de demanda i, si escau, de contestació, i la part resolutiva de les sentències que decideixen el plet, en funció, com s'ha dit, dels fets al·legats i de la raó petitòria.

En el mateix sentit, la STS, Sala 1a, de 22 de març de 2022 (ROJ:STS 1067/2022 - ECLI:ES:TS:2022:1067).

Tercer.Estimació del recurs extraordinari per infracció processal

1. Un cop exposats els punts anteriors, vist el contingut de la demanda, de la pètita i de la contestació, el motiu ha de ser estimat.

2. Les sentències d'instància entenen que l'avui recurrent, la Sra. Claudia, part actora d'aquest litigi juntament amb la seva germana Josefina, va sol·licitar el pagament de la llegítima estricta quantificada en una suma de diners, quan això no resulta ni del contingut de la demanda ni de la pètita, correctament interpretat tenint en compte la raó petitòria definida pels preceptes substantius que regulen la llegítima, la seva atribució i les formes de pagament.

3. La demanda la inicien les Sres. Claudia i Josefina contra la seva germana menor de vincle senzill, la Sra. Lorenza, hereva del pare comú, el Sr. Jeronimo, i contra la Sra. Constanza, mare de Lorenza, i la seva filla Visitacion, en la seva condició de legatàries del causant. El pare de les actores i espòs de la Sra. Constanza en el seu segon matrimoni va morir el dia 1-11-2017 i el seu últim testament notarial va ser l'emès en data 20-7- 2017.

4. En aquest testament deixava hereva la seva filla menor Lorenza i legatària la seva muller, la Sra. Constanza. A les actores, filles del seu primer matrimoni, els atribuïa la llegítima de la forma següent:

'Llega a les seves filles Josefina i Claudia, en pagament dels seus drets legitimaris, la meitat indivisa a cadascuna dels drets que li puguin correspondre sobre el local titularitat del testador situat a Girona, carrer DIRECCION000, finca registral NUM000, en els termes següents:

- Imposa a les seves filles la obligació, que en cas de venda del local NUM003 de dita finca, en compliment de la sentència de divorci resultant del procediment 942/2012, que conté el conveni de mutu acord dels seus pares, satisfacin a la seva mare Sra. Carina, el 30% del preu net de la mateixa.

En cas que la seva filla Josefina no pugui o no vulgui acceptar aquest llegat, la substitueix per la seva filla Claudia.

El present llegat s'estableix amb la cautela Sociniana de tal manera que si es reclamés la llegítima s'entendrà renunciat el llegat.'

5. La Sra. Constanza va acceptar l'herència en nom de la seva filla menor Lorenza en data 30-10-2018 i, en relació amb el llegat de les actores (finca NUM000), en aquella escriptura es va disposar que es lliuraria posteriorment. L'hereva va incloure en l'actiu de la seva herència les finques registrals NUM001 i NUM002, les quals, juntament amb la finca NUM000, formaven el local únic situat al carrer DIRECCION000 de Girona.

6. Per part seva, les Sres. Claudia i Josefina van comparèixer en una notaria de Girona i en data 3-4-2019, mitjançant escriptura pública, la Sra. Josefina va renunciar a la seva part del llegat i es va reservar el dret a reclamar la llegítima, de manera que aquesta part va acréixer la de la seva germana Claudia, que la va acceptar. A continuació, va requerir a l'hereva que li lliurés les tres finques registrals ( NUM000, NUM002 i NUM001) en què, al seu parer, consistia el llegat.

7. A continuació es presenta la demanda actual, en què s'explica, pel que fa al que ara interessa, que el llegat acceptat per Claudia no comprenia únicament la finca registral NUM000, com pretenia la representant legal de l'hereva, sinó, a més, les altres dues finques registrals que formaven un únic local.

Tenint en compte això, Claudia volia l'entrega d'aquestes tres finques, cas en què, prèvia determinació delquantumconcret en què consistiria la llegítima i atès que el seu valor era superior, no demanava res més i acceptava la càrrega imposada.

Tanmateix, si es considerava que el llegat acceptat només comprenia una finca de les tres registrals que formaven físicament el local, tenint en compte el seu poc valor, sol·licitava el complement de la llegítima prèvia la seva quantificació, amb l'alliberament de la càrrega imposada pel testador, a més de la reducció dels llegats per al pagament de la llegítima.

Per la seva banda, Josefina entenia que a ella li corresponia el pagament de la llegítima estricta, que pujava com a mínim a la suma inicial de 107.262,45 euros, incrementada amb els valors d'altres béns que entenia que hi havia en el cabal hereditari.

8. Tot això s'infereix dels punts 77 a 81 de la demanda que, per a una major claredat, transcrivim a continuació:

'77. D'acord amb els pediments d'aquesta part, la legítima de la Sra. Claudia quedaria satisfeta amb l'atribució del llegat ordenat pel seu pare, amb l'acreixement produït per la renuncia de la seva germana. Això sempre que SSª estimi (i) que el llegat del local del Carrer DIRECCION000 de Girona es referit a les tres finques registrals, tant si la valoració del mateix sigui la donada per aquesta part, com la de l'adjudicació de l'herència. En aquest cas la legatària hauria d'assumir per disposició del testament i d'acord amb el disposat en l' article 451-9 del CCCat la carga establerta de satisfer el deute del seu pare envers la seva mare i pagar a aquesta última el 30% del valor de venda.

78. Però, en el cas que (ii) es consideri que no li correspon el llegat en aquests termes, entenem que la Sra. Claudia té dret a demanar un suplement de legítima, o en el seu cas, la totalitat de la legítima, si es considerés que reclamant el suplement és d'aplicació la clàusula socini.

79. L'import del total de la legítima seria la dotzeava part del valor en que es fixi el cabdal relicte que aquesta part quantifica en aquest moment processal en l'import de 107.262,45.- €, tot se'ns perjudici de que s'incrementi pels conceptes anteriorment comentats o de que SSª determini un valor de la legítima diferent un cop practicada la prova.

80. A l'import que li correspongués a la Sra. Claudia se li hauria de reduir el valor que tingués l'immoble llegat (si llegat = a 1 sola finca), sempre que aquesta reclamació de suplement no comportes l'aplicació de la clàusula socini, i, en aquest cas, la carga es tindria per no posada d'acord amb el principi d'intangibilitat de la legítima contemplada en l' article 451-9 del CCCat .

81. En relació a la Sra. Josefina tindria dret al pagament de la dotzeava part del valor que se li fixi al cabdal relicte, que aquesta part xifra ara en 107.262, 45.-€, tot se'ns perjudici de que s'incrementi pels conceptes anteriors o de que SSª determini un valor de la legítima diferent un cop practicada la prova.'

9. A continuació, havent estimat que amb els béns lliures de l'herència no es podrien pagar les llegítimes, inclosa la de l'hereva legitimària i la seva quarta falcídia, van sol·licitar reduir els llegats atribuïts a la Sra. Constanza per inoficiosos, així com la nul·litat de l'entrega dels llegats a aquesta demandada per no preservar els interessos de la seva filla menor, l'hereva Lorenza.

10. Entre els fonaments de dret, en un epígraf anomenat acumulació d'accions, es diu que en la demanda s'exercita una acció de reclamació de llegítima (s'ha d'entendre per Josefina) i d'entrega de llegat (s'ha d'entendre per Claudia) contra l'hereva Lorenza.

11. Sobre la base d'aquests fets, succintament explicats, el contingut de la pètita de la demanda era el següent:

'DEMANO AL JUTJAT: Que tingui per presentat aquest escrit amb les còpies que acompanyo, i tingui per interposada la demanda contra la Sres. Lorenza, Constanza y Visitacion, i que desprès dels tràmits oportuns dicti sentència per la qual es determini :

1. Que, la SRA. Lorenza ha d'estar i passar en el fet de que les meves principals Sres. Claudia i Josefina tenen dret a la percepció de la legítima del seu pare Sr. Jeronimo, amb els interessos legals que siguin d'aplicació, condemnant-la al pagament de la mateixa a favor de cadascuna de les meves principals.

2. Que la quantia obligada satisfer per l'hereva és de la legítima de la Sra. Josefina i Claudia és la dotzena part de la xifra fixada com valor del cabdal relicte.

3. Que l'import de la legítima és de 107.265,51 €, més la dotzena part que correspongui d'incrementar aquest import amb el més el valor que resulti de més de les participacions socials de les participacions socials de les mercantils ' RESTAURANT MAS LES GOGES,S.L.' i 'VINS SANT JULIÀ,S.L.', comptes corrents, aixovar domèstic, assegurances o, en el cas de que el negoci de restaurant Mas les Goges, en el moment de la mort del causant no l'explotés la primera d'aquestes societats, el valor del mateix, o d'aquells elements de l'activitat que no eren propietat de la Societat o, en tot cas, aquell import que SSª consideri convenient a resultes de la prova practicada.

4. Que s'obligui a l'hereva Sra. Lorenza al lliurament del llegat establert en la clàusula 2ª del testament a favor de la seva germana Claudia, davant la renúncia al mateix de la Sra. Josefina.

5. Que es declari que el llegat establert en la clàusula 2ª referent a la finca Carrer del DIRECCION000, inclou les tres finques registrals de la ciutat de Girona, NUM001, NUM002 i NUM000.

6. Que d'acord amb el pediment anterior l'hereva faci lliurament de la titularitat de les tres finques, s'efectuï la corresponent escriptura pública i en virtut de la present sentència es declari la improcedència de l'adjudicació efectuada en l'acceptació d'herència atorgada davant la Notari Sra. SILVIA MARTÍNEZ CARNICERO el dia 30 d'octubre del 2.018, i es declari també improcedents els assentaments que acreditin la propietat de l'hereva en relació a les registrals NUM001 i NUM002 de Girona, ordenant la seva cancel·lació.

7. Que en el cas de que es desestimés el pediment 5è i es considerés que el llegat afecta només a la registral NUM000, es declari amb caràcter subsidiari

a. Que la SRA. Claudia té dret a sol·licitar el suplement de legítima a l'hereva, havent-li de satisfer l'hereva l'import que resulti de la diferència entre el seu dret de legítima que es determini d'acord amb els pediments anteriors i el valor de la finca NUM000, o el que SSª estimi.

b. Que en aquest cas, la Sra. Claudia no hauria d'assumir l'obligació imposada pel testador en la clàusula Segona del testament consistent en pagar a la seva primera esposa, la Sra. Carina, el 30 % del valor de venda de la finca. O que, en el cas d'assumir aquesta obligació, l'import en que aquesta es quantifiqui, mermarà el valor del llegat rebut a compte de legítima, havent de rebre la resta en forma de suplement.

8. Que es declari la inoficiositat dels llegats establerts en el testament del Sr. Jeronimo atorgat en data 20 de juliol del 2.017 davant el Notari Sr. ENRIC BRANCÓS NÚÑEZ en concret:

- S'acordi la reducció del llegat ordenat en la clàusula tercera del testament del Sr. Jeronimo a favor de la Sra. Constanza , en el qual la substitueix fiduciariament per la seva filla, Lorenza, i s'ordena que en cas de disposició es reparteix el net obtingut, a terceres parts entre les dos anteriors i la Sra. Visitacion.

- Així com la dels llegats ordenats en les clàusules, QUARTA, QUINTA, SISENA I SETENA a favor de la dita Sra. Constanza.

- I el valor net del llegat a compte de legítima establert en la clàusula SEGONA del testament, en la part que excedeixi el pagament de la legítima de la Sra. Claudia. .

9. Que es declari que, d'acord amb l'estimació del pediment anterior, es redueixin cadascú dels llegats anteriors d'acord amb la proporció i plantejament efectuat per aquesta part en el Fet Dècim Primer i el que resulta de la prova practicada (reducció proporcional del valor dels llegats, tenint en compte que el llegat previst en la clàusula Segona de testament a favor de la Sra. Claudia ho es a compte de legítima i que, segons s'interpreti aquest llegat recau en ella una obligació) en quantitat necessària i suficient per cobrir les llegítimes no cobertes o en la proporció o percentatge que determini SSª.

10. Que es declari els lliuraments dels llegats efectuats a favor de la Sra. Constanza en l'escriptura d'acceptació d'herència què es va atorgar davant la Notari Sra. SILVIA MARTÍNEZ CARNICER, a 30 d'octubre del 2.018, sota el número de protocol 2426 són nuls, i s'acordi, per tant, la nul·litat de les inscripcions en el Registre de la Propietat que varen efectuar els lliuraments dels dits llegats, al no estar correctament formada la voluntat del l'hereva que tenia que lliurar els llegats d'acord amb el disposat en l' article 427-22 del CCCat apartat 3er.

11. És procedeixi a la condemna en costes a la part demandada en cas de que s'oposi als pediments de la present.'

12. La part demandada es va oposar a la demanda, sense oposar de forma legal l'excepció de defecte legal en el mode de proposar-la ni adduir tampoc l'existència d'una acumulació d'accions indeguda.

13. Va combatre el fons de les pretensions de les actores, tant pel que fa a la quantificació de la llegítima, com en relació amb l'atribució del llegat en pagament de la llegítima de totes dues, que va considerar que estaria format únicament per una de les finques registrals de les 3 que configuraven el local.

Va acceptar que Laia podia reclamar la llegítima estricta per haver renunciat al llegat segons la cautela socini que contenia la clàusula testamentària, però no Claudia, que, com que havia acceptat el llegat, no podia reclamar res més.

14. En el fet sisè de la contestació a la demanda consta, per més que es fes algun comentari en l'extens escrit que podia induir a confusió, el següent:

'SEXTO.- DERECHO DE ACRECER DEL LEGADO EN FAVOR DE LA SRA. Claudia EN CASO DE RENUNCIA DE SU HERMANA Josefina.

Como se ha dicho, esta parte quiere respetar en todo momento la voluntad del causante y por tanto, su voluntad expresa era que si Josefina renunciaba al legado, su parte acreciera a su hermana Claudia, si ésta lo aceptaba.

Se acepta por esta parte tanto la renuncia de Josefina como la aceptación de Claudia del legado. Por tanto, y en virtud de tal aceptación, no habría lugar a la opción para la misma que establece la cautela socini incorporada.

Se notificó a mi representada el acta otorgada el 3 de abril de 2019. No dio a esta parte ni tiempo a su contestación ( ya que se estaba preparando con el oficial correspondiente de la Notaría Mateu ) que ya se recibió la demanda. Denota una clara mala fe, ya que sabían cuál era la respuesta.

Esta parte está de acuerdo en la entrega del legado a Claudia, en concreto finca registral NUM000, local NUM003 de la calle DIRECCION000, sin derecho a ningún exceso ni parte de legítima en virtud de la cautela socini y con la obligación futura y condicional a la venta que no se puede deducir en este momento.

Claudia con la aceptación que hizo del legado en la Notaría y remitida a mi representada, como madre de la menor Lorenza, ha realizado su opción por el mismo. Ahora no puede ir contra sus propios actos y optar por la legítima, porque le fuera más conveniente.'

I en els punts 74 a 75 del mateix escrit, fet 8:

'74. Entendemos que la Cláusula Segunda, examinada en su conjunto, debe prevalecer y por lo tanto la fórmula empleada concede a las sras. Josefina y Claudia la opción de aceptar el legado quedando entonces excluida la posibilidad de reclamar la legítima o bien reclamar la legítima lo que implica renunciar al legado, según estimen más conveniente a sus intereses. De esta forma, se respeta la protección legal que nuestro sistema jurídico otorga a la legítima porque las legatarias-legitimarias pueden optar por reclamarla y no sufren menoscabo alguno de sus derechos legitimarios.

Coincidimos así con la interpretación realizada de contrario en este punto porque es la más respetuosa con la voluntad del sr. Jeronimo y éste es el principio defendido por esta parte de manera coherente en la contestación a la demanda.

75. En consecuencia, reconocemos que la sra. Josefina, habiendo renunciado al legado establecido por su padre, tiene derecho a reclamar la legítima que le corresponda, que podrá ser pagada, a elección de la heredera, en dinero o en bienes cuyo valor ascienda a la cantidad resultante del cálculo de la legítima.

Por su parte, la sra. Claudia, quien ha aceptado, en los términos fijados por su padre, el legado del local sito en Girona, calle DIRECCION000, finca registral NUM000, adquiere la finca descrita porque substituye a su hermana Josefina tras la renuncia de ésta, posibilidad que y fue prevista por el testador. Como ya hemos alegado en los puntos 70 y 71 de esta contestación, así lo manifestó de forma expresa en escritura pública ante Notario. Por lo tanto, entendemos que cualquier otra petición adicional de las sras. Josefina y Claudia contraviene sus propios actos.'

15. És cert que en el punt relatiu a les conclusions també indica (sic):

'que no queda claro lo que se pide porque es una sucesión de peticiones incoherentes e incompatibles entre sí ...es una exposición de alternativas (aunque nombra como subsidiarias) poco claras que pretenden que sea SSª la que determine las dudas que plantean.'

Per acabar amb la frase següent:

'Por ello esta parte solicita de forma principal la desestimación de la demanda a excepción en coherencia con nuestra petición, de la petición de Claudia de aceptación del legado en pago de su legítima en toda su extensión tal como lo especifica en el testamento su padre del local NUM003, finca registral NUM000,de Girona y que la legítima para Josefina asciende a la cantidad fijada en la demanda y la heredera se obliga a su pago en la forma que estime conveniente.'

En coherència amb el que s'ha dit anteriorment, la pètita de l'escrit de contestació té el contingut següent:

'SOLICITO AL JUZGADO, que teniendo por contestada la demanda en tiempo y forma, con los documentos que se acompañan y copias de todo ello, se sirva admitirlo, me tenga por comparecido y una vez cumplidos los demás trámites procesales se dicte sentencia rechazando las peticiones de la actora, a excepción de la declaración de la aceptación de Claudia del legado establecido en la cláusula segunda del testamento del sr. Jeronimo en su estrictos términos de acuerdo con su voluntad, y la aceptación de Josefina de la legítima de su padre por renuncia expresa del legado anterior, en la cuantía especificada en la demanda, que la heredera, Lorenza, satisfará en la manera que le sea más conveniente, con expresa imposición de costas.'

16. En l'audiència prèvia, la magistrada de primera instància no constata excepcions processals que hagin de ser resoltes.

17. Així, doncs, la Sentència de primera instància quantifica la llegítima de les actores, té per provat que el llegat pel qual es va atribuir la llegítima a les filles grans comprenia tres finques registrals i no una de sola. I tenint en compte que l'actora Sra. Claudia havia sol·licitat el pagament de la llegítima estricta (ordinals 1 a 3) i també el llegat (ordinals 5 a 7), com que una cosa és incompatible amb l'altra, va determinar que no podia reclamar el llegat, de manera que per aplicació de lacautela sociniva condemnar l'hereva a pagar la suma de 107.256,34 euros a cadascuna de les legitimàries més els interessos legals, i va reduir una part dels llegats de la Sra. Constanza per inoficiós.

Sobre això, en el FJ 9 la Sentència diu:

'La parte demandada sólo muestra su conformidad con la entrega del legado a Dª. Claudia si este se individualizaba en la finca registral NUM000, lo cual no ha sido resuelto en tales términos en la presente resolución, de manera que pretendiendo no sólo la percepción del legado sino también de la legítima debe quedar el derecho de esta actora reducido a percibir la legítima estricta al no haber respetado la voluntad del causante al reclamar la legítima dado que , se reitera, mediante la demanda se reclama por las actoras la legítima (ordinales 1 a 3 del suplico) así como el cumplimiento a favor de Dª. Claudia de la entrega de legado ( ordinal 5 ) por lo que se debe entender efectuado el derecho de opción que se concedió mediante la cautela socini o facultad alternativa que, sujeta a su libre decisión, puede ejercitar en uno u otro sentido conforme a sus legítimos intereses la legitmaria, considerando que al interponer la demanda reclamando la legítima, pese a contravenir sus propios actos con infracción del art. 111-8 CCCat, debe prevalecer la voluntad del testador.'

18. La Sra. Claudia va recórrer contra la Sentència (la Sra. Constanza també va impugnar la Sentència de primera instància per al cas que s'estimés el primer motiu del recurs de la Sra. Claudia) i va adduir davant l'Audiència que no havia reclamat la llegítima estricta sinó l'entrega del llegat que ja havia acceptat de forma irrevocable.

19. La Sala d'apel·lació confirma la Sentència i argumenta que:

'En este caso al ejercitar la acción de reclamación de legitima debe entenderse que renuncia al legado al reclamar la legitima, que es lo que el testador dispuso en su testamento. De tal modo que al haberse efectuado la reclamación de la legitima, se aplica la clausula socini establecida por el testador cuya voluntad debe prevalecer y en consecuencia deberá mantenerse lo resuelto en la sentencia de Instancia en el sentido que el mismo solo tiene derecho a la legitima estricta. Por otro lado señalar que la parte recurrente, contrariamente a lo mantenido en el recurso, acerca de la irrevocabilidad de la aceptación del legado efectuada, no lo entendía así al interponer la demanda en que después de aceptar el legado, reclamaba también la legitima.

Y en cuanto al reproche efectuado a la Juzgadora de Instancia por no advertirle en la audiencia previa de la incompatibilidad de las acciones ejercitadas, la sentencia de Instancia se ha limitado a resolver sobre los hechos controvertidos fijados por las partes en la audiencia previa, y en dicha audiencia previa la misma parte actora fijo como tales y a los efectos que aquí interesan:

fijar la cuantía del caudal relicto; fijar la cuantía de la legitima; el hecho de aceptar legado implica que haya renunciado a reclamar legitima.'

20. Doncs bé, no entenem els raonaments de les sentències d'instància, atès que respecte de Claudia -única part ara recurrent- la pretensió exercitada en primer lloc, després d'algunes peticions declaratives inicials supèrflues i amb la sol· licitud prèvia de quantificació de la llegítima, era l'entrega del llegat disposat pel testador en aquest concepte, llegat que ja havia acceptat i el contingut del qual (una o tres finques segons la voluntat del testador) era precisament un dels punts que es contendien en la demanda. Reclamar el pagament de la llegítima no implica que necessàriament sigui la llegítima estricta dinerària, quan de la mateixa pètita i del contingut de la demanda s'infereix que Claudia reclamava el llegat disposat pel testador en pagament de la llegítima i Josefina, la llegítima estricta.

21. Es podria discutir si Claudia també podia reclamar, a més de l'entrega del llegat acceptat i si finalment es considerava que estava integrat per una sola finca registral, un suplement de llegítima, atesa l'existència de lacautela socini, però aquesta pretensió només es va articular de forma subsidiària a la desestimació de la primera opció (entrega del llegat compost per les tres finques registrals).

22. Cal recordar que en el dret civil català l'atribució de la llegítima es pot fer en forma d'herència o de llegat o de qualsevol altra manera, i que també es pot pagar en diners o en béns de l'herència.

23. L'entrega del llegat de cosa específica, tot i ser d'eficàcia real, l'ha de fer l'hereu quan no se'n té la possessió i no és incompatible amb lacautela sociniquan el que es demana a l'hereu és, precisament, acceptat el llegat, que se'n faci l'entrega, principalment quan l'hereva s'havia atribuït per a si mateixa en l'escriptura d'acceptació d'herència les dues finques que també havien estat objecte del llegat legitimari, tenint-les inscrites a favor seu.

24. És per això que, atès que la Sentència de primera instància va determinar que el llegat comprenia les tres finques registrals el valor de les quals excedia la llegítima estricta, quan la pretensió principal era l'entrega d'aquest llegat tal com havia disposat el testador, segons la interpretació del testament per la qual s'advocava, difícilment podia condemnar-se a pagar la llegítima estricta quantificada en la suma de 107.256,34 euros sense mutar les pretensions exercitades oportunament i sense vulnerar el caràcter irrevocable que té l'acceptació de l'herència o del llegat tal com es veurà en resoldre el recurs de cassació.

No es pot oblidar que la petició del llegat, i el seu exercici justificat, constitueix una facultat inherent a la posició jurídica del legatari que el testador no pot derogar o limitar i articula el dret del legatari a obtenir, de conformitat amb la disposició testamentària, el pagament del seu llegat ( STS 19 de juliol de 2018 (ROJ:STS 2854/2018-ECLI:ES:TS: 2018:2854).

25. D'aquesta manera, les sentències incorren en el vici d'incongruència en haver-se alterat de manera substancial els termes del debat processal amb la infracció del principi de justícia sol·licitada.

En conseqüència, s'estima el recurs extraordinari per infracció processal, cosa que obliga a resoldre sobre el litigi com a òrgan d'instància, d'acord amb el que ha al·legat l'única recurrent en el recurs de cassació (disposició final 16 de la LEC).

Quart.Recurs de cassació. Estimació

1. En el primer motiu del recurs de cassació es diu que la Sentència de l'Audiència ha infringit l' article 427-16.3 del CCC, segons el qual:

'L'acceptació i la repudiació dels llegats són irrevocables, però, si el mateix objecte del llegat ha estat atribuït a qui l'ha repudiat per qualsevol altra disposició d'última voluntat subsistent que ignorava, aquest el pot acceptar posteriorment.'

En el segon motiu s'addueix la vulneració de l' article 451-9.3 del CCC, el qual estableix que, 'si el legitimari accepta l'herència o el llegat sotmesos a alguna limitació, s'entén que renuncia a l'exercici de l'opció que estableix l'apartat 2. [2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, si la disposició sotmesa a alguna de les limitacions a què fa referència el dit apartat té un valor superior al que correspon al legitimari per raó de llegítima, aquest ha d'optar entre acceptar-la en els termes en què li és atribuïda o reclamar només el que per llegítima li correspongui.].

Els dos motius s'analitzen conjuntament.

2. Es tracta d'una successió en què és aplicable el llibre IV del CCC per la data de la mort del causant l'any 2017.

3. El preàmbul del llibre IV del CCC diu que 'manté els principis successoris del dret català tal com estaven plasmats en el Codi de successions: els principis de necessitat d'hereu, d'universalitat del títol d'hereu, d'incompatibilitat de títols successoris, de prevalença del títol voluntari i de perdurabilitat del títol successori. Aquests principis, que distingeixen el dret català de successions de molts altres ordenaments, han funcionat raonablement bé en la praxi successòria i no s'ha considerat oportú alterar-los. D'altra banda, com és sabut, el mateix sistema n'estableix, quan hi ha raons que ho justifiquen, les excepcions o modulacions pertinents.'

La permanència del títol successori afecta tant l'herència com el llegat, de manera que, un cop acceptats l'herència o el llegat, aquesta manifestació de voluntat és irrevocable.

Així ho disposa l'article 461-1.3 per a l'herència i l'article 427-6.2 per als llegats.

4. En matèria de llegítima, el dret civil català la configura com un dret de caràcter personal i necessari que causa una obligació en el causant d'atribuir-la a determinades persones en la seva successió.

El dret civil de Catalunya sempre ha reconegut un ampli marge al causant de la successió per atribuir la llegítima de la forma que considerés convenient (STSJC de 10 de juliol de 2000) i així ho estableix també l' article 451-1 del CCC: 'La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d'institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra manera.'

Amb la promulgació del llibre IV del CCC, tot i conservar la institució -malgrat la polèmica doctrinal sorgida, ja que una part de la mateixa doctrina advocava per suprimir-la-, es produeixen, no obstant això, algunes variacions importants en la línia, iniciada amb la modificació de l'any 1990, de restringir aquests drets.

5. Una d'aquestes modificacions, segons es va dir en la STSJC de 15 de desembre de 2014 (ROJ:STSJ CAT 12012/2014 - ECLI:ES:TSJCAT: 2014:12012) és precisament la regulació de la cautela socinio opció compensatòria.

També el preàmbul de la Llei 10/2008, per la qual es va aprovar el llibre IV del Codi civil de Catalunya, ens dona les claus de la nova regulació quan diu:

'El llibre quart manté la llegítima com a atribució successòria legal i límit a la llibertat de testar, però accentua la tendència secular a afeblir-la i a restringir-ne la reclamació. [...] Es generalitza la fórmula de la cautela compensatòria de llegítima, o cautelasocini, com a regla per defecte en tota successió. Aquesta decisió, també afeblidora de la llegítima, implica que se'n respecta només la intangibilitat quantitativa i no pas la qualitativa. Els legitimaris gravats han d'optar per acceptar la llegítima gravada o per renunciar a la institució d'hereu o el llegat i reclamar la que estrictament els correspongui, sense poder pretendre la supressió de càrregues ni gravàmens si el valor d'allò rebut és superior al de la llegítima.'

6. L'actual article 451-9 del CCC estableix que:

1. El causant no pot imposar sobre les atribucions fetes en concepte de llegítima o imputables a aquesta condicions, terminis o modes. Tampoc no pot gravar-les amb usdefruits o altres càrregues, ni subjectar-les a fideïcomís. Si ho fa, aquestes limitacions es consideren no formulades.

2. Com a excepció al que estableix l'apartat 1, si la disposició sotmesa a alguna de les limitacions a què fa referència el dit apartat té un valor superior al que correspon al legitimari per raó de llegítima, aquest ha d'optar entre acceptar-la en els termes en què li és atribuïda o reclamar només el que per llegítima li correspongui.

3. Si el legitimari accepta l'herència o el llegat sotmesos a alguna limitació, s'entén que renuncia a l'exercici de l'opció que estableix l'apartat 2.'

7. De la lectura sistemàtica de l'article 451-9, abans transcrit, en relació amb l'article 451-10, s'infereix -com ressalta gairebé la totalitat de la doctrina científica catalana- que el legislador català ha optat per una garantia mínima de la llegítima únicament en termes de 'valor', de manera que, fins i tot sense la previsió expressa del testador, s'estableix tàcitament la cautela compensatòria que permet al legitimari comprovar i decidir si li compensa acceptar les atribucions que li ha fet el causant a títol d'herència o de llegat amb les limitacions imposades en el testament (perquè consideri que superen el valor de la llegítima en sentit estricte), o bé renunciar-hi per obtenir únicament la llegítima, de forma quantitativament i qualitativament preservada.

Per al legitimari es configura com un dret d'opció o una facultat alternativa que, subjecte a la seva lliure decisió, pot exercitar en un o altre sentit d'acord amb els seus interessos particulars.

8. En aquest cas, és el mateix testador el que diu que si es reclama la llegítima s'entén que es renuncia al llegat, clàusula que s'ha d'interpretar tenint en compte el nou llibre IV, mentre que el llegat estava gravat amb l'obligació, en el cas de la venda, de lliurar una determinada suma a la mare de les legatàries.

9. L'opció tant del testador com de la mateixa Llei suposa, per tant, que s'ha d'escollir entre unquantumque excedeixi el valor de la llegítima estricta, patint una minva en la qualitat del que s'ha rebut per trobar-se sotmès a alguna limitació, condició, o la llegítima estricta, lliure de qualsevol gravamen.

10. En aquest cas, l'avui recurrent, que considera que el llegat comprenia el local sencer del carrer DIRECCION000, va escollir acceptar-lo, ja que en aquest supòsit, en excedir el seu valor del quantumlegitimari, va apreciar que li convenia, fins i tot amb la càrrega existent.

L'acceptació és irrevocable i en qualsevol cas, com s'ha dit en resoldre el recurs extraordinari per infracció processal, l'avui recurrent no pretenia revocar la seva acceptació, sinó demanar a l'hereva l'entrega del local, integrat per tres finques registrals, i, per al cas que es considerés que el llegat només era d'una finca registral, el suplement de la llegítima.

Una qüestió jurídica diferent plantejada per la part demandada és si, en el cas que el valor del llegat acceptat fos menor que l'import delquantumlegitimari per comprendre la finca registral més petita, la seva acceptació va implicar la renúncia a percebre el complement de llegítima a què es refereix l' article 451-10.2 del CCC.

11. El Jutjat i la Sala d'Apel·lació no van interpretar correctament la normativa invocada quan van prescindir de l'acceptació del llegat prèvia a la formulació de la demanda i van ordenar el pagament a Claudia de la llegítima estricta, que puja a la suma de 107.256,34 euros més els interessos legals. La Sentència, doncs, s'ha de cassar en aquest punt.

12. Això ens obliga a examinar el recurs d'apel·lació que subsidiàriament va interposar la defensa de la Sra. Constanza per al cas que l'Audiència estimés el primer motiu del recurs d'apel·lació de la Sra. Claudia en la part referida a l'acció principal, en la mesura que així ha estat sol·licitat en l'escrit d'oposició al recurs extraordinari i de cassació presentat.

Cinquè.Resolució del recurs d'apel·lació presentat subsidiàriament per la defensa de la legatària Sra. Constanza

1. En la impugnació de la Sentència de primera instància la part demandada combat la valoració del local situat al carrer DIRECCION000 de Girona i de la mateixa manera que el llegat comprengui les tres finques registrals de què es compon el local. Acaba demanant que es digui que el llegat va ser només de la finca NUM000.

2. Per raons logicojurídiques elementals s'examina, en primer lloc, el segon punt del recurs, ja que, si es confirma el criteri del Jutjat de Primera Instància en el sentit que el local llegat comprèn les tres finques registrals, el valor que s'atribueixi, com que en qualsevol cas és superior al valor delquantumlegitimari, deixa de tenir transcendència per resoldre el que es va plantejar en el recurs d'apel·lació.

3. El motiu d'impugnació no es pot estimar ja que la Sentència de primera instància valora adequadament les proves amb la immediatesa deguda, i arriba a la conclusió que en el llegat estaven incloses les tres finques registrals que componien físicament l'únic local situat al carrer DIRECCION000 de Girona.

Els raonaments de la Sentència són compartits per aquesta Sala.

4. El testador, en la clàusula del testament referida a les llegítimes de les seves dues filles grans, per identificar l'objecte del llegat no es refereix únicament a una finca registral, que certament esmenta expressament pel seu número, sinó al local titularitat del testador situat al carrer DIRECCION000, de manera que s'havia d'indagar la voluntat del causant pel que fa a l'abast real del llegat.

A partir de la situació física del local (espai diàfan sense divisions) i de la utilització anterior per la família de la primera muller com a negoci familiar; de l'escàs valor de la finca registral núm. NUM000 en relació amb la càrrega imposada que es refereix a la 'finca NUM003 d'aquesta finca' i amb la destinació del llegat, satisfer les llegítimes de les filles que importava més de 200.000 euros, així com amb la mateixa introducció de lacautela socini, que no té sentit si el que s'ha llegat no té un valor superior a la llegítima estricta, la conclusió a què arriba la Sentència de primera instància que el llegat el comprenia la totalitat del local, és a dir, amb la inclusió de les registrals núm. NUM001, NUM000 i NUM002, és lògica i concorde al que disposa l' article 421-6.1 CCC i, per tant, s'ha de mantenir.

5. Per tot això, és procedent cassar en part la Sentència i condemnar l'hereva demandada a lliurar a l'avui recurrent les tres finques registrals núm. NUM001, NUM000 i NUM002 en concepte de llegat legitimari, amb la nul·litat de la inclusió de les finques núm. NUM001 i NUM002 com de propietat de l'hereva en l'escriptura pública d'acceptació de l'herència de data 30 d'octubre de 2018, així com la de les inscripcions registrals contradictòries corresponents.

Sisè.Costes i dipòsit per recórrer

No s'imposen les costes del recurs d'apel·lació que s'havia d'haver estimat en part. Tampoc les de la impugnació atesa la complexitat de les qüestions debatudes. No s'imposen tampoc les costes del recurs extraordinari per infracció processal ni de cassació (articles 394 i 398 de la LEC), amb devolució del dipòsit constituït.

Decisió

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix

estimar el recurs extraordinari per infracció processal i el de cassació interposat per la Sra. Claudia contra la Sentència de data 24 de febrer de 2022, dictada a la Secció 2a de l'Audiència Provincial de Girona en el recurs d'apel· lació 757/2021, amb la seva revocació parcial, i deixar sense efecte la condemna de Lorenza a pagar la llegítima de 107.256,34 euros més els interessos legals a la Sra. Claudia i, en el seu lloc, condemnar l'hereva a atorgar l'escriptura pública d'entrega del llegat deferit pel difunt Sr. Jeronimo en el seu últim testament a la Sra. Claudia, que consisteix en el local situat al carrer DIRECCION000 de Girona compost per les finques registrals núm. NUM001, NUM000 i NUM002 del Registre de la Propietat núm. 2 de Girona, amb la càrrega imposada, i ordenar la nul·litat de la inclusió de les finques registrals números NUM001 i NUM002 en l'escriptura d'acceptació de l'herència de la Sra. Lorenza atorgada en data 30 d'octubre de 2018 amb la cancel·lació de les inscripcions registrals corresponents. Pel que fa a la resta, confirmem la Sentència de l'Audiència Provincial, excepte la imposició de les costes d'apel·lació i la impugnació, que no s'imposen a cap de les parts.

No s'imposen les costes del recurs extraordinari per infracció processal ni les costes del recurs de cassació, amb devolució dels dipòsits constituïts.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i amb el seu testimoniatge trameteu el rotlle i les actuacions a la Secció indicada de l'Audiència.

Així ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Aquesta Sentència s'ha signat i publicat el mateix dia de la data pels magistrats d'aquesta Sala que l'han dictat. En dono fe.

Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.